Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • HM Hospitales crea la seva primera Unitat de Cardiopaties Congènites
    Les cardiopaties congènites són un dels defectes congènits més freqüents entre els nounats. A Catalunya, prop de 600 nadons neixen cada any amb algun tipus de malformació al cor o als vasos sanguinis. S’estima que un de cada cent infants presenta alguna alteració cardiovascular des del naixement. En alguns casos, aquests problemes de salut poden acompanyar-los també durant la vida adulta i comprometre la seva capacitat física i qualitat de vida.
  • No caiguem en la temptació: els apunts en calent del Barça-Betis
    El Barça tanca una temporada perfecta com a local amb un nou triomf. Els blaugranes van superar el Betis el dia que Robert Lewandowski deia adeu a l'afició blaugrana després de quatre cursos. A continuació, uns apunts en calent.
  • Lewandowski s'acomiada emocionat d'un Camp Nou inexpugnable
    Quan Robert Lewandowski va anunciar dissabte que marxaria del Barça, va explicar que havia trobat el seu racó al món a Catalunya. No tothom el troba. Ell ho ha fet a prop del mar i de Barcelona. I milers de barcelonistes li van retornar aquesta estima acomiadant-lo com cal d’un Spotify Camp Nou que va emocionar-se quan, cinc minuts abans del final, va sortir del terreny de joc plorant. Els seus companys van fer pinya i el van abraçar, en una imatge de les que no s’obliden. Només va faltar el seu gol contra el Betis en l’últim partit de la temporada en un estadi en què només s’han vist victòries (3-1).
  • Moreno esternuda i Feijóo es constipa
    De vegades la victòria té gust de derrota. Aquest és el cas del PP de Juanma Moreno Bonilla a Andalusia. En perspectiva històrica, el resultat d'aquestes eleccions no fa més que consolidar l'hegemonia conservadora en un territori que havia sigut un graner de vots socialista. Però políticament, per a Moreno Bonilla i la seva via andalusista i moderada haver de pactar amb Vox és una tragèdia perquè afecta el cor del seu discurs polític. Caldrà veure com ho gestiona després d'haver dit que la disjuntiva d'aquestes eleccions era "o majoria absoluta o embolic".
  • L’organització col·lectiva de l’habitació (1936)
    Al·locució de l’arquitecte Josep Torres Clavé (Barcelona 1906 - Montbrió de la Marca, 1939), en un acte del Centre Catalanista d’Esquerra (Barcelona), publicada a la revista Arquitectura i Urbanisme (VI-1936). Era un al·legat a favor de la Casa Bloc, obra emblemàtica del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Ara fa 90 anys que el republicà Torres Clavé, mort al front, raonava per què discrepava de “la caseta i l’hortet”, lema atribuït al president Macià. L’autor esmentava aquella idea al final del text.