Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
PROCES SOBIRANISTA
Els inscrits a la
Diada arriben
als 400.000
Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal
i fa preveure una demostració
serà l'inici d'una tardor de
mobilitzacions per l1-0o
ara.cat
força independentista
DILLUNS
O DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2818
P 14-15
130 EUROSs
CARME
COLOMINA
Hi ha una línia recta que
va de
la fallida de Lehman
Brothers a Donald Trump.
Fills de la desregulació
L'extrema dreta, segona força a Suècia
XAVIER GONZALEZ
DE RIVERA
L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta
Si de debò el govern
del PSOE vol recuperar
els drets socials, ha de
P 22-23
Un líder islàmic
de Salt, enel
ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU
peatges amenaça
Abertis
La companyia es juga el 45%
de les concessions
punt de mira
La policia creu que Mohamed
Attaouil és una amenaça per a
la seguretat i cal expulsar-lo
PERE PUGEs
I21 FIRMES MES
Exigentscat
Les Primàries per la
República han de demostrardels seus beneficis amb la f
que les mobilitzacions dels
últims anys persegueixen
un futur millor per a tothom

Noticias
  • El perill de fer publicitat gratis a l'extrema dreta
    Si hi ha una cosa que fa bé l'extrema dreta és fer-se la víctima. Com que es presenten com a antisistema, qualsevol crítica que reben dels mitjans l'aprofiten per denunciar que l'establishment els persegueix, etc., i normalment és un discurs que cala entre els seus seguidors i del qual treuen profit. Un exemple de llibre ha passat aquests dies a Alemanya, quan la revista Der Spiegel ha publicat una portada amb la foto en primer pla del candidat d'Alternativa per Alemanya (AfD) a l'estat de Saxònia-Anhalt, Ulrich Siegmund, i el titular: "L'home més perillós d'Alemanya".
  • "Una festa major no pot acabar a les deu de la nit"
    Lina López (Caracas, 1977) és la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. Va arribar a Barcelona fa vint anys i explica que implicar-se en la festa –forma part de la comissió del carrer Lluís Vives– la va ajudar a superar el seu moment més difícil. Aquest any deixa el càrrec, després d'un mandat que va començar el 2022.
  • "No tinc gaires expectatives de tornar a Catalunya"
    L'exconseller de Cultura i diputat de Junts al Parlament Lluís Puig (Terrassa, 1959) atén l'ARA, coincidint amb la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Viu exiliat a la Catalunya del Nord.
  • "La gent està descobrint que anar en bici a l'escola és més ràpid que en cotxe"
    Embarassada de vuit mesos, Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) va agafar la bicicleta per anar a comprar-se el primer cotxe elèctric. Llavors ja tenia una filla, vivia als afores de Chicago i es desplaçava només pedalant, però aviat seria mare per segon cop i estava prevista una gran nevada. “El cotxe era molt petit i tenia una autonomia de màxim 100 quilòmetres”, recorda. Quan va tornar dels Estats Units després de la pandèmia, va anar-se'n a viure en una urbanització de Bellaterra amb els dos fills petits. I al contrari dels seus veïns, durant un any i mig va viure també sense cotxe. “Ara hi penso i no sé pas com ho vam fer –explica rient–. Els nens eren molt petits i demostra que es pot fer, però de vegades l’activisme ens pesa una mica”.
  • Una política taoista per a la Xina
    Durant l’estiu, a l’herba de la piscina, quan fumeja el cafè del matí, durant el vespre de cervesa i brisa fresca, és el moment d’agafar aquells llibres vells i importants que demanen una lectura lenta i profunda. En el meu cas, l’obra escollida ha estat el Daodejing i fragments del taoista Zhuangzi. Són escrits que cal llegir com un poema: aturant-se en cada paraula, alhora que deixant-se portar per l’esperit del conjunt. La mística taoista és, alhora, seductorament llunyana i sorprenentment aplicable al món actual. Ens parla d’una Xina de fa milers d’anys, on imperava un món materialista, accelerat, utilitarista, hipòcrita i bel·licós. I de com sortir d’aquest cercle nociu i absurd. Autors com Tolstoi, Heidegger, Borges o Le Guin han estat lectors profunds de la literatura taoista.