Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Lagarde reclama reduir algunes partides de la despesa pública per invertir en IA
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha defensat que els països han de reduir certes partides de la despesa pública per poder finançar "inversions necessàries" en intel·ligència artificial (IA) i defensa –entre altres qüestions–, però sense desequilibrar els comptes.
La màgia de les entrevistes pòstumes
Netflix disposa d’un arxiu secret d’entrevistes gravades a celebritats amb la finalitat d’emetre-les, exclusivament, just després de la seva defunció. Famous last words acaba d’estrenar la tercera edició amb la periodista i activista de referència en la història del feminisme Gloria Steinem. L’escriptor i guionista Brad Falchuk és el responsable de conduir la conversa, que emana certa espiritualitat. L’entrevista té una aura diferent, pel to, la posada en escena i la il·luminació, que l’allunya d’un diàleg periodístic habitual. La pàtina de confidencialitat, perquè cap altre membre de l’equip té accés al contingut de la conversa, contribueix a emfasitzar la sensació de l’espectador d’estar accedint a un moment valuós. És com presenciar el testament simbòlic d’aquella persona. Normalment, es repassa la trajectòria personal del convidat però buscant un enfocament més emocional. En alguns moments, la voluntat de l’entrevistador per fer emergir les motivacions vitals de
No a tot
El catalanisme converteix la Diada en un clam contra l'extrema dreta
Tots els partits catalanistes, des del PSC fins a la CUP, s'han conjurat aquesta Diada per ser dic de contenció de l'extrema dreta, acceptant que Catalunya s'ha instal·lat definitivament en un nou paradigma polític. Un escenari que no és nou a Europa i que al nostre país la demoscòpia ja fa mesos que preveu. Per això, els missatges polítics d'aquest Onze de Setembre han tingut un denominador comú: fer una crida a la ciutadania per rebutjar tots els missatges d'odi que propaga l'extrema dreta i fer valdre els valors democràtics d'aquell "Un sol poble" que sempre ha reivindicat el catalanisme polític. Ara bé, les enquestes reflecteixen una distància entre el que proclamen els partits tradicionals i el que la ciutadania està disposada a votar –una enquesta d'El Mundo d'aquest divendres torna a situar Aliança Catalana com a segona força–. De fet, el creixement del partit de Sílvia Orriols tensa un independentisme que aquest Onze de Setembre ha tornat a sortir al carrer i ha trencat tímidament un
'Lolololos' per la remuntada independentista
La tarda comença somorta amb una calor que només sembla tolerable perquè l'estat d'excepció permanent del clima ens ha obligat a rebaixar els estàndards. És un divendres festiu i la política catalana acumula tants anys d'apatia que reconec que arribo carregat de pessimisme preventiu a plaça Universitat, i m'enfonso en el prejudici quan em trobo les parades de l'ANC plenes de cabelleres blanques. Llavors m'agafo a la taula de salvació d'un grup d'adolescents amb estelades que em passen pel davant. Són tímids, m'expliquen que han baixat en tren des d'Os de Balaguer i diuen que no en saben gaire de política. Per sacsejar-los una mica els demano que em comparin aquesta Diada amb les anteriors que han viscut, i tots estan d'acord en un punt: "Hi ha més jovent que mai". A mesura que m'acosto al rovell de l'ou m'adono que tenen tota la raó del món: no m'he perdut cap mani des de 2012 i mai havia vist tants joves. Encara que la part racional del meu cervell sap que el nombre absolut no es pot comparar al d