Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ENED DEL 3010 GARCELORACEL 5.53.5s www.glupoa cDRE HERMANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 9
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL ACUERDO DE LA TRIPLE DERECHA, EN EL ALERO
PHnAy1e
El pacto andaluz tiembla
por las exigencias ultrasS
El PP rechaza la condición de Vox de expulsar a |Sánchez desafía a ERC y PDECat con el
52.000 inmigrantes y derogar la ley antihomofobia | Presupuesto sobre la mesa TEMA DEL DIA 2a5yedicoial
FERRANNADEU
La penuria
de los
bomberos,
al desnudo
El incendio mortal de
Badalona revela la falta
de medios del cuerpo
de la Generalitat
COSAS DE LA VIDA
Páginas 30 y31, y editorial
MANTEROS DESALOJADOS La Guardia Urbana y los Mossos expulsaron ayer a los vendedores del 'top
manta' de la superficie de la plaza de Catalunya y del intercambiador subterráneo. COSAS DE LA VIDA Páginas 24 y 25
RICARD CUGAT
EXPANSIÓN DE ACTIVIDAD
DECISIÓN JUDICIAL
Google
gestionará
tarjetas de
crédito y
pagos en
toda la UE
Cualquier
agresión de
un hombre
a su pareja
es violenciaCUELLOS
machista kimod
Fátima, su madre, su hermano y la lectora de EL PERIÓDICO (de azul)
que le ha regalado el ordenador. coSAS DE LA VIDA Página 26
Irlanda autoriza a la
tecnológica a operar
como agente financiero
PANORAMA
Página 18
El Supremo condena a
Una Reina Maga
inesperada para Fátima
un varón que fue absuelto Semanadrime
de un ataque mutuo
COSAS DE LA VIDA
Página 28
cuella por solo
el Periódico

Noticias
  • Dia de la Mare sense mare
    Deu ser que em faig gran, però cada dia m’incomoden més dates com aquesta. ¿Què passa quan arriba el Dia de la Mare, però ja no hi ha mare? ¿Què passa amb el Dia del Pare, però ja no hi ha pare? Ara per ara, no tinc eines per afrontar-ho. Sé que passa el mateix per Nadal, quan trobem a faltar els qui ja no hi són; però ho acceptem perquè vam ser nenes i nens, i hi ha un relleu d’il·lusió entre generacions inevitable.Seguir leyendo....
  • ¿Què busca Puigdemont?
    Junts va tombar dijous, amb el PP i Vox, el decret de lloguers. Va ser una gran derrota de Sánchez. I també va votar contra el consorci d’inversions català, més difícil de justificar, perquè la falta d’inversions de l’Estat és una queixa fixa i justa no ja del catalanisme sinó també de Foment i la Cambra.Seguir leyendo....
  • Cospedal, el fitxatge difícil d’explicar
    L’arribada de María Dolores de Cospedal al consell d’administració de Naturhouse com a independent reobre un debat que va més enllà dels noms propis. Ningú discuteix que una política pugui refer la seva trajectòria en el sector privat, una cosa legítima en democràcia, per molt que Pablo Iglesias odiï que les empreses "es comprin exministres". La qüestió rellevant és una altra: què aporta aquest fitxatge a la companyia i per què és el més adequat en aquest moment.Seguir leyendo....
  • Pitjor o millor món possible
    El gran embut de l’estret d’Ormuz il·lustra ara mateix pàgines de novel·la distòpica en directe. Amb el segle XXI les novel·les distòpiques van fer-se molt presents als aparadors de les llibreries, substituint les ficcions utopistes. Aparentment, hem passat dels escenaris amb un món que pogués anar millor amb el decorat apocalíptic d’un món sempre a pitjor. Predomina l’anomenada llei de Finangle: "Una cosa que pot anar malament anirà malament en el pitjor moment possible". És una llei present a les novel·les de ciència-ficció i és aplicable als jocs de guerra, d’on ningú se’n surt viu o tots es converteixen en arcàngels.Seguir leyendo....
  • Vito Quiles: el no-res i uns riures
    El que sobresurt de Vito Quiles és el no-res i uns riures. Se’l veu reiteradament a la part del davant de les diatribes parlamentàries, fent de dolent de la pel·lícula. Sempre porta un aparell, un telèfon d’última generació, amb què amenaça els que parlen. No se sap després a quins diaris entregarà les seves xeflis, però allà està, com si fos un associat a l’hemicicle. És un home sense atributs, és ell i només ell qui va pel món anunciant que va, fins que dona el cop, i els diaris ho anuncien. Com si fos un personatge. I no és res, és tan sols un que amenaça.Seguir leyendo....