Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Premi ARA de Còmic: 10.000 euros per a una historieta curta en català
10.000 euros és el premi que s’emportarà la historieta guanyadora de la setena edició del Premi ARA de Còmic. L’ARA convoca una nova edició del concurs que impulsa la creació d’historietes en català amb l’objectiu de normalitzar la presència del català en el mercat del còmic en el qual, tot i el creixement dels últims anys, l’oferta en català continua sent molt més minoritària que en altres disciplines com la literatura, el teatre o la música. La iniciativa compta amb el suport del departament de Política Lingüística de la Generalitat, i les bases de la convocatòria es poden consultar a la web Premicomic.ara.cat.
El descens als inferns de Florentino Pérez
Poc després de l'hora de dinar, molts periodistes de Madrid van rebre la notícia d'una improvisada roda de premsa de Florentino Pérez. Més d'un va pensar que seria per destituir Álvaro Arbeloa i d'altres pensaven que potser meditava abandonar el càrrec, tal com havia fet el primer cop que havia encadenat dues temporades sense títols, l'any 2006. Però en pocs minuts fonts del club ja els informaven que estaven ben equivocats. Tot el contrari: Pérez passaria a l'atac i molts d'aquells periodistes serien atacats públicament.
Compte, que aquest manga esquitxa!
Per a Shintaro Kago, el cos és un terreny de joc. O un programari de codi obert susceptible a ser modificat (o, directament, hackejat). O una pinyata que cal rebentar per descobrir quins caramels i joguines amaga a la panxa. Tot això, en definitiva, per dir que les vinyetes del mangaka, convidat destacat del Comic Barcelona d’enguany, vessen fluids, vísceres i tota mena de substàncies inimaginables. Tract, el títol que acaba de publicar Moztros, no és precisament una excepció: els quatre capítols que conformen el gruix d’aquest volum tenen com a leitmotiv la intromissió d’ítems filosos (cucs, cables, espaguetis…) que provoquen estralls i rebenten els personatges de dins cap a fora.
El malson tecnològic de Barcelona que ha entusiasmat el creador de ‘Black mirror’
“Increïble!”, exclama un home al treure's el visor de realitat virtual. “Què collons?”, deixa anar una noia al seu costat. Són les primeres reaccions d'un dels grups que aquest dimarts van fer el recorregut de The black mirror experience, la instal·lació de realitat virtual que participa a la secció Cannes Immersive del Festival de Canes. Durant 45 minuts, les sis persones del grup viatgen virtualment per una flagship store futurista per recollir i personalitzar un life agent, una mena d'assistent personal dissenyat per “fer realitat els objectius vitals” del comprador. Siguin quins siguin: fama, reconeixement, riqueses...
Per què els mestres que han fet colònies gratis durant dècades ara diuen prou?
Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació s'han omplert de titulars que fan referència a les reaccions i conseqüències davant l'anunci fet per alguns col·lectius de mestres, que han manifestat la seva negativa a anar de colònies com a mesura de pressió per millorar les condicions del sistema educatiu.