Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pau Casals s’acomiada de Barcelona (1930)
De l’entrevista amb el mestre Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973) que Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) va publicar aquesta setmana fa noranta-cinc anys en el darrer número de la revista Imatges (25-XI-1930). Tres anys després, Casals rebutjava la invitació per actuar amb la Filharmònica de Berlín, en protesta contra el nazisme. El 1939 es va exiliar. No va tornar a Catalunya.
Almenys 13 morts en un atac israelià sobre el camp de refugiats palestins més gran del Líban
La tensió ha tornat a escalar a la frontera entre Israel i el Líban la nit d'aquest dimarts. Un atac de l'exèrcit israelià sobre el camp de refugiats d'Ain al-Hilweh, el camp palestí més gran del Líban i on hi ha registrades prop de 50.000 persones, ha matat almenys 13 persones, segons les primeres xifres aportades pel ministeri de Sanitat libanès. Les forces de Tel-Aviv asseguren que els bombardejos tenien com a objectiu un centre d'entrenament de Hamàs situat al camp de refugiats, a tres quilòmetres de Sidó, la tercera ciutat del país del cedre. "El complex militar era utilitzat per terroristes de Hamàs per fer maniobres d'entrenament i planejar i dur a terme atacs terroristes", defensa un comunicat de l'exèrcit israelià.
El fred exacerba el problema dels assentaments a l’àrea de Barcelona
Ha passat a Sant Andreu, però podria haver passat a qualsevol altra banda. I ha passat dimarts a la matinada, però podria haver passat qualsevol nit freda d’aquest any o de qualsevol dels últims. Periòdicament, un incendi crema alguna de les barraques d’algun dels assentaments que hi ha a Barcelona o les seves ciutats veïnes, i el focus es posa momentàniament en una realitat que fa temps que és una preocupació a la capital catalana. Una problemàtica que s’escampa pel territori i que s’exacerba quan, com aquests dies, arriba el fred.
El premi Blanquerna dels dards a Isabel Díaz Ayuso
Les solemnes columnes de marbre de l'interior del palau madrileny on un dia va viure Felip V, el Palau Neptú, han estat testimonis de la recuperació del premi Blanquerna que la Generalitat atorga a personalitats de diferents àmbits per la seva "contribució a la projecció de Catalunya". Però també per haver teixit "llaços entre la societat espanyola i catalana en general, i madrilenya en particular", en paraules de Salvador Illa. Des d'aquest dimarts, a la llista de noms que han estat guardonats en alguna de les dinou edicions passades, des d'Adolfo Suárez el 1994, fins a Esther Koplowitz l'any 2008, s'hi afegeix ara el poeta, crític, professor i actual director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.
La Cambra de Representants dels EUA exigeix difondre els documents d'Epstein
Llum verda per difondre els documents d'Epstein. La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat aquest dimarts la llei per forçar el departament de Justícia a publicar els documents del pederasta multimilionari Jeffrey Epstein. La votació, que ha rebut 427 sís, ha estat pràcticament unànime si no fos per un vot en contra que algun legislador de la bancada republicana ha emès. Encara no s'ha publicat la llista de les votacions individuals per saber qui és. La cambra s'ha desfet en aplaudiments quan s'ha anunciat el resultat.