Sitio webP08-09 CATASTROFEA ITALIA TRAMPA I MORTAL L'enfonsament d'un tram de 250 metres del viaducte d'una autopista a Gènova provoca almenys 35 morts ara.cat DIMECRES 15 D'AGOST DEL 2018 NCMERO 2792 130 EUROS QUADERN D'ESTIU ELS MILLORS SECRETS PER GAUDIR DE L'AIGUA com mai has Acord per repartir-se els migrants de l'Aquarius' entre sis països Espanya n'acollirà 60, una part dels quals vindran a Catalunya QUADERN DESTIU PO6 CULTURA ESPORTS GRACIA: UN FESTIVAL DE MUSICA A CADA CARRER FERNANDO ALONSO ANUNCIA QUE ES RETIRA DE LA FORMULA1 El pilot asturià se'n va amb dos Mundials i 32 victòries DE TORO Escriptor Sha pervertit l entitLes festes milloren any rere d'aquells acords mínims amb els quals es va reformar l'Estat franquista any l'oferta de concerts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Qui és el "traïdor" de qui parla Feijóo?
L'aplec de nombrosos líders polítics a Barcelona ha tingut aquest migdia com un dels protagonistes el cap de l'oposició a Espanya i màxim dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha fet una esmena a la totalitat al govern de Pedro Sánchez i les seves aliances internacionals, mentre ha defensat de ple l'OTAN, malgrat els girs i els múltiples conflictes iniciats pel president dels EUA, Donald Trump. Fins i tot ha emprat la paraula "traïdor" quan estava repassant la posició d'Espanya a Europa: A qui es referia?
'Memorias de Adriano': Un virtuós Lluís Homar en un plató televisiu innecessari
La novel·la històrica o falsa biografia de l’emperador romà Adrià és el llibre més conegut i llegit de l’escriptora belga Marguerite Yourcenar. La novel·la va saltar al teatre de la mà del director italià Maurizio Scaparro el 1989 i pocs anys després es va veure en la versió castellana de Julio Cortázar, també amb direcció de Scaparro, al Teatre Grec de Barcelona. Ara l'espectacle torna als escenaris amb una dramatúrgia de Brenda Escobedo i amb el fantàstic protagonisme d’un Lluís Homar a qui el paper li escau com anell al dit. Les reflexions d’Adrià/Yourcenar sobre la política, les guerres, la bellesa i la mort componen un fresc humà que el virtuós Lluís Homar trasllada combinant delicadesa amb profunditat, seguretat amb tendra melangia.
Adeu a la fila de pupitres i la taula gran del mestre: l'arquitectura de les escoles de Barcelona
Si es pensa en la típica aula d'una escola o un institut, és fàcil imaginar-se files i files de pupitres. Al davant, ben a prop de la pissarra, una taula més gran per al professor. Una imatge amb la qual vol trencar el model pedagògic del Consorci d’Educació de Barcelona sota la premissa que els espais també són eines que contribueixen a millorar l'educació. La distribució de les classes d'una manera més diàfana, l'ús de colors a les parets o la climatització de les aules s'estableixen, així, com a punts essencials per oferir un aprenentatge de qualitat.
L'IEC es vol desvincular del catedràtic denunciat per assetjament Ramon Flecha i del seu grup de recerca
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) mou fitxa per desvincular-se del catedràtic i fundador del polèmic grup de recerca CREA, Ramon Flecha, denunciat per assetjament sexual i de poder. El consell permanent de l'entitat ha proposat al ple la destitució de la junta directiva de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), "dominada des de 2017 per membres del grup CREA", i retirar a Flecha el Premi Catalunya de Sociologia 2019, segons ha informat la institució en un comunicat.
"Quan has estat molt malalta costa tornar a integrar-te a la secta dels sans"
En un món una mica més just, el jurat del premi al qual Dolors Miquel (Lleida, 1960) va presentar El pit adormit a finals del 2024 hauria proclamat el seu llibre com a vencedor. No va anar així, però l'obra finalment ha vist la llum: en gairebé 500 pàgines d'una intensitat i ambició impressionants, la poeta –autora d'una vintena de volums, entre els quals hi ha Haikús del camioner (Empúries, 1999) i El guant de plàstic rosa (Edicions 62, 2016)– combina diversos fils narratius, com ara la detecció i evolució del càncer que li van detectar fa cinc anys, la crònica de com la poesia catalana va renéixer a finals dels noranta gràcies a un circuit alternatiu de recitals, reflexions sobre la misogínia –la del passat i la del present– i fragments en què els records familiars s'entrellacen amb la passió per la lectura i per l'escriptura.