Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30 BDIEE 21GONDELOADE CTEL- 8aas6 5a59 www.gluooaDINRENDE
GRUPO ZETA
elPeriódico O
PARA GENTE COMPROMETIDA
REUTERS
ndulgencia
con 'La manada'
Clamor feminista contra la nueva sentencia que
exime de violación a los cinco agresores sexuales
TEMA DEL DIA Páginas 2 a 5 y editorial
Varias ciudades, como Bilbao (toto), acogieron ayer protestas contra la sentencia
EL PRESUPUESTO PODRÍA SEGUIR SU TRÁMITE HASTA MARPPR 6820
EI PDECat da un respiro a
Sánchez con las cuentas
Los posconvergentes ITV-3 concita el primer pactoegociación con el
earaleniade Cs e independentistas PP para gobernar Andalucia
I Rivera ya no excluye a Vox
una enmienda ala
totalidad y ERC selo piensa
AFP/LLUISGENE
Borràs hablade Rosalía y
«linchamiento» |J Balvin,
pese aq
policía investiga primer Primavera
sugestión
Dolores,
lvin.de víctima
a heroína
ue la
estrellas del
Sound paritario
PRIMERA FILA Páginas 50y 51
Una barcelonesa de 79
años ayuda a detener al
timador que iba a estafarla
COSAS DE LA VIDA -Páginas 30y 31
PANORAMA-Páginas 22 y 23

Noticias
  • El cop de Franco del 36 entusiasma els seguidors de Trump
    Durant una de les seves molt seguides videoprèdiques, a l’octubre, un mes després de l’assassinat del propagandista conservador Charlie Kirk, l’influencer Ramzpaul dissertava sobre les semblances entre la crispada situació de la Segona República espanyola l’estiu de 1936 i la tensió entre esquerra i dreta als Estats Units d’avui. "Hi ha moltes semblances amb el que afrontem a Amèrica, i amb un aspecte molt religiós. Assistim a un gran odi al cristianisme, revolucionari, en què et pots trobar persones trans i aquesta mena de coses..."Seguir leyendo....
  • El llegat de la República es dilueix
    Nou dècades després de l’alçament militar contra la legalitat de la Segona República i la consegüent Guerra Civil, les posicions republicanes en la societat espanyola compten amb una oferta electoral minoritària. L’escassetat d’enquestes sobre el recolzament a una reforma constitucional per a l’adveniment del que seria una tercera república, ja sigui com a eina acadèmica o d’opinió pública, visibilitza el desinterès social.Seguir leyendo....
  • Illa confia a donar carpetada als últims vestigis del procés
    Salvador Illa es va convertir en president el 8 d’agost del 2024 després de prometre a l’electorat girar full al procés perquè tornés a regnar la "normalització" institucional a Catalunya. El camí de la desjudicialització ha servit per aplanar-li el camí, però la màcula d’aquesta estratègia ha sigut, fins ara, la no-aplicació de l’amnistia als líders de l’1-O. L’escó buit de Carles Puigdemont al Parlament o el fet que Oriol Junqueras no pugui ser candidat continua sent un significatiu caliu que impedeix fer tabula rasa amb l’independentisme. No obstant, aquest objectiu està ara més a prop de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l’amnistia, una decisió clau per al Govern d’Illa, que la considera un punt d’inflexió per a la legislatura espanyola i també clau per a la catalana.Seguir leyendo....
  • El Govern impulsa la llei per condonar el deute autonòmic
    Davant el que s’entreveu com un final agònic de legislatura, el Govern mira de mantenir lligats un dels seus socis més fiables, ERC, amb qui té diversos acords segellats que encara no s’han materialitzat. Per a això, l’Executiu de Pedro Sánchez ha sol·licitat incloure en el ple extraordinari que se celebrarà dijous vinent el debat de totalitat del projecte de llei per condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquest primer pas de la tramitació parlamentària tirarà endavant després que Junts anunciés aquest mateix dijous la seva predisposició a permetre la negociació.Seguir leyendo....
  • L’Executiu deixa clar que "no hi ha sobre la taula" una reunió de Sánchez i Puigdemont
    El Govern central temptejant una reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont des que es va aprovar la llei d’amnistia al Congrés, fa més de dos anys, tot i que llavors no s’esperava el fre a la seva aplicació per part del Tribunal Suprem. Uns mesos després, coincidint amb el tradicional balanç de final d’any, el cap de l’Executiu va encoratjar una trobada fins i tot abans que es pronunciés sobre la norma el Tribunal Constitucional. La possibilitat de celebrar aquesta trobada es va anar refredant posteriorment, igual com la relació de Junts amb el Govern, i ara ni tan sols l’aval de la justícia europea l’ha posat a l’agenda de la Moncloa.Seguir leyendo....