Sitio webA1,30 BARCEL DE OEN. 35 oloIRECHOEANDE GRUPO ZETA el Periódico 13 El cese de Montón desata la guerra de los másteres PARA GENTE COMPROMETIDA DOS DIMISIONES DE MINISTROS EN 101 DIA g 2s2 dlyed EI PSOE exige a Casado que La descoordinación lastra sobrela tesis doctoral de dimita por las irregularidades de su título de posgrado IRivera siembra sospechas la labor del Ejecutivo Sánchez, que rehúsa publicarla LBERT BERTRAN LA VUELTA AL COLE Los maestros se movilizarán si Bargalló no revierte los recortes Reclaman más presupuesto para aumentar plantillas y recuperar poder adquisitivo Bargalló, Aragonès y Torra saludan a los niños en el primer día del colegio Francesc Macià de Barcelona. S DE LA VIDA -Páginas 26 y 27 El Gobierno recula y ordenaen ElEjecutiveo hará más difícil a los bancos los desahucios de Podemos para reforzar La monja ESTE JUEVES BOTE DE viar la película de i terror que sbombasa triunfa en Arabia Saudí La ministra Robles anunció si se usaba contra Yemen PANORAMA Españay MILLONESE ECHALA Economia asume ideas en EEUU NO TE LA JUEGUES que iba a frenar la venta por la dación en pago PRIMERA FILA »Páginas 40 y41 PANORAMA LA PRIMITIVA Página 17 Páginas 20y 21
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- El model sanitari, ¿superat?
Estem celebrant aquests dies la publicació de la llei 14/1986 de 25 d’abril, més coneguda com la llei general de sanitat (LGS). La Constitució, proclamada vuit anys abans, establia el reconeixement del dret a la protecció de la salut, la responsabilitat dels poders públics al respecte i l’organització de l’Estat en comunitats autònomes (CA) amb capacitat d’assumir competències en sanitat i higiene. Ernest Lluch, aleshores ministre de Sanitat del primer govern de Felipe González, amb majoria absoluta, va ser l’encarregat de desenvolupar aquest mandat constitucional i de redactar una llei que va ser, i encara és, una de les lleis més progressistes en aquest tema.Seguir leyendo.... - Impossible sense Catalunya
Els temes relacionats amb la defensa generen, històricament, un cert rebuig en l’opinió pública catalana, des dels partits polítics fins a les empreses passant pels mitjans de comunicació i l’acadèmia. Vivim instal·lats en un pacifisme naïf ancorat en el paradigma intel·lectual de la Guerra Freda dels anys 60 del segle passat. Hi han contribuït moltes coses, des del desinterès de la burgesia catalana amb l’Estat fins a l’auge dels moviments llibertaris barrejats en moltes ocasions amb el cristianisme de base. Així que de la defensa millor no parlar-ne i menys convertir-la en una activitat econòmica rellevant. Però avui el moment és un altre i s’ha de començar per atendre el nou paradigma, tant europeu com internacional. La UE, des de la guerra d’Ucraïna, avança a passos de gegant per convertir la seguretat en un nou pilar de la construcció europea. I el concepte bàsic al qual vincula aquesta política és el de l’"autonomia estratègica". D’altra banda, les tensions existents a - Patti Smith, un pont cap a Rosalía
Patti Smith ocupa un lloc central en la cultura contemporània. La concessió del premi Princesa d’Astúries ho confirma al reconèixer una artista que es va obrir pas en un territori històricament dominat per homes, el punk. Però també una creadora que ha transitat amb naturalitat entre la música, la literatura i la fotografia sense diluir-se en cap i que ha sabut bastir ponts entre generacions. L’admiració mútua entre Smith i Rosalía, separades per dècades, contextos i llenguatges, ho il·lustra bé.Seguir leyendo.... - La joieria Sant es reinventa a l’Eixample
La història de Sant és tan singular com l’anell d’or amb una enorme turmalina verda que exhibeixen a la nova joieria de l’Eixample. No és comú que una botiga amb unes característiques com aquestes hagi sobreviscut gairebé un segle en la voràgine del barri Gòtic, però l’essència que conserven després de la mudança és la mateixa: una estirp apassionada per fer dels metalls i les pedres precioses un art i que atresora diverses generacions de clients a la ciutat.Seguir leyendo.... - El Barça guanya el Gran Canària i perd Clyburn
El mal de les lesions continua atacant amb voracitat el Barça. Abans de l’enfrontament d’ahir contra el Dreamland Gran Canària (91-69), Will Clyburn va causar baixa per "un problema de salut que ha pogut ser revertit mèdicament però que necessita un tractament farmacològic i un seguiment mèdic", segons el comunicat mèdic emès pel club. Sí que especificava que l’aler pivot estarà apartat de l’activitat quatre setmanes.Seguir leyendo....