Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pugen els robatoris amb força a Barcelona, tot i que hi ha menys delictes que l'any passat
Entre el gener i el juny d'aquest any, Barcelona ha estat l'escenari de 74.350 delictes i 17.359 detencions. Són un 11,2% menys de delictes i una reducció d'un 6,7% d'arrestats respecte a les mateixes dates de l'any anterior. Així doncs, els delictes baixen en termes generals i s'enfonsen fins al nivell de fa una dècada, però, tot i això, les dades del darrer baròmetre situen la delinqüència com la segona preocupació dels barcelonins, només per darrere de l'habitatge. Aquesta és la conclusió principal de l'última Junta de Seguretat de Barcelona, que aquest matí ha fet públiques les dades de conflictivitat a la capital catalana.
Tot a punt per a la rua dels campions
L'empresari Julio Martínez assenyala Zapatero en el rescat de Plus Ultra: "Marcava els passos a seguir"
La investigació del rescat públic de Plus Ultra que afecta José Luis Rodríguez Zapatero afronta una cita clau aquest dimarts amb la declaració de l'empresari Julio Martínez Martínez, presumpte testaferro de l'expresident espanyol. El dia previ a comparèixer a l'Audiència Nacional, l'empresari ha presentat un escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, en el qual assenyala Zapatero. "Era qui marcava els passos a seguir", sosté sobre l'exlíder socialista. El rol de Zapatero en la concessió del rescat està en el punt de mira judicial per un presumpte tràfic d'influències. Martínez explica que va ser Zapatero qui li va comunicar, abans que el govern espanyol l'aprovés, que es concediria l'ajuda pública a Plus Ultra, si bé no concreta quines gestions hauria fet l'expresident espanyol per afavorir l'aerolínia.
"M'inquieta pensar si he sigut prou bon pare"
No ho vaig tenir fàcil quan, amb divuit anys, vaig abandonar els estudis universitaris per estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre. El meu pare s'hi va oposar i va intentar fer-me canviar d'idea, però jo vaig tirar endavant igualment. Amb els anys, ho va acabar acceptant. A casa sempre hem procurat transmetre'ls que el més important és fer les coses per vocació. Mai no els hem dit què havien d'estudiar, ni hem intentat orientar-les cap a una professió concreta.
El TC farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el 22 de setembre
El Tribunal Constitucional farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el proper 22 de setembre, segons ha pogut saber l'ARA. Serà en el marc del recurs d'empara presentat per l'exconseller i ara secretari general de Junts, Jordi Turull, el ponent del qual és el magistrat José Maria Macías. Amb aquesta primera discussió, el Constitucional iniciarà les deliberacions que tant el govern espanyol com l'independentisme esperen que acabin amb resolucions favorables a l'aministia per a l'expresident Carles Puigdemont, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la resta d'exconsellers expresos i exiliats. De fet, és el pas que ja es preveia a la tardor després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi conclòs que les despeses relacionades amb l'1-O no afecten els interessos financers de la Unió Europea.