Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
PROCES SOBIRANISTA
Els inscrits a la
Diada arriben
als 400.000
Laxifra supera la de l'any passat La manifestació a la Diagonal
i fa preveure una demostració
serà l'inici d'una tardor de
mobilitzacions per l1-0o
ara.cat
força independentista
DILLUNS
O DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2818
P 14-15
130 EUROSs
CARME
COLOMINA
Hi ha una línia recta que
va de
la fallida de Lehman
Brothers a Donald Trump.
Fills de la desregulació
L'extrema dreta, segona força a Suècia
XAVIER GONZALEZ
DE RIVERA
L'auge dels xenòfobs dificulta la governabilitat en un país que gira a la dreta
Si de debò el govern
del PSOE vol recuperar
els drets socials, ha de
P 22-23
Un líder islàmic
de Salt, enel
ratificar la versió revisada aixecament de vanuaManuU
peatges amenaça
Abertis
La companyia es juga el 45%
de les concessions
punt de mira
La policia creu que Mohamed
Attaouil és una amenaça per a
la seguretat i cal expulsar-lo
PERE PUGEs
I21 FIRMES MES
Exigentscat
Les Primàries per la
República han de demostrardels seus beneficis amb la f
que les mobilitzacions dels
últims anys persegueixen
un futur millor per a tothom

Noticias
  • Boris Johnson, de Miami a Ucraïna; de Shakespeare a Churchill
    L'expremier Boris Johnson, de 62 anys, passa una setmana al mes al sud de Florida com a professor visitant de ciència política a la Universitat de Miami, activitat tant lucrativa com còmoda: poca preparació, audiències entregades i l’oportunitat de presentar-se com l'home enginyós que sempre ha cultivat. És un dels seus molt enriquidors negocis d'ençà que va ser foragitat de Downing Street fa quatre anys.
  • Andrea Motis: “La vida de poble et dona l’oportunitat de sentir-te lliure”
    Des que la trompetista i cantant Andrea Motis era petita, els seus pares tenen una casa a la plaça del poble d’Argelaguer. Era una segona residència per als caps de setmana, els ponts i les vacances, que no van aprofitar tant com haurien volgut. Tot i així, l’Andrea se sent afortunada d’haver tingut aquesta experiència tan enriquidora, que no hauria estat possible a Barcelona, on no va anar sola pel carrer fins als onze anys. En canvi, al poble feia trajectes curts des dels sis, anant amb les amigues a la zona de l’església o al camp de futbol. Va ser on per primera vegada va anar a comprar sola el pa a la fleca i el diari per a l’avi, “tota una aventura”, diu. Es movia en bici d’una banda a l’altra, allà és on va aprendre a pedalar: “Anàvem per camins de poble en poble, fins a Sant Jaume de Llierca, que era un trajecte curt i bonic, i també arribàvem fins a Besalú”.  
  • Un atac rus a Kíiv deixa almenys 14 morts: "Encara pot haver-hi persones sota la runa"
    Nous atacs russos a Kíiv, la capital d'Ucraïna, han deixat almenys 14 víctimes mortals i n'ha ferit 27, segons els canals oficials d'emergències ucraïnesos. Els atacs anaven dirigits contra uns magatzems ubicats en una zona d'ús militar i, segons el ministre de defensa del país, Rússia ha provocat danys a hubs logístics del voltant de la capital.
  • 20 anys sense la Mariona: la tragèdia que va canviar la seguretat dels castells
    Aquest dimarts fa vint anys que va morir la Mariona Galindo; un nom que continua viu en la memòria dels Capgrossos de Mataró, però també de tot el món casteller. Pronunciar-lo és, encara avui, un exercici de memòria, de respecte i d'estima. Amb només dotze anys, la Mariona formava part d'una generació de canalla que vivia els castells amb la il·lusió, la responsabilitat i l'alegria de qui havia trobat en la colla una segona família. Ningú podia imaginar que l'estiu del 2006 acabaria convertint-se en una de les pàgines més doloroses de la història castellera. Però aquesta tragèdia també va accelerar canvis profunds en la seguretat dels castells: el casc per a la canalla, que ja s'estava desenvolupant, va passar de ser un projecte a convertir-se en una realitat. I de forma immediata.
  • El gran èxit del cinema japonès recent ens endinsa en els secrets del 'kabuki'
    Al Japó del segle XVII, el teatre kabuki va desterrar les dones de l’escenari, fet que dugué al sorgiment de la figura dels onnagata, actors encarregats d’encarnar els personatges femenins. El seu maquillatge blanc i llavis pintats, i la seva gràcil precisió gestual han sigut influents més enllà de les seves fronteres (David Bowie reconeixia en ells una referència per a la seva aura estel·lar), i encara avui són una de les peces més preuades de la disciplina. Així ho presenta Kokuho, melodrama que s’expandeix amb pas ferm des de la dècada dels seixanta fins al 2014, i que és guiat per la convulsa relació entre dos onnagata que són criats com a germans. L’un, Kikuo, fill d’un yakuza assassinat pels seus rivals; l’altre, Shunsuke, primogènit de Hanjiro, un cèlebre actor de kabuki. Quan aquest decideix nomenar Kikuo com el seu successor en detriment del seu fill de sang, l’escàndol i la gelosia erosionen irremeiablement el vincle entre els protagonistes.