Sitio webn al contrataque desde Madrid Tener fe no es tener razon XAVIER SARDA suplementos XL Dominical y Mujer Hoy, con EL PERIÓDICO Las cuentas del pánico Primera entrega de los cuellos Kimod OSE ANTONIO ZARZALEJOS FILOSOFIA 9,95 CINE 9,95 BATERIA16,95DOMINGO BUFANDA7,95 www.elperiodico.comDIRECTOR CONSELL DECENT 425-427 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53 www.grupozeta.es 13 DEENERO DEL 2019 ENRICHERNANDEZ GRUPO ZETA el Periódico13 PARA GENTE COMPROMETIDA DEFENSA EN CATALUNYA DE LAS CUENTAS PANORAMA Páginas 20y 21 Sánchez reta a PPyCs: «Gobernaré hasta el 2020 RICARD CUGAT El presidente insta a PDECat y ERC a apoyar sus presupuestos y a dialogar Collboni Alcalde |El lider socialista apuntala a Colboni como alcaldable al abrir la precampaña en Barcelona Sánchez saluda junto a Collboni e lceta a los asistentes al mítin en el Centre de Convencions Internacional de Barcelona |Unhospital atendió al bebé MAS PERIODICO Diccionario del nuevo enguaje machista ALBERTBERTRAN siete días antes de la paliza COSAS DE LA VIDA Páginas 30 y 31 POR ESTRELLA MONTOLIO Laultraderecha acuna términos que pervierten la realidad es Vida La epidemia dela soledadenlavejez Dos millones de personas, la mayoríamujeres, viven solas ¿Disfunción Eréctil? BOSTN GROU P TEMA DEL DOMINGO -Páginas 2 a6 SOLASPide cita: 902 907 81MEDICALS
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- La dificultat de donar la raó a l’oponent
La polarització és tramposa, perquè no només empeny a elegir bàndol, també canvia la mirada. Quan la conversa pública es converteix en una guerra de trinxeres, la realitat passa a ser munició per confirmar el prejudici. I mentre es discuteix a crits, s’escapa l’essencial, com que els problemes rares vegades caben en un eslògan, les solucions gairebé mai són perfectes i el món real no es comporta com el nostre timeline.Seguir leyendo.... - Xarampió: retrocés evitable
El repunt del xarampió a Catalunya no és una anècdota estadística ni una alarma passatgera. És el senyal que alguna cosa s’ha esquerdat en un dels consensos sanitaris més sòlids de les últimes dècades: la vacunació. L’any passat, els casos diagnosticats van augmentar un 135%, al passar de 34 a 80. Són xifres modestes si es comparen amb altres països europeus, però el salt percentual és inquietant i ha coincidit amb la retirada a Espanya de l’estatus de país lliure de xarampió. El xarampió no és una malaltia lleu. És un virus extremadament contagiós: una sola persona en pot infectar fins a 18 si no estan immunitzades. A més, pot causar complicacions greus i, fins i tot, la mort. No hi ha tractament específic. La millor eina continua sent la prevenció.Seguir leyendo.... - ¿Viure feliç o informat?
Aquells que volem estar informats diàriament del que passa al món hauríem de saber que correm el risc de col·lapsar, de patir el que es coneix com a fatiga cognitiva. Avui dia, el volum d’informació és tan gran que el nostre cervell és incapaç de consolidar bona part de les notícies que ens ofereixen els mitjans d’informació.Seguir leyendo.... - Alertar sí, amb sentit comú
El 20 de gener del 2007, la població de Portbou (Girona) va tenir el seu rècord històric de ratxa de vent: 200 km/h. En aquesta població costanera, limítrofa amb França, que la tramuntana bufi a més de 100 km/h és habitual. "Al bar restaurant de la meva família simplement agrupem i lliguem les cadires i les taules de la terrassa perquè no volin. I si hi ha algú que vol seure fora, cap problema. Ja s’ho farà". Parla Gael Rodríguez, alcalde de Portbou. Dino a Barcelona amb ell i Marc Verdaguer, director del setmanari Empordà, del grup Prensa Ibérica, dijous, 12 de febrer. Aquell dia, l’alerta per vent va obligar a tancar centres educatius, centres i espais públics i va fer que les empreses recomanessin el teletreball dins del que és possible.Seguir leyendo.... - Confondre BCN amb Catalunya
En l’era post Mazón no és fàcil governar les inclemències climàtiques, i molt menys enviar alertes. El menyspreable subjecte que es va amagar menjant al Ventorro i va ajornar cruelment l’avís a la seva població quan morien més de dues-centes persones ha deixat seqüeles profundes en la gestió política de mig país. No hi ha executiu que no tingui al cap aquella infàmia quan arriba el moment de llançar una advertència. El Govern de Catalunya no és, per descomptat, aliè a aquest complex d’hiperprevenció, i més s’estima curar-se en salut i pecar d’excés en lloc de defecte.Seguir leyendo....