Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Boris Johnson, de Miami a Ucraïna; de Shakespeare a Churchill
L'expremier Boris Johnson, de 62 anys, passa una setmana al mes al sud de Florida com a professor visitant de ciència política a la Universitat de Miami, activitat tant lucrativa com còmoda: poca preparació, audiències entregades i l’oportunitat de presentar-se com l'home enginyós que sempre ha cultivat. És un dels seus molt enriquidors negocis d'ençà que va ser foragitat de Downing Street fa quatre anys.
Andrea Motis: “La vida de poble et dona l’oportunitat de sentir-te lliure”
Des que la trompetista i cantant Andrea Motis era petita, els seus pares tenen una casa a la plaça del poble d’Argelaguer. Era una segona residència per als caps de setmana, els ponts i les vacances, que no van aprofitar tant com haurien volgut. Tot i així, l’Andrea se sent afortunada d’haver tingut aquesta experiència tan enriquidora, que no hauria estat possible a Barcelona, on no va anar sola pel carrer fins als onze anys. En canvi, al poble feia trajectes curts des dels sis, anant amb les amigues a la zona de l’església o al camp de futbol. Va ser on per primera vegada va anar a comprar sola el pa a la fleca i el diari per a l’avi, “tota una aventura”, diu. Es movia en bici d’una banda a l’altra, allà és on va aprendre a pedalar: “Anàvem per camins de poble en poble, fins a Sant Jaume de Llierca, que era un trajecte curt i bonic, i també arribàvem fins a Besalú”.
Un atac rus a Kíiv deixa almenys 14 morts: "Encara pot haver-hi persones sota la runa"
Nous atacs russos a Kíiv, la capital d'Ucraïna, han deixat almenys 14 víctimes mortals i n'ha ferit 27, segons els canals oficials d'emergències ucraïnesos. Els atacs anaven dirigits contra uns magatzems ubicats en una zona d'ús militar i, segons el ministre de defensa del país, Rússia ha provocat danys a hubs logístics del voltant de la capital.
20 anys sense la Mariona: la tragèdia que va canviar la seguretat dels castells
Aquest dimarts fa vint anys que va morir la Mariona Galindo; un nom que continua viu en la memòria dels Capgrossos de Mataró, però també de tot el món casteller. Pronunciar-lo és, encara avui, un exercici de memòria, de respecte i d'estima. Amb només dotze anys, la Mariona formava part d'una generació de canalla que vivia els castells amb la il·lusió, la responsabilitat i l'alegria de qui havia trobat en la colla una segona família. Ningú podia imaginar que l'estiu del 2006 acabaria convertint-se en una de les pàgines més doloroses de la història castellera. Però aquesta tragèdia també va accelerar canvis profunds en la seguretat dels castells: el casc per a la canalla, que ja s'estava desenvolupant, va passar de ser un projecte a convertir-se en una realitat. I de forma immediata.
El gran èxit del cinema japonès recent ens endinsa en els secrets del 'kabuki'
Al Japó del segle XVII, el teatre kabuki va desterrar les dones de l’escenari, fet que dugué al sorgiment de la figura dels onnagata, actors encarregats d’encarnar els personatges femenins. El seu maquillatge blanc i llavis pintats, i la seva gràcil precisió gestual han sigut influents més enllà de les seves fronteres (David Bowie reconeixia en ells una referència per a la seva aura estel·lar), i encara avui són una de les peces més preuades de la disciplina. Així ho presenta Kokuho, melodrama que s’expandeix amb pas ferm des de la dècada dels seixanta fins al 2014, i que és guiat per la convulsa relació entre dos onnagata que són criats com a germans. L’un, Kikuo, fill d’un yakuza assassinat pels seus rivals; l’altre, Shunsuke, primogènit de Hanjiro, un cèlebre actor de kabuki. Quan aquest decideix nomenar Kikuo com el seu successor en detriment del seu fill de sang, l’escàndol i la gelosia erosionen irremeiablement el vincle entre els protagonistes.