Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • Europa estreny el setge als plàstics nocius amb una nova regulació dels envasos
    Comença una nova era pel que fa als envasos i els seus residus. A partir d'aquest dimecres, els estats de la Unió Europea han d'aplicar el nou reglament d'envasos i residus d'envasos, en vigor des de l'any passat. El text regula la sostenibilitat i l'etiquetatge dels envasos durant tot el seu cicle de vida i introdueix restriccions en la producció, l'ús i la gestió dels residus amb la vista posada en el 2050. Ara bé, algunes de les mesures no seran exigibles fins al 2028, el 2030 o, fins i tot, més endavant.
  • Conrad Roset: “Els darrers anys l’he anat descobrint mica en mica i cada cop m’agrada més”
    Fins no fa pas tant, la relació que en Conrad Roset tenia amb Girona era esporàdica. L’artista, il·lustrador i director de Nomad Estudio hi havia estat un parell de cops, i l’època en què el seu germà estudiava la carrera també hi havia anat per sortir de festa per les barraques, a les Fires de Sant Narcís. Aquella Girona no té res a veure amb la que ara gaudeix des de fa uns anys, ja que hi van sovint aprofitant que visiten la família de la seva parella, a Santa Coloma de Farners: “L’he anat descobrint de mica en mica i cada cop m’agrada més. Hi anem a passejar, a alguna botiga, a sopar… Té moltes coses que em tenen el cor robat”. Explica que si li pregunten al seu fill Guim a quin lloc de Catalunya vol anar, segur que sempre dirà al Nomo, el seu restaurant preferit, un japonès del barri vell. 
  • El Barça es marca un topall amb Rodri i allibera Ferran Torres
    El Barça continua negociant amb el Manchester City l'arribada de Rodri Hernández. Amb les condicions pactades amb el migcentre madrileny per a quatre temporades, falta l'acord amb el club anglès. Després d'una primera proposta rebutjada per valor de 50 milions entre fixos i variables, segons ha pogut saber l'ARA, la nova aposta blaugrana s'eleva ara amb un topall de 65 milions distribuïts en 55 fixos, 5 variables –de fàcil compliment– en forma de partits jugats i 5 que dependran de quants títols guanyi Rodri com a futbolista culer. Les converses entre les parts les lideren Alejandro Echevarría i Anderson Luis de Souza, Deco, des del Barça i Ferran Soriano i Hugo Viana des del City. Hi ha optimisme per tancar l'operació abans de finals de setmana, si bé Rodri està lesionat a l'esquena i no debutaria a curt termini amb el seu nou equip.
  • Viatjar sol, però no tant
    Si durant l’any quadrar agendes amb els amics ja pot ser un bon maldecap, la cosa encara es complica més quan es tracta de fer un viatge en grup. Potser per això cada vegada hi ha més persones que aposten per viatjar en solitari abans que renunciar-hi només perquè la parella o els amics no poden.
  • La Cooperativa de Porrera: una estructura d’estat al Priorat
    De vegades em pregunten si he estat en aquell restaurant o en aquell altre i no ho recordo. Després m’ho miro amb atenció i sovint la resposta és que sí. Hi ha molts llocs adotzenats. Correctes, però que no deixen cap empremta. No és el cas del restaurant d’avui, la Cooperativa de Porrera. Qualsevol que hi hagi estat el reconeix al segon. Et ve al cap el blau de les parets, les estovalles florejades, les ampolles de vi sobre la taula i la Mia sortint amb la seva diadema a prendre nota o servint un plat fumejant. És un restaurant genuí, amb essència i personalitat.