Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • Qüestió de mentalitat (1986)
    Editorial publicat aquest mes fa quaranta anys pel diari Avui (21-II-1986), que dirigia aleshores Josep Faulí i Olivella. Feia quatre dies que els dotze països que integraven llavors la Comunitat Econòmica Europea (CEE) havien firmat l’Acta Única Europea, la primera reforma del Tractat de Roma del 25 de març del 1957. En el govern de Felipe González, ministres com en el cas esmentat el d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Carlos Romero Herrera, posaven encara més aigua al vi ja aigualit de l’autonomia atorgada a Catalunya no feia gaire més de sis anys.
  • El dèficit fiscal de Catalunya es manté per sobre dels 21.000 milions d'euros
    Catalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total). És a dir, el dèficit fiscal català va ser de 21.092 milions d'euros. Són les dades de les últimes balances fiscals calculades per la Generalitat, a les quals ha pogut accedir l'ARA, que aquest divendres es faran públiques tan bon punt el Govern aprovi el projecte de pressupostos pel 2026. El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en el 8,2% del PIB, si fa no fa en la mitjana que hi ha des del 1986 (8,1%). Cada català va aportar, doncs, 2.670 euros més dels que va rebre.
  • Nova crisi a Vox: plega la direcció de Múrcia per forçar la sortida del seu líder regional
    Després de la guerra interna de Vox a Madrid, a Santiago Abascal se li obre un altre flanc de problemes dins del partit. Una nova crisi sacseja la formació a Múrcia, on els cinc membres de la direcció regional ha dimitit en bloc com a via de pressió per forçar la sortida del que és el líder de l'extrema dreta espanyolista a la comunitat, José Ángel Antelo, segons ha publicat El Español i ha confirmat l'ARA. Dins de la direcció regional hi ha desavinences internes, i la direcció estatal fa temps que intenta fer equilibris per posar-hi remei.
  • Irene Pujadas i Silvana Vogt guanyen els premis Finestres de narrativa
    La Fundació Finestres ha entregat aquest dijous al vespre els seus quatre premis a millors obres publicades de l'any i el premi de còmic a obra inèdita. La intrusa (L’Altra Editorial), d’Irene Pujadas, ha guanyat en la categoria de narrativa en català i El fino arte de crear monstruos (H&O), de Silvana Vogt, ha rebut el Finestres de narrativa en castellà. La dotació econòmica de cada premi Finestres és de 25.000 euros.
  • Sons de clàxons, crits de "Viva España" i indiferència en l'adeu de Tejero
    Banderes d'Espanya a la polsera o lligades al retrovisor del vehicle, molts d'ells d'alta gamma, i xapes diverses, la majoria amb missatges patriòtics. Aquests són alguns dels distintius amb els quals ha sigut fàcil identificar els assistents a la vetlla, al funeral i a la posterior incineració de l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, que s'ha celebrat aquest dijous a la localitat valenciana de Xàtiva, al costat de la veïna ciutat d'Alzira, on residia una de les filles de l'exuniformat revoltat, i abans de traslladar les seves restes a la Torre del Mar de Màlaga.