Sitio web1,30DEFEDRERO DEL 2019 CODELODE CTEL8aas6 5a59 www.gluooaDINRENDE GRUPO ZETA el Periódico 5 PARA GENTE COMPROMETIDA TENSIÓN MÁXIMA ANTE EL TRÁMITE PARLAMENTARIO ERC y PDECat atornillan a Sánchez con las cuentas PANORAMA Páginas 14y 15, y editoria El anuncio de las enmiendas independentistas El Gobierno se prepara para aprobar por da alas a un posible adelanto de las legislativas | decreto las medidas sociales del Presupuesto AFPIMARCELO GARCIA ITALIA FRENA UNA POSICION COMUN Espana abre un rosario de adhesiones a Guaidó en la UE 19 países comunitarios reconocen al presidente interino y Maduro convoca un enorme ejercicio militar TEMA DEL DIA Páginas 2 a 5 y editorial Maduro y su esposa, Celia Flores, en una ceremonia militar, ayer en Caracas. ELARZOBISPADO: NO NoS CONSTAE La ventaia JUEGA EUROMILLONES El bulevar de la calle de Girona elederr la acumulación de bares BotE 128 COSAS DE LA VIDA Páginas 32 y 33 El cura de Constantí se amparó en el silencio del pueblo para El Barça espera al Macrid abusar de numerosos niños con la delantera diezmada COSAS DE LA VIDA PRIMERA FILA -Páginas 38 y 39 EURONILLONES MILLONES E Páginas 26 y 27
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Mireia Miralpeix, mestra d’Infantil: «Els nens agraeixen els límits, no poden carregar amb el pes de decidir quan es treuen el bolquer»
-¿S’ha trencat el consens social que el bolquer ha de ser una qüestió resolta abans d’arribar a l’escola?Seguir leyendo.... - Anar al col·le amb bolquers, pijama o talons de Frozen’: la falta de límits familiars tensa la gestió de l’aula a infantil
«¿I si encara porta bolquer?». Aquesta, donant-li les voltes que calgui, és una de les preguntes estrella que, en els últims anys, es repeteix a les escoles catalanes jornada de portes obertes rere jornada de portes obertes. Una cosa que no fa gaire temps era un consens social a l’escola de grans, és a dir, a I-3, cal arribar havent fet a casa l’elaborat treball d’ensenyar a fer servir el bany ha deixat de ser-ho. Cada vegada més famílies consideren que el seu fill «ja deixarà el bolquer quan ho demani». Quan «ho decideixi». «L’anomenada criança positiva’ està comportant moltes, però moltes, dificultats de gestió a les aules catalanes», afirma una mestra amb 20 anys d’experiència a l’escola i dues filles.Seguir leyendo.... - Carles Vilarrubí, l’empresari català amant del cine i la gastronomia que va plorar pel Barça
A Carles Vilarrubí se l’ha conegut durant els últims anys per ocupar la presidència de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i per formar part de la junta directiva del FC Barcelona en l’etapa de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. No obstant, era també un empresari amb un llarg recorregut, un amant de Catalunya, un apassionat de la lectura i un cinèfil empedreït. De memòria prodigiosa, va ser un gran conversador i tertulià.Seguir leyendo.... - Un edifici de Santa Coloma de Gramenet, desallotjat d’emergència dissabte per les pluges
Un edifici del carrer Bruc a Santa Coloma de Gramenet es va desallotjar d’emergència dissabte a la nit, ja que les pluges dels últims dies «havien degradat part de l’estructura superior», informa l’Ajuntament aquest diumenge en un comunicat. Els bombers van rebre cap a les 20.30 hores l’avís d’inundacions a l’edifici, amb 14 vivendes i locals en total, i van detectar esquerdes i filtracions d’aigua en un dels àtics (desocupat), i l’aigua havia arribat fins als replans inferiors de l’edifici.Seguir leyendo.... - Adeu a Brigitte Bardot, mite eròtic del cine francès dels 60 i reina de la chanson’
Fora de si va ser decisió del director Roger Vadim o dels productors de la pel·lícula, triar com a títol Y Dios creo a la mujer’ (1956) va ser un encert absolut. Sobretot per a la carrera de la seva protagonista femenina, Brigitte Bardot, i per al començament de la seva trajectòria com a estrella popular i mite eròtic més poderós del cinema europeu de finals dels anys 50 i de la dècada següent. Bardot, la segona B.B. més important segons Jean-Luc Godard, que la va dirigir a El desprecio’ l’altra B.B. era, per al cineasta francès, Bertold Brecht, no era precisament una nouvinguda quan va protagonitzar Y Dios creó a la mujer’. Nascuda a París el 1934, havia debutat al cinema el 1952 i havia participat en gairebé una vintena de pel·lícules franceses, algunes importants com Si Versalles pudiera hablar’ i Las maniobras del amor’, i en un dels pèplum produïts per Hollywood a Europa, Helena de Troya’, en què va interpretar una esclava de la protagonista.Seguir leyendo....