Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
130E01HONSELONE TELT 345 5 59 www.gragodlo.e
DNECHOBANDE
BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 9
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL GOBIERNO ACELERA SU LEY DE IGUALDAD LABORA
Multas a las empresas
que impidan conciliar
I Las sanciones podrían llegar a 50.000 , oal |La baja maternal sería idéntica para el padrey
0,7% de la masa salarial por ocultar la brecha ! la madre: 6 semanas obligatorias y 10 optativas
EFE/ANDAEU DALMAU
PRIMER TEST DE UNA LARGA SERIE
Andalucía
adelanta
el inicio
del ciclo
electoral
Díaz convoca a las
urnas el 2 de diciembre
en pos de «estabilidad»
La decisión aleja la
posibilidad de un
avance de las generales TIBUTO A CABALLÉ Elemotivo funeral de la soprano barcelonesa Montserrat Cabalié, celebrado ayer
la capital catalana, reunió a una multitud que abarrotó el tanatorio. Ciudadanos anónimos, figuras de la cultura y autoridades
como los presidentes Sánchez y Torra y la reina Sofia rindieron allí la última ovación a la diva. PRIMERA FILA Págs. 48 y 49
PANORAMA Páginas 20y21
Los letrados Cristiano
del Parlament
reabren la crisiIS
JxCat-ERC
Crece el caso
de la presunta
violación
Los mercados celebran
el éxito ultra en Brasil
PANORAMA Páginas 14 y 15, y editorial
El médico que robóbebés
se libra al prescribir el delito
PRIMERA PLANA Págs. 42 y 43
PANORAMAPágina 24
COSAS DE LA VIDA Página 33

Noticias
  • Mbappé somriu, Vinícius demana perdó i el Bernabéu els assenyala
    Mbappé i Vinícius van estroncar ferides a base de gols en un partit sense història, sense oposició i sense intensitat. El davanter francès va somriure després de marcar amb sort i el brasiler va demanar disculpes al Bernabéu. Tots dos havien sigut assenyalats pels xiulets de la grada en una nit intranscendent per a tothom menys per a Carvajal, al qual Arbeloa va semblar ajustar comptes pendents. Carvajal s’aferrava a la possibilitat de jugar els partits que resten de Lliga per mantenir les seves opcions d’anar al Mundial, però el tècnic li va abaixar el polze al deixar-lo a la banqueta.Seguir leyendo....
  • El Barça se cita amb el Mònaco per entrar al play-off’
    A Mònaco espera al Barça el bitllet que ha de recollir per entrar al play-off de l’Eurolliga. A la mateixa pista on fa 12 dies va sucumbir amb estrèpit davant un rival que només tenia vuit jugadors dempeus. Davant el botxí que el va fer fora de la competició la passada campanya i que va perdre ahir a la pista del Panathinaikos (87-79).Seguir leyendo....
  • El Girona es complica la vida en un partit boig davant el Betis
    Va sortir creu. Com si algú hagués llançat una moneda a l’aire, el Girona va perdre un partit que podia haver empatat i també guanyat. L’eficàcia del Betis va castigar els de Míchel, que hauran de continuar remant per aconseguir la permanència. El Girona no va fer un mal partit: es va avançar 1-0 ben aviat i potser això el va confondre, fent-li pensar que seria fàcil. I es va equivocar. El Betis va reaccionar i Abde i Bakambu van capgirar el marcador i van tenyir de verd-i-blanc un partit que Ounahi va tornar a equilibrar de penal. La bogeria col·lectiva la va resoldre Riquelme amb el tercer gol visitant que va dictar sentència.Seguir leyendo....
  • Flick renovarà fins al 2028
    Hansi Flick comença a pensar en el futur mentre gestiona amb placidesa el present. L’àmplia renda d’avantatge sobre el Madrid, "el matalàs" de tranquil·litat que protegeix el Barça a set partits del final, li concedeix l’alleujament de planificar la plantilla de la pròxima campanya. L’entrenador del Barça ha projectat la seva vida personal i professional més lluny.Seguir leyendo....
  • Fregar el món
    Hi ha al terme artròpode alguna cosa d’insecte, perquè algunes paraules s’assemblen al que anomenen com si haguessin heretat la seva forma. Crispació, per exemple: la pronuncies i se t’estarrufa la llengua dins de la boca. O relliscós: tal successió de síl·labes sembla lliscar pel coll com una gelatina. Diem cop i la paraula cau, breu i contundent, sobre la taula de l’idioma. Tot i que les paraules no siguin les coses, de vegades conserven d’elles un eco físic. Brunzit vibra. Cruixit es trenca al travessar les dents. Xiuxiueig amb prou feines frega l’aire, com si temés despertar-lo. Fins i tot termes més abstractes participen d’aquest teatre corporal: malaptesa ensopega, fragilitat es trenca en la meitat de si mateixa, esquinç sembla obrir-se com una ferida mal curada al pronunciar-lo. Però aquesta semblança és enganyosa. Ens fa creure que el llenguatge és més a prop de la realitat del que en veritat és. Com aquests insectes que imiten la forma d’una fulla, les paraules es disfres