Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
un alcontrataque
másdeporte
apunte
Mayory descreído
Libro 'La Barcelona
d'ahir', por 9,95
Políticos idóneos
La federación veta que la
ANA PASTOR
Liga juegue partidos en EEUU
JOSEP MARIA POU
,5ROGR 20CANCw.glpadso.
GRUPO ZETA
elPeriódico 22
PARA GENTE COMPROMETIDA
LOS ALCALDABLES DE BARCELONA CALIENTAN MOTORES e2aial
Valls se lanza a por BCN y
marca distancias con Cs
IEI diputado francés promueve una
lEsquerra convocará unas nuevas
ción de cent
al partido de Rivera, suprincipal valedor
ondezquierda y desorenta ser Maragall candidato al 'oonseller EmestMaragai
Todos quieren elecciones primarias para proclamar
|Ser Maraga
ORDICOTRINA
Un alegato
contra las
banderas
inaugura
la Mercè
La actriz Leticia Dolera
comparte el pregón con
una trabajadora inmigrante
Leticia Dolera, entre
su colaboradora en
el pregón, Carmen
Juárez, y la alcaldesa,
Ada Colau.
COSAS DE LA VIDA
Páginas 32 a 35
IEI Gobiemo Eanimal más
ralentiza la antiguo
eliminaciónde jamás hallado
aforamientos y La Diolensonia.,de 1,4mstros
El fiscal exculpa a Casado
y la jueza investiga a Montón
PANORAMA Página 17 y editorial
Clamor contra el albergue
de menores en comisarías
COSAS DE LA VIDA Página 28
excluye al Reyvivió hace 558 millones de años
PANORAMA Páginas 16y 17
COSAS DE LA VIDA Página 31

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....