Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P08-09
CATASTROFEA ITALIA
TRAMPA
I MORTAL
L'enfonsament d'un tram de 250 metres del viaducte
d'una autopista a Gènova provoca almenys 35 morts
ara.cat
DIMECRES
15 D'AGOST DEL 2018
NCMERO 2792
130 EUROS
QUADERN D'ESTIU
ELS MILLORS
SECRETS PER
GAUDIR DE L'AIGUA
com mai has
Acord per repartir-se els migrants
de l'Aquarius' entre sis països
Espanya n'acollirà 60, una part dels quals vindran a Catalunya
QUADERN DESTIU PO6
CULTURA
ESPORTS
GRACIA:
UN FESTIVAL
DE MUSICA
A CADA CARRER
FERNANDO
ALONSO ANUNCIA
QUE ES RETIRA DE
LA FORMULA1
El pilot asturià se'n va amb
dos Mundials i 32 victòries
DE TORO
Escriptor
Sha pervertit l entitLes festes milloren any rere
d'aquells acords mínims
amb els quals es va
reformar l'Estat
franquista
any l'oferta de concerts

Noticias
  • L'instigador de les pressions a la BPA sobre els Pujol va ser l'artífex de la filtració dels 33 jutges sobiranistes
    L'Audiència Nacional ha tancat el cercle de les indagacions sobre el paper de la policia patriòtica en la gènesi del cas Pujol. Aquest dimecres han declarat els últims dos testimonis que havien d'aportar llum sobre aquesta qüestió i, malgrat que s'han mantingut les contradiccions que hi ha hagut fins ara, han aportat nova informació i han permès reblar –en certa manera– la reconstrucció. El més rellevant ha sigut que Celestino Barroso, que va ser agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, ha revelat qui li va donar la instrucció de posar-se en contacte amb Banca Privada d'Andorra (BPA). Va parlar primer amb el propietari de l'entitat, Higini Cierco, i després amb l'aleshores conseller delegat, Joan Pau Miquel, a qui va instar a reunir-se a Madrid amb un tal Félix –que era Marcelino Martín Blas–, que li va reclamar informació bancària de les famílies d'Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol. Això sí, Celestino Barroso ha negat que els coaccionés per aconseguir informació d
  • "Ni per sobre de ningú, ni contra ningú"
    Leire Martínez (Errenteria, 1979) ha deixat enrere disset anys com a cantant de La Oreja de Van Gogh per defensar una trajectòria pròpia. El que pensa sobre el tancament d'aquella etapa va quedar clar en la cançó que va publicar l'any passat, Mi nombre. És també la que ha triat per obrir l'àlbum Historias de aquella niña (Sony, 2026). La cantant basca l'està presentant en directe en una gira que passa el dissabte 14 de març pel Festival Polar Sound de Baqueira-Beret i el diumenge 15 (amb les entrades exhaurides) per la sala Razzmatazz de Barcelona.
  • Barcelona recupera un carrer esborrat el 1714: apareixen cases i bales borbòniques
    Després de l’11 de setembre del 1714, els borbònics van decidir construir a Barcelona una ciutadella enorme per controlar una ciutat en què la població no tenia ni forces ni recursos, i que amb prou feines podia alimentar-se i refer les cases desfetes per les bombes. De fet, com explicava Albert Garcia Espuche en una entrevista a l'ARA, els barcelonins pensaven que els militars vencedors no serien capaços de fer el que van acabar fent: enderrocar mil cases i fer desaparèixer el 17% de la superfície de la Barcelona. Un dels barris que van esborrar del mapa va ser la Ribera, on vivien sobretot pescadors i mariners. Més de 300 anys després, ha ressorgit un dels carrers que van ser engolits per les runes: l'antic carrer Caldes (actualment carrer Antic de Sant Joan). Fins i tot hi han aparegut quatre de les bales que l'exèrcit borbònic va llançar contra les cases amb els seus canons.
  • Amancio Ortega torna a ser una de les 10 persones més riques del món, segons 'Forbes'
    Amancio Ortega, fundador d'Inditex, torna a formar part de la llista Forbes de les 10 persones més riques del món. La seva fortuna està valorada en 148.000 milions de dòlars, segons l'última actualització de la llista de multimilionaris que fa la revista.
  • Von der Leyen obre la porta a aplicar un topall al preu del gas
    L'increment de preus dels combustibles per la guerra de l'Iran preocupa, i molt, Brussel·les. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha obert la porta a aplicar un topall al preu del gas i, entre altres mesures d'urgència, reduir els impostos que graven els rebuts de l'electricitat, establir subsidis de les administracions o potenciar les compres conjuntes de productes energètics com a bloc europeu. "Les empreses i les llars ja estan sotmeses ara a pressió [pels preus de l'energia]. Hem d'avaluar com podem reduir la factura de la llum de la gent", ha remarcat aquest dimecres la cap de l'executiu comunitari en una compareixença al Parlament Europeu.