Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Josep Pla davant el mirall complexíssim d'Israel
Tenint en compte l’actual panorama, té tot el sentit del món recuperar les cròniques i els articles que Josep Pla va escriure sobre Israel per a Destino, que després va convertir en el llibre Israel el 1957. Així mateix, després dels atemptats de Hamàs de l’octubre del 2023 i de la guerra d’extermini contra els palestins que el govern Netanyahu duu a terme des d’aleshores, no és feina fàcil presentar avui el llibre de Pla. El periodista Andreu Barnils ha sigut l’encarregat de prologar-lo i se n’ha sortit bé: posa perspectiva històrica i compara passat i present –abans Israel era David, diu, i ara és Goliat–; procura guiar-se per una brúixola ètica coherent però no alliçonadora; critica el paternalisme exaltat amb què els europeus abordem el conflicte àrabo-israelià i jutgem els jueus i els musulmans; combina reflexió general i experiències personals...
L'horitzó electoral, a la tardor del 2026
Vista l’evolució dels esdeveniments es torna a parlar de diverses hipòtesis per al final d’aquesta legislatura. Al govern espanyol se li han ampliat dos fronts que fins ara ha sigut incapaç de controlar. D’una banda, el de la corrupció, amb un degoteig constant de notícies sobre actuacions de cossos policials o de jutges que tracten d’arribar al fons de diverses investigacions en marxa, en especial sobre els negocis de la trama Cerdán-Ábalos-Koldo. D’altra banda, les denúncies de dones sobre assetjament per part de dirigents del PSOE. El problema dels socialistes, tant en una qüestió com en l’altra, és que no han sabut reaccionar a temps. Ens diuen que un cop detectats els casos concrets s’ha actuat amb diligència. Però el fet és que s’ha fet amb retard, i de manera contundent només quan l’assumpte ja era de coneixement general, per mitjà de l’aparició de notícies als mitjans de comunicació.
"Si m'hagués proposat tenir tres estrelles, les hagués tingut"
El 2015 el Nandu Jubany i l’Anna Orte van rebre l'equip de l’ARA a casa seva, a Calldetenes (Osona). Amb motiu dels 30 anys de Can Jubany, hi hem tornat.
La llei menys important de l'any
Fins fa no gaire, els dirigents polítics s'omplien la boca a l'hora de definir els pressupostos com la llei més important de l'any. Legalment ho són: estan especialment protegits —només els poden presentar els governs i estan regulats tant a la Constitució com en altres lleis que els desenvolupen—. Però, tot i que continuen sent un símptoma d'estabilitat política, els pressupostos han deixat de ser el compromís amb la ciutadania que representaven abans.
Mor l’exdirectiu del Barça Gabriel Masfurroll
Gabriel Masfurroll ha mort als 72 anys després d'una llarga malaltia. L'economista va ser un dels pioners del sistema sanitari privat a Espanya i va ser vicepresident i portaveu del FC Barcelona entre 2000 i 2003 –durant el mandat de Joan Gaspart– després de formar part de la junta de Josep Lluís Núñez. Masfurroll va participar en una de les decisions més importants del club, com és el fitxatge de Leo Messi. Anys més tard, també seria el vicepresident de la Fundació Barça entre el 2000 i el 2015, sota el mandat de Sandro Rosell. El seu compromís amb l'esport també va anar més enllà del Barça, ja que va presidir la Fundació Laureus a Espanya, una entitat sense ànim de lucre que treballa per integrar persones en risc d'exclusió a través de l'esport, i va ser ambaixador de la candidatura olímpica de Madrid el 2012 i el 2016.