Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
'L’Odissea': on és la ronyonera impermeable d'Ulisses?
Aquest estiu he volgut omplir les meves llacunes cinematogràfiques (Ben Hur; E.T., l'extraterrestre; Terminator; Una rossa molt legal…) per curar el meu FOMO en diferit. Però recentment m’he vist obligada a anar a una sala a veure una pel·lícula sense personatges femenins interessants en què un home torturat malda per tornar a casa; és a dir, l’última de Nolan. Perquè el FOMO cinematogràfic és millor atacar-lo quan és fresc i recent i no està sepultat per trenta-quatre FOMO més frescos i recents. Fins ara estava estranyament connectada amb les persones gregues d’abans de Crist que no sabien res de l’Odissea i en sentien a parlar constantment.
La repatriació dels menors, "ni fàcil ni ràpida": vuit en un any i cap al Marroc
El govern espanyol ha assegurat que el retorn segur dels menors marroquins que van entrar de formar irregular a Ceuta el passat 30 de juliol és prioritari. Però, amb la llei a la mà, les repatriacions de joves tenen una especial protecció davant dels tràmits ordinaris que s'apliquen als adults. De fet, en els últims anys els retorns amb les famílies biològiques són l'excepció absoluta i només es fan en casos puntuals. A més, segons recull la fiscalia, no se n'ha pogut tramitar cap al Marroc "per la manca de cooperació" de les autoritats alauites. Sense anar més lluny, el 2024 només es van repatriar vuit criatures: quatre de Colòmbia, tres de Romania i una de França.
Primer, el pati; la casa, després
Les cases entre mitgeres, les més tradicionals, les que trobem a la majoria dels pobles i als barris vells de les ciutats, acostumen a situar-se sempre de la mateixa manera. Solen tenir una façana estreta a tocar del carrer, una successió d’estances i, al final, un pati o jardinet. La Casa 1902, projectada per l’estudi Ofici: arquitectura, a Badalona, comença allà on les altres acaben. Aquí, abans d’arribar a la porta de casa, s’hi ha creat un pati que cal travessar.
Cinc anys dels talibans: viatge a un règim que cada cop fa més por
L'arribada a l'aeroport de Kabul era sempre caòtica: llargues cues que avançaven lentament perquè els funcionaris de torn revisessin els passaports, empentes i aglomeracions de passatgers per passar l'equipatge per l'escàner obligatori abans de sortir de la terminal, i espontanis que s’apropiaven de tots els carrets per portar les maletes i et demanaven diners si els volies fer servir. Aquesta vegada, però, tot va ser molt més àgil: cues diferents per a homes i dones per al control de passaports, i funcionaris eficients i ràpids. Fluïdesa per passar l'equipatge per l'escàner. I desenes de carrets disponibles per a les maletes, sense necessitat de pagar.
L'acompanyament a les platges de Barcelona que canvia vides
L'Erica té 89 anys i és veïna de Barcelona de tota la vida. Anys enrere passava hores dins l’aigua fent esquí aquàtic, un esport que havia practicat des de jove: el mar formava part de la seva vida. Abans de la pandèmia gaudia d'un estil de vida molt actiu, passava hores al gimnàs entrenant i procurava cuidar-se i estar en forma, però quan va arribar el confinament va haver de passar deu mesos sense gairebé moure's. Aquells mesos d'aïllament, inactivitat i sedentarisme van perjudicar-li la vista fins al punt de quedar-se cega. Ara ha pogut tornar a gaudir de la platja. “Això de poder venir a la platja és mitja vida. Començo a saltar i jugar com una nena petita”, explica.