Sitio webp al contrataque apunte másdeporte ¿Volver a los 90? ANA PASTOR El Espanyol ha perdido La senda de los premios Primera entrega de los cuellos Kimod JOSEP MARIA POU 2.000 socios en una década www.elperiodico.comDIRECTOR BUFANDA 7,95 12 DE ENERO DEL 2019 BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozetaes ENRIC HERNANDEZ GRUPO ZETA el Periódico 12 PARA GENTE COMPROMETIDA LOS PRESUPUESTOS DE SANCHEZ INICIAN EL CAMIN Páginas 2 a7 y editorial Récord de recaudación y auge del gasto social La partida de dependencia sube casi el 60%, Puigdemont corrige a Torra y acepta que ERC la de becas, el 10%, y la inversión queda limitada l y PDECat decidan si dan trámite a las cuentas AFPIDELILSOULEIMAN Fraude en internet con los trabajos para la universidad Webs venden ensayos a los estudiantes por entre 70 y más de 200 ante la impotencia de los centros COSAS DE LA VIDA Páginas 28 y 29 EEUU INICIA LA RETIRADA DE SIRIA Las tropas estadounidenses destacadas en Siria han empezado el repliegue que anunció semanas atrás su presidente, Donald Trump. EEUU no ha detallado cuánto durará la operación, que puede dejar a la milicia kurda, aliada de Washington, a merced de Turquía. PANORAMA Páginas 12 y13 AGRESION EN EL MARESME CAMPANA EN BARCELONA Ingresado en a uci un bebe de dos meses por una pallza de su padre El mural de cine de Bayona Sênior Una de cada cinco viajeras ha sufrido acoso sexual en el metro COSAS DE LA VMDA Página 37 Página 33 PRIMERA FILA Página 43 J. A. Bayona, sus padres y el mural. COSAS DE LA VIDA
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- La dificultat de donar la raó a l’oponent
La polarització és tramposa, perquè no només empeny a elegir bàndol, també canvia la mirada. Quan la conversa pública es converteix en una guerra de trinxeres, la realitat passa a ser munició per confirmar el prejudici. I mentre es discuteix a crits, s’escapa l’essencial, com que els problemes rares vegades caben en un eslògan, les solucions gairebé mai són perfectes i el món real no es comporta com el nostre timeline.Seguir leyendo.... - Xarampió: retrocés evitable
El repunt del xarampió a Catalunya no és una anècdota estadística ni una alarma passatgera. És el senyal que alguna cosa s’ha esquerdat en un dels consensos sanitaris més sòlids de les últimes dècades: la vacunació. L’any passat, els casos diagnosticats van augmentar un 135%, al passar de 34 a 80. Són xifres modestes si es comparen amb altres països europeus, però el salt percentual és inquietant i ha coincidit amb la retirada a Espanya de l’estatus de país lliure de xarampió. El xarampió no és una malaltia lleu. És un virus extremadament contagiós: una sola persona en pot infectar fins a 18 si no estan immunitzades. A més, pot causar complicacions greus i, fins i tot, la mort. No hi ha tractament específic. La millor eina continua sent la prevenció.Seguir leyendo.... - ¿Viure feliç o informat?
Aquells que volem estar informats diàriament del que passa al món hauríem de saber que correm el risc de col·lapsar, de patir el que es coneix com a fatiga cognitiva. Avui dia, el volum d’informació és tan gran que el nostre cervell és incapaç de consolidar bona part de les notícies que ens ofereixen els mitjans d’informació.Seguir leyendo.... - Alertar sí, amb sentit comú
El 20 de gener del 2007, la població de Portbou (Girona) va tenir el seu rècord històric de ratxa de vent: 200 km/h. En aquesta població costanera, limítrofa amb França, que la tramuntana bufi a més de 100 km/h és habitual. "Al bar restaurant de la meva família simplement agrupem i lliguem les cadires i les taules de la terrassa perquè no volin. I si hi ha algú que vol seure fora, cap problema. Ja s’ho farà". Parla Gael Rodríguez, alcalde de Portbou. Dino a Barcelona amb ell i Marc Verdaguer, director del setmanari Empordà, del grup Prensa Ibérica, dijous, 12 de febrer. Aquell dia, l’alerta per vent va obligar a tancar centres educatius, centres i espais públics i va fer que les empreses recomanessin el teletreball dins del que és possible.Seguir leyendo.... - Confondre BCN amb Catalunya
En l’era post Mazón no és fàcil governar les inclemències climàtiques, i molt menys enviar alertes. El menyspreable subjecte que es va amagar menjant al Ventorro i va ajornar cruelment l’avís a la seva població quan morien més de dues-centes persones ha deixat seqüeles profundes en la gestió política de mig país. No hi ha executiu que no tingui al cap aquella infàmia quan arriba el moment de llançar una advertència. El Govern de Catalunya no és, per descomptat, aliè a aquest complex d’hiperprevenció, i més s’estima curar-se en salut i pecar d’excés en lloc de defecte.Seguir leyendo....