Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30 DEEPTIEMBRBORCELOD TEL. a30 a6www.giupoaaoDNRECHERANDE2
GRUPO ZETA
elPeriódico 17
«Con dos mossos
no se impide el 1-O»
PARA GENTE COMPROMETIDA
INVESTI
GACIONNuevas revelaciones del sumario del Tribunal Supremo
Los audios del centro de control reflejan Las únicas órdenes fueron «informar si
la impotencia de los agentes en los colegios | hay policía» y no intervenir en los locales
EFE/QUIQUE GARCIA
LAS CONVERSACIONES
No tenemos fuerzas
suficientes para evitar que
entren material para celebrar
el referéndum»
Están cargando contra la
gente. Policía Nacional está
cortando la vía»
a gente nos empieza a
increpar a nosotros porque
dicen que no hacemos nada»
«Que nadie se ponga
casco, cabeza fuera»
Si actuásemos, habría
disturbios»
Dos mossos discuten con antidisturbios de la Policía Nacional ante una escuela de L'Hospitalet el 1 de octubre
La 'app' creada por el Gobierno para coordinar a las policías falló
TEMA DEL DÍA >Páginas 2 a 6
POLÉMICo cOMERCIO DE BOMBAS
Sánchez justifica
Van Bommel
idealista
la venta de armas«No habrá
a Riad por los marcaje especial
empleos en Cádiz a Messi»
marcaje especialha
a tu intuición
PANORAMA
»Páginas 20y 21
Liceu 20
PRIMERA FILA
Páginas 38 y 39

Noticias
  • Desconeguts i diferents
    Al món i el 2024, les Nacions Unides van assenyalar que hi havia 304 milions de migrants, una mica menys d’un 4% de la població mundial (UN International Migration, 2024). També va deixar clara l’obvietat que la immigració es dirigeix dels països pobres als rics. I Espanya, a aquest efecte, és un país ric, d’immigració, per tant. Arriben immigrants al nostre barri, tots ens són desconeguts i molts són diferents de nosaltres: són d’altres races, de diferents religions o llengües, d’altres estils de vida, o una mica de tot alhora.Seguir leyendo....
  • Sánchez es posa en mode Rajoy’
    Tot i que no consta que Mariano Rajoy la pronunciés literalment, una de les frases més citades en clau política associades a la figura de l’expresident del Govern és "resistir és guanyar". Es va convertir en una síntesi de la seva manera d’entendre el poder: aguantar la pressió, deixar passar el temps i confiar que el desgast recaigui sobre l’adversari. És, o almenys ho era fins ara, l’antítesi de l’estratègia de Pedro Sánchez, sempre caracteritzada per la seva audàcia temerària fins i tot, segons els seus detractors i per la iniciativa constant per fer front a les adversitats: sempre hi havia un conill per treure del barret de copa del president.Seguir leyendo....
  • La batalla legal d’Iberdrola sobre l’apagada arriba a l’Audiència
    La gran apagada del 28 d’abril, que va paralitzar Espanya durant hores, ha desencadenat un tots contra tots entre els grans actors del sistema elèctric a la recerca de culpables. La depuració de culpes anticipa una llarga batalla judicial, que ja s’ha començat a moure des de bon començament.Seguir leyendo....
  • Ensenyaments xilens
    La inapel·lable victòria del candidat ultraconservador José Antonio Kast, que serà el nou president de Xile després de derrotar la comunista Jeanette Jara, obre un cicle nou en la política xilena, i revela importants ensenyaments per a l’Amèrica Llatina i fins i tot per a altres països. Per a Xile, significa el final de quatre anys del govern esquerrà de Gabriel Boric, que va arribar al poder després de l’esclat social del 2019 i amb un programa de profundes reformes econòmiques i socials. Per a la resta de l’Amèrica Llatina, la victòria de Kast confirma una tendència que té en el president argentí Javier Milei el seu principal exponent i que també ha portat al poder forces dretanes radicals al Brasil (fins al 2023), l’Equador i el Salvador. Amb l’arribada al poder de Kast, Xile apareix al mapa com una carta de la política radical preconitzada pel president dels Estats Units. No obstant, convé esperar als fets per emetre un judici definitiu. És cert que Kast és fill d’un antic mil
  • Els herois de Bondi
    Vaig tornar aquests dies a pensar en una plaça molt petita però icònica de Londres, Postman’s Park, es diu. En un dels seus laterals, s’aixeca un mur que reuneix plaques que honren persones anònimes que van donar la seva vida per salvar-ne un altre: rescats d’edificis en flames, salvaments de possibles ofegaments, d’atropellaments. Els herois no sempre eren bombers o socorristes, també hi havia moltes persones que eren al lloc d’un accident i van decidir actuar posant la vida dels altres per davant de la seva. No ha mort Ahmed al-Ahmed, el fruiter més conegut a hores d’ara després de la seva intervenció valenta durant el tiroteig de la platja de Bondi, a Sydney, Austràlia, però el seu nom i sobretot el moment en què una càmera el va enregistrar quan aconseguia neutralitzar un homicida en ple caos. Es va abalançar sobre el tirador, li va arrabassar el fusell, i fins i tot el va apuntar a l’espera que arribessin reforços. No va disparar contra l’assassí, i va rebre en canvi dues bales