Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Aquest any hem comptat cinc formatgeries catalanes de renom que han tancat"
Entrevisto la Gemma Urgell i en Jordi Bertran a la seu de Xerigots, a Vilafranca del Penedès, que aquest any celebren quinze anys des que van començar com a afinadors de formatges. Allà m’ensenyen les caves on maduren els formatges, que són tant catalans com d’altres països del món. Especialment, impressiona la quantitat de formatges de Maó que tenen, tots ben alineats. Xerigots treballa per a l’hostaleria, per a quatre-cents restaurants, als quals serveixen formatges per a mil i un plats, salats, dolços. Els preparen tal com els demanen perquè just els serveixin. Mentre passegem per les caves em diuen que el formatge artesà està en crisi. I per aquesta pregunta començo.
Polèmica al festival Fringe d'Edimburg pel monòleg d'Amanda Knox
Amanda Knox tot just acaba d'estrenar el seu monòleg Cartwheel, i ja té la polèmica muntada. La còmica, condemnada per assassinar la seva companya de pis Meredith Kercher el 2007 a Perugia i després absolta, representa fins al 17 d'agost un xou de comèdia stand-up al festival Fringe d'Edimburg, una de les cites teatrals més destacades de l'estiu a Europa. A l'espectacle, que ha exhaurit totes les entrades, Knox relata els anys que va passar a la presó a través de l'humor. La iniciativa no ha agradat a la família de Kercher, que considera que banalitza la violència i ha recollit més de 40.000 firmes perquè el cancel·lin. Tot i això, el Fringe ha dit a través d'un comunicat recollit per The Guardian que el mantindrà en cartell i que "no li fa por la controvèrsia".
LA UNIÓ denuncia falta d'ajudes a 140 camins rurals per part de Conselleria d'Agricultura
LA UNIÓ critica que la Conselleria d'Agricultura deixi fora per falta de pressupost un total de 140 sol·licituds de municipis per a accedir a les ajudes per al condicionament de camins rurals corresponents a 2026 i únicament aconsegueixin aquests suports econòmics 50 localitats. L'organització sol·licita que s'ampliï el crèdit de 4 milions del pressupost existent perquè cap poble que desitgi millorar els seus camins rurals es quedi sense ajudes.
Itàlia i Dinamarca fan front comú contra la "immigració descontrolada" i demanen centres de repatriació
Giorgia Meloni i Mette Frederiksen, dues primeres ministres europees aparentment a les antípodes polítiques, han fet gala del seu front comú contra la "immigració descontrolada" a la Unió Europea en un missatge conjunt difós aquest dilluns a xarxes socials, en què reclamen més mà dura i defensen la creació de centres de repatriació en tercers països. Les dues dirigents destaquen que han liderat una política migratòria estricta, tant als seus països com al conjunt d'Europa, amb l'argument que "ningú pot negar que la immigració il·legal té un impacte negatiu" a les societats europees: "augment de les taxes de criminalitat, augment de la pressió sobre els serveis públics i erosió de la confiança pública".
Un atac ucraïnès amb drons deixa almenys 13 morts a la regió russa del Tatarstan
L’escalada en els atacs aeris a la guerra d’Ucraïna s’ha traduït novament en víctimes civils. Després dels bombardejos letals de la setmana passada contra Kíiv, aquest dilluns els drons ucraïnesos han atacat la República del Tatarstan, al centre de la Rússia europea, i han matat com a mínim 13 persones i n’han ferit 38 més. La magnitud inusual de les conseqüències de l’atac, un dels més letals en territori rus des de l’inici de la invasió, revela les dificultats que té Vladímir Putin per protegir la immensa extensió del país, més enllà de Moscou, una ciutat gairebé inexpugnable.