Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les anades i vingudes de la relació Madrid-Rabat
La relació diplomàtica entre l'Estat espanyol i el Marroc ha estat marcada per un seguit d'anades i vingudes. És a dir, per moments de tensió que han dut a un xoc entre els dos països, fins i tot durant mesos. Es tracta d'una caixa de trons que la greu crisi migratòria a Ceuta ha tornat a posar damunt la taula i que si bé el govern espanyol no vol obrir –a la Moncloa mantenen que és un "soci fiable"–; altres veus hi entren de ple. Sense anar més lluny, Sumar. El soci minoritari del govern de coalició ha demanat a les Nacions Unides que "examini" la responsabilitat del Marroc en la crisi migratòria i alguns dels seus membres han apuntat obertament a una dimensió geopolítica: "No es tracta d'una crisi migratòria, sinó de decisions polítiques", ha afirmat la diputada al Congrés, Tesh Sidi.
Periodisme contra la infoxicació
Cada cop més gent diu que evita les notícies, i el resultat és una societat menys informada i, per tant, una democràcia més afeblida. Als països on el periodisme va de baixa, el populisme autoritari guanya terreny. ¿Però per què creix el nombre de ciutadans que opten per viure al marge de l'actualitat periodística, que trien no saber, no fer-se preguntes ni buscar respostes, amb tot el que això comporta? Molts ho justifiquen així: perquè creuen que ja estan informats a través de les xarxes socials. Perquè les males notícies els angoixen. Perquè cada cop els costa més distingir què és veritat i què és mentida. Perquè se senten sobrepassats: massa impactes i massa poc fiables.
La desconnexió informativa es dispara
Fa deu anys només un 5% de les persones declaraven estar poc o gens interessades en les notícies, però en tan sols una dècada el percentatge s’ha triplicat fins al 15%. Si es miren específicament les xifres espanyoles, s’ha passat de l’1% del 2016 al 10% d’enguany. Són dades de la macroenquesta del Reuters Institute, que també preguntava quanta gent desconnecta de les notícies sovint o alguna vegada: del 29% s’ha pujat al 42% (i del 26% al 37% en el cas espanyol). Tot plegat evidencia que cada vegada més una part substancial dels ciutadans decideixen girar l’esquena a l’actualitat. És el que s’anomena fatiga informativa, que té afectacions en la salut democràtica dels països i, comprensiblement, s’ha convertit en un dels principals maldecaps per als mitjans de comunicació.
Com construir una "dieta mediàtica saludable", segons psicòlegs i experts
Xarxes socials, alertes, diaris digitals, però també edicions en paper, televisions i ràdios. Actualment, la informació pot arribar per molts canals i pràcticament sense aturador. Tot i que estar informat és essencial per participar de la democràcia, en els darrers anys s'ha detectat que l'excés de consum de notícies pot passar factura. Els psicòlegs ho anomenen fatiga informativa. ReachLink, plataforma dedicada al suport en salut mental, ho defineix com "un estat d'esgotament cognitiu i emocional que es desenvolupa quan s'està exposat als mitjans de comunicació de manera continuada al llarg del temps. No es tracta només de notar-se cansat de sentir males notícies. És una resposta psicològica específica al flux incessant d'informació que caracteritza el consum de mitjans modern. És possible que ho experimentis com una sensació d'angoixa, entumiment o, simplement, de ser incapaç de processar ni un titular més".
Retorn a Artana: cendra a les cases i abraçades als carrers
Són les tres i acabem de fer la paella amb el meu pare a Borriana. Amb la Sara ens mirem i decidim que ha arribat el moment, esperat i temut a alhora, d'enfilar cap a Artana i veure amb els propis ulls com està casa nostra i com de cremat està l'entorn. Artana ha estat, juntament amb Eslida, el poble de la serra d'Espadà que ha patit una evacuació més llarga: una setmana, de dissabte al migdia a divendres a la nit. Avui és dissabte i pensem que la majoria d'habitants ja hauran tornat. Tot i que el principi de l'incendi ens va agafar fora, hem estat tota la setmana parlant amb amics i veïns, i per això sabem que les cases estan bé. Però ens fa por el que ens trobarem. Una cosa és veure-ho per la tele i una altra per tu mateix.