Sitio web1,30SRDELORA TEN 3R6 wwwofuptodlNu GRUPO ZETA el Periódico 11 Santamaría tira la toalla PARA GENTE COMPROMETIDA CIERRE DEFINITIVO DE LA ERA RAJOY PANORAMA Páginas 18 y 19, y editorial I La exvicepresidenta rechaza integrarse | El partido respira aliviado con el deseo en el nuevo PP y deja la política de cerrar heridas tras las primarias ELISENDA PONS Diada por los presos Torra llama a la resistencia y a hacer república TEMA DEL DIA Páginas 2 a5 Marcha de antorchas por la independencia organizada por la ANC, ayer en Santa Maria del Mar, en Barcelona. EN LA REY JUAN CARLOS DESARROLLO NEURONAL Montón, bajo sospecha de hacer trampa con su máster LOS dIscOS España en atención alteraciones y conciertos suspende habitaclia que venen en otoño Páginas 42 y 43 a ninos con Para buscar casa, habitaclia. Cuando te ayudan es más fácil. PRIMERA FILA PANORAMA Página 19 COSAS DE LA VIDA Páginas 24 y 25
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Guerra de l’Iran L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban
El conflicte a l’Orient Mitjà es va iniciar el 28 de febrer del 2026 amb un atac conjunt dels Estats Units i Israelcontra instal·lacions nuclears iranianes. L’Iran va respondre tancant l’estret d’Ormuz, que va disparar el preu del cru i va deixar encallats prop de 2.000 vaixells. Després de 39 dies d’hostilitats, va entrar en vigor un alto el foc el 8 d’abril mediat pel Pakistan. Malgrat la treva, els enfrontaments navals a l’estret no han cessat de la mà de les dues parts. La treva ha penjat d’un fil des d’aleshores, amb constant foc creuat entre les dues parts, fins que, després de diversos intents fallits, s’ha firmat un acord de pau que comporta la reobertura de l’estratègic estret d’Ormuz.Seguir leyendo.... - La Borsa trenca el seu sostre
Els resultats empresarials de la gran banca espanyola, coneguts els últims dies, han donat l’empenta definitiva, juntament amb l’últim vaivé en positiu de les expectatives de pau al Pròxim Orient i del preu del petroli, perquè l’Ibex 35 hagi superat per primera vegada en la història els 20.000 punts. Una fita que forma part d’una tendència sostinguda en el temps, més enllà de circumstàncies conjunturals. Lluny, molt lluny, dels 5.900 punts del pitjor moment de la crisi financera el 2012, i dels 5.800 durant el gran xoc de la pandèmia, fa només sis anys, l’índex que reflecteix el valor que adjudica el mercat a les 35 grans empreses espanyoles que cotitzen en borsa va arribar per primera vegada als 17.000 punts el desembre del 2025, als 18.000 punts el febrer del 2025 i als 19.000 el juny passat. Ahir va fer un pas més i va tancar la sessió en els 20.023 punts.Seguir leyendo.... - Un exquisit racó culinari
Un dia d’aquests farà quaranta anys que dos noiets (de 22 i 20) van obrir El Celler de Can Roca. Eren en Joan i en Josep, germans, als quals es va unir, temps després, en Jordi, que l’any 1986 tot just en tenia 8. No saben el dia exacte de l’efemèride. En Josep (en Pitu) em confirma que, efectivament, recorden que va ser l’agost de 1986, però que no tenen una concreta data commemorativa: "No ho sé, la veritat. Vam obrir, després d’haver fet obres en aquella casa adossada al restaurant dels pares. I així va ser".Seguir leyendo.... - Els fons per comprar l’àtic
"No, encara no", contesta la diputada del Partit Popular, Cayetana Álvarez de Toledo, quan dissabte passat li van preguntar si entenia "allò d’Isabel Díaz Ayuso i l’àtic" que ha comprat la Comunitat de Madrid. Un acostuma a dir que "no entén" alguna cosa quan qui s’explica és confús. Però també s’afirma en sentit negatiu: No entenc com es pot fer una cosa així! No sembla que la diputada, a qui li sobren recursos davant la premsa, hagi volgut evitar un titular que fa mal a una presidenta de la comunitat acostumada a exigir la lleialtat incondicional.Seguir leyendo.... - Punts de suport
Gràcies, gravetat. Gràcies, adherència. Això és el que repeteixo com una lletania cada vegada que surto a caminar als matins. Aquestes dues forces sostenen la nostra relació amb el món. La gravetat ens impedeix sortir disparats cap a l’espai. L’adherència evita que, una vegada enganxats a la Terra, hi llisquem sense relliscar. Si la gravetat ens lliga a terra, l’adherència ens permet negociar-hi. Caminar és una activitat més sofisticada del que sembla. Cada gambada és un pacte de col·laboració entre una sola i un paviment. Sense aquest acord, la gravetat seria insuficient. Romandríem en contacte amb la Terra, sí, però com qui intenta conservar l’equilibri sobre una placa de gel.Seguir leyendo....