Sitio webP08-09 CATASTROFEA ITALIA TRAMPA I MORTAL L'enfonsament d'un tram de 250 metres del viaducte d'una autopista a Gènova provoca almenys 35 morts ara.cat DIMECRES 15 D'AGOST DEL 2018 NCMERO 2792 130 EUROS QUADERN D'ESTIU ELS MILLORS SECRETS PER GAUDIR DE L'AIGUA com mai has Acord per repartir-se els migrants de l'Aquarius' entre sis països Espanya n'acollirà 60, una part dels quals vindran a Catalunya QUADERN DESTIU PO6 CULTURA ESPORTS GRACIA: UN FESTIVAL DE MUSICA A CADA CARRER FERNANDO ALONSO ANUNCIA QUE ES RETIRA DE LA FORMULA1 El pilot asturià se'n va amb dos Mundials i 32 victòries DE TORO Escriptor Sha pervertit l entitLes festes milloren any rere d'aquells acords mínims amb els quals es va reformar l'Estat franquista any l'oferta de concerts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Meta acomiadarà el 10% de la plantilla, 8.000 persones
Meta, la matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, durà a terme una nova ronda d'acomiadaments que afectarà aproximadament el 10% de la seva plantilla, que són uns 8.000 empleats. La mesura s'aplicarà el 20 de maig, segons un memoràndum intern filtrat per Bloomberg aquest dijous. Al comunicat dirigit als empleats, la cap de personal de la companyia, Janelle Gale, confirma que la decisió suposarà també el tancament d'unes 6.000 vacants que no havien estat cobertes.
L’educació (pendent) de la sensibilitat (1986)
De l’article d’Ignasi Riera (Barcelona, 1940 - Madrid, 2025) a La Vanguardia (26-8-1986). Fa quaranta anys la pintora i pedagoga Esther Boix (Llers, Alt Empordà, 1927 - Anglès, la Selva, 2014) va publicar un llibre amb el seu home, el poeta Ricard Creus (Poblenou, Barcelona, 1928 - Anglès, 2021). L’obra va interessar a alguns intel·lectuals progressistes com l’escriptor i polític Ignasi Riera, atent a novetats literàries i artístiques, i també al periodisme d’abans d’ara. Fins al 12 de juliol hi ha oberta a Espais Volart (Barcelona) l’exposició Esther Boix. Un món en lluita.
Milers de persones defensen el català i Sant Jordi al carrer: "No és el Dia del Llibre"
Un noi d'origen àrab s'acosta a un manifestant i, preocupat, li pregunta: "Esteu en contra de Sant Jordi?". El manifestant no vacil·la ni un segon i respon que no de forma contundent. El noi, descansat, aprova la resposta. Aquesta escena ha tingut lloc just quan la manifestació en defensa del català, organitzada per Sant Jordi per la Llengua, sortia des de la plaça de la Universitat de Barcelona. Una protesta que ha cridat que "sense llengua no hi ha país", però que ha defensat amb dents i ungles, fins i tot amb insults, un Sant Jordi com a tradició catalana davant les veus que l'han volgut convertir en el Dia del Llibre. "Aquests imbècils que ens volen treure fins i tot el santoral de Sant Jordi que es fotin", ha cridat Lluís Llach, president de l'ANC, durant la cloenda de la protesta.
Una rosa amb espines: l’Espanyol es dessagna a Vallecas
Com ja és habitual cada 23 d'abril, l'Espanyol va regalar roses blaves a totes les sòcies que van acostar-se al seu estand de Rambla Catalunya. També a Madrid, als aficionats periquitos desplaçats a Vallecas, on el conjunt català va jugar amb la senyera i una rosa al pit. El que no els va regalar és una victòria, imprescindible per allunyar el fantasma del descens després, d’ara ja, quinze partits consecutius sense guanyar.
El dos i dos són cinc del trumpisme
La primera legislatura de Trump ja va començar amb una aberració lògica inquietant. La seva assessora en cap va intentar raonar que quan el president afirmava que la seva presa de possessió havia estat més concorreguda que la d’Obama —a pesar de les fotografies que evidenciaven clamorosament el contrari— era perquè ell treballava amb “fets alternatius”. Ara, el seu deixeble més avantatjat, Robert F. Kennedy Jr., propinava una coça encara més bèstia a la racionalitat. En una declaració parlamentària li preguntaven sobre aquell absurd matemàtic que havia deixat anar Trump en afirmar que estava abaixant el preu dels medicaments en un 600% (cosa que, si fos certa, voldria dir que aquell remei tindria un preu negatiu de cinc vegades el seu valor original; vaja, que el compraries i encara et pagarien una morterada). En comptes d’admetre que va ser un lapsus, Kennedy va deixar anar la següent perla: “El president té una altra manera de calcular els percentatges”. Sí, concretament una d’