Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-05
LA BATALLA PER BARCELONA
Manuel Valls farà oficial dimarts la seva
condició d'alcaldable per la capital catalana
La candidatura de
Maragall sacseja la
aracat CUrsa per barcelona
ara.cat
JxCat aprofita el relleu a ERC
Els republicans entenen el canvi
DISSABTE
22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure
NUMERO 2830
llista única independentista
més votants d'esquerres
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
EMPORTAT
EL CRIATURES
VEUEN EL MONAMB
ELS ULLS DELS PARES
CELIA ATSET
Pregó a favor de les cuidadores "invisibles"
Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre
d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació"
Qui es fa càrrec
dels joves
El Banc d'Espanya
avisa de l'excessiu
endeutament
JORDI
MUNOZ
immigrants?
Un cert independentisme
ha sigut molt cec respecte
de les raons de l'altre,
respecte dels catalans que
no comparteixen el
projecte independentista
La DGAIA no té placesiels
Mossos es neguen a tenir
nois dormint a comissaria
L'entitat adverteix que relevat
deute públic frena el creixement a
la UE i especialment a lEstat

Noticias
  • Ordeig demana que les polítiques agràries "no se subordinin" a altres paradigmes
    El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquest dijous polítiques innovadores, de ciència o d'infraestructures en el sector agroalimentari, tant públiques com privades, perquè la producció d'aliments, que de vegades "s'ha subordinat a la resta de paradigmes", sigui el projecte estrella de Catalunya en els pròxims anys.
  • La UE endureix la política de visats per evitar l'entrada d'immigrants
    La Unió Europea vol fer cada vegada més impenetrable les seves fronteres. Brussel·les ha presentat aquest dijous una nova estratègia migratòria i un nou enduriment de la política de visats. L'objectiu de les mesures és reduir l'entrada d'immigrants de manera irregular i incrementar el nombre de retorns de nouvinguts que no tenen els permisos per viure en territori comunitari.
  • Albiol demana permís a la Generalitat per desallotjar l'assentament del pont de la C-31
    L'Ajuntament de Badalona ha demanat permís a la Generalitat per poder desallotjar l'assentament que hi ha a sota el pont de la C-31. És on es van instal·lar desenes de persones després del desallotjament de l'antic Institut B9, a pocs metres d'allà. Segons l'Ajuntament, a sota el pont de l'autopista ja no hi queda cap antic resident del B9, ja que tots s'han anat reubicant, però sí que hi queden altres persones sense llar.
  • "No crec en el patiment ni en l’autotortura per arribar a uns resultats"
    L'actor Carles Martínez (Terrassa, 1966) té l'ofici apamat i la vocació intacta. Des que va debutar el 1988, ha format part de prop de 150 espectacles, com també de diverses pel·lícules i sèries de televisió. Home sobretot de teatre, acaba de rebre el premi Butaca a millor actor de repartiment per L'herència —considerat el millor espectacle del 2025 per l'ARA—. Si allà compartia l'escenari del Teatre Lliure amb 12 actors, ara hi torna fent equip amb una vintena d'intèrprets a El barquer, un muntatge dirigit per Julio Manrique sobre una família irlandesa que viu una desaparició. "Vinc de fer una superproducció per fer-ne una altra", diu Martínez, conscient que no hi ha gaires espectacles d'aquestes dimensions a la cartellera catalana. El barquer és una obra del britànic Jeff Butterworth que transcorre a la Irlanda del Nord del 1981. Al Lliure es representa amb un repartiment que inclou Roger Casamajor, Marta Marco, Mima Riera, Ernest Villegas i Anna Güell. És una de les grans estrenes de la
  • Excés de pluja i ventades: la perillosa combinació que pot fer caure molts arbres
    Les pluges abundants i continuades de les últimes setmanes han saturat d’aigua el terreny. La situació era impensable fa tot just fa un any, quan Catalunya encara patia els efectes d'una històrica sequera. Hem passat d’un extrem a l’altre en qüestió de mesos i, com passa sovint, els excessos no són mai bons. Encara que pugui semblar mentida, tanta aigua tampoc és bona per a alguns arbres, ja que poden caure amb més facilitat si arriba un temporal de fort vent amb ratxes de més de 80 o 100 km/h.