Sitio webP08-09 CATASTROFEA ITALIA TRAMPA I MORTAL L'enfonsament d'un tram de 250 metres del viaducte d'una autopista a Gènova provoca almenys 35 morts ara.cat DIMECRES 15 D'AGOST DEL 2018 NCMERO 2792 130 EUROS QUADERN D'ESTIU ELS MILLORS SECRETS PER GAUDIR DE L'AIGUA com mai has Acord per repartir-se els migrants de l'Aquarius' entre sis països Espanya n'acollirà 60, una part dels quals vindran a Catalunya QUADERN DESTIU PO6 CULTURA ESPORTS GRACIA: UN FESTIVAL DE MUSICA A CADA CARRER FERNANDO ALONSO ANUNCIA QUE ES RETIRA DE LA FORMULA1 El pilot asturià se'n va amb dos Mundials i 32 victòries DE TORO Escriptor Sha pervertit l entitLes festes milloren any rere d'aquells acords mínims amb els quals es va reformar l'Estat franquista any l'oferta de concerts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Jordi Savall escampa alegria pel Liceu
És impossible reproduir el context sociocultural del segle XVIII al virregnat del Perú, i encara menys els balls populars i les músiques que es feien al marge de les convencions cortesanes i les estructures del barroc europeu. I encara menys en un escenari com el Gran Teatre del Liceu, temple més contemplatiu que participatiu. El que sí que és possible és reproduir com sonaven aquelles músiques que el bisbe Baltasar Jaime Martínez de Compañón va demanar anotar i posteriorment aplegar en el Còdex de Trujillo del Perú, una joia documental del barroc a l'Amèrica Llatina. Fins i tot és possible proposar unes coreografies d'acord amb les aquarel·les recollides en el mateix còdex. I sobretot és possible que tot plegat soni i es balli amb rigor i alegria. Justament això, rigor i alegria, és el que transmet l'espectacle Festa criolla que va presentar Jordi Savall al Liceu amb músics de les seves formacions i la col·laboració del Tembembe Ensamble Continuo i els ballarins d'ArteSon Danza México.
Gemma Puig: "Els diners pagats en lloguers no els he perdut perquè m'han permès decidir on volia acabar vivint"
La física i meteoròloga Gemma Puig (Berga, 1976) va ser la primera generació de la família en anar a la universitat: “Els meus pares no havien estudiat i ens van transmetre la idea, a la meva germana i a mi, que s'havia d'estudiar”. A Puig li agradaven les ciències i es va graduar en física. De petita deia que volia ser astronauta: “Però un cop a la carrera feia astronomia i meteorologia, que era la branca més de la Terra i el Cosmos”.
"El missatge de «tenim cinc anys per salvar el planeta» paralitza; cal canviar la narrativa"
Quan tenia sis anys, els pares el van enviar a viure amb els avis al Punjab un any, amb la idea que entengués les seves arrels índies. Aquella experiència el va marcar profundament. Allò no tenia res a veure amb seu Essex natal, al Regne Unit, molt més gris i industrial, i va inculcar en Yadvinder Malhi (High Wycombe, Regne Unit, 1968 ) admiració, curiositat i passió per la natura. Avui, aquest professor de ciència dels ecosistemes a la Universitat d’Oxford és una de les veus científiques més reconegudes a escala mundial en la integració de l’ecologia dels ecosistemes a les ciències de la Terra. Els seus treballs sobre canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, sobretot en els boscos tropicals, han estat cabdals. És per això que enguany ha estat distingit amb la 21a edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2025 que atorga la Generalitat de Catalunya.
Trump té un assumpte de "vida o mort" al Suprem: i l'està perdent
Cap president en el càrrec ha assistit mai a una vista oral del Tribunal Suprem. Aquest és un precedent que Donald Trump ha decidit no trencar després de flirtejar amb la idea de presentar-se al debat de Learning Resources vs. Trump, el cas que impugna la legalitat dels seus aranzels que es va presentar aquest dimecres.
El fill suïcida que va arruïnar la vida del seu pare
Ja hem parlat en altres ocasions de la dissolució del prestigi moral dels intel·lectuals. No és que ells s’hagin tornat persones immorals (hi ha de tot, és clar); és que el gruix de la societat ha deixat de creure en cap cosa que sigui transcendental, massa ben argumentada, o que superi la mediocritat del comú (hi ha de tot, ara també).