Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"La classe dirigent de l'Iran morirà matant"
Ángel Losada (Berna, Suïssa, 1953) és un diplomàtic espanyol amb una llarga carrera a les seves espatlles. Ha sigut ambaixador d'Espanya a Nigèria, a Kuwait, enviat especial de la Unió Europea al Sahel i ambaixador a l'Iran. Ja jubilat, atén l'ARA per analitzar la guerra oberta a l'Orient Mitjà.
La cara desconeguda dels transportistes
A la sala d’espera d’un centre mèdic coincideixo amb un senyor, al voltant de la seixantena, que porta un cabestrell al braç. La precarietat de la cobertura de telèfon ens obliga a prescindir del mòbil i comentem la lentitud en l’atenció als pacients. Encetem una conversa sobre les respectives xacres i m’explica que descarregant una taula enorme del camió se li va dislocar l’espatlla. Treballa fent de transportista per a una empresa de logística. Està angoixat perquè ja fa un mes que està de baixa i no millora. Ha perdut la força al braç i no pot agafar pesos. Tampoc pot conduir per culpa del dolor. Té por de perdre la feina i, a la seva edat creu que li seria molt difícil trobar-ne una altra. Transporta mobles d’aquests que comprem per internet: taules, llits, armaris, calaixeres, sofàs i tota mena de mobles de gran volum. Em recita totes les marques comercials que els venen perquè està convençut que les conec. I té raó. Són portals molt populars de decoració i mobiliari. Diu qu
El festuc: la fruita seca que ha triplicat la producció a Catalunya en deu anys i que tot el món estima
El pistatxer s’ha estès com una marea verda pel camp català, concretament al canal Segarra-Garrigues i als canals d’Urgell. És un arbre de capçada ampla, d’aquelles que donen bona ombra i que són boniques de contemplar. Però no és per la seva bellesa visual que en deu anys se n’ha triplicat la producció, sinó perquè el festuc és una maragda, una pedra preciosa que només té beneficis i un únic desavantatge possible. Abans d’esmentar-los, deixeu-me que us indiqui les dades que mostren l’amor que professa la nostra pagesia pels festucs: el 2015 van produir-ne 310 tones; aquest 2025 passat, 638.
“Sento que hi ha una connexió entre el cinema de Carla Simón i el meu”
El 2011 el públic català va descobrir el cinema de Mia Hansen-Love en la primera edició del Festival D'A, que va presentar la segona pel·lícula de la directora francesa, Le père de mes enfants. Des d'aleshores, tant el festival com la cineasta han crescut en importància i són referents essencials per a qualsevol cinèfil. Per tant, el premi D'A que en aquesta 15a edició del festival ha rebut Hansen-Love té alguna cosa de reconeixement mutu i celebració compartida. El cinema necessita tant el Festival D'A com Mia Hansen-Love.
Por i angoixa entre els iranians de la diàspora: "Esborra el missatge quan l’hagis llegit"
El timbre no para de sonar. Ha arribat un altre grup. Baixen unes escales decorades amb tapets i miralls, i s'asseuen amb la resta de comensals, que els estaven esperant. El restaurant El Rincón Persa és ple de gom a gom amb famílies iranianes i grups d'amics que han vingut a celebrar el Nowruz, l'any nou persa, que coincideix amb l'inici de la primavera. Amb el soroll dels coberts dringant de fons, moltes boques engoleixen arrossos i estofats aromàtics mentre conversen alegrement. Però darrere els somriures, la inquietud és palpable: molts tenen el cap lluny d’aquí.