Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • Boris Johnson, de Miami a Ucraïna; de Shakespeare a Churchill
    L'expremier Boris Johnson, de 62 anys, passa una setmana al mes al sud de Florida com a professor visitant de ciència política a la Universitat de Miami, activitat tant lucrativa com còmoda: poca preparació, audiències entregades i l’oportunitat de presentar-se com l'home enginyós que sempre ha cultivat. És un dels seus molt enriquidors negocis d'ençà que va ser foragitat de Downing Street fa quatre anys.
  • Andrea Motis: “La vida de poble et dona l’oportunitat de sentir-te lliure”
    Des que la trompetista i cantant Andrea Motis era petita, els seus pares tenen una casa a la plaça del poble d’Argelaguer. Era una segona residència per als caps de setmana, els ponts i les vacances, que no van aprofitar tant com haurien volgut. Tot i així, l’Andrea se sent afortunada d’haver tingut aquesta experiència tan enriquidora, que no hauria estat possible a Barcelona, on no va anar sola pel carrer fins als onze anys. En canvi, al poble feia trajectes curts des dels sis, anant amb les amigues a la zona de l’església o al camp de futbol. Va ser on per primera vegada va anar a comprar sola el pa a la fleca i el diari per a l’avi, “tota una aventura”, diu. Es movia en bici d’una banda a l’altra, allà és on va aprendre a pedalar: “Anàvem per camins de poble en poble, fins a Sant Jaume de Llierca, que era un trajecte curt i bonic, i també arribàvem fins a Besalú”.  
  • Un atac rus a Kíiv deixa almenys 14 morts: "Encara pot haver-hi persones sota la runa"
    Nous atacs russos a Kíiv, la capital d'Ucraïna, han deixat almenys 14 víctimes mortals i n'ha ferit 27, segons els canals oficials d'emergències ucraïnesos. Els atacs anaven dirigits contra uns magatzems ubicats en una zona d'ús militar i, segons el ministre de Defensa del país, Rússia ha provocat danys a hubs logístics del voltant de la capital.
  • 20 anys sense la Mariona: la tragèdia que va canviar la seguretat dels castells
    Aquest dimarts fa vint anys que va morir la Mariona Galindo; un nom que continua viu en la memòria dels Capgrossos de Mataró, però també de tot el món casteller. Pronunciar-lo és, encara avui, un exercici de memòria, de respecte i d'estima. Amb només dotze anys, la Mariona formava part d'una generació de canalla que vivia els castells amb la il·lusió, la responsabilitat i l'alegria de qui havia trobat en la colla una segona família. Ningú podia imaginar que l'estiu del 2006 acabaria convertint-se en una de les pàgines més doloroses de la història castellera. Però aquesta tragèdia també va accelerar canvis profunds en la seguretat dels castells: el casc per a la canalla, que ja s'estava desenvolupant, va passar de ser un projecte a convertir-se en una realitat. I de forma immediata.
  • El gran èxit del cinema japonès recent ens endinsa en els secrets del 'kabuki'
    Al Japó del segle XVII, el teatre kabuki va desterrar les dones de l’escenari, fet que dugué al sorgiment de la figura dels onnagata, actors encarregats d’encarnar els personatges femenins. El seu maquillatge blanc i llavis pintats, i la seva gràcil precisió gestual han sigut influents més enllà de les seves fronteres (David Bowie reconeixia en ells una referència per a la seva aura estel·lar), i encara avui són una de les peces més preuades de la disciplina. Així ho presenta Kokuho, melodrama que s’expandeix amb pas ferm des de la dècada dels seixanta fins al 2014, i que és guiat per la convulsa relació entre dos onnagata que són criats com a germans. L’un, Kikuo, fill d’un yakuza assassinat pels seus rivals; l’altre, Shunsuke, primogènit de Hanjiro, un cèlebre actor de kabuki. Quan aquest decideix nomenar Kikuo com el seu successor en detriment del seu fill de sang, l’escàndol i la gelosia erosionen irremeiablement el vincle entre els protagonistes.