Sitio web0ETECEL OS RL 3065 ww. GRUPO ZETA el Periódico 4 PARA GENTE COMPROMETIDA EL PP BLANQUEA ALA ULTRADERECHA Y ESTA SE DEJA QUERER Páginas 2 a10y Cs exige la presidencia a cambio de aislar a VoX EFE /ALVARO CABRERA El PSOE empuja a Díaz a dimitir y rechaza ceder la Junta y avanzar las generales Miles de andaluces claman contra la irrupcion ultra NDANO ES GA PARA EL Los intereses de los partidos pueden la negociación en Andalucía eternizar Málaga (foto) y otras capitales andaluzas acogieron ayer manifestaciones contra Vox. ARTÍCULOs DE Enric Hernàndez, Joan Tapia, Javier Aroca y Josep Martí Blanch Tiroteo en MEDIDA DE PRESION NO TE CONFORMES CON MENOS Forn y RullN NunezZ Muere a los Nou Barris por una disputa familiar DUBAI, AR DHARI se suman a INDIA MSC LIRICA a DIAS DESDE DUBA1 87 años el constructor que la huelga de hambre en la cárcel Elayuno de los presos DESDE COSAS DE LA VIDA Páginas 36 y 37 cambió el Barça Los jabalís causan 2.000 accidentes al año en Catalunya PRIMERA FILA Páginas 42 a 45 mscerUcerus.es de JxCat no logra unir al independentismo tras la cumbre de Bélgica PANORAMA COSAS DE LA VIDA Páginas 30y 31 Página 22
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Ara comença tot (de nou)
Estiu del 2023. Al president Feijóo (president del seu partit, aspirant a ser president del seu país) se li entravessava la notícia: el president Sánchez (que sí que era president de debò, del seu partit, del seu país) havia posat en marxa una campanya electoral que tindria com a escenari el maleït estiu d’aquell temps. La notícia va revolucionar Génova: massa aviat per al gallec nouvingut, i en tot cas massa aviat per a qui potser esperava la tranquil·litat de setembre, poc temps després de la caiguda de Pablo Casado, llançat al futur imperfecte per la presidenta Ayuso.Seguir leyendo.... - Avui pot ser un gran dia
Si un dia t’assalta un xut d’optimisme, recomano deixar que flueixi. No estan els temps per malgastar oportunitats d’aparcar la mala hòstia. Suposo que els periodistes ens hem guanyat a pols la fama de prestar més atenció a les desgràcies que a les alegries. D’acord, però no sempre és així. Hi ha un poble a la província d’Osca, de tot just mil habitants, on Ajuntament, veïns, pares i mares d’alumnes, s’han conjurat per refrigerar l’escola. És una magnífica notícia i per això la destaco. El poble és Albalate de Cinca i l’escola, del model rural agrupat, es diu Albeos. Ja que ningú resolia el misteri de la conversió d’aules en saunes, es van arremangar tots i, en un cap de setmana de treball comunitari, han aconseguit que les classes tornin a ser espais habitables per a l’estudi; fins i tot refugis climàtics. Moralitat: ¿estirada d’orelles a les administracions? Doncs sí, és clar; però jo prefereixo quedar-me amb l’esperit d’anar tots a l’una i confirmar que unir-s - Nens dolents
El maig passat, el govern suec va aprovar l’empresonament de joves de 15 a 17 anys. Després de fracassar l’intent de baixar la responsabilitat penal als 13 anys per falta de suport parlamentari, ara pretén reduir-la als 14. Mentrestant, un total de vuit presons es preparen per acollir els menors. Experts de diferents disciplines, advocats, Unicef, Save the Children i el mateix servei penitenciari s’oposen enèrgicament a la mesura. La ciència és contundent: l’ingrés a presó de menors d’edat produeix danys severs en el seu desenvolupament i és totalment ineficaç per reduir la delinqüència. Per no parlar de l’evidència que aquests nens són tan culpables com víctimes d’abusos i amenaces de bandes. L’empresonament de menors no només genera una unànime oposició científica i assistencial, també trenca amb la tradició d’una societat que, durant dècades, s’havia enorgullit de la seva defensa dels drets de la infància i del seu enfocament humanitari de la justícia penal. De tancar - Entre el Líban i Ormuz
L’acord entre l’Iran i els EUA perquè els barcos tornin a transitar per Ormuz havia d’estar firmat la setmana passada, però amb l’escull principal resolt, tot i que amb molts detalls encara per polir durant els pròxims dos mesos de negociació, les converses s’han encallat al Líban. Estava cantat que l’atac a l’Iran obriria el meló regional. Els EUA van donar suport més per ceguesa de Donald Trump que per compartir la visió dominant de l’estat d’Israel a l’Orient Mitjà. Després d’haver-lo animat i deixat mà lliure a Netanyahu a Gaza, els EUA es van embarcar en una guerra sota il·lusions que s’han demostrat falses: una intervenció ràpida a Teheran, eliminant la cúpula del règim iranià i amb el país escapçat la societat civil acabaria fent l’últim pas decisiu. Res d’això ha passat, la realitat s’ha mostrat tal com és. Pel que sembla ningú va ser capaç de comentar a l’home més poderós del món que la pitjor arma de l’Iran no era un míssil, ni drons que ataq - Ramón Ventureira, de 79 anys, condueix diàriament: "Jo decidiré quan deixar-ho"
A Ramón Ventureira, pintor i artista de l’art d’emmarcar amb pa d’or, eixut i amb aires de dandi cheli, amb la seva gorra de visera i tot, el coneixen a l’escola de les seves netes com a abueloramón, tot junt. Quan l’hi demana la seva filla, el Ramón, que al setembre farà 80 anys, porta les netes al col·le, les va a buscar, se li pengen dels braços, els dona el berenar i, entremig, sempre té alguna història del passat que sorprèn els habituals del parc. I, moltes vegades, algun model de cotxe es cola en el relat.Seguir leyendo....