Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El desig com a brúixola
Al mes de juny faig anys i enguany m'han regalat molts llibres, cosa que sempre em fa feliç. Un d'ells ha estat Principi, mig, fi, de Valeria Luiselli (traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués, a Angle Editorial). Encara no l'he acabat, però ja puc dir que l'estic gaudint molt. En un moment donat, Luiselli recull unes reflexions de la poeta Layli Long Soldier, que parla de l'escriptura en termes d'una relació, com si fos una persona, en el sentit que té unes condicions que la fan possible i la reforcen: reciprocitat, generositat, temps i paciència. I unes altres que la poden malmetre. No és la metàfora més trillada del talent i la disciplina, sinó la d'un vincle que cal cuidar i que, com tots, es pot fer malbé.
"Ser jove als 90 i principis dels 2000 era una mica insofrible"
Lorena Iglesias (La Corunya, 1980) és la creadora i protagonista de la nova sèrie de producció pròpia de Filmin, Millennial mal. La comèdia, que s'estrena aquest dimarts a la plataforma, segueix la Judith, una bibliotecària de 42 anys a l'atur que rep per error una beca universitària que va sol·licitar quan era estudiant. Sense res a perdre, decidirà tornar a les aules, però abans farà tot un procés de transformació per passar de ser una dona de la generació mil·lennial a convertir-se en una jove de la generació zeta.
"El sistema d’accés a la universitat està espatllat, no funciona"
Carlos Magro (Madrid, 1969) és president de l'Asociación Educación Abierta. Treballa com a professional independent en innovació, tecnologia i polítiques educatives i ha estat responsable del programa de Cultura Científica de la conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid. El seu últim llibre és IA y Educación. Una relación con costuras (Trama Editorial). Atén l'ARA al campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb motiu dels 35 anys de docència a la universitat.
Possible traïció a Raphinha: el seu pare li hauria pispat molts diners
El futbolista brasiler Raphinha viu dies estranys. El blaugrana, que arribava al Mundial per ser titular però es va lesionar durant el segon partit, ha vist com diferents informacions periodístiques publicades al Brasil apunten a un greu problema familiar, ja que el seu propi pare, Rafael Belloli, l'hauria enganyat per quedar-se amb bona part de la seva fortuna econòmica. L'exjugador internacional Vampeta va ser dels primers que va explicar, ara fa dos dies, que Raphinha hauria explicat als seus companys de selecció que té problemes econòmics. I tot, per culpa del pare.
Per què els grans laboratoris d'IA contracten tants filòsofs?
Fa anys, quan la revolució de la IA cobrava impuls, als estudiants d'arts i humanitats se'ls deia que, si volien ser ocupables, havien d'"aprendre a programar”. Potser va ser un mal consell. Avui dia, són els programadors els que estan preocupats per si IA els foragita dels seus llocs de treball. Podrien considerar la possibilitat de dedicar-se a la filosofia. A principis d'aquest any, la Reserva Federal de Nova York va publicar xifres que mostren que els graduats en filosofia dels Estats Units tenen més probabilitats de trobar feina que els seus companys que van estudiar informàtica. El 2024, l'any més recent del qual es disposa de dades, el 7% dels que havien estudiat informàtica estaven aturats, davant de només el 5,1% dels filòsofs.