Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Lola, el seu restaurant i els pescafúries
El pas de l’anècdota a la categoria és massa sovint un exercici de funambulisme periodístic, en el qual el mitjà s’estimba en l’abisme dels prejudicis. El Español publicava la següent peça: “Lola va haver de tancar el seu restaurant per la baixa d’un treballador: «Em va costar la salut, 25.000 euros i vendre'm la casa»”. La intenció editorial que s’endevina darrere aquest titular es podria formular com: “Mira tu, pobres petits empresaris del país, arruïnats pels desaprensius que, aprofitant el règim socialcomunista sanchista, s’agafen baixes que els acaben deixant sense sostre”. Però alguna cosa no quadra, en tota aquesta història, perquè en una baixa llarga els tres primers dies no els cobra el treballador, del quart al quinzè sí que els paga l’empresa i a partir de llavors ho assumeix l’estat o la mútua (i el contractador només satisfà les quotes de seguretat social, cal suposar que d’uns pocs centenars d’euros). Llegint la peça un intueix que no haver pogut a
"Si la jutgessa decideix que els murals de Sixena marxin, s'obre un escenari absolutament marcià"
Després d'anys de seguir el cas, l'exconservador del Museu de Lleida Alberto Velasco publica el llibre Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema (Pòrtic). Entre totes les arestes i angles morts dels litigis per l'art sacre de la Franja, Velasco posa en relleu el caràcter polític de la disputa. "El cas Sixena no és una simple restitució patrimonial, sinó que és un cas claríssim de batalla adjacent en el conflicte Catalunya-Espanya. L'Aragó, i això ho han dit polítics de tots colors, ha de ser una muralla contra l'independentisme –diu Velasco–. Quan plantegen el debat en aquests termes, se'ns està parlant d'una politització que no és nova, perquè la segregació del bisbat de Lleida, que està a l'origen d'aquests conflictes, ja va ser una segregació política".
Els pescadors que venen perquè Europa els ha deixat sense peixos
Es diuen Mourtalla Diop, Mamadou Diop, Cheikh Wele i Thierno Sene; van néixer al Senegal i parlen wòlof com a primera llengua. Cap dels quatre es coneixien abans de trobar-se als ports de Vilanova i la Geltrú i al de Cambrils, on treballen. Tots quatre comparteixen una història de superació semblant: provenen de famílies de pescadors del Senegal, país del qual van haver de marxar perquè va arribar un dia en què allò que sabien fer, pescar, s’havia convertit en un ofici sense futur. Van marxar de l’anomenat Sud Global de la costa africana per buscar una nova feina, una nova vida, i l’han trobat als ports catalans. “M’agrada pescar perquè és el que he fet sempre”, explica el Mamadou una tarda al port de Vilanova i la Geltrú. En Mamadou té el mateix cognom que en Mourtalla, però comenten que no són família. “Ens hem conegut treballant al port de Vilanova”, diuen, i afegeixen que el cognom Diop és habitual al Senegal.
Per què el PP no seu al banc dels acusats del cas Kitchen?
El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, el PSOE –que està personat com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" del cas per comminar el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajo
Primera sessió del judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional