Sitio webINANÇAMENT Catalunya, la tercera comunitat que més paga i la desena en retorns La liquidació dels comptes del de la Generalitat un cop més ara.cat Cada ciutadà català aporta a lany dels que acaba rebent DISSABTE 1 D'AGOST DEL 2018 NUMERO 2788 2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a 1,80 EUROS QUADERN D'ESTIU RONALDWITTEK/EFE RYANAIR RIGHTS RYANAIR CHANGE! estiu CHANGE!RYANAIR! TRIKI STRIKE ON ON ON HERE ST ON HERE HERE STRIKE STI ON STRIKE STRIKE STRIKE HEREHER CRIATURES aracriatures STRIKE STRIKE HEh Rights ts Rights UNES VACANCES FAMILY FUENDLY STRIKE STRIKE Vaga global a Ryanair El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat P 14-15 La policia va perdre la pista a Younes durant tres dies No el vanlocalitzar fins a la nit del 20 en una gasolinera de Cervelló CARILES3.500 e MUNDO Laridícula xifra Aceptar que Pespaj pobque va costar fer advocat, exconseller de Justieia la dentinper fer invisible la denúncia de centenars els atemptats de milers de ciutadans
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pugen els robatoris amb força a Barcelona, tot i que hi ha menys delictes que l'any passat
Entre el gener i el juny d'aquest any, Barcelona ha estat l'escenari de 74.350 delictes i 17.359 detencions. Són un 11,2% menys de delictes i una reducció d'un 6,7% d'arrestats respecte a les mateixes dates de l'any anterior. Així doncs, els delictes baixen en termes generals i s'enfonsen fins al nivell de fa una dècada, però, tot i això, les dades del darrer baròmetre situen la delinqüència com la segona preocupació dels barcelonins, només per darrere de l'habitatge. Aquesta és la conclusió principal de l'última Junta de Seguretat de Barcelona, que aquest matí ha fet públiques les dades de conflictivitat a la capital catalana.
Tot a punt per a la rua dels campions
L'empresari Julio Martínez assenyala Zapatero en el rescat de Plus Ultra: "Marcava els passos a seguir"
La investigació del rescat públic de Plus Ultra que afecta José Luis Rodríguez Zapatero afronta una cita clau aquest dimarts amb la declaració de l'empresari Julio Martínez Martínez, presumpte testaferro de l'expresident espanyol. El dia previ a comparèixer a l'Audiència Nacional, l'empresari ha presentat un escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, en el qual assenyala Zapatero. "Era qui marcava els passos a seguir", sosté sobre l'exlíder socialista. El rol de Zapatero en la concessió del rescat està en el punt de mira judicial per un presumpte tràfic d'influències. Martínez explica que va ser Zapatero qui li va comunicar, abans que el govern espanyol l'aprovés, que es concediria l'ajuda pública a Plus Ultra, si bé no concreta quines gestions hauria fet l'expresident espanyol per afavorir l'aerolínia.
"M'inquieta pensar si he sigut prou bon pare"
No ho vaig tenir fàcil quan, amb divuit anys, vaig abandonar els estudis universitaris per estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre. El meu pare s'hi va oposar i va intentar fer-me canviar d'idea, però jo vaig tirar endavant igualment. Amb els anys, ho va acabar acceptant. A casa sempre hem procurat transmetre'ls que el més important és fer les coses per vocació. Mai no els hem dit què havien d'estudiar, ni hem intentat orientar-les cap a una professió concreta.
El TC farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el 22 de setembre
El Tribunal Constitucional farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el proper 22 de setembre, segons ha pogut saber l'ARA. Serà en el marc del recurs d'empara presentat per l'exconseller i ara secretari general de Junts, Jordi Turull, el ponent del qual és el magistrat José Maria Macías. Amb aquesta primera discussió, el Constitucional iniciarà les deliberacions que tant el govern espanyol com l'independentisme esperen que acabin amb resolucions favorables a l'aministia per a l'expresident Carles Puigdemont, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la resta d'exconsellers expresos i exiliats. De fet, és el pas que ja es preveia a la tardor després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi conclòs que les despeses relacionades amb l'1-O no afecten els interessos financers de la Unió Europea.