Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"No estem ni per la xenofòbia ni per blanquejar els partits del 155"
Josep Vila (Cellera de Ter, 1959) va ser escollit president de l’Assemblea Nacional Catalana dissabte passat. Una elecció que va agafar tothom per sorpresa. Pocs sabien que el fins ara màxim dirigent de l'entitat, Lluís Llach, faria un pas al costat. En la seva primera entrevista, explica com va anar l'elecció i els reptes que es marca sota la seva presidència.
Dimiteix el director de la presó de Figueres després de tres suïcidis en quatre mesos
El director de la presó de Puig de les Basses, Jordi Oliveras, ha renunciat al càrrec després del suïcidi de tres interns del centre penitenciari des de principis d'any. L'últim va ser aquest dilluns, quan un pres que estava en aïllament es va llevar la vida. El departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha informat aquest divendres que en els pròxims dies hi haurà "un relleu" al capdavant de la presó de Figueres i nomenaran un nou director. Segons el departament, el fins ara director ha posat el seu càrrec a disposició de la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció i la seva titular, Elena Pérez, n'ha acceptat la renúncia.
Onada de noves amenaces a la ciberseguretat
Des d'algun lloc del món, algú pot saber en tot moment on ets. No perquè t’hagi infectat el telèfon amb un programari espia, accedit al teu rastre de Google Maps o convençut d'instal·lar res. Només li cal explotar les escletxes d'una arquitectura dissenyada fa 50 anys per interconnectar les xarxes de telefonia mòbil de països diferents.
Ferran Utzet vol fer justícia al premi Nobel Jon Fosse amb 'El fill'
L'escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse (Haugesund, 1959), premi Nobel de literatura 2023, és el dramaturg viu europeu més representat del món. "Ocupa un lloc important al cànon teatral, no és gens minoritari", subratlla el director Ferran Utzet. Malgrat l'impacte de Fosse al teatre contemporani, les seves obres són poc presents a la cartellera catalana. Els darrers anys se n'han produït espectacles en comptades ocasions, entre les quals hi ha Soc el vent dirigit per Marc Chornet a l'Akadèmia el 2021 i Vindrà algú el 2002, dirigit per Antonio Simón a la Sala Beckett. Ara Utzet vol fer-li justícia amb El fill, que es representarà del 8 de maig al 7 de juny a l'Espai Lliure de Montjuïc. "Tinc una forta sensació de repte i de responsabilitat", assenyala el director.
Les xemeneies de Gaudí, del laboratori a l'aparador
Un grup d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona eren a la coberta del Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, i es van fixar en les vint xemeneies que coronen aquest edifici d'Antoni Gaudí reconegut per la Unesco com a Patrimoni Mundial. Observant-les, va sorgir la pregunta. Funcionen o són només ornamentals? "Podria ser que només fossin per donar un punt de lluïment o una manera d'ostentar", explica l'Albert Samper, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, que recorda que les xemeneies eren un signe d’estatus, ja que implicava que els edificis que en tenien disposaven de calefacció, un luxe que a final de segle XIX només podien permetre’s les classes benestants. Però també podria ser que les xemeneies responguessin a la seva funció principal i fossin capaces d'extraure el fum. Gaudí no va deixar escrit enlloc si les originals xemeneies podien arribar a funcionar.