Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
130E01HONSELONE TELT 345 5 59 www.gragodlo.e
DNECHOBANDE
BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 9
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL GOBIERNO ACELERA SU LEY DE IGUALDAD LABORA
Multas a las empresas
que impidan conciliar
I Las sanciones podrían llegar a 50.000 , oal |La baja maternal sería idéntica para el padrey
0,7% de la masa salarial por ocultar la brecha ! la madre: 6 semanas obligatorias y 10 optativas
EFE/ANDAEU DALMAU
PRIMER TEST DE UNA LARGA SERIE
Andalucía
adelanta
el inicio
del ciclo
electoral
Díaz convoca a las
urnas el 2 de diciembre
en pos de «estabilidad»
La decisión aleja la
posibilidad de un
avance de las generales TIBUTO A CABALLÉ Elemotivo funeral de la soprano barcelonesa Montserrat Cabalié, celebrado ayer
la capital catalana, reunió a una multitud que abarrotó el tanatorio. Ciudadanos anónimos, figuras de la cultura y autoridades
como los presidentes Sánchez y Torra y la reina Sofia rindieron allí la última ovación a la diva. PRIMERA FILA Págs. 48 y 49
PANORAMA Páginas 20y21
Los letrados Cristiano
del Parlament
reabren la crisiIS
JxCat-ERC
Crece el caso
de la presunta
violación
Los mercados celebran
el éxito ultra en Brasil
PANORAMA Páginas 14 y 15, y editorial
El médico que robóbebés
se libra al prescribir el delito
PRIMERA PLANA Págs. 42 y 43
PANORAMAPágina 24
COSAS DE LA VIDA Página 33

Noticias
  • L’alegria es diu Espanya
    Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo....
  • Fes-me un altre túnel
    Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo....
  • La selecció espanyola elogia la normalitat
    Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo....
  • L’enemic comú
    En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo....
  • Lamine somriu i Oyarzabal castiga
    Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....