Sitio webP08-09 CATASTROFEA ITALIA TRAMPA I MORTAL L'enfonsament d'un tram de 250 metres del viaducte d'una autopista a Gènova provoca almenys 35 morts ara.cat DIMECRES 15 D'AGOST DEL 2018 NCMERO 2792 130 EUROS QUADERN D'ESTIU ELS MILLORS SECRETS PER GAUDIR DE L'AIGUA com mai has Acord per repartir-se els migrants de l'Aquarius' entre sis països Espanya n'acollirà 60, una part dels quals vindran a Catalunya QUADERN DESTIU PO6 CULTURA ESPORTS GRACIA: UN FESTIVAL DE MUSICA A CADA CARRER FERNANDO ALONSO ANUNCIA QUE ES RETIRA DE LA FORMULA1 El pilot asturià se'n va amb dos Mundials i 32 victòries DE TORO Escriptor Sha pervertit l entitLes festes milloren any rere d'aquells acords mínims amb els quals es va reformar l'Estat franquista any l'oferta de concerts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Hereu: "Hem aturat la desindustrialització"
Un cant al sector productiu. És el que ha fet avui el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que ha assegurat que s'ha aconseguit aturar la desindustrialització. El sector secundari suposa actualment el 15% del producte interior brut (PIB), però "ara, en valor absolut, estem en un màxim de valor afegit industrial en una sèrie de 30 anys". Després de dècades de pèrdua de pes, aquest procés s'ha aturat per iniciar una nova fase de reindustrialització "per enfortir Europa".
Barcino recupera 'L'auca del senyor Esteve': "una de les grans novel·les de Barcelona"
El burgès per excel·lència de la literatura catalana va néixer a principis del segle XX, quan Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) va fer-se seva l'expressió popular del "senyor Esteve" i la va convertir en una novel·la. Publicada el 1907, L'auca del senyor Esteve va crear adeptes i detractors d'aquesta història sobre un botiguer del barri de la Ribera de Barcelona i el seu fill Ramonet, que no vol seguir el negoci familiar sinó que vol fer-se artista. Amb l'obra de teatre homònima, estrenada el 1917, el senyor Esteve va fer el salt definitiu i es va consolidar com un protagonista indiscutible de la cultura catalana: el prototip d'un home de seny i estalvi, burgès i d'esperit conservador. Aquell arquetip segueix viu més d'un segle després i ha consolidat la novel·la com un clàssic imprescindible de la nostra literatura. Ara, l'editorial Barcino l'ha recuperada en la llengua original de la primera publicació, amb els rodolins de Gabriel Alomar i els dibuixos de Ramon Casas, en una ed
A Catalunya hi ha 1,4 milions de treballadors pobres
Catalunya ha recuperat part del pols del mercat laboral després de la pandèmia, però hi ha una bossa preocupant d’1,4 milions de treballadors als quals la feina no els deslliura de viure atrapats en una situació de pobresa, sense oportunitats d’ascens social. "La precarietat laboral és la nova normalitat per a una part de la societat”, segons Càritas, que en un informe sobre exclusió i desenvolupament social que ha elaborat amb la Fundació FOESSA conclou que la millora global de tots els indicadors de la macroeconomia no es deixa notar en el dia a dia de moltes famílies. Fins i tot hi ha pobresa en famílies quan algun dels seus membres estan ocupats i ni tan sols aconsegueixen arrodonir el mes els que tenen la sort de poder accedir a les prestacions socials públiques.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Això és un femer'
Demà l’ARA farà 15 anys i avui pot ser un bon dia per explicar-los alguna cosa d’aquesta anàlisi. És molt senzill: quan a primera hora del matí et poses davant l’actualitat amb l’encàrrec d'analitzar-la has d’agafar diverses òptiques: el microscopi, per veure detalls que poden passar inadvertits però que són i seran fonamentals; el gran angular, per veure-ho tot en la seva globalitat; i el telescopi, per veure-hi més lluny i tenir perspectiva. I aleshores, comptat i debatut tot, cal fer una tria i jerarquitzar els fets. Doncs bé, avui, quan m’he mirat del dret i del revés el més important de l’actualitat, he arribat a la conclusió que només els puc dir que això és un femer que fa molta pudor.
Les comarques gironines, on cau més dràsticament el català: així és el mapa de la llengua per territoris
Les comarques gironines, amb una caiguda de 9 punts de l'ús habitual del català en només quatre anys, és el territori en què més s'ha accelerat la pèrdua de la llengua, i ja és l'habitual de menys de la meitat de la població (45%). Després venen indrets com les Terres de l'Ebre (on l'ús habitual del català cau 5 punts) i el Penedès (una caiguda de 4,3 punts), dos llocs en què el català perd pistonada i hi guanyen els usos bilingües de català i castellà o només el castellà. Segons les últimes dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, les caigudes més fortes es donen en alguns indrets considerats baluards del català. Perquè els territoris on la llengua continua més viva són, justament, les Terres de l'Ebre, seguides de les comarques centrals i l'Alt Pirineu i, una mica per darrere, les comarques gironines i Ponent.