Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • Necessitem aquest modisme en català (4)
    .
  • "Ja no només llegirem genomes: començarem a escriure'ls"
    Amb prou feines fa tres mesos que és a Barcelona i Mónica Bettencourt-Dias (Lisboa, 1972) ja xampurreja el català. Té un professor particular i ha apuntat les seves filles a un casal d’estiu perquè facin immersió en l’idioma. Tota una mostra d’intencions d’aquesta biòloga cel·lular, que es confessa una enamorada de la ciutat i la seva cultura, i que acaba d'assumir la direcció del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. És la primera dona que es posa al capdavant d'aquest vaixell insígnia de la recerca biomèdica a Europa, i liderarà prop de 500 científics de 47 nacionalitats diferents.
  • El dilema d'Abascal: ser o no ser vicepresident de Feijóo
    Que Vox torni a governar a quatre autonomies, en coalició amb el PP, és una de les novetats que ha deixat aquest curs polític. Després de les eleccions a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia el balanç per a l'extrema dreta és que ha obtingut quatre vicepresidències d'executius autonòmics a les quals cal sumar cinc conselleries més. Això ha suposat un nou gir estratègic per als de Santiago Abascal després de la decisió d'abandonar les responsabilitats de govern ara fa dos anys. L'etapa d'oposició als populars, que ha estat de creixement electoral de Vox, ha deixat pas a una nova fase en la qual el partit aposta per gestionar. Se'ls obre ara la possibilitat d'aplicar les seves polítiques en les carpetes que han arrencat de la negociació amb el PP, com són la d'agricultura, ramaderia, gestió forestal, serveis socials, família, turisme, cultura i, de nova creació aplicant el seu propi marc, de desregulació.
  • Què pot fer Felip VI sense el permís de Pedro Sánchez?
    Les recents picabaralles i tensions entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i el rei Felip VI, han tornat a posar sota el focus la complexa convivència entre la prefectura de l'Estat i l'executiu. No és un fenomen nou. L'historiador Charles Powell recordava com l’expresident del govern espanyol, José María Aznar, va arribar a marginar deliberadament el rei emèrit Joan Carles I en visites d'estat de gran rellevància internacional, generant enormes recels a la Zarzuela. Aquestes friccions evidencien una realitat ineludible del sistema polític espanyol: teòricament, el monarca i el president del govern s'han de portar bé per força, ja que pràcticament cap acte del rei té validesa sense l'aprovació de l'executiu.
  • “Ara tenim oficines separades per a homes i dones”: els països occidentals claudiquen davant els talibans
    “Com es diu el teu germà?”, pregunta el vigilant que fa guàrdia a l'entrada de l'hotel Khyber, a Kabul, a una jove afganesa que vesteix de manera rigorosament islàmica i diu que és germana d'un de la trentena d'afganesos deportats des d'Alemanya el passat 28 de juliol. En teoria, tots els deportats havien comès un delicte greu, segons va informar inicialment el govern alemany. Però després, el mateix ministre de l'Interior germànic, Alexander Dobrindt, va admetre que un d'ells mai no havia estat processat. La seva única falta era no tenir els papers en regla.