Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
al contrataque
Ratoy el Banco de EspañaUn gol de penalti de Coutinho
primera fila Páginas40a42
On Barcelona
La ruta con más
alivia al Barça ante el Levante (2-1) migade la ciudad
mañana
Primera entrega de
os cuellos Kimo
ANTONIO FRANCO
www.elperiodico.comDIRECTOR
www.grupozeta.es
CONSELL DE CENT 425-427
11 DE ENERO DEL 2019 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
elPeriódico "11
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL GOBIERNO APRUEBA HOY LOS PRESUPUESTOS
Sánchez echa el resto en
pos del aval soberanista
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 4 y editorial
El presidente prevé cumplir por
primera vezcon la inversión en
Catalunya que exige el Estatut
ERC desautonza a lorra por
ue en la tripleanunciar una cri
derecha andaluza -Págs. 16y 17
si los socios no votan unidos
La Crida rechaza integrar en bloque al PDECat
El Supremo quiere a los presos en Madrid antes de febrero para iniciar el juicio del 1-O PANORAMA-Páginas 18y19
EFE/ALEJANDAO GARCIA
Solo losjefes
recuperan el
nivel salarial
perdido
con la crisiS
PANORAMA
Páginas 20 y 21
Barcelona,
primera ciudad
de Espana
con dentista
municipal
COSAS DE LA VIDAPágina 33
La BCN más
negra se cita
el puerto
El presidente de la patronal de los VTC, Eduardo Martín, increpado por un grupo de taxistas, ayer en Barcelona.
Uber y Cabify apelan a la Constituciónen
Competència recurrirá si se impone alos VTC la precontratación forzosa coSAS DE LA VIDA Págs. 26 y27, yeditorial
Págs. 46 y 47
PRIMERA FILA

Noticias
  • Dia de la Mare sense mare
    Deu ser que em faig gran, però cada dia m’incomoden més dates com aquesta. ¿Què passa quan arriba el Dia de la Mare, però ja no hi ha mare? ¿Què passa amb el Dia del Pare, però ja no hi ha pare? Ara per ara, no tinc eines per afrontar-ho. Sé que passa el mateix per Nadal, quan trobem a faltar els qui ja no hi són; però ho acceptem perquè vam ser nenes i nens, i hi ha un relleu d’il·lusió entre generacions inevitable.Seguir leyendo....
  • ¿Què busca Puigdemont?
    Junts va tombar dijous, amb el PP i Vox, el decret de lloguers. Va ser una gran derrota de Sánchez. I també va votar contra el consorci d’inversions català, més difícil de justificar, perquè la falta d’inversions de l’Estat és una queixa fixa i justa no ja del catalanisme sinó també de Foment i la Cambra.Seguir leyendo....
  • Cospedal, el fitxatge difícil d’explicar
    L’arribada de María Dolores de Cospedal al consell d’administració de Naturhouse com a independent reobre un debat que va més enllà dels noms propis. Ningú discuteix que una política pugui refer la seva trajectòria en el sector privat, una cosa legítima en democràcia, per molt que Pablo Iglesias odiï que les empreses "es comprin exministres". La qüestió rellevant és una altra: què aporta aquest fitxatge a la companyia i per què és el més adequat en aquest moment.Seguir leyendo....
  • Pitjor o millor món possible
    El gran embut de l’estret d’Ormuz il·lustra ara mateix pàgines de novel·la distòpica en directe. Amb el segle XXI les novel·les distòpiques van fer-se molt presents als aparadors de les llibreries, substituint les ficcions utopistes. Aparentment, hem passat dels escenaris amb un món que pogués anar millor amb el decorat apocalíptic d’un món sempre a pitjor. Predomina l’anomenada llei de Finangle: "Una cosa que pot anar malament anirà malament en el pitjor moment possible". És una llei present a les novel·les de ciència-ficció i és aplicable als jocs de guerra, d’on ningú se’n surt viu o tots es converteixen en arcàngels.Seguir leyendo....
  • Vito Quiles: el no-res i uns riures
    El que sobresurt de Vito Quiles és el no-res i uns riures. Se’l veu reiteradament a la part del davant de les diatribes parlamentàries, fent de dolent de la pel·lícula. Sempre porta un aparell, un telèfon d’última generació, amb què amenaça els que parlen. No se sap després a quins diaris entregarà les seves xeflis, però allà està, com si fos un associat a l’hemicicle. És un home sense atributs, és ell i només ell qui va pel món anunciant que va, fins que dona el cop, i els diaris ho anuncien. Com si fos un personatge. I no és res, és tan sols un que amenaça.Seguir leyendo....