Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Tebas es creu els números de Laporta
La bombolla immobiliària va tenir unes conseqüències catastròfiques per al futbol espanyol. Molts clubs depenien de constructores o d'empreses vinculades al món del totxo que van fer fallida, i això va derivar en impagaments globals, a jugadors i a la seguretat social. El 2012, el govern espanyol va dir prou i va amenaçar amb intervenir el negoci del futbol. Per protegir-se, els clubs van decidir crear una normativa d'obligat compliment que no només obligués tothom a quadrar els comptes, sinó que també exigís a les entitats demostrar a l'inici de temporada que tindrien uns pressupostos suficientment bons com per pagar tots els deutes del curs. En aquell moment naixia el fair play financer.
Què és Plus Ultra? L’aerolínia en el punt de mira del cas Zapatero
El primer hidroavió que va travessar l'Atlàntic per fer el trajecte d'Espanya a l'Amèrica Llatina duia per nom Plus Ultra. Era l'any 1926. Molt més tard, el 2011, els empresaris Julio Martínez Sola i Fernando González Enfedaque van decidir homenatjar aquella efemèride batejant amb el mateix nom l’aerolínia que ells mateixos van fundar: Plus Ultra Línea Aérea. Des d'aquest dimarts, l'aerolínia torna a estar al centre de la polèmica després que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hagi estat citat com a investigat en el marc, precisament, de l'anomenat cas Plus Ultra. La causa, fins ara sota secret de sumari, indaga en un presumpte blanqueig de capitals dels fons públics que l'empresa va rebre el 2021, quan el govern espanyol la va rescatar per l'impacte econòmic de la covid-19. Però el cert és que la companyia sempre ha estat a l'ombra de les polèmiques: acumula un passat marcat per les pèrdues, els judicis i el fantasma de la dissolució.
El primer (o el segon) president espanyol imputat de la democràcia
El 2 de juny es viurà una situació històrica a l'Estat: per primer cop en democràcia, un expresident del govern espanyol declararà davant d'un jutge en qualitat d'investigat. Serà José Luis Rodríguez Zapatero, de qui el magistrat José Luis Calama té indicis que encapçalava una "xarxa" corrupta de tràfic d'influències. Serà el primer si assumim que la democràcia espanyola es reinicia el 1977, amb les primeres eleccions després de la mort del dictador. Però durant la Segona República ja s'havia posat en marxa un sistema de democràcia primigènia —el 1933 van poder votar per primer cop les dones— i un expresident ja havia estat imputat: el 1934 l'Audiència de Barcelona —per delegació del Tribunal Suprem— va investigar Manuel Azaña com a presumpte col·laborador de la proclamació de l'Estat Català.
Un centenar d’escoles investigades a París per abusos sexuals i maltractaments a infants per part de monitors
Les espectaculars xifres donen una idea de l'abast del problema: la Fiscalia de París ha obert una investigació a 84 escoles d'educació infantil, 20 escoles de primària i 10 llars d'infants de la capital francesa per denúncies contra monitors i educadors infantils, tant d'abusos sexuals com d'actes de maltractament (violència, càstigs, etc.). La Fiscalia ho ha anunciat aquesta setmana, coincidint amb una vaga aquest dimarts del personal educatiu que es fa càrrec dels infants a les escoles en horari no lectiu, tant a la pausa per dinar com a les activitats que es fan a les tardes, quan les classes ja s'han acabat.
Adeu musical al pianista sensellar de l'Hospital Clínic
No podia faltar la música i encara menys el piano que el va acompanyar tants dies per acomiadar Dragomir Atanazov, un home que aconseguia evadir-se de les lletjors i tristeses de viure al carrer i es transformava quan tocava les tecles blanques i negres. Atanazov, el Drago, va néixer el 1972 a Bulgària i va morir prematurament aquest mes d'abril a Barcelona, ja no com una persona sensellar sinó a casa d'una família d'acollida. En un emotiu acte al taller-botiga La Troballa, que Arrels Fundació té al carrer Ample de la capital catalana, on ell havia passat tantes hores treballant, sis pianistes han volgut retre un homenatge al pianista del carrer que tocava a l'Hospital Clínic i al Sant Pau i deixava més d'un bocabadat.