Sitio webun alcontrataque másdeporte apunte Mayory descreído Libro 'La Barcelona d'ahir', por 9,95 Políticos idóneos La federación veta que la ANA PASTOR Liga juegue partidos en EEUU JOSEP MARIA POU ,5ROGR 20CANCw.glpadso. GRUPO ZETA elPeriódico 22 PARA GENTE COMPROMETIDA LOS ALCALDABLES DE BARCELONA CALIENTAN MOTORES e2aial Valls se lanza a por BCN y marca distancias con Cs IEI diputado francés promueve una lEsquerra convocará unas nuevas ción de cent al partido de Rivera, suprincipal valedor ondezquierda y desorenta ser Maragall candidato al 'oonseller EmestMaragai Todos quieren elecciones primarias para proclamar |Ser Maraga ORDICOTRINA Un alegato contra las banderas inaugura la Mercè La actriz Leticia Dolera comparte el pregón con una trabajadora inmigrante Leticia Dolera, entre su colaboradora en el pregón, Carmen Juárez, y la alcaldesa, Ada Colau. COSAS DE LA VIDA Páginas 32 a 35 IEI Gobiemo Eanimal más ralentiza la antiguo eliminaciónde jamás hallado aforamientos y La Diolensonia.,de 1,4mstros El fiscal exculpa a Casado y la jueza investiga a Montón PANORAMA Página 17 y editorial Clamor contra el albergue de menores en comisarías COSAS DE LA VIDA Página 28 excluye al Reyvivió hace 558 millones de años PANORAMA Páginas 16y 17 COSAS DE LA VIDA Página 31
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’alegria es diu Espanya
Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo.... - Fes-me un altre túnel
Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo.... - La selecció espanyola elogia la normalitat
Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo.... - L’enemic comú
En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo.... - Lamine somriu i Oyarzabal castiga
Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....