Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
n al contrataque
desde Madrid
másperiódico
Los hilos de Twitter,
Rivera, Casado y Franco
XAVMER SARDA
La legislatura está zombi
JOSE ANTONIO ZARZALEJOS
Recipientes de
vidrio, por 3,99
nuevo género narrativo
CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodico.com DIRECTOR
FILOSOFIA 9,96
MORTADELOY FILEMON 9,96
16 DE SEPTIEMBRE DEL 2018 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53www.grupozetaes
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 16
PARA GENTE COMPROMETIDA
INVESTIG
ACIÓNEL PERIÓDICO accede en exclusiva al sumario del 1-O
«Te reenvio los partes
de incidenciaS»
JULIO CARBO
Varios correos
prueban que el Goverr
usó información de los
Mossos para controlar
a la Guardia Civil
nn2 902 242
Un alto cargo de
Interior envió cuatro
informes al número
dos de Economia la
Víspera de su arresto
El dia en que se
rompió la confianza
entre policías
Guardias civiles custodian la entrada de la sede de Unipost, en Terrassa, durante el registro del 19 de septiembre del 2017.
TEMA DEL DOMINGo Páginas 4 a 8y editorial
El marse idealista
el delta todos
del Ebro queremos más
Ter Stegen
d evita la derrota
del Barça en
Anoeta (1-2)
PRIMERA FILA
Páginas 42 a44
COSAS DE LA VIDA
Páginas 28 y 29
Liceu 20

Noticias
  • L’AP-7 torna a tancar al trànsit en sentit sud al tram de Gelida
    «Hem de fer un pas enrere». Amb aquestes paraules ha anunciat aquest dimecres el director del Servei Català de Trànsit, Ramón Lamiel, que l’AP-7 quedarà tancada al trànsit en sentit sud durant almenys una setmana entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. En concret, Lamiel situa un «horitzó de quinze dies» perquè l’autopista es pugui reobrir. Segons Lamiel, la mesura ha de servir perquè la maquinària pesada dels equips que treballen en l’estabilització del terreny sota l’autopista pugui ocupar també el carril esquerre en direcció a Tarragona, que havia reobert al trànsit dissabte passat.Seguir leyendo....
  • El Parlament aprova la pròrroga dels Pressupostos a l’espera que el Govern negociï amb ERC i els Comuns els del 2026
    Al mes de gener li queda un sospir, i no hi ha ni rastre dels Pressupostos del 2026. En el pla amb què el Govern va arrencar l’any estava previst que, a hores d’ara, els comptes estiguessin encarrilats. Però, malgrat haver presentat el model de finançament, l’hospitalització de Salvador Illa, l’accident de tren a Gelida i la posterior crisi a Rodalies ha posat en perill el calendari amb què treballava la Generalitat. Ho evidencia la fotografia d’aquest dimecres al Parlament: la Cambra ha aprovat la pròrroga dels comptes del 2023 amb els vots del PSC, ERC i els Comuns i ho ha fet sense que ni tan sols hagin començat les negociacions del Govern amb els seus socis per tenir uns nous pressupostos.Seguir leyendo....
  • Laporta nega la seva vinculació amb la societat a la que Albert Ramos reclama 100.000 dòlars
    Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, va emetre aquest dimecres un comunicat en el qual es va desmarcar de les declaracions fetes per l’extennista Albert Ramos, que, en una entrevista amb aquest diari, va parlar de la seva odissea judicial després d’haver «prestat» 100.000 dòlars a la societat establerta a Hong Kong CSSB Limited.Seguir leyendo....
  • Més de 16.100 adolescents catalans van obtenir el títol de l’ESO amb assignatures suspeses
    Des de l’entrada en vigor de la nova llei d’educació, la LOMLOE, el curs 2021-2022, normativa que permet a l’equip docent consensuar que l’alumnat es graduï independentment de la quantitat de matèries suspeses, el nombre d’alumnes catalans de quart d’ESO que promociona malgrat tenir assignatures no superades ha experimentat un creixement constant, i ha passat de 14.196 a 16.138 alumnes en només tres anys (les últimes xifres recopilades són del curs 23-24), un 13,8% més. Una tendència a l’alça gairebé 2.000 més en tres cursos que no és uniforme en el conjunt de Catalunya i es mostra de manera molt més accentuada en les zones més poblades.Seguir leyendo....
  • Una exposició immersiva permetrà al públic «habitar» projectes inèdits de Gaudí
    El 1877, l’estudiant de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona Antoni Gaudí i Cornet va presentar a l’examen final de l’assignatura de Projectes el disseny d’una font monumental per a la plaça de Catalunya. No era una font qualsevol. Amb 66,66 metres de diàmetre i 47 metres d’altura, la construcció planejada pel jove Gaudí era una veritable catedral d’aigua, «una obra extraordinària que ja diu molt sobre el que serà la seva arquitectura», segons apunta Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i comissari de l’Any Gaudí 2026 que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte de Reus (o de Riudoms, que això del lloc de naixement continua sent font d’una controvèrsia en què convé no prendre partit). Precisament, en el marc dels actes programats per a l’Any Gaudí serà ara possible no només veure sinó també entrar dins d’aquesta font una mica intimidadora concebuda fa un segle i mig i que mai es va arribar a const