Sitio webP 04-05 LA BATALLA PER BARCELONA Manuel Valls farà oficial dimarts la seva condició d'alcaldable per la capital catalana La candidatura de Maragall sacseja la aracat CUrsa per barcelona ara.cat JxCat aprofita el relleu a ERC Els republicans entenen el canvi DISSABTE 22 DE SETEAMIBRE DEL 2018 per reactivar el debat sobre una de nom com una via per atraure NUMERO 2830 llista única independentista més votants d'esquerres 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT EMPORTAT EL CRIATURES VEUEN EL MONAMB ELS ULLS DELS PARES CELIA ATSET Pregó a favor de les cuidadores "invisibles" Leticia Dolera (dreta) va cedir ahirel protagonisme del pregó de la Mercè a l'activista hondurenya Carmen Juárez, membre d'una associació de dones immigrants i treballadores de la llar i les cures, que va denunciar "condicions d'explotació" Qui es fa càrrec dels joves El Banc d'Espanya avisa de l'excessiu endeutament JORDI MUNOZ immigrants? Un cert independentisme ha sigut molt cec respecte de les raons de l'altre, respecte dels catalans que no comparteixen el projecte independentista La DGAIA no té placesiels Mossos es neguen a tenir nois dormint a comissaria L'entitat adverteix que relevat deute públic frena el creixement a la UE i especialment a lEstat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Primer de Maig prohibit (1893)
Article del polític i periodista Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) publicat inicialment a El Cencerro (diari satíric republicà) i reproduït en el setmanari El Nuevo Régimen (6-V-1893), fundat i dirigit pel mateix Pi i Margall. Traducció pròpia. El federalista Pi i Margall va presidir durant un mes del 1873 la Primera República Espanyola. També a finals del segle XIX els governs, fins i tot els constitucionals, temien –uns més que altres– l’exercici de les llibertats.
Els deutes a curt termini posen en dubte la liquiditat de la catalana Parlem
Nou gir de guió en el futur de Parlem Telecom. Un mes després de la no integració amb Avatel, una sèrie de deutes per valor de 16,6 milions d’euros sobrevolen la teleco catalana. En concret, tal com es llegeix dels resultats anuals aportats per la companyia al BME Growth, diversos crèdits realitzats per Inveready –fons inversor propietari d’Avatel i accionista de Parlem– i el seu principal titular, Josep Maria Echarri, han passat a vèncer a curt termini després que durant l’anterior exercici s’hagin incomplert diferents ràtios financeres establertes en els contractes de finançament (covenants). “Existeix un risc de liquiditat a curt termini”, reconeix l’auditor en els comptes anuals presentats aquest dijous.
El Govern demana al Tour que canviï el traçat i esquivi Collserola per la pesta porcina
La pesta porcina africana (PPA) continua expandint-se –aquest dijous s'han confirmat 13 positius nous, que eleven el total fins als 297 casos– i ja hi ha 19 municipis amb restriccions d'accés al Parc Natural de Collserola. Davant d'aquesta situació, fonts de la Generalitat confirmen a l'ARA que han demanat a l'organització del Tour de França que valori un canvi de traçat en el recorregut de la segona etapa de la competició –a principis de juliol–, ja que s'hauria de transitar per una zona afectada actualment per mesures de seguretat i prevenció contra la malaltia infecciosa.
Acció intensa i atmosfera inquietant: per què 'Saros' és un dels videojocs destacats del 2026?
El catàleg de jocs exclusius de PlayStation continua creixent amb Saros, el nou projecte de Housemarque que recull l’herència de Returnal però aposta per reformular-ne algunes de les idees clau. L’anterior títol de l’estudi finlandès va arribar pocs mesos després del llançament de la PlayStation 5 i va marcar l’inici de l’actual generació de Sony al convertir-se en un dels primers jocs que va emocionar amb les seves possibilitats tècniques i jugables. Des d’aleshores, Housemarque ha estat refinant la fórmula que els va consolidar dins el segell de PlayStation Studios per donar lloc al seu joc més ambiciós fins ara.
Trump torna a carregar contra Espanya i ara diu que considera retirar tropes
Donald Trump ha tornat a carregar contra a Espanya i, aquest cop, ha apujat una mica més el to. El president estatunidenc ha dit aquest dijous des del Despatx Oval que "probablement" retirarà les tropes estatunidenques que hi ha desplegades a les bases espanyoles. "Per què no ho hauria de fer?", ha dit el magnat després que una periodista li preguntés si estava pensant fer amb Itàlia i Espanya el mateix que ja ha fet amb Alemanya. Ahir al vespre, Trump va publicar a Truth Social on amenaçava Berlin amb retirar les tropes que hi tenen desplegades. “Els Estats Units estan estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya i es prendrà una decisió al respecte en un curt termini”, deia Trump.