Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La fam de viure, les ganes de morir
Hi ha llibres que s’escriuen per fer literatura i n’hi ha que s’escriuen perquè no poden no escriure’s, perquè l’autor necessita posar a lloc algun fantasma que el ronda o exorcitzar algun dimoni que el turmenta, la qual cosa no treu que aquesta mena de llibres també siguin escrits amb intenció literària. És el cas de Fam, una mescla de memòria personal, de crònica mèdica i de crit desesperat de la traductora, narradora i poeta Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974). No és cert que l’honestedat, en literatura, no existeixi. Sí que existeix. Passa que l’honestedat també requereix les estratègies de la formalització i de l’artifici. Els crits i els vòmits literaris –Busquet fa servir els dos símils per descriure el seu llibre– també són una qüestió d’estil.
Menors migrants sota sospita, entre la protecció i l’abandonament
Els detalls del viatge que els ha dut de casa fins a Catalunya no són temes de què els agradi parlar als menors migrants que inicien la ruta en solitari. Els és dur recordar els cops, els robatoris, la violència que els han infligit durant la ruta i, en molts casos, aquest silenci s'amplia a les vulneracions de drets que pateixen quan arriben a Europa. “No em preguntis per la pastera”, demanen molts d'aquests joves, que sovint admeten que no tenien ni idea de totes les dificultats que es trobarien pel camí. Escassegen les dades i els informes sobre les situacions, però la Fundació Ficat i la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb el Casal dels Infants, fan una fotografia sobre com els han tractat en el seu periple.
La Badalona d'Albiol, el laboratori del PP de les polítiques d'extrema dreta?
Xavier García Albiol va arrasar a les eleccions municipals del 2023 amb el lema "Badalonisme", un paraigua de defensa dels veïns "al marge de la ideologia". Llavors va captar votants independentistes i de partits d'esquerres, amb la brutícia o la inseguretat com a punts clau. Dos anys després, l'alcalde ja està condicionant la política catalana i l'espanyola amb episodis relacionats amb la seguretat, la immigració i l'ocupació il·legal, amb xocs inclosos amb l'executiu estatal. El darrer i més controvertit, el desallotjament del B9, ocupat per 400 persones. Badalona és un laboratori per al PP o bé un aparador? Albiol ha radicalitzat el seu discurs en un context d'auge de l'extrema dreta?
El front d'esquerres de Rufián i Tardà que no garanteix la victòria
No sembla que ara per ara estigui quallant la idea del front electoral d’esquerres que intenten impulsar Gabriel Rufián i Joan Tardà. La mateixa direcció d’ERC l’ha descartada, i també han posat aigua al vi des d’alguns dels partits als quals el tàndem republicà apel·la, com els comuns, Sumar i la CUP. Beneficiaria les esquerres aquesta unitat electoral?
"Quan un menor té la idea de migrar és molt difícil aturar-lo"
A principis de segle, el Casal dels Infants, tota una institució a l'àrea metropolitana, es va plantejar la necessitat de tenir ulls i mans al Marroc que treballessin en xarxa amb les entitats locals, les criatures amb intenció de marxar i les seves famílies. La francesa Claire Trichot és la responsable de la delegació del Casal al país magribí, amb seu a Tànger.