Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
al contrataque
No seamos flojos
primera fila Páginas 42y43
On Barcelona
manana
15 puestos de
mercado obligados
Las películas delos
Superlópez', el héroe
con esquijama de saldo
Goya 2018, por 9,95
ANTONIO FRANCO
1,50GERw dapiae
coDRC DOTND
GRUPO ZETA
elPeriódico 12
PARA GENTE COMPROMETIDA
INICIATIVA DE LOS COMUNS' EN LA CÁMARA CATALANA ORAO
El soberanismo abre otro
frente al reprobar al Rey
PANORAMA
Páginas 16y 17
El Gobierno llevará al Parlament ante elTC |EI PDECat apuesta por Forn para la alcaldía
en defensa de las instituciones del EstadoIde BCN y complica el plan de Puigdemont
JOSE LUIS ROCA
Las cuentas de Sánchez e lglesias
suben el salario mínimo a 90
TEMA DEL DIA
Págs. 2 a6 yeditorial
ORDICOTRNA
Cientos de
productos
químicos en
la UE, fuera
de control
PANORAMA
Páginas 22 y 23, y editorial
Compramos
tu piso
Arras en 48h
(10% del precio)
Resto ante
notario
Rastreo angustioso en Mallorca
donpiso
12 muertos por la riada mientras sigue la búsqueda del niño desaparecido coSAS DE LAVIDA
93 306 90 90
www.donpiso.com
Páginas 26y27

Noticias
  • Juan Luis López Aranguren, expert en geopolítica de l’Indopacífic: "Taiwan és el punt geopolític més calent del planeta"
    El professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Saragossa Juan Luis López Aranguren (Pamplona, 1982) no dubta a definir la trobada de Trump i Xi com "la cimera de la dècada". No solament perquè han passat gairebé deu anys de l’última reunió entre tots dos, sinó perquè la cita deixa a la vista el "moviment tectònic" que hi ha hagut els últims anys: Àsia es converteix en el nou centre de gravetat del planeta, tal com explica aquest expert en el seu últim assaig, El eje del mundo que viene (Ariel).Seguir leyendo....
  • Dr. Florentino i Mr. Pérez
    El fanatisme esportiu és capaç de treure el millor i el pitjor de cada un. He vist persones, aparentment estables i educades, perdre les maneres els dissabtes al matí mentre veien el seu fill jugar a bàsquet. Insults a l’àrbitre per no haver xiulat unes passes o dobles, a l’entrenador rival, fins i tot a nanos de l’altre equip. Per no parlar del futbol. Vaig anar a veure amb el meu fill el partit de Champions FC Barcelona-Atlètic. Al nostre costat, un respectable senyor a qui no tenia el gust de conèixer va passar els 90 minuts esgargamellant-se contra tots els participants del partit. Un energumen en tota regla.Seguir leyendo....
  • Lamine, més que un futbolista
    La rua del Barça ha passat en quatre dies de ser una festa esportiva a convertir-se en una qüestió de geopolítica internacional. El potent gest de Lamine Yamal de fer voleiar una bandera gegant de Palestina s’ha convertit en poques hores en una imatge icònica i en el focus mediàtic més potent que s’ha traslladat sobre el genocidi a Gaza. No sabem si va ser improvisat o buscat, però el que és clar és que la imatge ha fet la volta al món i el missatge ha arribat on fa més mal, com demostra el fet que el ministre de Defensa d’Israel ha acusat l’estrella del Barça d’"incitar a l’odi" i d’exhibir una bandera "terrorista". Les declaracions de qualsevol membre d’un govern que ha perpetrat un genocidi i ha vulnerat tots els drets humans i les convencions de la legislació internacional no tenen cap valor moral, però sí que serveixen per il·lustrar la dimensió que ha adquirit la figura de Lamine. I són la confirmació que el Govern de Netanyahu pot haver guanyat militarment, però ha sucu
  • Una biblioteca gens breu
    Obrim un cava: aquests dies l’editorial Labreu celebra dues dècades d’existència publicant llibres en català, i un fet en aparença tan normal ha d’anar acompanyat d’un orgull de resistència. Recordo la roda de premsa en què els editors es donaven a conèixer: Ester Andorrà, Marc Romera i Miquel Adam oferien entusiasme, idees clares i un punt d’ingenuïtat volien editar poesia, però el més sorprenent era la màxima que els guiava: "Labreu és una editorial que s’autogestiona i estampa en tinta allò que estima". Avui, fa 20 anys, un cop d’ull al seu catàleg confirma que han arribat als 250 títols sense desviar-se de les intencions inicials.Seguir leyendo....
  • Sánchez, contra vent i marea
    Pedro Sánchez acaba de superar José María Aznar i s’ha convertit en el segon president més longeu de la democràcia a Espanya. Només el supera el també socialista Felipe González. Sánchez fa gairebé vuit anys que està en el poder, des de l’exitosa moció de censura contra Mariano Rajoy, el 2018; González va estar en el càrrec gairebé 13 anys i mig. En l’actual context espanyol i europeu, condicionats per l’auge de l’extrema dreta populista i la fragmentació política, els anys de permanència del president actual no són pas una anècdota. L’espanyol s’ha convertit també en el segon primer ministre més veterà d’entre els socis de la UE, per darrere del croat Andrej Plenkovi.Seguir leyendo....