Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Rosalía, un talent fora mida al Palau Sant Jordi
Milers de vídeos i cròniques compartits a les xarxes socials i als mitjans de comunicació han explicat fil per randa l’espectacle que Rosalía va estrenar a Lió el 16 de març. Hi ha hagut una allau d’interpretacions estètiques, escèniques, musicals i fins i tot psicològiques sobre aquest xou que té el disc Lux com a columna vertebral. Amb tots aquests impactes fragmentaris és possible formar-se una opinió sobre el concert, meravellar-se i admirar la proposta de l’artista de Sant Esteve Sesrovires. Tanmateix, viure l’espectacle en directe és una altra cosa molt més impactant, tal com va demostrar en el primer dels quatre concerts al Palau Sant Jordi, tots quatre amb les entrades exhaurides.
La República triomfant (1931)
De l’editorial de La Publicitat (15-IV-1931). Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937) era llavors el director d’aquell diari, portaveu oficiós d’un partit liberal, de centre catalanista: Acció Catalana Republicana. Avui fa noranta-cinc anys que Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859-Barcelona, 1933), líder de la formació Estat Català integrada a ERC, va proclamar la República Catalana dins d’una anomenada per ell, i també efímera, Federació de Repúbliques Ibèriques.
El president d'Adif posa en dubte l'informe de la Guàrdia Civil sobre Adamuz: "No està ben interpretat"
Nou capítol en la investigació per esclarir per què van xocar dos trens a Adamuz, a la província de Còrdova, el 18 de gener, accident que va causar 46 víctimes mortals. Si la setmana passada la Guàrdia Civil apuntava que la hipòtesi principal era un trencament de la via que es va produir 22 hores abans del sinistre sense que cap sistema d'Adif ho detectés, aquest dilluns al vespre l'empresa gestora de la infraestructura ferroviària a Espanya ha corregit el cos policial. En concret, el president d'Adif, Pedro Marco, ha assegurat que la Guàrdia Civil no va interpretar bé els tecnicismes en què es basa per concloure que el carril ja estava trencat.
El dia que l'esquerra es va posar les piles
El que passarà aquest cap de setmana a Barcelona no és poc. Per al PSOE i la seva família europea progressista és molt. Creuen que és el primer pas cap a una remuntada del món de l’esquerra que esperen que sigui transnacional, malgrat que a escala espanyola tenen ara per ara poques alegries demoscòpiques, començant per les eleccions andaluses. ¿I què passa divendres i dissabte a la capital catalana? El president espanyol, Pedro Sánchez, acollirà una gran cimera amb líders internacionals –caps d’estat, alcaldes, diputats, líders de partit, sindicalistes activistes...– per escenificar que l’esquerra també és capaç d’organitzar-se internacionalment (com ha fet l’extrema dreta) i plantar batalla a l’anomenada onada ultra.
'L'herència' és la gran guanyadora dels Premis de la Crítica
L'espectacle L'herència, dirigit per Josep Maria Mestres i estrenat al Teatre Lliure el febrer de l'any passat, s'ha convertit aquest dilluns en la gran triomfadora dels 28ens Premis de la Crítica d'Arts Escèniques. El muntatge ha estat guardonat com a millor espectacle, millor direcció i millor intèrpret de repartiment per a Carles Martínez. En l'edició d'enguany, més enllà de L'herència, els guardons han quedat molt repartits entre l'ampli ventall de propostes escèniques estrenades el 2025. L'amor venia amb taxi de La Cubana s'ha endut el premi a millor musical i millor vestuari, Opereta imaginària d'Albert Arribas ha estat reconeguda com a millor obra de petit format i millor dramatúrgia, mentre que Leshi, d'Atresbandes, s'ha imposat en la categoria de noves tendències. Els Premis de la Crítica estan organitzats per la plataforma digital Recomana i són escollits pels crítics d'arts escèniques en actiu. Aquest any s'han entregat en una cerimònia al Centre Moral i Cultural del Poblenou.