Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
al contrataque
On Barcelona
primera fila Páginas 46y47
mañana
Hay que ser más
valientes> ANTONIO FRANCO
Laruta porla BCNPredator ataca de nuevo
microscopica
Recipientes de
vidrio, por3,99
en las salas de cine
1,50ONCE E ww.alagfoalio.comCHONDEA
GRUPO IETA
elPeriódico 14
PARA GENTE COMPROMETIDA
Franco encara la mudanza
LA MEMORIA DE INVESTIGACIÓN SE HARÁ PÚBLICA HOY
Sánchez exhibe su tesis
para cercar a Casado
El Congreso aprueba la exhumación del dictador con la abstención del PP y Cs PANORAMA Pág. 18
Páginas 16y 17 y editorial
El presidente presiona al líder de los populares El Tribunal Supremo pregunta a la fiscalía si debe
para que muestre sus trabajos de investigación investigar al dirigente conservador por su máster
CARLOSMONTANES
AMAGO DE DIMISIONES
Crisis ern
el PDECat
por la
moción
retirada
PANORAMA
Página 20
Nosotras no
alimos en
los cromos»
lgnasi
Genovés, Antonio
Asensio, Pere Aragonès, Albert Castellanos, Enric Hemàndezy Xavier Jubierre, ayer en la exposición.
40 años de periodismo
Una campaña impulsa que
haya álbumes dejugadoras
de fútbol a la venta
TEMA DEL DIA
Páginas 2a4
yeditorial
COSAS DE LA VIDA
Una exposición en el Palau Robert muestra cuatro décadas de ELPERIODICO
Páginas 30y 31

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....