Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
p al contrataque
apunte
másdeporte
¿Volver a los 90?
ANA PASTOR
El Espanyol ha perdido
La senda de los premios
Primera entrega de
los cuellos Kimod
JOSEP MARIA POU
2.000 socios en una década
www.elperiodico.comDIRECTOR
BUFANDA 7,95
12 DE ENERO DEL 2019 BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozetaes
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 12
PARA GENTE COMPROMETIDA
LOS PRESUPUESTOS DE SANCHEZ INICIAN EL CAMIN
Páginas 2 a7 y editorial
Récord de recaudación y
auge del gasto social
La partida de dependencia sube casi el 60%, Puigdemont corrige a Torra y acepta que ERC
la de becas, el 10%, y la inversión queda limitada l y PDECat decidan si dan trámite a las cuentas
AFPIDELILSOULEIMAN
Fraude en
internet con
los trabajos
para la
universidad
Webs venden ensayos a
los estudiantes por entre
70 y más de 200 ante la
impotencia de los centros
COSAS DE LA VIDA Páginas 28 y 29
EEUU INICIA LA RETIRADA DE SIRIA Las tropas estadounidenses destacadas en Siria han
empezado el repliegue que anunció semanas atrás su presidente, Donald Trump. EEUU no ha detallado cuánto durará la
operación, que puede dejar a la milicia kurda, aliada de Washington, a merced de Turquía. PANORAMA Páginas 12 y13
AGRESION EN EL MARESME
CAMPANA EN BARCELONA
Ingresado en
a uci un bebe
de dos meses
por una pallza
de su padre
El mural
de cine de
Bayona
Sênior
Una de cada
cinco viajeras
ha sufrido
acoso sexual
en el metro
COSAS DE LA VMDA Página 37
Página 33
PRIMERA FILA Página 43
J. A. Bayona, sus padres y el mural.
COSAS DE LA VIDA

Noticias
  • L’alegria es diu Espanya
    Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo....
  • Fes-me un altre túnel
    Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo....
  • La selecció espanyola elogia la normalitat
    Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo....
  • L’enemic comú
    En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo....
  • Lamine somriu i Oyarzabal castiga
    Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....