Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • Geely E2 i E5, així són els SUV elèctrics assequibles que es fabricaran a València
    Tot i que ja era un secret de domini públic des del mes d’abril passat, no ha estat fins a la setmana passada que Geely i Ford han signat un històric acord que permetrà que la marca xinesa fabriqui diversos models a la planta valenciana d’Almussafes, la fàbrica més ben valorada per la cúpula del gegant xinès gràcies a la seva ubicació, la facilitat de les comunicacions amb la resta d’Europa i la proximitat de centres fabricants de bateries i altres proveïdors.  
  • Per què es va cancel·lar 'El odio', el llibre sobre l'assassí José Bretón?
    Un any i mig després que Anagrama "aturés indefinidament" la publicació d'El odio, en què Luisgé Martín (Madrid, 1962) recollia les cartes que va intercanviar amb José Bretón, que compleix condemna a la presó per l'assassinat dels seus dos fills, l'autor madrileny ha anunciat la publicació d'un nou llibre a Altamarea en què donarà la seva versió dels fets i que arribarà a llibreries el 30 de setembre.
  • La jurisprudència que perdona delinqüents i té l'origen en la màfia
    Durant les últimes setmanes, la figura del confessor ha pres un protagonisme absolut en l'ecosistema judicial espanyol. Però l'anomenat dret premial –la pràctica de l'Estat d'atorgar beneficis i rebaixes de condemna a canvi d'informació interna– no es va dissenyar als despatxos de Madrid per combatre la corrupció política. Algunes de les seves arrels ens traslladen a les presons dels Estats Units i als carrers de Palerm (Sicília), on l'estat va haver d'assumir una derrota prèvia per poder avançar: l'única manera de destruir una organització criminal tancada és comprar la traïció dels seus propis membres.
  • Els nous Aldama es converteixen en l’angle mort del PSOE
    Quan el 21 de febrer del 2024 la Guàrdia Civil va detenir-lo, Víctor de Aldama era president del Zamora CF i el seu nom mai havia aparegut relacionat amb el govern espanyol. Dos anys i mig després, la seva col·laboració “activa” en les investigacions judicials que esquitxen Pedro Sánchez l’ha convertit en una bomba de rellotgeria per al PSOE. No només per la “cooperació plena i contínua” amb la justícia que ha desembocat en la condemna de José Luis Ábalos i Koldo García, sinó perquè, traient pit dels beneficis que comporta estirar la manta, s’ha convertit en un camí a seguir per a altres persones. I és punt feble de la defensa que fa la Moncloa de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta mateixa setmana n’hem tingut alguns exemples. 
  • El destí del patrimoni de la duquessa de Kent: el primer testament d'un Windsor que es fa públic en un segle
    Va ser singular en vida i també després de la mort. Aquesta seria la frase que resumeix la figura de la duquessa de Kent, Katherine Worsley de naixement, Kate per a la majoria dels que la van conèixer al llarg de la seva llarga vida. Estava emparentada amb el nucli més central de la família Windsor des que es va casar l'any 1961 amb el duc de Kent, net del rei Jordi V i príncep amb consideració d'altesa reial que, a banda de duc, també era comte de Saint Andrews i baró de Downpatrick. La seva presència en aquesta polèmica i problemàtica família sempre va ser valorada. I això que representava el que per a bona part de l'aristocràcia d'aleshores era un sacrilegi: una plebea a palau!