Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'acord entre Tel-Aviv i Beirut no respon a la pregunta més urgent: quan acabarà l'ocupació israeliana?
Fa una setmana a Washington hi va haver somriures, encaixades de mans i un acord presentat com l'inici del final de la guerra entre Israel i el Líban. No obstant això, la situació sobre el terreny amb prou feines ha canviat. Els soldats israelians continuen desplegats a parts del sud del Líban i milers de residents encara estan desplaçats, esperant tornar als seus pobles devastats per la guerra. El document, presentat pels Estats Units com el primer pas per estabilitzar la frontera i restablir l'autoritat de l'estat libanès, deixa sense resposta la pregunta més important: quan s'acabarà realment l'ocupació israeliana?
Pseudònims: apunta i dispara
De vegades fantasiejo d’escriure amb pseudònim. En la ficció, em permetria abordar temes que per qüestions personals m’estan vedats (si n’escrivís, les conseqüències en la vida real serien massa transcendents), i també m’estalviaria un munt de feina de promoció i, per tant, també un munt d’insults a les xarxes (ja sabem que diguis el que diguis a les entrevistes, sempre hi ha un reel que fotrà el dit a la nafra: vivim en un món amb una tendència excessiva a la nafra); en l’articulisme, un pseudònim em donaria ales per no callar ni censurar-me (us asseguro que sovint, o fins i tot gairebé sempre, em mossego la llengua; al capdavall, la repressió és un mecanisme d’origen social). Fantasiejo amb la idea de no signar els meus textos, però de seguida m’adono que això té dos problemes. El primer és que sospito que no costaria gaire adonar-se que soc jo; fet i fet, cadascú té les seves dèries temàtiques, lèxiques, sintàctiques, idiosincràtiques, etcètera, el que se’n diu una
5è d'ESO, la fórmula d'un institut de Gràcia per no deixar alumnes despenjats
"Vèiem que acabaven l'ESO sense el títol perquè estaven molt lluny del que demana el currículum, i clar, se n'anaven amb una mà al davant i una altra al darrere", explica la Loles Resa, cap d'estudis de secundària del col·legi Sant Josep de Gràcia. Ella parla del que havien viscut alguns alumnes del centre, però no és una situació aïllada. Segons l'anuari d'Equitat.org fet públic aquesta setmana, després d'estar molts anys pujant o mantenint-se, en els últims cinc cursos la taxa de graduats d'ESO ha caigut de manera consecutiva. Tot i ser alt, el percentatge ha passat d'un 93% a un 86% el curs 2024-2025, la taxa de graduació a l'ESO més baixa des de fa quinze anys.
Què en sabem del fons de rescat de la pandèmia esquitxat per la corrupció?
La pandèmia de la covid-19 va fer volar pels aires una part dels postulats econòmics que des de la crisi financera imperaven a Europa. Així, per exemple, els estats membres van acordar aprovar els fons europeus Next Generation, que tot just finalitzen aquest agost; però també hi va haver consens en suspendre les regles fiscals. A totes dues coses s'hi va afegir un element: la flexibilització per part de la Comissió Europea de la normativa comunitària en ajudes d'Estat. Gràcies a això, el govern espanyol va poder crear el juliol del 2020 el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE, en les seves sigles en castellà), concebut com una espècie de fons de rescat i gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), organisme que depèn del ministeri d'Hisenda. Sis anys després, la que va ser la mesura pandèmica més desitjada per a algunes empreses viu un maldecap reputacional: la persegueix l'ombra de la corrupció.
El gran dilema municipal de Junts amb Aliança Catalana
Queden deu mesos i mig per a les eleccions municipals i els partits encara debaten candidatures i programes. A Junts, a més, tenen una important decisió a prendre: què hauran de fer amb Aliança Catalana (AC). Per tapar el seu creixement abans dels comicis, però també per saber si hi han de pactar després sabent que el partit de Sílvia Orriols s'ha posat entre cella i cella substituir-los. Què en diu la direcció i què en pensa el món local?