Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El restaurant de Cornellà on la cuina mediterrània, la memòria i la bona taula converteixen cada àpat en una celebració
Cornellà de Llobregat, la segona ciutat més gran del Baix Llobregat, viu des de fa anys una transformació silenciosa però constant en l’àmbit gastronòmic. A la ciutat ja no només s’hi menja bé: s’hi menja amb orgull. Cada cop són més els veïns i també els visitants que decideixen seure a taula als seus restaurants, atrets per una cuina honesta, preus ajustats i espais que conviden a gaudir del temps sense presses. En aquest mapa culinari en creixement, alguns projectes han sabut consolidar-se com a referents. Un és, sens dubte, el restaurant Més de Grandi.
La UE s'esquerda en la defensa del 'Made in Europe'
És un debat que cada un cert temps torna a la Unió Europea i sempre acaba formant els mateixos blocs d'estats membres. Els països més històricament proteccionistes, que encarna sobretot França, aposten per destinar el finançament públic a compres i indústries amb segell europeu. En canvi, els socis comunitaris de tradició més aperturista i de lliure-comerç, com pot ser Alemanya o els Països Baixos, advoquen per ser menys restrictius amb les inversions públiques i privades.
La campiona olímpica condemnada per robar a una companya d'equip
Julia Simon estava destinada a ser olímpica. Nascuda el 1996 a Albertville, ciutat que havia acollit els Jocs Olímpics d'Hivern el 1992, ja esquiava quan era menuda en una vila que havia canviat del tot després de la cita olímpica. De fons, els Alps. I pels carrers, les cinc anelles olímpiques que recordaven aquella cita. Simon es va decantar pel biatló, la prova d'esquí de fons on portes un rifle a l'esquena i cal anar fent aturades per disparar i demostrar la teva punteria. I de seguida va quedar clar que tenia futur: va guanyar campionats francesos i proves de la Copa del Món. Abans d'aquests Jocs ja havia estat campiona mundial diverses vegades.
Cees Nooteboom, l'escriptor viatger que es va enamorar de Menorca, mor als 92 anys
Fa més de cinquanta anys que l'escriptor neerlandès Cees Nooteboom (1933-2026) trobava la pau i la inspiració creativa a l'illa de Menorca. "És el lloc on he escrit bona part dels meus llibres i poemes", reconeixia fa sis anys, quan va rebre el premi Formentor per la seva prolífica i apreciada obra, des de la seva casa a Amsterdam. En aquells moments, Nooteboom, que acabava de fer 87 anys, no va poder viatjar a l'illa veïna a la seva per recollir el guardó per motius de salut, però encara va tenir forces per recordar els orígens d'una obsessió per escriure que es va materialitzar en una cinquantena llarga de llibres que el van convertir en una de les figures literàries de Països Baixos més reconegudes internacionalment. En la seva bibliografia hi ha, com a mínim, tres títols disponibles en català, La història següent (2004), Perdut el paradís (2006) i Desviació a Santiago (2010), tots tres publicats per Bromera.
L'ucraïnès que competia amb un casc amb fotos d'atletes assassinats per Rússia, expulsat dels Jocs
El Comitè Olímpic Internacional ha expulsat dels Jocs Olímpics d'Hivern l'ucraïnès Vladyslav Heraskevych, abanderat del seu país, per no renunciar a l'ús del casc amb fotografies d'atletes assassinats per Rússia a la guerra al seu país.