Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-05
LA BATALLA PER BARCELONA
Manuel Valls farà oficial dimarts la seva
condició d'alcaldable per la capital catalana
La candidatura de
Maragall sacseja la
aracat CUrsa per barcelona
ara.cat
JxCat aprofita el relleu a ERC
Els republicans entenen el canvi
DISSABTE
22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure
NUMERO 2830
llista única independentista
més votants d'esquerres
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
EMPORTAT
EL CRIATURES
VEUEN EL MONAMB
ELS ULLS DELS PARES
CELIA ATSET
Pregó a favor de les cuidadores "invisibles"
Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre
d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació"
Qui es fa càrrec
dels joves
El Banc d'Espanya
avisa de l'excessiu
endeutament
JORDI
MUNOZ
immigrants?
Un cert independentisme
ha sigut molt cec respecte
de les raons de l'altre,
respecte dels catalans que
no comparteixen el
projecte independentista
La DGAIA no té placesiels
Mossos es neguen a tenir
nois dormint a comissaria
L'entitat adverteix que relevat
deute públic frena el creixement a
la UE i especialment a lEstat

Noticias
  • Amb qui hem d'anar a les eleccions del Madrid?
    Informativament, l’interès de les eleccions del Reial Madrid és inqüestionable, però el nivell dels dos presidenciables demostra que el tipus de lideratges que hi ha al món del futbol –allà i aquí– és molt baix. Són senyorots farcits de privilegis amb un ego desmesurat que confon la part amb el tot. En definitiva, masculinitats tòxiques amb estils diferents, però amb la mateixa essència. De moment, qui ja ha guanyat els comicis blancs per patetisme és un Florentino Pérez que s’ha convertit en un ésser erràtic que repapieja repetint batalletes de fa 25 anys sigui quin sigui el format: roda de premsa o bé entrevista-massatge amb amics com Iker Jiménez. És fàcil imaginar-se una minyona d’una excolònia tallant-li el lluç en bocins ben petitons perquè no s’ennuegui. El contrincant, però, tampoc és un pot de xampú anticaspa: Enrique Riquelme és la mateixa cançó, però més lluny del geriàtric.
  • 'Nozze' liceistes amb ganes de passar-s'ho bé
    Amb Le nozze di Figaro (1786), el poeta Lorenzo Da Ponte va iniciar la seva col·laboració amb Wolfgang Amadeus Mozart, que continuaria amb dues òperes més: Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790). I val a dir que la primera de les tres òperes és la més perfecta pel que fa a l’engranatge teatral. És lògic, doncs, que Marta Pazos hagi abraçat amb entusiasme la proposta feta pel Liceu. Tres setmanes abans del seu debut al Teatre Grec amb L'òpera de tres rals (Dreigroschenoper), la directora gallega ha culminat un treball processat a base de cocció lenta pel que fa a les idees i al disseny global de l’espectacle.
  • La pregunta que es repeteix als autors com si amagués el secret de l'èxit
    Hi ha una pregunta que es repeteix sovint als escriptors; la fan els periodistes bons i els dolents (fins i tot a The Paris Review), la fan els lectors, la fan els aspirants a escriptor, la fan altres escriptors, la fan també els amics de l’escriptor; és una pregunta que apareix una vegada i una altra com si amagués el secret de l’èxit (o el fracàs) de l’autor o d’una obra. Ho puc entendre, esclar; de la mateixa manera que, si ens volem aprimar, li preguntem a l’amic que s’ha aprimat deu quilos com s’ho ha fet, imaginem que si volem escriure, podem fer el mateix: imitar una fórmula, un mètode. Reconec que també a mi m’interessa la pregunta; per més que no cregui en fórmules ni mètodes, de vegades pots aprofitar o adaptar alguna de les idees dels altres. La pregunta és: ¿quan i on escrius?
  • Eleccions vitals a Armènia: "Estan convertint el nostre país en el camp de batalla de les grans potències"
    Aquest diumenge Armènia celebrarà les primeres eleccions des que el primer ministre, Nikol Pashinyan, va decidir abandonar l'òrbita russa, convençut que el seu aliat històric ja no era capaç de garantir la seva seguretat. Armènia ha emprès els últims anys un rumb inèdit cap a Europa i els Estats Units a la recerca de nous socis, i els líders occidentals donen suport obertament a l'actual govern, que parteix com a favorit per a la reelecció. Mentrestant, Vladímir Putin ha llançat una campanya de pressió econòmica per tal de sembrar la por entre la població.
  • El Mundial posa els EUA de Trump davant del mirall
    A despit de Donald Trump, els partits del Mundial de futbol masculí que s’han de jugar als Estats Units estan marcats per la incertesa. La militarització de ciutats demòcrates i les imatges de violència parapolicial de l’ICE contra ciutadans s’imposen a la seguretat pulcra que vol vendre la Casa Blanca. Menys d’un mes abans del primer partit en territori estatunidenc, les reserves dels hotels estan molt per sota de les previsions. Una realitat que difícilment el president de la FIFA, Gianni Infantino, podrà maquillar inventant-se un nou trofeu com el Premi FIFA de la Pau amb què alimentar l’ego de Trump.