Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Com els videojocs afecten l'actual generació de nois
En l'última dècada i mitja, els joves d'entre 15 i 24 anys han més que duplicat el temps que dediquen als videojocs, fins a unes 10 hores setmanals, segons les últimes enquestes. Alguns professors diuen que els videojocs han alterat la capacitat de concentració a les aules i alguns economistes els han vinculat al descens de les hores de treball dels joves. Tot i així, els videojocs tenen un paper important en la vida dels nois i noies. S’han convertit en una de les claus a l'hora de socialitzar-se i proporcionen —especialment als nois— un sentiment de pertinença.
Dia D al País Valencià: el PP es mostra confiat que Vox investirà Pérez Llorca
Confiança tot i la incertesa. El Partit Popular valencià espera que els seus socis parlamentaris de Vox no abandonin el vaixell a mitjan travessia i facin costat aquest dijous a la investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat en substitució de Carlos Mazón. "Tranquil·litat total", assegurava ahir un dirigent conservador a l'ARA en ser preguntat pels missatges que els fan arribar els seus socis i si aquests auguren fumata blanca en un ple que s'iniciarà avui a les 11 h.
Ethan Hawke ens convida a ofegar les penes
No sé si Blue moon és la millor pel·lícula de l’any, però sí que m’atreviria a dir que és la més acollidora. El mèrit no és menor, tenint en compte que comença anunciant la mort del seu protagonista, Lorenz Hart, lletrista que va establir una memorable col·laboració amb el compositor Richard Rodgers, i a qui devem fites del teatre musical com My funny Valentine o la cançó que dona títol al film. Però Hart, que a la ficció té les faccions d’un Ethan Hawke empetitit i amb calba prostètica, posseeix carisma suficient perquè ens oblidem de l’anticipació luctuosa i l’acompanyem gustosos al bar on es refugia de l’estrena d’Oklahoma!, espectacle que el seu company Rodgers va realitzar amb Oscar Hammerstein. Al despit per aquesta infidelitat s'hi sumen els nervis per la trobada imminent amb la jove que té fascinat l’homosexual Hart, que projecta en ella un ingenu ideal romàntic.
Els motius darrere la promesa de Hansi Flick a Stamford Bridge
Al barri de Chelsea, els aficionats blue caminaven dimecres amb el pit inflat després. Els que s'apropaven als quioscos a comprar podien llegir titulars com Barcelona's nigthmare (el malson del Barça). Els rotatius anglesos també encimbellaven Estevao, autor del 2-0, gol que va significar la sentència del Barça i en el qual va deixar retratat Pau Cubarsí. De fet, algun sector de l'afició anglesa a Stamford Bridge es va dedicar a cantar-li a Lamine Yamal que Estevao, fitxat del Palmeiras la temporada passada a canvi de 45 milions d'euros, era millor que ell.
El govern espanyol afronta la primera prova de foc per a uns nous pressupostos a l'Estat
Els objectius de dèficit i deute, és a dir, la senda d'estabilitat pressupostària, no havien eclipsat mai els focus com ara. De fet, solia ser un element que més enllà de l'enrenou que generava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on el ministeri d'Hisenda trasllada a les comunitats autònomes els seus objectius, passava desapercebut un cop arribava al Congrés. Això, però, va deixar de ser així el 2024, quan la cambra baixa espanyola els va tombar i va abocar l'elaboració dels pressupostos de l'Estat –la senda d'estabilitat és el pas previ– a un carreró sense sortida. Un escenari que aquest dijous, probablement, es repetirà, o com a mínim així ho preveuen des del ministeri d'Hisenda.