Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El jutge Peinado retira el passaport a Begoña Gómez i l'envia a judici
El jutge Juan Carlos Peinado envia a judici Begoña Gómez i li retira el passaport. El magistrat ha resolt aquest dissabte la petició de mesures cautelars que havien demanat les acusacions populars. A banda de la retirada del passaport, també l'obliga a presentar-se cada quinze dies al jutjat. Són les dues mesures que havia demanat Hazte Oír, l'entitat ultra que agrupa les acusacions populars, perquè considerava que hi havia risc de fuga. No havia demanat, però, presó preventiva. Peinado també pren les mateixes mesures cautelars per a l'assessora de Begoña Gómez, Cristina Álvarez.
La corrupció que l'electorat perdona: per què la dreta hi té menys a perdre?
"L’esquerra no pot robar", va dir ara fa un any Gabriel Rufián, diputat d’Esquerra al Congrés, a la bancada del PSOE. Aquesta advertència va ressonar amb força davant un PSOE al qual, amb el cas Koldo i Cerdán i les investigacions a Begoña Gómez i David Sánchez –dona i germà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez–, encara s’hi havien de sumar els casos de Leire Díez i de l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero. La percepció al debat públic, però, és clara: l'electorat progressista no perdona l'enriquiment il·lícit, com sí que ho fa el conservador. Però realment, ¿la corrupció castiga més les esquerres que les dretes? Lluny de ser un mite, l'evidència demostra que és una realitat amb mecanismes estudiats.
D'una assemblea a una pandèmia: les intrahistòries del Grec
Fa 50 anys, un grup d'artistes va unir-se amb un objectiu: recuperar el Teatre Grec i posar-lo al servei del poble. D'aquell impuls col·lectiu va néixer el Grec, un festival que les últimes cinc dècades s'ha convertit en un aparador dels millors espectacles internacionals i, alhora, en un trampolí per a la creació local. Aprofitem l'efemèride per rescatar la intrahistòria del festival de la mà d'artistes i directors que n'han format part durant tot aquest temps.
«Soc independentista, però vaig amb 'la roja'»
"Jo soc independentista, però quan juga Espanya vull que guanyi pels jugadors del Barça i pels catalans". Aquesta frase ressona sovint a les nostres terrasses de la boca d'amics, coneguts o, fins i tot, d'alguns membres de partits polítics. També hi ha els que diuen: "No em sento espanyol, però m'agrada el seu futbol". Aquest diumenge, al partit Espanya - Aràbia Saudita de la segona jornada del Mundial, molts catalans tornaran a viure aquesta contradicció aparent: separar la desafecció cap a l'Estat de l'eufòria pels gols de l'equip de Luis de la Fuente. La pilota sembla tenir la capacitat de difuminar línies ideològiques molt marcades en qüestió de noranta minuts.
Parlar en català sense viure ni treballar a Catalunya
Té un deix lleuger i una cadència que fan que es dedueixi que prové de molt lluny i que el català no és la seva llengua materna. Amb tot, tant la pronunciació com el vocabulari d'Alejandro González, un jove hispanocolombià de 25 anys, són de deu. I més tenint en compte que no ha viscut mai a Catalunya ni, per ara, té cap intenció d'instal·lar-s'hi. No el mou la necessitat, ni l'obligació, ni tan sols l'amor, que són els factors que acostumen a empènyer algú a l'aprenentatge d'un idioma. De fet, no va ser fins que va aterrar a Tolosa de Llenguadoc a estudiar un màster fa quatre anys que li va picar la curiositat per una llengua i una cultura d'una amiga que es va presentar com a "catalana de Barcelona".