A1,30 BARCEL DE OEN. 35 oloIRECHOEANDE GRUPO ZETA el Periódico 13 El cese de Montón desata la guerra de los másteres PARA GENTE COMPROMETIDA DOS DIMISIONES DE MINISTROS EN 101 DIA g 2s2 dlyed EI PSOE exige a Casado que La descoordinación lastra sobrela tesis doctoral de dimita por las irregularidades de su título de posgrado IRivera siembra sospechas la labor del Ejecutivo Sánchez, que rehúsa publicarla LBERT BERTRAN LA VUELTA AL COLE Los maestros se movilizarán si Bargalló no revierte los recortes Reclaman más presupuesto para aumentar plantillas y recuperar poder adquisitivo Bargalló, Aragonès y Torra saludan a los niños en el primer día del colegio Francesc Macià de Barcelona. S DE LA VIDA -Páginas 26 y 27 El Gobierno recula y ordenaen ElEjecutiveo hará más difícil a los bancos los desahucios de Podemos para reforzar La monja ESTE JUEVES BOTE DE viar la película de i terror que sbombasa triunfa en Arabia Saudí La ministra Robles anunció si se usaba contra Yemen PANORAMA Españay MILLONESE ECHALA Economia asume ideas en EEUU NO TE LA JUEGUES que iba a frenar la venta por la dación en pago PRIMERA FILA »Páginas 40 y41 PANORAMA LA PRIMITIVA Página 17 Páginas 20y 21
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
- ERC i Junts accentuen les seves diferències en fiscalitat i habitatge
Les campanyes electorals tenen grans mítings, polèmiques enceses i declaracions altisonants, però, entre fogonada i fogonada, també ofereixen moviments de fons interessants. Un l’estan protagonitzant ERC i Junts. Per primera vegada en més d’una dècada, els dos partits independentistes han diluït de la seva agenda els grans assumptes del procés l’amnistia i el referèndum i s’han tornat a entregar a les qüestions més quotidianes. En definitiva, han deixat de prioritzar l’eix polític de la independència per posar el focus en assumptes com la fiscalitat i l’habitatge, cosa que està fent aflorar les seves diferències. Si durant els anys del Procés les discrepàncies entre els dos partits sobre el model econòmic i social van quedar relegades, la tornada a l’eix esquerra-dreta les està tornant a situar en primer pla.Seguir leyendo.... - Un centenar de personalitats reclamen votar per una "opció de canvi"
Un centenar de personalitats procedents d’àmbits acadèmics, empresarials, professionals, periodístics i polítics impulsen un manifest de cara a les eleccions generals del 29 de novembre que planteja la necessitat d’obrir una nova etapa política a Espanya basada en la regeneració democràtica, la independència de les institucions, la "recuperació de la dignitat de la política" i la concòrdia. La seva crida és explícita: aprofitar les urnes per propiciar amb el vot un canvi de Govern. "Fem una crida a exercir un vot lliure, responsable i exigent que permeti construir una veritable opció de canvi. Aspirem a un Govern que retorni la dignitat a les institucions, recuperi la cultura del consens i situï l’interès general per sobre de la conveniència de partit".Seguir leyendo.... - Més poder per a la Generalitat
Vol mantenir el calendari de tancament de les nuclears. Comparteix objectiu de renovables amb el PSOE (81% de generació elèctrica renovable el 2030), però elevant-la al 90% el 2035 i al 100% el 2040 i proposa la titularitat pública de les xarxes de distribució elèctrica i gasista, una comercialitzadora pública de referència i més control estatal del sector.Seguir leyendo.... - Un compromís amb Galícia
U na nova campanya electoral, una aroma a cita decisiva per a un canvi de cicle i vells deutes pendents amb Galícia. Aquests tres titulars podrien servir pràcticament per a qualsevol dels comicis generals que s’han celebrat a Espanya des de la Transició, si bé aquest 29 de novembre algunes circumstàncies converteixen la votació en una mena de plebiscit davant de l’onada conservadora que ha escombrat Europa al llarg dels últims anys, si bé l’esquerra confia en la mobilització i en l’efecte de la clatellada a Donald Trump en les midterms dels Estats Units.Seguir leyendo.... - Banyoles, bastió de Junts amb arrelament independentista
Banyoles és a la zona de transició entre l’Empordà i els relleus muntanyosos de la Garrotxa. No obstant, el politòleg Xavier Crehuet parla d’"efecte cim" per referir-se al comportament del seu electorat. "La comarca del Pla de l’Estany té un nivell de vot independentista superior a la mitjana de les comarques de Girona i, al seu torn, aquestes comarques també concentren més vot independentista que la mitjana de Catalunya", apunta, i atribueix aquesta circumstància electoral tant al context territorial com al perfil sociològic dels seus habitants, majoritàriament catalanoparlants i de classe mitjana. Tot això, afegeix, propicia que la ciutat sigui un dels principals feus de Junts.Seguir leyendo....
Sitio web