Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La radioactivitat canvia la faiçó de la física (1967)
De l’article del divulgador científic Miquel Masriera Rubio (Barcelona, 1901-1981) a La Vanguardia (7-XI-1967) amb motiu del centenari del naixement de Marie Curie (Varsòvia, 1867 - París, 1934). Va ser una científica ben eminent, amb dos premis Nobel: el de física, 1903, una meitat per a ella –compartida amb el seu marit, Pierre Curie (París, 1859-1906)– i l’altra per a Antoine Henri Becquerel (París, 1852 - Le Croisic, 1908); i el de química, 1911, del tot per a ella. La seva filla, Irène Joliot-Curie (París, 1897-1956), va obtenir el Nobel de química el 1935. Avui és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, instituït per l’ONU l’any 2015.
El director de l'ICE no descarta batudes antiimmigració durant els partits del Mundial de futbol
Els responsables de les principals agències antiimmigració al capdavant de les macrobatudes a Minnesota i altres estats del país han comparegut aquest dimarts per primer cop al Congrés després dels assassinats de Renee Good i Alex Pretti. Malgrat la desescalada simbòlica a Minneapolis amb la retirada d'uns 700 agents (encara en queden 2.000), les respostes del director de l'ICE, Todd Lyons, davant els congressistes apunten com, en el fons, el govern continua atrinxerat en la seva campanya de terror. Lyons ha refusat demanar disculpes per les acusacions de "terrorisme domèstic" fetes des de la Casa Blanca contra Good i Pretti, alhora que tampoc ha descartat la possibilitat de batudes durant els partits del Mundial de futbol que es jugarà aquest estiu als Estats Units.
Vox anuncia un "no rotund" a Guardiola a Extremadura
Dos dies després de les eleccions aragoneses, amb Vox disparat amb el doble de diputats i un PP a la baixa, l'extrema dreta ha deixat clar que els barons populars que hi vulguin pactar hauran de pagar un preu elevat. Aquest dimarts el focus ha estat a Extremadura, on l'avançament electoral tampoc va aconseguir l'objectiu dels populars de guanyar marge de maniobra. La presidenta en funcions del govern autonòmic, María Guardiola, ha estat proposada com a candidata i ha fet una apel·lació a la "responsabilitat", amb dures paraules per al partit de Santiago Abascal: "No pot ser que el PP, que va guanyar les eleccions amb el suport del 43,2% dels electors, hagi de transvestir-se de Vox", ha etzibat en una atenció als mitjans. Però poc després ja ha constatat que la dreta radical ha tancat la porta a donar-hi suport i ha afirmat que depèn d'ella repetir els comicis o no. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha anunciat el "no rotund" a investir-la perquè "no ha entès el mandat de les urnes".
Gisèle Pelicot relata el seu calvari: "El policia em va dir que cinquanta-tres homes havien vingut a casa per violar-me"
Gisèle Pelicot, la francesa a qui el seu marit va drogar amb medicaments perquè almenys un centenar d'homes la violessin mentre estava inconscient, trenca el silenci més d'un any després del judici que va condemnar a la pena màxima, vint anys de presó, Dominique Pelicot. La dona no ha concedit entrevistes ni ha participat en cap acte públic des del judici que la va convertir en una referent del feminisme, però està a punt de publicar el seu llibre de memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres), en què relata la seva història d'amor amb Pelicot, el xoc al descobrir els fets, i tot el que va venir després.
Montserrat Torrent, 100 anys al servei de la música
"No parlaré del centenari, sinó de tres mesos, soc joveníssima", diu Montserrat Torrent, la gran dama de l'orgue. I un somriure recorre l'atapeïda sala de premsa del departament de Cultura, on aquest dimarts s'ha presentat l'Any Montserrat Torrent. "Tot el que ha passat a la meva vida és providencial. Fa tres mesos vaig tenir una pneumònia molt i molt greu i no em donaven la seguretat que me’n sortiria. Els metges que em cuiden em derivaran al psiquiatre quan vegin tots els concerts previstos ara que faig cent anys", ha afegit. Ella mateixa hi ha participat activament, en el disseny dels actes d'aquest centenari, que a més de concerts inclou exposicions i conferències, tant a Catalunya com a Espanya, Suïssa i Alemanya; un reguitzell d'activitats en què hi ha implicats molts deixebles de l'organista barcelonina. També hi ha molts festivals que la tenen ben present en les seves programacions del 2026: per exemple, el Festival Jordi Savall, el de Peralada, el de Pasqua de Cervera, el Bachcelona i l'Espu