Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Video Gaudi
'La revolució moral', d’Anna Murià (1934)
De la crítica contundent i severa d’un llibre d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) que Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va publicar a Clarisme (12-V-1934). Les dues periodistes i escriptores es van exiliar el 1939, experiència que a l’inici van compartir al castell de Roissy-en-Brie. Surten a la foto del grup refugiat allí: Rodoreda, la tercera des de l’esquerra, i Murià, la segona des de la dreta. Demà, al Port de la Selva, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes (UdG) celebra la seva jornada anual, dedicada aquest any a periodistes catalanes exiliades. També demà farà noranta-dos anys que va aparèixer aquest article que vincula dues autores que el triomf franquista va empènyer a fugir de Catalunya.
El Papa, l'arquitecte de Déu i el cel de Barcelona
D'Antoni Gaudí no es pot dir allò que ni en somnis s'hauria imaginat que, un segle després de la seva mort, el Papa vindria expressament de Roma a beneir la torre més alta de la Sagrada Família. Perquè si alguna cosa tenia Gaudí és que somniava en gran. En molt gran, en el més gran, en el que li deien que semblava impossible, per ser exactes. Com a la primera lectura, Gaudí va veure "un cel nou i una terra nova". Avui no hi ha temple al món contemporani que es pugui comparar amb la Sagrada Família. I per això, avui, al peu de la seva tomba, s'han reunit totes les autoritats, les catalanes, les espanyoles i les romanes, encapçalades pel Sant Pare que s'hi agenolla i hi encén una llàntia. Ja fa cent anys va ser enterrat sota el títol de l'arquitecte de Déu.
El Barça presenta el dossier complet per tal d'organitzar la final de la Champions del 2029
El Barça ha anunciat que conjuntament amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Reial Federació Espanyola, ha presentat formalment davant la UEFA la candidatura i el dossier complet per optar a l’organització de la Final de la UEFA Champions League 2029.
Lleó XIV beneeix l'obra magna de Gaudí: "Tot Catalunya es reuneix en aquest temple"
Queda beneïda la torre de Jesús de la Sagrada Família i Catalunya com a far de la cristiandat. El papa Lleó XIV, amb ús predominant del català en l'homilia i en la benedicció, ha coronat aquest dimecres l'obra magna d'Antoni Gaudí amb la benedicció de la torre de Jesús coincidint amb el centenari de la mort de l'"arquitecte de Déu", tal com l'ha definit el pontífex.