Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
0ETECEL OS RL 3065 ww.
GRUPO ZETA
el Periódico 4
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL PP BLANQUEA ALA ULTRADERECHA Y ESTA SE DEJA QUERER
Páginas 2 a10y
Cs exige la presidencia
a cambio de aislar a VoX
EFE /ALVARO CABRERA
El PSOE empuja
a Díaz a dimitir
y rechaza ceder
la Junta y avanzar
las generales
Miles de
andaluces
claman contra
la irrupcion ultra
NDANO ES
GA PARA EL
Los intereses
de los partidos
pueden
la negociación
en Andalucía
eternizar
Málaga (foto) y otras capitales andaluzas acogieron ayer manifestaciones contra Vox.
ARTÍCULOs DE Enric Hernàndez, Joan Tapia, Javier Aroca y Josep Martí Blanch
Tiroteo en
MEDIDA DE PRESION
NO TE CONFORMES
CON MENOS
Forn y RullN
NunezZ
Muere a los
Nou Barris por
una disputa
familiar
DUBAI, AR DHARI
se suman a
INDIA
MSC LIRICA a DIAS
DESDE DUBA1
87 años el
constructor que
la huelga de
hambre en
la cárcel
Elayuno de los presos
DESDE
COSAS DE LA VIDA
Páginas 36 y 37
cambió el Barça
Los jabalís
causan 2.000
accidentes al año
en Catalunya
PRIMERA FILA
Páginas 42 a 45
mscerUcerus.es
de JxCat no logra unir al
independentismo tras
la cumbre de Bélgica
PANORAMA
COSAS DE LA VIDA
Páginas 30y 31
Página 22

Noticias
  • Merino es converteix en llegenda
    Espanya només havia arribat una vegada a la semifinal del Mundial. La vegada del 2010. Ja en són dues. La primera va acabar amb el pas a la final i el títol. La segona estarà en joc dimarts que ve contra França, amb el precedent més immediat de l’Eurocopa del 2024 i la victòria espanyola.Seguir leyendo....
  • I Olmo va brodar el futbol
    Hi va haver un temps en què salvar la frontera dels quarts d’un Mundial era un impossible per a Espanya, entre pors i dimonis, cops de colze o tancades. Època de molta fúria i poques llums. A Johannesburg, després d’un partit infernal contra el Paraguai, el martiri es va acabar. I 16 anys després, a Los Angeles, la selecció va deixar enrere un altre vell fantasma: el de Mèxic 86, quan Bèlgica la va eliminar als penals després de l’errada d’Eloy Olaya. Cada cop es mira menys enrere només ho fem els periodistesi els complexos han deixat pas a la seguretat que amb ordre i calma sí, també com el 2010, s’avança. Tot i que la temible França apunta a la pròxima frontera, aquesta Espanya sembla que pot amb tot, amb futbolistes com Merino, que és qui mastega el gel quan ja s’ha acabat el còctel.Seguir leyendo....
  • Tornar a la vida
    Mikel Merino és a la selecció espanyola el que una cervesa freda a l’estiu. Gairebé sempre sol ser el que deixa millor record i de vegades té més bon gust quan és l’últim que fas. Luis de la Fuente sap que Merino, a qui molts exigirien des d’un inici veient el seu rendiment, és un jugador que permet aquest punt extra d’ullal i agressivitat quan el partit amenaça de flanquejar, i que el seu olfacte és inigualable, un imant per al rebuig i l’espai evident tan sols per a qui sembla haver nascut per als últims 10 minuts de la vida de tants, allà on temps i raó es comprimeixen. Per això no té sentit que Merino surti d’inici, ja que l’evidència és palmària. I fa guanyar qui hi creu.Seguir leyendo....
  • Simplement Merino
    En la història d’Espanya, és a dir, en la història del futbol que juga l’equip espanyol, hi haurà d’ara endavant un perfil que ja no tindrà parangó: l’aire alliberat d’un futbolista que abans era una possibilitat i que s’ha convertit, en dues jugades, en el més eficaç dels visitants atrevits en el viatge a l’àrea contrària. Que Espanya (és a dir, l’equip espanyol) el tingui a les seves files és un èxit de l’entrenador, sens dubte, ja que és notori que ha confiat en ell quan Portugal es va fer gran i va estar a punt de tirar per terra la bondat del futbol espanyol. I davant d’un equip tan potent com el que defineix Courtois, va ser capaç d’especular de nou amb la sort.Seguir leyendo....
  • A semifinals gràcies a De la Fuente
    Espanya està molt lluny de l’exuberància futbolística amb què va guanyar l’Eurocopa. Té seriosos problemes ofensius amb un Lamine Yamal ansiós, un Pedri desconegut i un atac en el qual només Dani Olmo resulta desequilibrant. Però en els moments complicats apareix la pissarra de Luis de la Fuente per oferir solucions que disparen la competitivitat d’una selecció en la qual Merino, Fabián o Ferran s’han convertit en herois inesperats. I en aquesta tortura que va ser el duel amb Bèlgica el seleccionador va acudir al rescat d’un equip que es fica en semifinals amb més dubtes que certeses.Seguir leyendo....