Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
0ETECEL OS RL 3065 ww.
GRUPO ZETA
el Periódico 4
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL PP BLANQUEA ALA ULTRADERECHA Y ESTA SE DEJA QUERER
Páginas 2 a10y
Cs exige la presidencia
a cambio de aislar a VoX
EFE /ALVARO CABRERA
El PSOE empuja
a Díaz a dimitir
y rechaza ceder
la Junta y avanzar
las generales
Miles de
andaluces
claman contra
la irrupcion ultra
NDANO ES
GA PARA EL
Los intereses
de los partidos
pueden
la negociación
en Andalucía
eternizar
Málaga (foto) y otras capitales andaluzas acogieron ayer manifestaciones contra Vox.
ARTÍCULOs DE Enric Hernàndez, Joan Tapia, Javier Aroca y Josep Martí Blanch
Tiroteo en
MEDIDA DE PRESION
NO TE CONFORMES
CON MENOS
Forn y RullN
NunezZ
Muere a los
Nou Barris por
una disputa
familiar
DUBAI, AR DHARI
se suman a
INDIA
MSC LIRICA a DIAS
DESDE DUBA1
87 años el
constructor que
la huelga de
hambre en
la cárcel
Elayuno de los presos
DESDE
COSAS DE LA VIDA
Páginas 36 y 37
cambió el Barça
Los jabalís
causan 2.000
accidentes al año
en Catalunya
PRIMERA FILA
Páginas 42 a 45
mscerUcerus.es
de JxCat no logra unir al
independentismo tras
la cumbre de Bélgica
PANORAMA
COSAS DE LA VIDA
Páginas 30y 31
Página 22

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....