Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • Impressionant actuació de Rosalía amb Björk cantant 'Berghain' als premis Brit
    Rosalía ha tornat a enlluernar amb el seu últim disc, Lux, i també amb el seu directe. La catalana ha rebut el premi Brit com a artista internacional de l'any a Manchester, aquest dissabte al vespre, en una gala en què l'anglesa Olivia Dean s'ha consagrat com a promesa del panorama actual, amb quatre estatuetes, dues en les categories principals, d'artista britànica i àlbum de l'any.
  • «Bona nit, 'buenas noches'»: els millors moments dels premis Goya
    Barcelona ha acollit aquest dissabte la 40a edició dels premis Goya en una edició marcada pel retorn de la gala a la capital catalana vint-i-sis anys després. Los domingos s'ha imposat a l’aventura al desert de Sirat, que ha arrasat en les categories tècniques. Tot plegat en una cerimònia que ha tornat a deixar imatges per al record, números musicals amb accent català i discursos reivindicatius.
  • Els Goya consagren ‘Los domingos’ i beneeixen ‘Sirat’
    Després de l'ex aequo de l’edició anterior, els Goya tornen a tenir un guanyador clar: Los domingos va triomfar en la 40a edició dels premis Goya, que es van celebrar aquest dissabte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La pel·lícula dirigida per la basca Alauda Ruiz de Azúa es va endur cinc premis –millor pel·lícula, direcció, actriu (Patricia López Arnaiz), actriu de repartiment i guió original–, prou per convertir-la en la gran triomfadora de la nit. Però en el palmarès també hi va haver espai per a la producció catalana Sirat, la pel·lícula del gallec Oliver Laxe, que va sucar pa en sis categories tècniques: direcció de fotografia, direcció artística, direcció de producció, muntatge, música i, per descomptat, el so de les nominades a l’Oscar Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas.
  • Els millors vestits dels Goya 2026: qui són els valents que han esquivat el negre?
    Feia 26 anys que els Goya no se celebraven a Catalunya, i en el seu retorn a Barcelona s'han notat les ganes de festa, també amb la moda. Tot i que, com és habitual en aquestes gales, el negre ha sigut predominant –sempre és l'aposta segura quan es vol encertar i ser mínimament elegant–, s'han pogut veure eleccions atrevides que intentaven allunyar-se del discurs cromàtic preponderant. També hi ha hagut espai per a la reivindicació política i molts dels convidats han complementat els seus estilismes de festa amb xapes que reivindicaven l'alliberament de Palestina.
  • On ha anat a parar el color dels Goya?
    A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.