Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • Cita amb l'ofici (3)
    .
  • "Vull viure com vivien els meus pares als anys 90"
    Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'ARA Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.
  • Nou dies a la Fira de Guadalajara
    No és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entre
  • Els serveis secrets danesos ja no consideren els EUA com un aliat fiable
    Dinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.
  • Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
    Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?