Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
PROCES SOBIRANISTA
Els inscrits a la
Diada arriben
als 400.000
Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal
i fa preveure una demostració
serà l'inici d'una tardor de
mobilitzacions per l1-0o
ara.cat
força independentista
DILLUNS
O DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2818
P 14-15
130 EUROSs
CARME
COLOMINA
Hi ha una línia recta que
va de
la fallida de Lehman
Brothers a Donald Trump.
Fills de la desregulació
L'extrema dreta, segona força a Suècia
XAVIER GONZALEZ
DE RIVERA
L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta
Si de debò el govern
del PSOE vol recuperar
els drets socials, ha de
P 22-23
Un líder islàmic
de Salt, enel
ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU
peatges amenaça
Abertis
La companyia es juga el 45%
de les concessions
punt de mira
La policia creu que Mohamed
Attaouil és una amenaça per a
la seguretat i cal expulsar-lo
PERE PUGEs
I21 FIRMES MES
Exigentscat
Les Primàries per la
República han de demostrardels seus beneficis amb la f
que les mobilitzacions dels
últims anys persegueixen
un futur millor per a tothom

Noticias
  • "Els documentes més importants de Barcelona es guardaven en caixes de tres claus, cadascuna en mans d’una persona"
    Ramon Alberch (Girona, 1951) és historiador i arxiver. Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona, Arxiver en Cap de Barcelona, director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i subdirector general d’Arxius de la Generalitat, des d’on va negociar el retorn dels papers de Salamanca. També és un dels cofundadors i primer president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. En l’àmbit internacional, va presidir la Secció d’Arxius Municipals del Consell Internacional d’Arxius (2000-2004) i va ser l’impulsor i primer president de l’ONG Arxivers Sense Fronteres. Ara ha publicat Fem arxiu, construïm ciutat, una història de l’Arxiu Municipal de Barcelona des del 1249 fins avui. Amb ell parlem de gats i rates, de papers i poder, de Barcelona i Catalunya.
  • Celibat voluntari: “Treure el sexe i les relacions del centre de la teva vida és alliberador”
    “Estic cansada”. Aquesta és una frase que habitualment es repeteix a la consulta d’Anna Sánchez Bendahan, sexòloga i terapeuta de parella. Un esgotament que té poc a veure amb no dormir prou hores: "Moltes dones estan cansades de vincular-se de la mateixa manera, de veure’s en els mateixos patrons o que els passi tota l’estona el mateix amb els homes", explica l'experta, i afegeix que “com a resposta, la dona expressa que necessita una pausa en els seus vincles sexuals, afectius o sexoafectius”.
  • Protecció Civil demana avançar la tornada a casa per Nadal i endarrerir-la per Sant Esteve pel mal temps
    Protecció Civil manté en fase d’alerta el pla Inuncat pel mal temps, i la subdirectora Imma Solé ha demanat aquest dijous de Nadal avançar els desplaçaments per carretera i tornar a casa "com més aviat millor", així com endarrerir-los el dia de Sant Esteve a causa del temporal de pluges, neu i fort onatge que afecta bona part del país. "Com més aviat puguem fer les tornades cap a casa, millor, perquè com més avançada sigui la tarda, aquest temporal anirà agafant més intensitat", ha assegurat Solé en una atenció als mitjans des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
  • L'independentisme es regira contra el discurs del rei
    La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.
  • Yukio Mishima, el geni literari que es va fer l'harakiri
    Tot anava bé en el dia de la mort de Kimitake Hiraoka. Ell i la seva colla de fanàtics de la Tetonkai, la milícia paramilitar feixista que el mateix Kimitake havia fundat dos anys enrere, havien aconseguit infiltrar-se amb èxit al quarter i lligar de mans i peus el comandant. Vestit amb l’uniforme escarlata propi de l’exèrcit i engalanat amb la bandana en què es podien llegir els kanjis 七生報國 [Servir el país durant set vides], Kimitake Hiraoka es va dirigir al darrer escenari de la seva vida. Ja feia massa temps que veia la seva nació morir lentament, deshonrada per la derrota en la Segona Guerra Mundial i humiliada després d’haver acceptat el destí imposat pels Estats Units. Des del balcó del quarter general de Tòquio, al barri de Shinjuku, va desplegar un manifest i va començar a llegir les seves demandes. El seu pathos s’estava a punt de complir. No el que ell volia, sinó sobre el qual havia escrit tantes i tantes pàgines abans de morir.