Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • Catalunya encapçala la distribució de fons europeus, amb 3.722 milions
    A la recta final del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), la pedra angular dels fons europeus Next Generation nascuts per superar les conseqüències de la pandèmia del 2020, Catalunya encapçala la distribució d'aquests recursos, amb un total de 3.700 milions d'euros i un domini sectorial "transversal", segons un estudi d'EsadeEcPol. Des de l'inici d'aquest programa fins avui i a quatre mesos del final del programa (acaba a l'agost), s'han convocat projectes a Espanya per 90.718 milions i adjudicat un total de 63.403 milions.
  • Sobre l’imaginari cristià (2019)
    De l’article de Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934 - Sabadell, 2026) a Horitzó (2019), revista de Ciències de la Religió. El filòsof i teòleg Pere Lluís Font va morir el passat 9 d’abril. Va ser professor a la UAB i abans a la UB i a l’Escola de Periodisme de l’Església (CICF). Tenia la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Era honoris causa per la Universitat de Lleida. Va ser un membre sempre prest a l’IEC, l’acadèmia nacional catalana on participava de grat. Allí va mostrar la seva visió àmplia i oberta de la cultura humanista com a coordinador de l’obra Les idees i els dies (Proa, 2002).
  • L'Iran amenaça amb bloquejar el mar Roig si els EUA continuen a Ormuz
    Ja no és l'apocalíptic ultimàtum de Donald Trump el que està en temps de descompte, sinó una fràgil treva que caduca dimarts vinent. Després que les converses de pau a Islamabad entre els Estats Units i l'Iran arribessin a un punt mort el cap de setmana passat, la prioritat ara és aconseguir una nova ronda abans que s'esgoti el temps. La Casa Blanca s'ha mostrat aquest dimecres "optimista" amb la possibilitat d'arribar a un acord en la pròxima trobada i ha negat que Washington hagi demanat "formalment" una ampliació de la treva. "Ara mateix, això no és cert", ha recalcat la secretària de premsa, Karoline Leavitt.
  • Líban i Israel: la negociació s'encalla mentre Netanyahu promet reforçar-se al sud
    L'endemà de la primera reunió directa entre el Líban i Israel en dècades, celebrada a Washington, el país continua atrapat entre una obertura diplomàtica encara molt fràgil i una guerra que no mostra signes de desacceleració. La trobada, auspiciada per Marco Rubio, va permetre establir un canal directe entre les delegacions, però no va produir ni un alto el foc, ni un acord de mínims, ni tan sols un full de ruta que permeti parlar d’un procés estructurat. Sobre el terreny, la seqüència militar ha continuat el seu curs amb nous bombardejos israelians al sud del Líban i atacs amb drons a la carretera Beirut-Saida, cosa que reforça la idea que, de moment, la diplomàcia i la guerra avancen en plans paral·lels.
  • Una història emocionant sobre el dol i la solitud
    Qui pensi que ens trobem davant un biopic del pintor Pierre-Auguste Renoir, o del seu fill, el cineasta Jean Renoir, s'equivoca. L'estil impressionista i les pinzellades àgils del primer s'intueixen només en la reproducció de la pintura La petite Irène que la nena protagonista penja a la paret de la seva habitació. Però la cineasta japonesa Chie Hayakawa (Pla 75) comparteix amb els dos Renoir, pare i fill, una mirada humanista sobre el món i un interès real pels rostres i els cossos dels actors (o models) que retrata. Renoir, estrenada en la competició oficial de Canes, no és una pel·lícula perfecta, però la sensació és que Hayakawa està molt a prop de forjar un estil propi (impressionista, subtil, humanista) que la singularitza i que, al mateix temps, l'emparenta amb el cinema d'altres cineastes japonesos contemporanis com Koreeda o Hamaguchi.