Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-05
LA BATALLA PER BARCELONA
Manuel Valls farà oficial dimarts la seva
condició d'alcaldable per la capital catalana
La candidatura de
Maragall sacseja la
aracat CUrsa per barcelona
ara.cat
JxCat aprofita el relleu a ERC
Els republicans entenen el canvi
DISSABTE
22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure
NUMERO 2830
llista única independentista
més votants d'esquerres
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
EMPORTAT
EL CRIATURES
VEUEN EL MONAMB
ELS ULLS DELS PARES
CELIA ATSET
Pregó a favor de les cuidadores "invisibles"
Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre
d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació"
Qui es fa càrrec
dels joves
El Banc d'Espanya
avisa de l'excessiu
endeutament
JORDI
MUNOZ
immigrants?
Un cert independentisme
ha sigut molt cec respecte
de les raons de l'altre,
respecte dels catalans que
no comparteixen el
projecte independentista
La DGAIA no té placesiels
Mossos es neguen a tenir
nois dormint a comissaria
L'entitat adverteix que relevat
deute públic frena el creixement a
la UE i especialment a lEstat

Noticias
  • Extremadura, primer 'round' electoral
    Entre llums de Nadal i consum disparat –cadascú al nivell en què s'ho pot permetre, esclar–, Espanya es disposa a començar una etapa d’un mes d’anestèsia col·lectiva, amb una gran excepció, la d'Extremadura, on s’ha iniciat una interessantíssima marató electoral. No sabem quan seran les pròximes eleccions generals, però tenim moltes raons per creure que, un cop celebrades, res no serà igual.
  • Les dones que van revolucionar les biblioteques enmig de la Gran Guerra
    Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, un grup de dones es va traslladar fins a França per unir-se al Comitè Americà per a les Regions Devastades (CARD), fundat per Anne Morgan (1873-1952), filla del banquer J.P. Morgan. Entre aquestes dones, hi havia la bibliotecària nord-americana Jesse Kit Carson (1876-1959), que va revolucionar les biblioteques franceses enmig de la devastació de la guerra. Entre moltes altres coses, va fundar cinc biblioteques i en va crear cinquanta d’itinerants al nord. "No es va deixar vèncer per la burocràcia francesa, on hi havia molts homes estancats, sexistes i elitistes, i va treballar perquè les biblioteques tinguessin seccions de literatura infantil i sistemes de lliure accés, totes dues coses inaudites a la França d’aquella època", explica l’escriptora Janet Skeslien Charles (Conrad, 1971), autora de Les bibliotecàries del front, traduït al català per Mar Vidal i publicat per Navona.
  • Víctimes de la dana exigeixen l'acta de Mazón pels seus 'whatsapps': "Ens han enganyat durant un any"
    Indignació entre les víctimes de la dana pels missatges de Carlos Mazón coneguts aquest divendres i que demostren que el ja expresident de la Generalitat es va desentendre de la crisi al País Valencià arran de les pluges torrencials del 29 d'octubre. En un dur comunicat, dues de les associacions de víctimes subratllen que els missatges, aportats per l'exconsellera Salomé Pradas, demostren que Mazón estava informat de la gravetat de la situació i que es va negar a canviar la seva agenda abans d'entrar al Ventorro. Mazón va mantenir els seus plans fins i tot quan va conèixer, abans de les 17.00 hores, que ja hi havia un primer mort a Utiel.
  • La Lliga en directe: Betis - Barça
  • El neerlandès que va convertir Badalona en casa seva amb només setze anys
    Va deixar enrere els carrers d’Amsterdam quan només tenia setze anys. Era estiu i marxava per primera vegada de casa. La destinació: Badalona. “Estava molt emocionat perquè era un pas enorme per a mi, però també tenia por. Em sabia greu deixar els amics. Encara avui, a vegades, els enyoro molt”, recorda amb un somriure tímid. L’oferta va arribar de sobte, gairebé sense temps per pensar-s’ho. "Vaig arribar al matí, vaig fer un entrenament, i el mateix dia em van oferir un contracte de cinc anys. Vaig dir que m’ho havia de pensar, però en realitat ja sabia que signaria", diu. Yannick ho explica amb naturalitat, com si el record d’aquella decisió adolescent encara li semblés senzill.