Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La Fiscalia demana 18 mesos de presó per a tres científics que van tirar pintura a la façana de la Delegació del govern espanyol a Barcelona
Tres científics vinculats a Rebel·lió Científica seran jutjats aquest dijous a Barcelona per la seva participació en una acció de protesta no violenta davant la Delegació del govern espanyol a la capital catalana. Els fets van tenir lloc el 13 d'abril del 2023, quan els tres activistes van tirar pintura biodegradable contra la façana de l'edifici per denunciar la resposta insuficient dels governs davant la crisi climàtica i la persecució judicial d'altres activistes pel clima. Ara, tres anys més tard, la Fiscalia demana 18 mesos de presó per a cada un i 8.100 euros de multa en concepte de responsabilitat pels "danys ocasionats".
Barcelona equiparà amb pistoles elèctriques els agents de la Guàrdia Urbana
Un any després que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, tanqués una de les seves setmanes més difícils amb una derrota en el ple que deixava els agents de la Guàrdia Urbana sense pistoles elèctriques, l'Ajuntament s'encamina a capgirar aquella decisió. La comissió de presidència, seguretat i règim interior ha aprovat inicialment amb els vots a favor del PSC, Junts i el PP, el vot contrari de Barcelona en Comú i ERC i l'abstenció de Vox el reglament que regula la dotació i l'ús de les pistoles tàser per a la policia local de la capital catalana.
Barcelona posarà pantalla per a la final del Mundial
L'Ajuntament de Barcelona instal·larà una pantalla gegant al carrer de Martí i Franquès, prop de l'Spotify Camp Nou, per poder seguir la final del Mundial que se celebrarà aquest diumenge entre Espanya i el guanyador del partit d'avui entre Anglaterra i l'Argentina.
Arriba el moment d'Europa: l'amnistia se la juga al TJUE
Sentència clau per a l'aplicació de l'amnistia i el futur polític i judicial de líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictaminarà aquest dijous al voltant de les 10 h del matí sobre la legalitat de la normativa i assenyalarà el camí al Tribunal Constitucional, al Suprem, a l'Audiència Nacional i a la resta de tribunals espanyols, alguns dels quals es neguen a aplicar-la.
Junts segueix l'estela de PP i Vox i qüestiona "l'impacte demogràfic" de la llei de nets a Catalunya
Un dels eixos de l'argumentari de PP i Vox en les últimes setmanes ha estat el d'assenyalar que el govern espanyol estaria, suposadament, tractant d'alterar el cens electoral amb la incorporació massiva de persones d'origen estranger. La llei de nets, que concedeix la nacionalitat espanyola a familiars d'exiliats durant el franquisme, i la regularització extraordinària d'immigrants, que dona permís de residència i treball a persones que ja eren a l'Estat, han estat en el focus de les crítiques de la dreta i l'extrema dreta espanyoles. No només per l'impacte que auguren que podria tenir en els resultats dels pròxims comicis espanyols —la regularització no dona dret a vot, mentre que la llei de nets sí que dona aquesta possibilitat— sinó també en l'estructura social i l'accés als serveis públics. Ara és Junts qui s'ha sumat parcialment a aquestes tesis.