Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A1,30
BARCEL DE OEN. 35
oloIRECHOEANDE
GRUPO ZETA
el Periódico 13
El cese de Montón desata
la guerra de los másteres
PARA GENTE COMPROMETIDA
DOS DIMISIONES DE MINISTROS EN 101 DIA
g 2s2 dlyed
EI PSOE exige a Casado que La descoordinación lastra sobrela tesis doctoral de
dimita por las irregularidades
de su título de posgrado
IRivera siembra sospechas
la labor del Ejecutivo
Sánchez, que rehúsa publicarla
LBERT BERTRAN
LA VUELTA AL COLE
Los maestros
se movilizarán
si Bargalló no
revierte los
recortes
Reclaman más presupuesto
para aumentar plantillas y
recuperar poder adquisitivo
Bargalló, Aragonès y Torra
saludan a los niños en
el primer día del colegio
Francesc Macià de Barcelona.
S DE LA VIDA -Páginas 26 y 27
El Gobierno
recula y
ordenaen
ElEjecutiveo
hará más
difícil a los
bancos los
desahucios
de Podemos para reforzar
La monja
ESTE JUEVES
BOTE DE
viar la película de
i terror que
sbombasa triunfa en
Arabia Saudí
La ministra Robles anunció
si se usaba contra Yemen
PANORAMA
Españay
MILLONESE
ECHALA
Economia
asume ideas
en EEUU
NO TE LA JUEGUES
que iba a frenar la venta por
la dación en pago
PRIMERA FILA
»Páginas 40 y41
PANORAMA
LA PRIMITIVA
Página 17
Páginas 20y 21

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....