Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
n al contrataquedesde Madrid
suplementos
mas periodICO
Lazos y cotillónFase crítica, del Supremo a
XAVER SARDA
Los Soprano': lanueva
XL Dominical y Mujer
Hoy, con EL PERIÓDICO
la Crida JOSE ANTONIO ZAFZALEJOsele cumple 20 años
Los Soprao
FILOSOFIA 9,95
CINE GOYA 9,95
BATERIA COCINADOMINGO
16,95
www.elperiodico.comDIRECTOR
www.grupozeta.es
CONSELL DE CENT 425-427
6 DE ENERO DEL 2019 BARCELONA. TEL. 3.265.53.53
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico
PARA GENTE COMPROMETIDA
JOSEP GARCIA
Tragedia
en Badalona
Un pavoroso incendio causa tres muertos y unos
30 heridos en el humilde barrio de Sant Roc
TEMA DEL DOMINGo Páginas 2a4
AIRES DE RECESIÓN EN LA ECONOMÍA MUNDIAL
PANORAMA
Páginas 24 y 25, yeditorial
Miedo a otra crisis global
Los expertos prevén un freno de la actividad, acelerada por el temor de los inversores
ALBERTBERTRAN
Netflix asalta la industria del
Un tuit del
PP bromea
con la
muerte de
Sánchez
cine con 90 estrenos en el 2019
PRIMERA FILA
Páginas 46 y 47, y editorial
es Vida
El Gobierno lleva el
vídeo al fiscal pese a
la disculpa del partido
PANORAMA
Página 17
¿Disfunción Eréctil?
LOS REYES DE LA ACOGIDA Cientos de miles de
Barcelona de «ciudad de acogida», coSAS DE LA VIDA- Págs. 32v33 Pide cita: 902 907 681MIDICALG

Noticias
  • La perillosa addicció a les remuntades
    Remuntar porta implícit un marcador advers. L’afició a les remuntades del Barça sembla haver derivat en una addicció, com si necessités veure’s en dificultats per extreure el millor de si mateix. Cosa que també significa haver-ho fet molt malament abans. Es diu clàssic per com d’antic i repetitiu que és el duel entre el Barça i el Madrid, però més original que l’últim no pot ser.Seguir leyendo....
  • Un Barça salvatge obre una nova era
    Indòmit, incorregible, però sobre tot salvatge, el Barcelona va arrossegar el Reial Madrid a la seva trituradora emocional en un clàssic de llegenda. Un manicomi en què no va quedar clar qui podria arrencar-se les pors per assaltar la grandesa. L’equip de Flick va sortir lliure de la camisa de força, i potser també campió, tot i que abans hagués de veure com Szczesny, ja en el temps afegit, li negava a un Mbappé pletòric el seu quart gol i l’àrbitre Hernández Hernández, desconcertant tota la tarda, anul·lava per mans un gol a Fermín amb què acabava tot.Seguir leyendo....
  • Les veus dels assassins
    El nen va desaparèixer una tarda de febrer del 2018 a la localitat d’Almeria de Las Hortichuelas. Gabriel Cruz tenia 8 anys. En la fotografia que llavors va facilitar la seva mare se’l veu somrient. Eternament feliç. El cas va mobilitzar un colossal operatiu de recerca i una intensa cobertura mediàtica. Fins i tot se li va posar un malnom a la criatura: el Pescaíto, per com li agradaven els peixos al nen. Dotze dies més tard es va trobar el seu cos al maleter del vehicle d’Ana Julia Quezada, llavors parella del pare.Seguir leyendo....
  • Incomplir sense conseqüències
    Aviat, el 25 de juny, es complirà un any de l’acord a què van arribar el PP i el PSOE per renovar el CGPJ després de més de cinc anys de retard. L’acord havia de servir, entre altres coses, perquè el nou Consell pogués nomenar les nombroses vacants que afecten el funcionament normal de la justícia. Entre les quals vacants a la cúpula judicial que inclouen el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, els Tribunals Superiors de les Comunitats Autònomes i les Audiències Provincials. A principis d’any l’òrgan va aconseguir el consens necessari per designar 30 places, 21 de les quals corresponien a l’alt tribunal. No obstant, aquestes designacions han sigut impugnades judicialment davant les sospites de l’aplicació de quotes per afinitats ideològiques i ara la validesa dels nomenaments depèn del mateix Suprem. I s’hi ha d’afegir que segueixen pendents altres nomenaments clau en aquest mateix tribunal, entre els quals les presidències de les sales Penals i del Contenciós Administratiu, p
  • Amb la música a una altra banda
    Mai saps on pot saltar la llebre. És veritat que funcionem tan de carril i tan anestesiats amb la desgràcia aliena que tenim sota mínims la capacitat de sorprendre’ns. O d’indignar-nos. Però no perdem l’esperança. Jo, per exemple, vaig notar l’altre dia una fuetada. Era el tercer dilluns negre. Recordem: primer, mort del Papa; segon, la gran apagada; tercer, sabotatge (o no) a l’AVE. Estaven Àngels Barceló i Bob Pop parlant per la ràdio quan va trucar el prototip d’oient benintencionat, i va suggerir al Bob que emulés el seu homònim, Bob Geldorf, el que va organitzar aquells multitudinaris concerts Live Aid, d’ajuda a l’Àfrica, als anys 80. Li va demanar que s’animés a muntar una cosa semblant per ajudar els pobres palestins de Gaza, apel·lant als contactes que té en el món de la música. Però la resposta del Bob va fugir del manual dels llocs comuns; fa temps que va en cadira de rodes, però estic segur que hagués saltat com una molla per proclamar la seva amarga impotència: "