Sitio web1,30 BDIEE 21GONDELOADE CTEL- 8aas6 5a59 www.gluooaDINRENDE GRUPO ZETA elPeriódico O PARA GENTE COMPROMETIDA REUTERS ndulgencia con 'La manada' Clamor feminista contra la nueva sentencia que exime de violación a los cinco agresores sexuales TEMA DEL DIA Páginas 2 a 5 y editorial Varias ciudades, como Bilbao (toto), acogieron ayer protestas contra la sentencia EL PRESUPUESTO PODRÍA SEGUIR SU TRÁMITE HASTA MARPPR 6820 EI PDECat da un respiro a Sánchez con las cuentas Los posconvergentes ITV-3 concita el primer pactoegociación con el earaleniade Cs e independentistas PP para gobernar Andalucia I Rivera ya no excluye a Vox una enmienda ala totalidad y ERC selo piensa AFP/LLUISGENE Borràs hablade Rosalía y «linchamiento» |J Balvin, pese aq policía investiga primer Primavera sugestión Dolores, lvin.de víctima a heroína ue la estrellas del Sound paritario PRIMERA FILA Páginas 50y 51 Una barcelonesa de 79 años ayuda a detener al timador que iba a estafarla COSAS DE LA VIDA -Páginas 30y 31 PANORAMA-Páginas 22 y 23
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen
El president rus Vladímir Putin va ordenar a les seves tropes envair la veïna Ucraïna el 24 de febrer del 2022. Des d’aleshores, la guerra continua ancorada a l’est d’Europa. Els combats continuen.Seguir leyendo.... - Els enginyers esmenen un segle i mig de menyspreu i ofenses a Cerdà
El Col·legi d’Enginyers de Camins ha decidit obrir d’un sol tall tots els melons possibles sobre el més il·lustre dels seus membres, Ildefons Cerdà, del qual el 21 d’agost es commemoraran els 150 anys de la seva mort. Vorejat durant un segle, fins que Oriol Bohigas, a finals dels anys 50 va començar a reivindicar la seva genialitat i pragmatisme, la falta d’acceptació que Cerdà va tenir entre els seus contemporanis a Barcelona s’ha resumit gairebé sempre amb una inexacta veritat, que el seu Eixample era una imposició del Govern central i un menyspreu al concurs d’idees que va organitzar l’Ajuntament, guanyat per Antoni Rovira i Trias, que va proposar una ciutat radial inspirada en París. Reduir a això el rebuig inicial i la indiferència posterior és quedar-se molt curt. Cerdà era, a més, un pecador.Seguir leyendo.... - Ferrocarrils estrena una xarxa de 280 punts lila a les seves estacions
Ferrocarrils de la Generalitat ha fet el primer pas per millorar la sensació de seguretat i la seguretat en si mateixa de les dones que utilitzen el transport públic. I ho ha fet per partida doble. D’una banda, ha instal·lat 280 punts lila físics a les estacions, és a dir, unitats on n’hi ha prou de prémer un botó perquè una de les sis persones que de manera permanent són a l’altre costat de la línia prengui mesures, en el menor dels casos que un cap d’estació o algú del personal de Ferrocarrils acudeixi a ajudar-la. De l’altra, aquesta mateixa funció està ja disponible en l’app d’aquesta xarxa de transport públic perquè les víctimes o qualsevol usuari que sigui testimoni d’un comportament inadequat ho pugui denunciar de manera anònima i en directe. Aquesta aplicació la tenen descarregada als seus telèfons uns 75.000 usuaris.Seguir leyendo.... - Una de cada set persones a Barcelona a l’agost és turista
Quan l’aeroport de Barcelona-el Prat ja ha superat la xifra de passatgers de l’any passat, segons dades d’Aena del maig, les xarxes socials de partits com els Comuns han compartit una estadística alarmant: a Barcelona hi ha 916 turistes per cada 100 barcelonins. Altres usuaris ho han exemplificat amb un vagó del metro: per cada seient per a residents, n’hi ha nou per a turistes. En realitat, l’estadística de l’INE no és tan gràfica. Si bé és cert que el 2025 van visitar Barcelona sis turistes per habitant (gairebé 11 milions en total), aquests es van distribuir al llarg de l’any: no van estar tots junts en un únic dia.Seguir leyendo.... - "Tornar a acariciar el meu gos"
La vida de Keith Thomas, de 42 anys, va canviar radicalment el 2020 quan, després d’un accident de busseig, va patir una lesió medul·lar que el va deixar totalment paralitzat del coll avall. Incapaç de moure les mans, sostenir objectes o sentir el tacte en les seves extremitats superiors depenia per complet d’altres persones per a les activitats més bàsiques de la vida diària. Però ara, segons anuncia un equip d’investigadors a la revista científica Nature Medicine, un avenç científic pioner podria tornar-li, almenys en part, la possibilitat de moure, sentir i fins i tot donar una carícia amb les seves pròpies mans.Seguir leyendo....