Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
130E01HONSELONE TELT 345 5 59 www.gragodlo.e
DNECHOBANDE
BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 9
PARA GENTE COMPROMETIDA
EL GOBIERNO ACELERA SU LEY DE IGUALDAD LABORA
Multas a las empresas
que impidan conciliar
I Las sanciones podrían llegar a 50.000 , oal |La baja maternal sería idéntica para el padrey
0,7% de la masa salarial por ocultar la brecha ! la madre: 6 semanas obligatorias y 10 optativas
EFE/ANDAEU DALMAU
PRIMER TEST DE UNA LARGA SERIE
Andalucía
adelanta
el inicio
del ciclo
electoral
Díaz convoca a las
urnas el 2 de diciembre
en pos de «estabilidad»
La decisión aleja la
posibilidad de un
avance de las generales TIBUTO A CABALLÉ Elemotivo funeral de la soprano barcelonesa Montserrat Cabalié, celebrado ayer
la capital catalana, reunió a una multitud que abarrotó el tanatorio. Ciudadanos anónimos, figuras de la cultura y autoridades
como los presidentes Sánchez y Torra y la reina Sofia rindieron allí la última ovación a la diva. PRIMERA FILA Págs. 48 y 49
PANORAMA Páginas 20y21
Los letrados Cristiano
del Parlament
reabren la crisiIS
JxCat-ERC
Crece el caso
de la presunta
violación
Los mercados celebran
el éxito ultra en Brasil
PANORAMA Páginas 14 y 15, y editorial
El médico que robóbebés
se libra al prescribir el delito
PRIMERA PLANA Págs. 42 y 43
PANORAMAPágina 24
COSAS DE LA VIDA Página 33

Noticias
  • La Federació Catalana homenatja l’equip campió de la Davis 2000
    El Museu Olímpic de Barcelona és la llar de molts records de l’esport espanyol, així que no hi podia haver més bon lloc per celebrar el 25è aniversari de la primera Copa Davis conquerida per Espanya que l’auditori del museu situat a la muntanya màgica de Montjuïc, molt a prop del Palau Sant Jordi, on es va gestar la proesa. La selecció conformada per Àlex Corretja, Albert Costa, Juan Carlos Ferrero i Joan Balcells, capitanejada per Javier Dudu Duarte, va guanyar la totpoderosa Austràlia, que precisament havia sigut el botxí en les anteriors dues finals disputades el 1965 i el 1967. Des d’aleshores, Espanya no havia tornat a disputar una final, però un joveníssim Juan Carlos Ferrero va derrotar Lleyton Hewitt en el quart partit, va acabar amb la maledicció i es va passejar a coll de Corretja per la pista abans d’aixecar la mítica enciamera.Seguir leyendo....
  • Un Barça apàtic resol contra el Benfica i es manté líder
    Aquest és un Barça gris. Les lesions i la falta d’efectius estan acabant de condemnar un equip que, malgrat resoldre, no convenç. Contra el Benfica es va tornar a veure una versió trista, fins a cert punt desganada. Com si s’hagués quedat orfe d’aquest futbol que va meravellar el món. Es van emportar els tres punts i van encaminar la classificació, però no van deixar la millor de les sensacions.Seguir leyendo....
  • El vestidor es posiciona a favor de Xabi Alonso
    A Pep Guardiola, arquitecte d’obres monumentals al Santiago Bernabéu quan portava els plans del FC Barcelona, els últims anys li costava mantenir l’edifici dret al capdavant del Manchester City. Dues derrotes, dos empats i una sola victòria eren el balanç a l’estadi blanc d’un enfrontament que ha perdut excepcionalitat, de tan rutinari que s’ha fet. Ara està equilibrat després del triomf pedestre i justet de brillantor, però triomf al capdavall, d’ahir.Seguir leyendo....
  • El despertar de l’absent
    Curiosa la situació que té en la vida el futbolista que va salvar dimarts el Barça d’una tragèdia. Des de fa anys, també contra equips alemanys, i sobretot contra l’equip alemany que va entrenar l’ara preparador del Barça, el Barcelona no solament va tenir mala sort sinó mal joc. Nerviosisme, decaïment, com si estigués marcat per la maledicció de l’altre equip espanyol de les lligues internacionals, el Reial Madrid, el gran capità del qual, Alfredo Di Stéfano, millorava sempre qualsevol contesa dels seus.Seguir leyendo....
  • Manolo, endavant!!
    A la vida passen moltes coses que, mentre passen, un no entén. I també que, una vegada han passat, un continua sense entendre. Per això continuo sense comprendre el perquè de l’emprenyament de Manolo González després de la victòria de diumenge davant el Rayo Vallecano.Seguir leyendo....