Sitio webP 04-08 PROCES SOBIRANISTA Els inscrits a la Diada arriben als 400.000 Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal i fa preveure una demostració serà l'inici d'una tardor de mobilitzacions per l1-0o ara.cat força independentista DILLUNS O DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2818 P 14-15 130 EUROSs CARME COLOMINA Hi ha una línia recta que va de la fallida de Lehman Brothers a Donald Trump. Fills de la desregulació L'extrema dreta, segona força a Suècia XAVIER GONZALEZ DE RIVERA L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta Si de debò el govern del PSOE vol recuperar els drets socials, ha de P 22-23 Un líder islàmic de Salt, enel ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU peatges amenaça Abertis La companyia es juga el 45% de les concessions punt de mira La policia creu que Mohamed Attaouil és una amenaça per a la seguretat i cal expulsar-lo PERE PUGEs I21 FIRMES MES Exigentscat Les Primàries per la República han de demostrardels seus beneficis amb la f que les mobilitzacions dels últims anys persegueixen un futur millor per a tothom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Una cançó d’amor al Sudan a Moscou
Moscou, finals d’octubre. Una sala plena d’homes amb americana i corbata. Els més importants, asseguts. La melodia comença a sonar i reconeixen la cançó a l’instant. Somriuen i alguns comencen a aplaudir seguint el ritme. El cap d’estat no es mou. Els cantants russos, nois i noies amb veus agudes, vestits de blanc, comencen a entonar una cançó en àrab, una de les més conegudes del Sudan: "Uhibbu Makan Watani al-Sudan" ("Estimo la meva terra, el Sudan"). És la cerimònia de concessió d’un doctorat honoris causa al cap d’estat del Sudan i líder de l'exèrcit, Abdel Fattah al-Burhan, de 66 anys, en el marc de la tercera Cimera Rússia-Àfrica.
Per què la poesia de Segimon Serrallonga ha viscut tant de temps amagada?
El primer que em ve al cap després de llegir aquest eloqüent volum de 800 pàgines és una pregunta: ¿com és que l’obra lírica de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930 - Badalona, 2002) ha viscut tant de temps amagada? En coneixíem, per descomptat, algunes realitzacions, però la majoria d’aquestes poesies restava per descobrir. La impressió que ens produeix ara l’obra fa caure d’esquena, si bé és cert que conté peces de lírica altíssima i d’altres d’intenció –no pas d’escriptura– força més corretjuda.
Els danys col·laterals del nou crèdit del Barça amb Goldman Sachs
Quan d'aquí uns anys el Camp Nou estigui acabat i funcioni a ple rendiment, és molt probable que tots els retards i contratemps que hi ha hagut en la remodelació quedin en l'oblit. O que es recordin com a simples anècdotes. Però per arribar a aquest extrem encara falta molt de temps. Ni tan sols ara, que s'està a la teòrica recta final, es respira tranquil·litat en un club que no pot permetre's més demores en aquest últim tram de la reforma.
"Els pares dels teus amics són un dels elements més determinants de la teva trajectòria professional"
Matthew O. Jackson (Elmhurst, Illinois, 1962) ocupa la càtedra William D. Eberle d'economia de la prestigiosa Universitat de Stanford, als Estats Units. Les seves investigacions se centren en la presa de decisions dels agents econòmics i les seves conseqüències sobre la societat, i posa especial èmfasi en el paper que juguen les connexions entre els diferents individus de la societat. La seva recerca es considera pionera i extremadament influent en aquesta àrea d'estudi, un fet que li va valdre ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest mes d'octubre.
Les batalles que amaga el 29-N a Catalunya
Catalunya, com va passar el 2019, tornarà a ser un territori clau de cara a les pròximes eleccions generals. Fa tres anys els socialistes van aconseguir retenir el govern espanyol gràcies, essencialment, a com va votar l'electorat català, on el PSC va guanyar les eleccions. De cara al 29-N, totes les enquestes li pronostiquen una altra victòria a la candidatura que aquesta vegada encapçalarà Jordi Hereu, però sense que sigui tan fulgurant com fa tres anys. ERC, per exemple, és el partit que se li acosta més, mentre que Comuns es desplomaria, i es condemnarien les esquerres a perdre representants. La cursa electoral fins al 29 de novembre farà aflorar les disputes en clau catalana que no estan tallades pel mateix patró que les estatals.