Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • Onada de detencions per tràfic de medicaments al Raval vista des d'una terrassa
    El contacte és ràpid i cal estar atent per no perdre's res. Un noi s'acosta a un altre i s'intercanvien un parell de paraules. Assegut en una terrassa per dissimular i a una distància prudencial, és impossible saber què es diuen, però sí que es pot interpretar. Un li dona unes monedes a l'altre. Al moment, el venedor treu alguna cosa de la butxaca i va entregant, una a una, coses petites, com si fossin monedes, a les mans del comprador. El client ja ha pagat i després d'aquest intercanvi se separen amb la satisfacció d'haver-ho fet de pressa, sense que ningú els hagi clissat. Però apareixen uns agents de paisà de la policia i els aturen. El comprador porta a la butxaca diverses píndoles Lyrica. El venedor acaba detingut per un delicte contra la salut pública.
  • "Hi havia nens que tenien atacs de pànic perquè se'ls forçava a veure el seu pare"
    Aquest divendres s'ha estrenat als cinemes La buena hija, de la directora Júlia de Paz (Sant Cugat del Vallès, 1995), la qual mostra les conseqüències de la violència vicària i de la violència masclista sobre els infants, víctimes sovint no reconegudes. I ho fa a través de la Carmela, una nena de 12 anys, que ha d'acudir periòdicament a un punt de trobada per reunir-se amb el seu pare, a qui idolatra. A poc a poc, però, la nena –i amb ella, l'espectador– anirà descobrint com és ell realment i la seva forma d'exercir violència psicològica.
  • "El debat és si a ERC som útils o seguim immersos en la batalla interna constant"
    Ricard Farin (Barcelona, 1995) és candidat a presidir la federació republicana a Barcelona amb la candidatura Activem Barcelona, la llista considerada dels oficialistes.
  • A Israel creix la contestació contra la guerra en un clima de tensió i control policial
    "Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.
  • "La idea d'un sistema d'adopció d'avis me la va donar la mare d'una amiga"
    Jordi Masó (Granollers, 1967) compagina la feina de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers amb la d’escriptor. Sense ser tan prolífic com en la faceta de pianista —ha gravat més de seixanta discos—, ha publicat fins a set reculls de relats i, a l’editorial Males Herbes, les novel·les L’hivern a Corfú (2020) i Xacona (2023), amb la qual va obtenir el Premi Llibreter. Ara suma a la bibliografia un nou recull de contes, també a Males Herbes, titulat Jo això ja no ho veuré. Hi aplega nou relats amb tècniques d’escriptura poc convencionals (dos d’ells escrits a manera de dramatis personae i d’agraïments, perquè se’n faci una idea el lector). El que els uneix és la temàtica: s’ambienten en futurs pròxims opressius o catastròfics. El mateix autor ens confessa que el títol alternatiu per al volum era Artefactes distòpics.