Sitio webA1,30 BARCEL DE OEN. 35 oloIRECHOEANDE GRUPO ZETA el Periódico 13 El cese de Montón desata la guerra de los másteres PARA GENTE COMPROMETIDA DOS DIMISIONES DE MINISTROS EN 101 DIA g 2s2 dlyed EI PSOE exige a Casado que La descoordinación lastra sobrela tesis doctoral de dimita por las irregularidades de su título de posgrado IRivera siembra sospechas la labor del Ejecutivo Sánchez, que rehúsa publicarla LBERT BERTRAN LA VUELTA AL COLE Los maestros se movilizarán si Bargalló no revierte los recortes Reclaman más presupuesto para aumentar plantillas y recuperar poder adquisitivo Bargalló, Aragonès y Torra saludan a los niños en el primer día del colegio Francesc Macià de Barcelona. S DE LA VIDA -Páginas 26 y 27 El Gobierno recula y ordenaen ElEjecutiveo hará más difícil a los bancos los desahucios de Podemos para reforzar La monja ESTE JUEVES BOTE DE viar la película de i terror que sbombasa triunfa en Arabia Saudí La ministra Robles anunció si se usaba contra Yemen PANORAMA Españay MILLONESE ECHALA Economia asume ideas en EEUU NO TE LA JUEGUES que iba a frenar la venta por la dación en pago PRIMERA FILA »Páginas 40 y41 PANORAMA LA PRIMITIVA Página 17 Páginas 20y 21
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Andalusia: ¿l’oportunitat?
Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo.... - No era un rampell, era masclisme
Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo.... - Lleó XIV té la seva fórmula
Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo.... - Un acte litúrgic
Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo.... - Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....