Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
n al contrataque
desde Madrid
másperiódico
Los hilos de Twitter,
Rivera, Casado y Franco
XAVMER SARDA
La legislatura está zombi
JOSE ANTONIO ZARZALEJOS
Recipientes de
vidrio, por 3,99
nuevo género narrativo
CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodico.com DIRECTOR
FILOSOFIA 9,96
MORTADELOY FILEMON 9,96
16 DE SEPTIEMBRE DEL 2018 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53www.grupozetaes
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 16
PARA GENTE COMPROMETIDA
INVESTIG
ACIÓNEL PERIÓDICO accede en exclusiva al sumario del 1-O
«Te reenvio los partes
de incidenciaS»
JULIO CARBO
Varios correos
prueban que el Goverr
usó información de los
Mossos para controlar
a la Guardia Civil
nn2 902 242
Un alto cargo de
Interior envió cuatro
informes al número
dos de Economia la
Víspera de su arresto
El dia en que se
rompió la confianza
entre policías
Guardias civiles custodian la entrada de la sede de Unipost, en Terrassa, durante el registro del 19 de septiembre del 2017.
TEMA DEL DOMINGo Páginas 4 a 8y editorial
El marse idealista
el delta todos
del Ebro queremos más
Ter Stegen
d evita la derrota
del Barça en
Anoeta (1-2)
PRIMERA FILA
Páginas 42 a44
COSAS DE LA VIDA
Páginas 28 y 29
Liceu 20

Noticias
  • La dificultat de donar la raó a l’oponent
    La polarització és tramposa, perquè no només empeny a elegir bàndol, també canvia la mirada. Quan la conversa pública es converteix en una guerra de trinxeres, la realitat passa a ser munició per confirmar el prejudici. I mentre es discuteix a crits, s’escapa l’essencial, com que els problemes rares vegades caben en un eslògan, les solucions gairebé mai són perfectes i el món real no es comporta com el nostre timeline.Seguir leyendo....
  • Xarampió: retrocés evitable
    El repunt del xarampió a Catalunya no és una anècdota estadística ni una alarma passatgera. És el senyal que alguna cosa s’ha esquerdat en un dels consensos sanitaris més sòlids de les últimes dècades: la vacunació. L’any passat, els casos diagnosticats van augmentar un 135%, al passar de 34 a 80. Són xifres modestes si es comparen amb altres països europeus, però el salt percentual és inquietant i ha coincidit amb la retirada a Espanya de l’estatus de país lliure de xarampió. El xarampió no és una malaltia lleu. És un virus extremadament contagiós: una sola persona en pot infectar fins a 18 si no estan immunitzades. A més, pot causar complicacions greus i, fins i tot, la mort. No hi ha tractament específic. La millor eina continua sent la prevenció.Seguir leyendo....
  • ¿Viure feliç o informat?
    Aquells que volem estar informats diàriament del que passa al món hauríem de saber que correm el risc de col·lapsar, de patir el que es coneix com a fatiga cognitiva. Avui dia, el volum d’informació és tan gran que el nostre cervell és incapaç de consolidar bona part de les notícies que ens ofereixen els mitjans d’informació.Seguir leyendo....
  • Alertar sí, amb sentit comú
    El 20 de gener del 2007, la població de Portbou (Girona) va tenir el seu rècord històric de ratxa de vent: 200 km/h. En aquesta població costanera, limítrofa amb França, que la tramuntana bufi a més de 100 km/h és habitual. "Al bar restaurant de la meva família simplement agrupem i lliguem les cadires i les taules de la terrassa perquè no volin. I si hi ha algú que vol seure fora, cap problema. Ja s’ho farà". Parla Gael Rodríguez, alcalde de Portbou. Dino a Barcelona amb ell i Marc Verdaguer, director del setmanari Empordà, del grup Prensa Ibérica, dijous, 12 de febrer. Aquell dia, l’alerta per vent va obligar a tancar centres educatius, centres i espais públics i va fer que les empreses recomanessin el teletreball dins del que és possible.Seguir leyendo....
  • Confondre BCN amb Catalunya
    En l’era post Mazón no és fàcil governar les inclemències climàtiques, i molt menys enviar alertes. El menyspreable subjecte que es va amagar menjant al Ventorro i va ajornar cruelment l’avís a la seva població quan morien més de dues-centes persones ha deixat seqüeles profundes en la gestió política de mig país. No hi ha executiu que no tingui al cap aquella infàmia quan arriba el moment de llançar una advertència. El Govern de Catalunya no és, per descomptat, aliè a aquest complex d’hiperprevenció, i més s’estima curar-se en salut i pecar d’excés en lloc de defecte.Seguir leyendo....