Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Trump marxa de la Xina havent tancat "acords comercials fantàstics"
Donald Trump s'ha acomiadat de la Xina i de Xi Jinping amb aparent satisfacció i paraules grandiloqüents. Ha qualificat la visita de "molt exitosa", "inoblidable", "històrica" i "emblemàtica". I ha assegurat que els líders de les dues principals potències mundials han arribat a "una sèrie de consensos importants". "Hem tancat alguns acords comercials fantàstics, bons per a tots dos països", ha afirmat el president dels Estats Units, assegut al costat del seu homòleg xinès al complex de Zhongnanhai, un antic jardí imperial que alberga les oficines dels líders xinesos.
Una serp invasora importada està exterminant l’emblemàtica sargantana de les Pitiüses
Molt més que una espècie endèmica, la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), que habita a Eivissa i Formentera i els illots circumdants des de fa mil·lennis, és un símbol viu cultural i identitari, a més d’una peça clau dels ecosistemes insulars. I, tanmateix, s’està esborrant del territori. De fet, la situació en què es troba és tan crítica que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’ha col·locat a la seva llista vermella a la categoria d’en perill d’extinció.
“És important riure i treure’ns la màscara d’adults funcionals”
El 2020, una encara desconeguda Berta Cusó (Barcelona, 1989) va ser finalista del Premi ARA de Còmic. En ella no hi havia tristesa per no haver quedat guanyadora, sinó il·lusió per una carrera que tot just començava amb aquella historieta curta (Paral·lel) i que ja suma també dos magnífics còmics llargs: La conca dels àngels (Pagès, 2025), que acaba de guanyar la primera edició del premi Vinyeta Ficomic, i el recent L’extraordinària història del Circ Cric (Andana, 2026), premi València de novel·la gràfica.
Steve McCurry omple el Palau Martorell d’icones d’un món en conflicte
Per al fotògraf nord-americà Steve McCurry (Filadèlfia, 1950), les imatges han estat el seu "diari" i el "testimoni" de tot el que ha viscut durant els seus viatges per països com l’Índia, l’Afganistan, el Pakistan, Madagascar, Mauritània, el Japó, el Iemen, Kuwait i els mateixos Estats Units. Algunes de les seves imatges han quedat gravades en la memòria col·lectiva, sobretot la nena afganesa, que va ser portada de la revista National Geographic el 1985. Una altra de les imatges de McCurry més conegudes és la dels pous de petroli en flames durant la primera guerra del Golf, que, d’altra banda, va provocar un desastre ecològic. Però també reivindica el valor de la resta de les seves fotografies.
La marca de roba catalana que xuclava diners a futbolistes i després no els hi tornava
La família Vega Andújar va fundar el 1999 un projecte en el sector dels esdeveniments esportius. Va organitzar una Copa Coca-Cola i alguns campus d’estiu. La idea va evolucionar cap a la distribució de roba esportiva i a principis de la dècada dels 2000 va arribar a tenir vuit botigues multimarca. D’aquesta iniciativa va néixer Gedo (Gestión de Eventos Deportivos y Ocio), fundada el maig del 2002 i que va anar creixent fins al punt de vestir més de 800 clubs esportius de tot l'Estat. A Catalunya, l’Hospitalet, el Llagostera, el Terrassa o el Reus van formar part de la seva cartera de clients. Però el que semblava un negoci solvent en realitat no ho era tant. De fet, fins a cinc moviments dels germans Ricard i Jordi Vega per captar fons per a l'empresa han acabat als jutjats a causa dels impagaments. Altres intents per capitalitzar Gedo, que avui dia és un projecte en punt mort, han implicat diversos futbolistes professionals. La majoria han perdut els diners i també la fe en recuperar-los.