Sitio web1,30e DECOICELAIDK TELT RERTwww.alpoheDNC GRUPO ZETA el Periódico 14 PARA GENTE COMPROMETIDA PREPARATIVOS DE UN PROCESO DECISIVO EMA DEL DIA Páginas 2a 4 y editorial El 'juicio' al juicio del 1-O activa al soberanismo l Fuerte despliegue en Madrid de partidos y ERC pugnará para que Junqueras capitalice entidades para desacreditar al Tribunal Supremo I la vista y JxCat pondrá el foco enlas familias AFP IDANIELLEALOLIVAS SALIDA TORMENTOSA 'Brexit': el caos que se avecina atenaza al Reino Unido Temor auna recesióny hasta a falta de comida y medicinas en días PANORAMA Páginas 10 y 11 y editorial La primera ministra, Theresa May, a la salida de misa, ayer. OADICOTRINA El Barça gana y Messi pulveriza nuevo récord Arrestada la familia que causó el fuego de Badalona COSAS DE LA VIDA Páginas 20y 21 Ceballos, con un gol de falta, da la victoria al Madrid ante el Betis en su visita al Benito Villamarín (1-2) PRIMERA FILA -Páginas 32 a 36 la firma al contrataque La tribu de la esperanza CARLES FRANCINO 400 GOLES Messi celebra el segundo gol de la noche, que le vale otra marca
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’alegria es diu Espanya
Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo.... - Fes-me un altre túnel
Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo.... - La selecció espanyola elogia la normalitat
Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo.... - L’enemic comú
En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo.... - Lamine somriu i Oyarzabal castiga
Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....