Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-05
LA BATALLA PER BARCELONA
Manuel Valls farà oficial dimarts la seva
condició d'alcaldable per la capital catalana
La candidatura de
Maragall sacseja la
aracat CUrsa per barcelona
ara.cat
JxCat aprofita el relleu a ERC
Els republicans entenen el canvi
DISSABTE
22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure
NUMERO 2830
llista única independentista
més votants d'esquerres
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
EMPORTAT
EL CRIATURES
VEUEN EL MONAMB
ELS ULLS DELS PARES
CELIA ATSET
Pregó a favor de les cuidadores "invisibles"
Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre
d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació"
Qui es fa càrrec
dels joves
El Banc d'Espanya
avisa de l'excessiu
endeutament
JORDI
MUNOZ
immigrants?
Un cert independentisme
ha sigut molt cec respecte
de les raons de l'altre,
respecte dels catalans que
no comparteixen el
projecte independentista
La DGAIA no té placesiels
Mossos es neguen a tenir
nois dormint a comissaria
L'entitat adverteix que relevat
deute públic frena el creixement a
la UE i especialment a lEstat

Noticias
  • La recepta de Trump que discuteix la UE per combatre el dèficit comercial amb la Xina
    La relació que la Unió Europea ha de mantenir amb la Xina ha dividit durant els últims anys els estats membres, però ara tots coincideixen en qualificar el dèficit comercial entre el bloc europeu i el gegant asiàtic "d'insostenible", segons diverses fonts diplomàtiques. Per això, cada vegada són més els governs europeus que advoquen per apujar el to contra Pequín, i volen sol·licitar en la cimera de líders d'aquest dijous i divendres a Brussel·les que la Comissió Europea posi sobre la taula mesures per limitar les importacions xineses.
  • El perfum de l'última novel·la de Patrick Modiano
    Tots els llibres de Patrick Modiano són tallats pel mateix patró. El pretext sempre és una recerca. El personatge encarregat d’acomplir-la –generalment, un de sol, el narrador– fa servir elements d’una època, diguem-ne, analògica (agendes de mà, quaderns de notes, mapes, fotografies antigues en paper). L’acció –i la reflexió que se’n deriva– acostuma a tenir lloc a París i environs. I el temps de la història, després de la Segona Gran Guerra, un conflicte que, poc o molt, ha tingut alguna repercussió en els personatges. El gran tema de les seves novel·les és la memòria. ¿La recerca d’un temps perdut, potser?
  • El Teatre Principal, en obres: una visita privilegiada del Jai Alai al 'Panteó' de la Cúpula Venus
    La Rambla de Barcelona en obres sembla un formiguer durant un pic d’estrès: obrers, turistes i barcelonins malden per no topar amb ningú mentre van amunt i avall. El Teatre Principal també està en plena remodelació, i aquests dies el promotor, Josep Maria Trénor, ha obert les portes de les obres per primera vegada a un grup de periodistes. La façana del teatre està coberta de dalt a baix per una bastida metàl·lica. Els ferros la protegeixen, però intimiden: l’edifici amb prou feines és visible.
  • Cautela entre les navilieres després de l'acord entre els EUA i l'Iran
    L'acord marc entre els EUA i l'Iran per posar fi a la guerra iniciada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu el 28 de febrer ha estat acollit amb esperança a l'Orient Mitjà i als mercats financers, com demostra la caiguda del preu del petroli. Tanmateix, després d'incomptables trencaments d'anteriors treves i falses proclames de la pròxima fi del conflicte, entre la majoria de les navilieres internacionals predomina la cautela.
  • El dia que els catalans van confiar el seu futur a l'Estatut
    Un 18 de juny com avui, però de fa vint anys, Catalunya votava l'Estatut en referèndum. Sense gaires cues —només hi van participar el 49% dels catalans amb dret de vot—, però amb una àmplia majoria del 73,9% —el 20,76% hi van votar en contra i el 5,34% en blanc—, quedava referendada la norma bàsica del país, ja retallada respecte al seu naixement al Parlament i que encara hauria de rebre un cop dur quatre anys després al Tribunal Constitucional.