Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Es lloguen habitacions a la presó antiga de Palma i l’Ajuntament no hi fa res
En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.
L’inici de la unitat europea (1992)
De l’article de Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) a l’Avui (19-VII-1992). Avui fa deu anys de la mort d'aquesta professora d’economia que havia ampliat estudis en tres universitats britàniques. Va presidir Òmnium Cultural de 2010 a 2015. Política de tarannà ferm i assenyat, va contribuir a l’impuls del sobiranisme català. També era optimista sobre el camí cap a una Europa unida.
De la II Guerra Mundial a Trump: els fracassos d'Europa per aconseguir la independència militar
El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i les constants amenaces contra els aliats europeus de l'OTAN han fet revifar el debat sobre la dependència militar de la Unió Europea respecte als Estats Units. Els dirigents comunitaris parlen insistentment d'autonomia en matèria de defensa, i es preveu que sigui un dels temes centrals de la Conferència de Seguretat de Múnic que ha començat aquest divendres. Fins i tot creixen les veus favorables a un organisme similar i paral·lel a l'Aliança Atlàntica d'arrel estrictament europea. Ara bé, tot i que és un anhel que ve de lluny, des del final de la Segona Guerra Mundial, no ha acabat de fructificar mai.
El lament de 'La Gioconda' en la foscor veneciana torna al Liceu
La Gioconda, un dels grans drames operístics sobre la solitud, torna al Liceu, on s'han fet més de 150 funcions des del 1883. Les últimes, el 2019, van ser les de la reposició del muntatge que Pier Luigi Pizzi ja havia dirigit al teatre de la Rambla el 2005. Fa set anys es va saldar amb un triomf esclatant de la soprano Anna Pirozzi i del tenor Brian Jagde com a Gioconda i Enzo, respectivament. Ara els mateixos papers els interpretaran la madrilenya Saioa Hernández i el nord-americà Michael Fabiano en una coproducció del Liceu i el Teatro di San Carlo de Nàpols, amb direcció escènica del francès Romain Gilbert, que es va estrenar a la ciutat italiana el 2024 amb els cantants Anna Netrebko, Jonas Kaufmann i Ludovic Tezier. A Barcelona s'hi faran deu funcions del 17 de febrer al 2 de març, i una onzena per a públic de menys de 35 anys el 16 de febrer.
Satisfacció del sector automobilístic per la decisió de Trump d'aixecar el límit als gasos d'efecte hivernacle
Donald Trump ha ferit de mort les regulacions estatunidenques per lluitar contra el canvi climàtic al revocar la limitació de les emissions dels gasos hivernacle, coneguda amb el nom de "constatació de perill". En concret, el president nord-americà ha eliminat una directriu aprovada durant l'administració de Barack Obama i que durant gairebé vint anys ha servit de base per a les regulacions sobre les emissions contaminants. Entre altres coses, la seva decisió implica que ara la indústria automobilística ja no està sotmesa a cap mena de normativa federal sobre les emissions dels vehicles que fabriquen.