Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
PROCES SOBIRANISTA
Els inscrits a la
Diada arriben
als 400.000
Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal
i fa preveure una demostració
serà l'inici d'una tardor de
mobilitzacions per l1-0o
ara.cat
força independentista
DILLUNS
O DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2818
P 14-15
130 EUROSs
CARME
COLOMINA
Hi ha una línia recta que
va de
la fallida de Lehman
Brothers a Donald Trump.
Fills de la desregulació
L'extrema dreta, segona força a Suècia
XAVIER GONZALEZ
DE RIVERA
L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta
Si de debò el govern
del PSOE vol recuperar
els drets socials, ha de
P 22-23
Un líder islàmic
de Salt, enel
ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU
peatges amenaça
Abertis
La companyia es juga el 45%
de les concessions
punt de mira
La policia creu que Mohamed
Attaouil és una amenaça per a
la seguretat i cal expulsar-lo
PERE PUGEs
I21 FIRMES MES
Exigentscat
Les Primàries per la
República han de demostrardels seus beneficis amb la f
que les mobilitzacions dels
últims anys persegueixen
un futur millor per a tothom

Noticias
  • L’últim trienni supera per primer cop a la història el límit d’1,5 ºC d’escalfament global
    El 2025 ha estat el tercer any més càlid des que es prenen mesures a escala mundial. Una dada que consolida l’avenç de l’escalfament global, ja que els últims onze anys han estat els més càlids de la història. Però sobretot destaca el fet que l’últim trienni (2023, 2024 i 2025) ha estat el primer en superar el límit dels 1,5 °C per sobre dels valors preindustrials (1850-1900). Mai la xifra conjunta d’un període de tres anys seguits havia sobrepassat aquest límit fixat en l’Acord de París.
  • No era l’únic objectiu dels Estats Units (1989)
    De l’article de Carles Nadal (Barcelona, 1923 - 2010) publicat a La Vanguardia (9-V-1989). Traducció pròpia. Aquest hivern fa trenta-set anys que els Estats Units de Nord-Amèrica envaïen l’estat de Panamà. Va ser una més de les escomeses que han perpetrat des que el 1776 van separar-se amb violència del Regne Unit. Fins ara, però, els presidents cofois de la prepotència nord-americana dissimulaven, com en el cas de Panamà, els objectius espuris de les seves ingerències en altres països.
  • Un escàndol d’estat sense cap resposta
    Fa poc més d’un any, quan el Sense ficció va estrenar la primera part del documental Et faran un home, ja es veia a venir que en caldria una continuació. El crític de cinema Àlex Gorina, que apareixia entre els testimonis per explicar els abusos que va patir durant el servei militar, va dir: “No em puc creure que jo sigui l’únic”. Darrere seu i de tots els entrevistats que van participar-hi n’han vingut molts més, amb històries que fan estremir i amb un element en comú: els fets van succeir ja en l’etapa democràtica. El documental va prioritzar quatre casos, en què els joves protagonistes van morir en unes circumstàncies molt greus i mai aclarides mentre complien el servei militar. El dolor profund i la impotència dels familiars recordant els fets era escruixidor.
  • Dimiteixen sis fiscals de Minnesota per la investigació de la ideologia de la vidua de la dona assassinada per l'ICE
    Sis fiscals de Minnesota han dimitit davant les pressions del departament de Justícia per investigar els vincles ideològics de la vídua de Renee Nicole Good, la dona assassinada per ICE a Minneapolis, i la negativa d'obrir un cas contra l'agent d'immigració que va obrir foc. L'oficial ha estat identificat com a Jonathan Ross, un veterà que va servir a l'Iraq com a membre de la Guàrdia Nacional.
  • El rebuig de Foment al finançament tensiona (encara més) la relació amb el Govern
    Les relacions entre Foment del Treball i el Govern del PSC no passen pel seu millor moment. Si la patronal i els socialistes catalans van viure una lluna de mel mentre Salvador Illa era a l'oposició, les coses van començar a canviar quan el líder del PSC va arribar a la Generalitat i, en contra del que li demanaven els empresaris catalans, va començar a apostar per polítiques d'intervenció –per exemple, en habitatge– i va rebutjar grans baixades d'impostos. El xoc, però, va arribar al seu moment més àlgid aquest divendres, amb l'anunci de la proposta per al nou model de finançament negociat a tres bandes entre el Govern, ERC i el ministeri d'Hisenda. L'executiu català havia convocat els agents econòmics i socials al Palau de la Generalitat per desgranar-los l'acord, però Foment es va avançar: en un comunicat va titllar la proposta de "clarament insuficient" i va assegurar que no resolia el problema de finançament per a Catalunya. Això va generar molt malestar al Palau de la Generalitat i tamb�