Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Dos vespres simfònics a la platja de Sant Sebastià
Brahms, Txaikovski i Dvorák protagonitzen el repertori de la nova edició de Clàssica a la platja, el projecte conjunt de L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació La Caixa i la col·laboració de Port de Barcelona, que cedeix l'espai a la platja de Sant Sebastià. Com és habitual, els dies 8 i 9 de juliol hi haurà dos concerts gratuïts que començaran a les 21 h, un de l'Orquestra del Liceu dirigida per Josep Pons i l'altre de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la batuta de Ludovic Morlot. Abans, el 10 de juny, diferents cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català (el Cor Petits i el Cor Mitjans) faran concerts-tallers en dues residències de gent gran, i el 15 de juny el Cor Jove cantarà a l'Hospital del Mar.
El Karabakh, la ferida oberta que Armènia es vol afanyar a tancar
“No gosis dir que jo vaig rendir el Karabakh!”, cridava fa unes setmanes el primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, a una refugiada d’aquest territori amb qui va posar-se a discutir al metro de Yerevan. El setembre del 2023, l’Azerbaidjan va envair l’autoproclamada República d’Artsakh, un territori en disputa des de la caiguda de la Unió Soviètica, i en va expulsar els més de 100.000 habitants d’ètnia armènia que hi quedaven. Ni Pashinyan, ni l’aliat del Karabakh Vladímir Putin ni cap líder del món occidental van fer res per evitar-ho. Aquella derrota és encara avui una ferida oberta per a les desenes de milers de desplaçats i un trauma nacional que el candidat armeni a la reelecció, a les legislatives d'aquest diumenge, mira d’enterrar.
Alerta a gran part del país per fortes tempestes demà
El temps ha estat molt més tranquil i assolellat aquest dimecres, amb temperatures més baixes i calor moderada. Però aquesta calma durarà ben poc, ja que aquest dijous la situació meteorològica es complicarà de valent. El pas d’un front actiu reactivarà la inestabilitat, amb una tongada de xàfecs i tempestes que entre la tarda de dijous i la matinada de divendres escombrarà gran part del país de nord-oest a sud-est. Durant el matí encara no plourà, però cada cop hi haurà més nuvolades i un cel més variable o mig ennuvolat.
La trama de Leire Díez va maniobrar per pressionar Marchena i poder "culminar amb èxit" l'amnistia
La suposada trama del PSOE liderada per Santos Cerdán i Leire Díez també va mostrar interès per la llei d'amnistia. Un informe de la Guàrdia Civil de 372 pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, conté referències a la norma. Concretament, la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar un document Word elaborat el novembre del 2024 per la coneguda com lampista del PSOE que al·ludia directament a José Manuel Villarejo. Deia que el comissari jubilat de la policia espanyola, que aquests dies seu al banc dels acusats pel cas Kitchen, "té les proves que demostrarien la corrupció" de Manuel Marchena, que va ser el president del judici del Procés i va ser un dels jutges que va barrar el pas a amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva (Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig tampoc van ser amnistiats per decisió de Pablo Llarena).
De l'elefant de Feijóo al conill de Pedro Sánchez
Hi havia molt interès a comparèixer la sorpresa que preparava Pedro Sánchez en la seva intervenció a la clausura de la reunió anual del Cercle d'Economia, és a dir, el conill que trauria del barret de copa. A l'edició de l'any passat, per exemple, va anunciar una inèdita consulta sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell, una fusió que l'octubre passat va fracassar.