Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • Treballs en grup: la farsa en la qual només treballen uns quants
    Hi ha una frase en l’àmbit acadèmic que, malgrat la seva suposada bona intenció pedagògica, a partir d’una determinada edat sona com una maledicció. Com més gran ets, pitjor. Te la diguin a l’institut quan ets adolescent, en un grau superior, a la universitat, o fent un màster quan ja ets un veterà bregat en la matèria, l’ordre cau com una mala notícia: “Heu de fer un treball en grup”. Només sentir-la, els estudiants saben que comença una gimcana d’excuses i obstacles. Premen les dents, agafen aire i aixequen les celles conscients que tot just els acaben de situar al límit d’un precipici que en les pròximes setmanes tocarà baixar derrapant i a dures penes. El final de trajecte tindrà un regust agre i un resultat més precari del que haurien volgut. En última instància, només queda l’alegria d’haver-te tret el mort de sobre.
  • El Líban rep el papa Lleó XIV entre cansament i expectatives moderades
    Després d’una pluja torrencial, un sol dur il·lumina la pista de l’aeroport militar, on unes dues-centes persones escollides esperen l’arribada del papa Lleó XIV sota una carpa que gairebé no fa ombra. D’un costat, la gent s’amuntega; de l’altre, els fotògrafs busquen els millors angles, mentre l’orquestra militar assaja compassos i les autoritats desfilen. El soroll de l’avió del Vaticà es deixa sentir abans de veure’s. La multitud, amb el mòbil a la mà, es mou entre els nervis i l'expectació. Quan ressonen les vint salves d’honor, més d’un salta del sobresalt abans de tornar a mirar cap al cel, mig somrient i amb el cor accelerat.
  • ¿Podrà el Capità Enciam convèncer Elon Musk?
    La revista Science explica l’experiment que han fet diversos investigadors de la Universitat Johns Hopkins amb un grup d’estudi format per 1.000 persones. Van dividir-les en dos subgrups i, al llarg de la campanya electoral americana del 2024, a la meitat els van fer veure la pàgina “Per a tu” de X sense alterar, mentre que a l’altra meitat hi aplicaven un filtre “amb prou feines detectable” que minvava la presència de notícies polaritzadores. A partir d’aquí, establien una mesura de la crispació política i constataven que la del primer grup pujava dos graus en una escala del zero al cent. I aquí és on entra en escena el Capità Enciam, perquè demostra, un cop més, que els petits canvis són poderosos. Els autors insisteixen que el grup a qui es va alterar el fil de notícies no va detectar que eren diferents de com solien ser. No és que toquessin el violí i se sentís olor de roses en comptes de l’habitual fangar pestilent en què s’ha convertit darrerament X. En canvi, la maner
  • Rossend Saltiveri (Unió de Pagesos): "Cal ser contundents i que la vigilància a Collserola sigui real"
    Rossend Saltiveri és el responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos. Els últims dies no ha parat quiet per l'aparició de la pesta porcina africana a Collserola, un fet que fa trontollar el sector. Per això, no dubta a reclamar al Govern "que sigui contundent" i que "la vigilància sigui real". De fet, com tot el sector, Saltiveri considera essencial que els casos es quedin en la zona afectada i que no s'estengui el radi de la malaltia en altres indrets i, sobretot, que no passi a les granges.
  • A la contra