Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
al contrataque
No seamos flojos
primera fila Páginas 42y43
On Barcelona
manana
15 puestos de
mercado obligados
Las películas delos
Superlópez', el héroe
con esquijama de saldo
Goya 2018, por 9,95
ANTONIO FRANCO
1,50GERw dapiae
coDRC DOTND
GRUPO ZETA
elPeriódico 12
PARA GENTE COMPROMETIDA
INICIATIVA DE LOS COMUNS' EN LA CÁMARA CATALANA ORAO
El soberanismo abre otro
frente al reprobar al Rey
PANORAMA
Páginas 16y 17
El Gobierno llevará al Parlament ante elTC |EI PDECat apuesta por Forn para la alcaldía
en defensa de las instituciones del EstadoIde BCN y complica el plan de Puigdemont
JOSE LUIS ROCA
Las cuentas de Sánchez e lglesias
suben el salario mínimo a 90
TEMA DEL DIA
Págs. 2 a6 yeditorial
ORDICOTRNA
Cientos de
productos
químicos en
la UE, fuera
de control
PANORAMA
Páginas 22 y 23, y editorial
Compramos
tu piso
Arras en 48h
(10% del precio)
Resto ante
notario
Rastreo angustioso en Mallorca
donpiso
12 muertos por la riada mientras sigue la búsqueda del niño desaparecido coSAS DE LAVIDA
93 306 90 90
www.donpiso.com
Páginas 26y27

Noticias
  • El cop de Franco del 36 entusiasma els seguidors de Trump
    Durant una de les seves molt seguides videoprèdiques, a l’octubre, un mes després de l’assassinat del propagandista conservador Charlie Kirk, l’influencer Ramzpaul dissertava sobre les semblances entre la crispada situació de la Segona República espanyola l’estiu de 1936 i la tensió entre esquerra i dreta als Estats Units d’avui. "Hi ha moltes semblances amb el que afrontem a Amèrica, i amb un aspecte molt religiós. Assistim a un gran odi al cristianisme, revolucionari, en què et pots trobar persones trans i aquesta mena de coses..."Seguir leyendo....
  • El llegat de la República es dilueix
    Nou dècades després de l’alçament militar contra la legalitat de la Segona República i la consegüent Guerra Civil, les posicions republicanes en la societat espanyola compten amb una oferta electoral minoritària. L’escassetat d’enquestes sobre el recolzament a una reforma constitucional per a l’adveniment del que seria una tercera república, ja sigui com a eina acadèmica o d’opinió pública, visibilitza el desinterès social.Seguir leyendo....
  • Illa confia a donar carpetada als últims vestigis del procés
    Salvador Illa es va convertir en president el 8 d’agost del 2024 després de prometre a l’electorat girar full al procés perquè tornés a regnar la "normalització" institucional a Catalunya. El camí de la desjudicialització ha servit per aplanar-li el camí, però la màcula d’aquesta estratègia ha sigut, fins ara, la no-aplicació de l’amnistia als líders de l’1-O. L’escó buit de Carles Puigdemont al Parlament o el fet que Oriol Junqueras no pugui ser candidat continua sent un significatiu caliu que impedeix fer tabula rasa amb l’independentisme. No obstant, aquest objectiu està ara més a prop de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l’amnistia, una decisió clau per al Govern d’Illa, que la considera un punt d’inflexió per a la legislatura espanyola i també clau per a la catalana.Seguir leyendo....
  • El Govern impulsa la llei per condonar el deute autonòmic
    Davant el que s’entreveu com un final agònic de legislatura, el Govern mira de mantenir lligats un dels seus socis més fiables, ERC, amb qui té diversos acords segellats que encara no s’han materialitzat. Per a això, l’Executiu de Pedro Sánchez ha sol·licitat incloure en el ple extraordinari que se celebrarà dijous vinent el debat de totalitat del projecte de llei per condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquest primer pas de la tramitació parlamentària tirarà endavant després que Junts anunciés aquest mateix dijous la seva predisposició a permetre la negociació.Seguir leyendo....
  • L’Executiu deixa clar que "no hi ha sobre la taula" una reunió de Sánchez i Puigdemont
    El Govern central temptejant una reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont des que es va aprovar la llei d’amnistia al Congrés, fa més de dos anys, tot i que llavors no s’esperava el fre a la seva aplicació per part del Tribunal Suprem. Uns mesos després, coincidint amb el tradicional balanç de final d’any, el cap de l’Executiu va encoratjar una trobada fins i tot abans que es pronunciés sobre la norma el Tribunal Constitucional. La possibilitat de celebrar aquesta trobada es va anar refredant posteriorment, igual com la relació de Junts amb el Govern, i ara ni tan sols l’aval de la justícia europea l’ha posat a l’agenda de la Moncloa.Seguir leyendo....