Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
PROCES SOBIRANISTA
Els inscrits a la
Diada arriben
als 400.000
Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal
i fa preveure una demostració
serà l'inici d'una tardor de
mobilitzacions per l1-0o
ara.cat
força independentista
DILLUNS
O DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2818
P 14-15
130 EUROSs
CARME
COLOMINA
Hi ha una línia recta que
va de
la fallida de Lehman
Brothers a Donald Trump.
Fills de la desregulació
L'extrema dreta, segona força a Suècia
XAVIER GONZALEZ
DE RIVERA
L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta
Si de debò el govern
del PSOE vol recuperar
els drets socials, ha de
P 22-23
Un líder islàmic
de Salt, enel
ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU
peatges amenaça
Abertis
La companyia es juga el 45%
de les concessions
punt de mira
La policia creu que Mohamed
Attaouil és una amenaça per a
la seguretat i cal expulsar-lo
PERE PUGEs
I21 FIRMES MES
Exigentscat
Les Primàries per la
República han de demostrardels seus beneficis amb la f
que les mobilitzacions dels
últims anys persegueixen
un futur millor per a tothom

Noticias
  • Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
    La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
  • Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
    Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
  • Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
    Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.
  • El canvi en el recompte de soldats morts a l'Iran evidencia el nerviosisme de Trump
    Les baixes a la guerra de l'Iran cada cop es fan més feixugues per a la Casa Blanca. El president estatunidenc, Donald Trump, encara insisteix que està "guanyant" el conflicte, però els últims canvis en el recompte de baixes i ferits del Pentàgon diuen una altra cosa. Els últims quatre soldats morts al conflicte han estat comptabilitzats en altres categories que no estan vinculades a l'operació Fúria Èpica, el nom amb el qual el mandatari va batejar l'ofensiva. Tècnicament, ara només es reconeixen com a baixes vinculades a la campanya catorze de les divuit que hi ha hagut fins al moment.
  • La "nova revolució quàntica" que vol ser a Catalunya
    El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, treia pit la setmana passada d'una fita que sembla inimaginable no només des de Catalunya, sinó des de qualsevol punt d'Europa: "Estem a un nivell similar al dels Estats Units o la Xina" en el desenvolupament d'una tecnologia profunda, assegurava. Es tracta de la indústria quàntica, una que sembla formar part de les ficcions futuristes, però que ja fa negoci al Principat.