Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
n al contrataque
desde Madrid
Tener fe no es tener
razon XAVIER SARDA
suplementos
XL Dominical y Mujer
Hoy, con EL PERIÓDICO
Las cuentas del pánico
Primera entrega de
los cuellos Kimod
OSE ANTONIO ZARZALEJOS
FILOSOFIA 9,95
CINE 9,95
BATERIA16,95DOMINGO
BUFANDA7,95
www.elperiodico.comDIRECTOR
CONSELL DECENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53 www.grupozeta.es
13 DEENERO DEL 2019
ENRICHERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico13
PARA GENTE COMPROMETIDA
DEFENSA EN CATALUNYA DE LAS CUENTAS
PANORAMA
Páginas 20y 21
Sánchez reta a PPyCs:
«Gobernaré hasta el 2020
RICARD CUGAT
El presidente
insta a PDECat y
ERC a apoyar sus
presupuestos
y a dialogar
Collboni
Alcalde
|El lider socialista
apuntala a Colboni
como alcaldable al
abrir la precampaña
en Barcelona
Sánchez saluda junto a Collboni
e lceta a los asistentes al mítin
en el Centre de Convencions
Internacional de Barcelona
|Unhospital atendió al bebé
MAS PERIODICO
Diccionario
del nuevo
enguaje
machista
ALBERTBERTRAN
siete días antes de la paliza
COSAS DE LA VIDA Páginas 30 y 31
POR ESTRELLA MONTOLIO
Laultraderecha
acuna términos que
pervierten la realidad
es Vida
La epidemia dela
soledadenlavejez
Dos millones de personas,
la mayoríamujeres, viven solas
¿Disfunción Eréctil?
BOSTN
GROU P
TEMA DEL DOMINGO
-Páginas 2 a6
SOLASPide cita: 902 907 81MEDICALS

Noticias
  • Un debat que marca la campanya
    El balanç del cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo és desigual. Feijóo va aconseguir centrar la confrontació en els problemes de la legislatura i obligar el president a donar explicacions sobre la seva gestió, mentre que Sánchez va tenir dificultats per respondre a les principals crítiques i presentar els resultats del seu Govern com a argument per reclamar la continuïtat.Seguir leyendo....
  • Els rostres de la justícia
    Les entregues de premis tenen una litúrgia especial en què, encara que tot està pautat i previst, és impossible no contagiar-se de l’emoció, l’alegria de qui puja a l’escenari i l’orgull dels que el miren des de la butaca. De vegades n’hi ha prou amb un aplaudiment que s’allarga per apreciar què significa una distinció.Seguir leyendo....
  • La música de la festa
    Aquí els tenim, altre cop: enfilats a tractors, amb bata blanca o casc d’obra, fent petons a nens i olorant gossos, trepitjant la muntanya amb mocassins castellans i demanant truc o vot mentre tasten mandarines en un mercat. Una campanya electoral és una barreja d’excursió escolar a una planta de la indústria alimentària, escapadeta rural per fer team building i rua de carnaval. Perquè aquí els tenim també: ballant. Ballar, ballar, ballar! La festassa de la democràcia. Deia Nietzsche que només creuria en un déu que sabés ballar. No sé si aquí, convertit en jurat d’un talent show, votaria nul.Seguir leyendo....
  • Segona amnistia de Puigdemont
    Com si fos l’última jugada mestra de l’extint Procés, la famosa entrevista de Puigdemont va aparèixer just el dia que li permetia entrar per la porta gran al gran debat entre Sánchez i Feijóo. Seguint el guió previst i com no podia ser d’una altra manera, el candidat del PP va recollir el guant i, en la primera frase del cara a cara, va tirar a la cara de Sánchez les invectives de Puigdemont, que en poques hores va passar de ser un pròfug a ser el referent intel·lectual que confirmava totes les teories conspiratives de la dreta espanyola. Si m’ho diuen, no m’ho crec.Seguir leyendo....
  • Votar en blanc
    Estem en campanya electoral. És temps de promeses, d’una banda, i de desprestigi i desqualificació de l’adversari, de l’altra. Ja fa dies que, entre amics, anem comentant no si votar o no, sinó a qui, o més ben dit, contra qui. Perquè ja som molts els que fa anys que votem un candidat més per eliminació que no pas perquè estiguem convençuts que governarà amb eficàcia i que convé que governi. Cada vegada que hi ha eleccions es reflexiona sobre la necessitat de participar-hi. La democràcia, ens diuen, és un bé que es preserva amb la lliure elecció dels candidats per part del ciutadà. El sufragi universal, pel qual tant van lluitar els nostres avantpassats, s’ha de continuar preservant davant els que no creuen en la democràcia. Tot això és cert i queda molt bé sobre el paper. És a dir, nosaltres, els ciutadans, tenim la paraula cada quatre anys per elegir qui volem que ens governi. O això és el que ens han fet creure. Ho dic així perquè després el resultat que s’obté a les urnes