Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • Les Cols, el somni que posa la Garrotxa al plat: “Produïm verdures i benestar mental”
    Les rodes del molí giren gràcies a la força de l’aigua de la bassa que té darrere. Si se n’anés la llum no ho notaríem. Igual que el 1521, quan es va construir la caseta on som. Ens trobem a la Vall de Bianya, on hi havia hagut 50 molins. Totes les cases importants en tenien un. L’edifici té tot de finestretes perquè el moliner pogués veure quan arribava l’aigua. Uns esquellerincs ubicats al sobreeixidor l’avisaven. Era el moment d’aprofitar tot l’ímpetu de l’aigua per moldre. Fajol, blat de moro, ordi.
  • Elma Saiz i la tècnica del driblatge amb la immigració
    Hi havia expectació aquest dijous al Cercle d'Economia per escoltar la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ja que parlava d'un tema que genera polèmiques polítiques i demagògiques: la immigració. Precisament aquest fòrum d'opinió presidit per Teresa Garcia-Milà va emetre fa uns dies una nota d'opinió en la qual reclamava modular l'arribada d'immigrants i alinear-la a un nou model econòmic basat en una productivitat més gran. I també exigia una "veritable política d'immigració". Saiz, acostumada a difondre les consecucions de l'executiu de Pedro Sánchez (fins i tot s'ho va fer venir bé per acabar les declaracions als periodistes abans d'entrar amb un No a la guerra), no va satisfer del tot quan li van fer preguntes.
  • De la gasolinera a la hipoteca: l'impacte a la butxaca de la guerra a l'Orient Mitjà
    Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.
  • El poble de 1.200 habitants on es produeix la meitat del béicon que es ven a tot Espanya
    És un poble d'Osona de poc més de quatre carrers i on només viuen uns 1.200 habitants, però on hi ha la càrnia que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya. L'empresa té una plantilla que equival a més de la meitat de la població del poble i el 55% de la qual són estrangers de quaranta nacionalitats diferents. El poble es diu Sant Miquel de Balenyà i pertany al terme municipal de Seva; i la càrnia, Embutidos Monells. Es pot dir que són un exemple del que passa al conjunt de la comarca, però potser portat a l'extrem.
  • Matar 30.000 porcs al dia: treballar a Osona però no trobar lloc on viure
    La Sylvie, de cinquanta anys, recorda que gairebé va vomitar el primer dia que va treballar en un escorxador. Havia de tallar la llengua i el cor dels porcs amb un ganivet en una sala on feia tant de fred que gairebé se li congelaven les mans. Eren porcs enormes, d'entre 80 i 100 quilos de pes, com no havia vist a la seva vida. "Al meu país els porcs són petits. Aquí són grans com vaques". I sense parar, un porc darrere l'altre. Com en una cadena de muntatge.