Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Portem més de mitja vida junts, no ens plantegem que d'aquí a 10 anys això no pugui existir"
Es van conèixer de la manera més atzarosa, quan encara no existien les xarxes socials i trobar-se amb joves que compartien la mateixa afició era un procés més lent. Alguns d'ells havien participat a Òpera a Secundària, un projecte educatiu que reunia alumnes de diversos instituts de Barcelona per interpretar òperes. Quan van acabar, van escriure's dedicatòries als guions i van deixar-se apuntats els números de telèfon. Un temps després, a l'hora del pati, Adrià Aubert i una colla d'amics volien fer un musical i, com que necessitaven gent, va decidir anar a buscar aquells joves amb qui havia coincidit a Òpera a Secundària. "Recordo que a alguns els vas trucar al fix, aleshores no hi havia mòbils, i l'agafaven els pares! I a d'altres els vas enviar una carta", diu Núria Cuyàs.
Grada d'animació: una proposta real en plena campanya electoral
Des que el Barça va decidir clausurar sine die l'Espai d'Animació (EDA), el novembre del 2024, la tensió entre els grups que en formaven part i el club havia anat en augment. Les postures estaven totalment enrocades i semblava impossible que hi hagués cap tipus de reconciliació. La directiva de Joan Laporta els exigia que paguessin els 21.000 euros de multes derivades del mal comportament dels aficionats. I ells, que posaven en dubte que fossin els culpables reals de les sancions, es negaven a pagar ni un cèntim i exigien un diàleg que el club no volia acceptar. De fet, la junta va tirar pel dret i va presentar a l'assemblea de compromissaris el projecte Gol 1957, un espai d'animació creat i coordinat pel club on –tenint en compte els requisits proposats– no hi hauria lloc per a cap dels antics membres. Res feia pensar que, a mitjans de gener, hi hauria un gir de guió i que les dues parts s'asseurien per parlar i establir les bases d'una reconciliació.
Vida i mort d'un amo del seu destí
A l’erudita introducció que ha escrit per a la present reedició de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, el professor Josep Murgades fa una mena de genealogia o d’inventari de moltes de les descripcions, interpretacions i anàlisis que, més o menys perspicaces, més o menys reduccionistes, s’han fet al llarg de les dècades de l’estudiadíssima novel·la de Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873–Barcelona, 1952): balanç autobiogràfic disfressat de novel·la, exemple de narrativa ruralista, història d’un self-made-man, “l’última novel·la modernista”, concreció d’aquell precepte d’Albert Camus segons el qual la novel·la és un “univers on l’acció troba la seva forma”... La introducció de Murgades, instructiva en la seva naturalesa de mostrari hermenèutic, és pertinent com a presentació d’un clàssic de la novel·la catalana del segle XX perquè implícitament ens recorda que, més enllà del que se n’hagi dit i escrit fins ara, el nostre deure lector és procurar lleg
Vint-i-un anys de FemCAT
Fa uns dies vaig assistir a l’assemblea anual de FemCAT, una fundació que agrupa uns 150 empresaris catalans. Aquest era any de canvi de presidència (el nomenament és per a dos anys). Vaig fruir dels discursos del president sortint, Oriol Guixà, i de l'entrant, Tatxo Benet, elegit a la mateixa assemblea. Conscient que aquest gener FemCAT ha complert 21 anys de vida, dedico aquest article a transmetre què és i què fa. Faig notar que la fundació no mesura el seu èxit pel nombre de membres. Així i tot, la seva petjada econòmica no és menor: les empreses que lideren els seus membres facturen –a tot el món– l’equivalent al 10% del PIB català.
Objectiu: ressuscitar Rodalies, menys obres faraòniques i més manteniment i capacitat
Dues setmanes de caos ferroviari sense precedents i la xarxa catalana de trens continua a mig gas, amb molts trams aturats i en revisió per garantir la seguretat. Superat el primer impacte, la pregunta que s'obre ara és: ¿I com s'arregla tot aquest desgavell? Ja ningú posa en dubte que caldran molts anys (i molts milions) per posar al dia la xarxa. Però són igual d'importants la injecció de diners i les obres de renovació que la millora de l'organització, la coordinació i la integració del canvi climàtic en les previsions de futur.