A1,30 BARCEL DE OEN. 35 oloIRECHOEANDE GRUPO ZETA el Periódico 13 El cese de Montón desata la guerra de los másteres PARA GENTE COMPROMETIDA DOS DIMISIONES DE MINISTROS EN 101 DIA g 2s2 dlyed EI PSOE exige a Casado que La descoordinación lastra sobrela tesis doctoral de dimita por las irregularidades de su título de posgrado IRivera siembra sospechas la labor del Ejecutivo Sánchez, que rehúsa publicarla LBERT BERTRAN LA VUELTA AL COLE Los maestros se movilizarán si Bargalló no revierte los recortes Reclaman más presupuesto para aumentar plantillas y recuperar poder adquisitivo Bargalló, Aragonès y Torra saludan a los niños en el primer día del colegio Francesc Macià de Barcelona. S DE LA VIDA -Páginas 26 y 27 El Gobierno recula y ordenaen ElEjecutiveo hará más difícil a los bancos los desahucios de Podemos para reforzar La monja ESTE JUEVES BOTE DE viar la película de i terror que sbombasa triunfa en Arabia Saudí La ministra Robles anunció si se usaba contra Yemen PANORAMA Españay MILLONESE ECHALA Economia asume ideas en EEUU NO TE LA JUEGUES que iba a frenar la venta por la dación en pago PRIMERA FILA »Páginas 40 y41 PANORAMA LA PRIMITIVA Página 17 Páginas 20y 21
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
- A 50 dies, tot està per decidir
Falten 48 dies per al dia de les eleccions i això en política és un segle. Els experts remarquen que, elecció rere elecció, creix el nombre de persones que decideixen el vot a l’últim instant.Seguir leyendo.... - Europa i la crisi de l’habitatge
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes del nostre temps. De fet, segons dades de l’Eurobaròmetre, més de la meitat dels habitants de les ciutats europees consideren que la falta d’habitatge assequible és un problema urgent que requereix una resposta col·lectiva. A Barcelona ho sabem prou bé: els preus dels lloguers no només representen un problema per als joves que es volen emancipar, sinó que també afecten famílies, treballadors que no poden viure a prop de la feina i persones grans. A tot Europa veiem que a moltes persones professionals de la salut, docents, agents de policia, bombers, estudiants, famílies monoparentals, treballadors i treballadores, persones amb discapacitat els costa molt trobar un habitatge segur que puguin considerar casa seva o, senzillament, pagar el lloguer.Seguir leyendo.... - Maricarmen i el silenci
Maricarmen, gran, malalta i desnonada de casa seva. Va morir en un hospital. Sense haver pogut tornar a casa seva. El seu desnonament, desproporcionat i abusiu, l’ha convertit en un símbol de denúncia contra l’especulació immobiliària i moltes altres vulnerabilitats. Ha generat durant dies, i continuarà generant, un soroll mediàtic eixordador i inevitable. Un estrèpit necessari i culpabilitzador. Ara, la seva mort desarrelada i desterrada de casa seva no deixarà de sacsejar les nostres consciències. Com un cop sord, de fons, que ho silencia tot. Aquesta història mereix silenci i reflexió. De tothom i en totes les seves dimensions.Seguir leyendo.... - Ceuta plana sobre el 12-O
Les protestes contra Pedro Sánchez s’han integrat ja com un ritual més en la desfilada militar que centra les celebracions oficials de la Festa Nacional del 12 d’octubre. No hi ha manera d’aconseguir que aquesta celebració tingui l’aire inclusiu que es mereixeria l’ocasió i que exigiria acompanyar el ritual militar, habitual en totes les nacions del nostre entorn, amb altres elements que formessin una idea de la nació que, sense renunciar a l’afirmació de la sobirania i a la defensa d’aquesta, enriquissin els símbols als quals adherir-se. Però la realitat és que una part de l’espectre polític continua acaparant aquesta festa i apropiant-se de símbols i ritus que haurien de ser de tots. Aquest any, a més, no hi ha hagut la mínima escletxa per resignificar la festa, perquè la imminent campanya electoral ha intensificat la polarització política a les portes d’una cursa electoral que es presumeix aferrissada. Quedarà per a més endavant que sigui possible obrir aquest debat, com d� - La cançó de la Maria del Mar
El simbolisme com a poder, quan el poder real no existeix. Catalunya excel·leix en aquesta capacitat de convertir els símbols i la memòria de la resistència en un contrapoder que maldament intenta frenar el desgast i substituir la impossibilitat d’exercir la pròpia sobirania. Al capdavall, tres-cents anys de pèrdua de les institucions i els drets constituents ens han obligat a reforçar la pell de la memòria, a través de la qual hem respirat en els pitjors moments de la nostra història.Seguir leyendo....
Sitio web