Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El cost de la vida repunta al febrer en l'últim mes abans de l'impacte de la guerra a l'Iran
El cost de la vida per a les famílies catalanes va repuntar lleugerament al febrer, tot i mantenir-se dintre dels límits marcats pel Banc Central Europeu. El mes passat va ser l'últim abans de l'esclat de la guerra a l'Iran, que previsiblement tindrà un impacte a l'alça en els preus fruit de l'encariment del petroli i el gas natural que se n'ha derivat.
El Museu de Lleida descarta cedir a l'Aragó unes taules de Sixena per a una exposició temporal
El govern aragonès ha demanat una cessió de cinc taules de Sixena exposades actualment al Museu de Lleida per a la mostra temporal Joies del Renaixement a l'Aragó. Segons ha pogut saber l'ACN, es tracta de quatre peces que formaven part de l'antic retaule major del monestir aragonès amb les figures de Sant Pau, Sant Pere, Sant Ambròs i Sant Agustí —l’autoria de les quals s’atribueix al conegut com a Mestre de Sixena— propietat de l'equipament lleidatà. La cinquena talla, Jesús entre els doctors de la llei, és del MNAC, però està cedida en dipòsit al Museu de Lleida. El centre descarta la cessió per motius tècnics, ja que es "desmantellaria" la col·lecció permanent i s'alteraria el discurs, i desvinculen la decisió del conflicte per l'art que fa anys que cueja.
40.700 docents diuen no a l'acord amb el Govern: la meitat de la plantilla respon a la consulta d'Ustec
La consulta d'Ustec sobre l'acord signat entre el departament d'Educació i els sindicats CCOO i UGT ha revelat un rebuig majoritari dels docents, almenys dels que hi han participat. Amb una participació del 50% de la plantilla estructural, fins a 40.780 docents han expressat el seu no als termes del pacte, cosa que equival a un 95% de respostes negatives, i només un 2.185 l'han avalat.
L'Hospital del Mar descobreix per què el càncer de còlon fa metàstasi al fetge
Un dels grans maldecaps de la comunitat científica que investiga el càncer és la capacitat que té aquesta malaltia per colonitzar noves parts del cos. És la metàstasi, un procés complex que provoca moltes de les morts per càncer, motiu pel qual està en el punt de mira dels investigadors d'arreu del món, sobretot dels que tracten amb els tumors més freqüents. És el cas, per exemple, del càncer colorectal, el tercer que més es diagnostica arreu del món. Ara un equip de l’Hospital del Mar Research Institute ha identificat un mecanisme que pot explicar com aquest càncer desenvolupa metàstasi al fetge. En concret, han trobat que l'absència d'una proteïna concreta permet a les cèl·lules tumorals agrupar-se, migrar i reproduir el tumor al fetge.
El jo guanya terreny: cada cop som més individualistes
Ben d’hora al matí. No hi ha llocs per seure, excepte el d’un passatger que ocupa el seient del costat amb la motxilla. Força viatgers són a peu dret. Els usuaris del transport públic segurament han viscut aquesta escena més d'una vegada. Una situació, però, que pot generar dues respostes. En un dels escenaris, el passatger retira la motxilla i deixa espai per seure. La implicació implícita d’aquesta acció és que l’espai és comú i el grup és més important que el confort personal. Una acció que transmet complicitat per al viatge (i el patiment pels retards), entesa com un acte d’acció col·lectiva. Tanmateix, també hi ha un altre escenari: el passatger no treu la motxilla, mentre desvia la mirada a la finestra o al mòbil, intentant que no l’interpel·lin. "Aquest és el meu espai fins que algú no el reclami". Molts no ho faran per tal d'evitar la confrontació.