Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
másdeporte
alcontrataque
Datos frente a
mentiras ANA PASTOR
opinion
másdeporte
Derbl
¡Viva la Pepa!
JOSEP MARIA POU
Espanyol-Barça, el derbi
menos desigual de la década
Nueva entrega de la
batería Magefesa
12OCACEw dpioeo.eoRCTO ANOEz
BATERIA DE COCINA 12,95
SABADO
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es
comDIRECTOR
CINE GOYA 9,95FILOSOFIA 9,95
8 DE DICIEMBRE DEL 2018
ENRICHERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico
PARA GENTE COMPROMETIDA
LOS SINDICATOS POLICIALES EXIGEN EL CESE DE BUCHE2ed
Torra impone a Interior
una purga en los Mossos
El 'president' desautoriza ala conselleria' tras | La orden enfurece a la policía catalana y
una tensa discusión en la noche del jueves
ahonda la brecha entre el cuerpo y el Govern
ANNA MAS
NUEVA LÍDER DEMOCRISTIANA
La favorita
de Merkel
toma el
mando en
la CDU
El continuismo
de Kramp gana
por la mínima al
ala derechista
SINIESTRO AÉREO MORTAL EN BADIA Los dos ocupantes de la avioneta que se estrelló ayer tarde en una gasolinera en Badia del Vallès perdieron la vida. El aparato se aproximaba al aeropuerto de Saba
dell para aterrizar cuando se empotró en el tejado de la estación de servicio. PANORAMA Página 27
TEMA DEL DÍA
Páginas 10 y 11
y editorial
Kramp-Karrenbauer.
PARÍS, CIUDAD BLINDADA
Un arresto
Shakiraidealista
defraudó
14,5 millones como en casa,
a Hacienda,
acusa el fiscal nada
en masa de
estudiantes
sacude a los
franceses
PANORAMA Página 14
PANORAMA
Páginas 52
Liceu 20
Estudiantes detenidos y arrodillados.

Noticias
  • Dia de la Mare sense mare
    Deu ser que em faig gran, però cada dia m’incomoden més dates com aquesta. ¿Què passa quan arriba el Dia de la Mare, però ja no hi ha mare? ¿Què passa amb el Dia del Pare, però ja no hi ha pare? Ara per ara, no tinc eines per afrontar-ho. Sé que passa el mateix per Nadal, quan trobem a faltar els qui ja no hi són; però ho acceptem perquè vam ser nenes i nens, i hi ha un relleu d’il·lusió entre generacions inevitable.Seguir leyendo....
  • ¿Què busca Puigdemont?
    Junts va tombar dijous, amb el PP i Vox, el decret de lloguers. Va ser una gran derrota de Sánchez. I també va votar contra el consorci d’inversions català, més difícil de justificar, perquè la falta d’inversions de l’Estat és una queixa fixa i justa no ja del catalanisme sinó també de Foment i la Cambra.Seguir leyendo....
  • Cospedal, el fitxatge difícil d’explicar
    L’arribada de María Dolores de Cospedal al consell d’administració de Naturhouse com a independent reobre un debat que va més enllà dels noms propis. Ningú discuteix que una política pugui refer la seva trajectòria en el sector privat, una cosa legítima en democràcia, per molt que Pablo Iglesias odiï que les empreses "es comprin exministres". La qüestió rellevant és una altra: què aporta aquest fitxatge a la companyia i per què és el més adequat en aquest moment.Seguir leyendo....
  • Pitjor o millor món possible
    El gran embut de l’estret d’Ormuz il·lustra ara mateix pàgines de novel·la distòpica en directe. Amb el segle XXI les novel·les distòpiques van fer-se molt presents als aparadors de les llibreries, substituint les ficcions utopistes. Aparentment, hem passat dels escenaris amb un món que pogués anar millor amb el decorat apocalíptic d’un món sempre a pitjor. Predomina l’anomenada llei de Finangle: "Una cosa que pot anar malament anirà malament en el pitjor moment possible". És una llei present a les novel·les de ciència-ficció i és aplicable als jocs de guerra, d’on ningú se’n surt viu o tots es converteixen en arcàngels.Seguir leyendo....
  • Vito Quiles: el no-res i uns riures
    El que sobresurt de Vito Quiles és el no-res i uns riures. Se’l veu reiteradament a la part del davant de les diatribes parlamentàries, fent de dolent de la pel·lícula. Sempre porta un aparell, un telèfon d’última generació, amb què amenaça els que parlen. No se sap després a quins diaris entregarà les seves xeflis, però allà està, com si fos un associat a l’hemicicle. És un home sense atributs, és ell i només ell qui va pel món anunciant que va, fins que dona el cop, i els diaris ho anuncien. Com si fos un personatge. I no és res, és tan sols un que amenaça.Seguir leyendo....