Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Unes ulleres… i una vida que torna a començar
Almenys 2.200 milions de persones arreu del món tenen alguna deficiència visual tot i que molts casos, pràcticament la meitat, es podrien prevenir o tractar de forma senzilla, amb unes ulleres o amb una cirurgia. La discapacitat visual evitable continua sent, avui dia, un repte important de salut pública a nombrosos països. Als camps de refugiats sahrauís, a Moçambic o a Bolívia, les dificultats d'accés a serveis sanitaris especialitzats en comunitats vulnerables impedeixen fer prevenció i diagnòstics precoços i, per tant, indicar tractaments.
Joan Miquel Oliver escriu contra l'avorriment
Hi ha experiències que no admeten una explicació racional, records que es deformen quan els intentem recuperar, idees que apareixen sense demanar permís. La realitat té aquesta mala educació: no es deixa ordenar. A La vida no són matemàtiques (La Magrana), Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) converteix aquesta impossibilitat de quadrar el món en un principi literari. Els setanta-set microrelats transiten entre l’anècdota, la reflexió, la memòria i l’absurd, sense sotmetre’s a les convencions narratives. Perquè el desordre també pot tenir una forma.
La Bola, el col·leccionisme com a medicina de l’ànima
La cova d’Ali Baba està plena de tresors. La cova d’en Cabini també. Els tresors que t’exciten i et satisfan la memòria. Aquesta cova es diu La Bola i està al carrer de Supúlveda a tocar de la plaça Universitat. El Cabini és el Jordi Viñas, però tothom li diu així perquè era el nom de l’empresa de transports del seu pare i les lletres immenses del camió van quedar-se a la memòria de tots aquells que el veien entrar i sortir cada dia dels Encants. D’això ja ha passat mig segle i el Jordi ja fa molts anys que ha convertit el seu petit racó, a la frontera de l’Eixample i Sant Antoni, en un temple dels fanàtics de tota mena de col·leccionismes.
"Us imagineu un mural de Miquel Barceló anunciant Ametller Origen?"
L’escriptora Carlota Gurt vestida de dimoniet boxejador palplantada sobre un tamboret. Toca una campaneta per aturar els guiris i passavolants i ens explica que farà 6 conferències de 6 minuts en 6 punts del barri Gòtic. "És casualitat que sigui el número del dimoni?". Evidentment, no. Gurt posa el seu talent literari al servei de les feines alimentàries que ha de fer, però també la seva capacitat crítica; va tot al mateix paquet. La ruta que ens oferirà aquest dimecres forma part del cicle Aparadors Artístics, un projecte impulsat per la revista Hänsel* i Gretel* per escampar l’art pels comerços (els comerços decents que queden) d’aquesta zona ultraturistificada.
D'on ve l'aliança entre Rufián i Montero?
Gabriel Rufián s'ha passat els últims mesos reclamant un front d'esquerres per a les pròximes eleccions generals, però l'única aliança que el dirigent republicà ha acabat firmant –sense acord amb el Front Ampli d'Ada Colau– ha sigut amb Irene Montero, la candidata de Podem. Tots dos, de fet, ja van protagonitzar un acte plegats el 9 d'abril a Barcelona i, en els últims mesos, han anat estrenyent llaços, tot i que la seva afinitat política no és nova. Rufián havia sortit en defensa de Montero diverses vegades davant de l'ofensiva de la dreta quan encapçalava el ministeri d'Igualtat. Ara bé, des de quan es coneixen tots dos dirigents? Sempre han tingut complicitat política?