Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • Es lloguen habitacions a la presó antiga de Palma i l’Ajuntament no hi fa res
    En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.
  • L’inici de la unitat europea (1992)
    De l’article de Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) a l’Avui (19-VII-1992). Avui fa deu anys de la mort d'aquesta professora d’economia que havia ampliat estudis en tres universitats britàniques. Va presidir Òmnium Cultural de 2010 a 2015. Política de tarannà ferm i assenyat, va contribuir a l’impuls del sobiranisme català. També era optimista sobre el camí cap a una Europa unida.
  • De la II Guerra Mundial a Trump: els fracassos d'Europa per aconseguir la independència militar
    El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i les constants amenaces contra els aliats europeus de l'OTAN han fet revifar el debat sobre la dependència militar de la Unió Europea respecte als Estats Units. Els dirigents comunitaris parlen insistentment d'autonomia en matèria de defensa, i es preveu que sigui un dels temes centrals de la Conferència de Seguretat de Múnic que ha començat aquest divendres. Fins i tot creixen les veus favorables a un organisme similar i paral·lel a l'Aliança Atlàntica d'arrel estrictament europea. Ara bé, tot i que és un anhel que ve de lluny, des del final de la Segona Guerra Mundial, no ha acabat de fructificar mai.
  • El lament de 'La Gioconda' en la foscor veneciana torna al Liceu
    La Gioconda, un dels grans drames operístics sobre la solitud, torna al Liceu, on s'han fet més de 150 funcions des del 1883. Les últimes, el 2019, van ser les de la reposició del muntatge que Pier Luigi Pizzi ja havia dirigit al teatre de la Rambla el 2005. Fa set anys es va saldar amb un triomf esclatant de la soprano Anna Pirozzi i del tenor Brian Jagde com a Gioconda i Enzo, respectivament. Ara els mateixos papers els interpretaran la madrilenya Saioa Hernández i el nord-americà Michael Fabiano en una coproducció del Liceu i el Teatro di San Carlo de Nàpols, amb direcció escènica del francès Romain Gilbert, que es va estrenar a la ciutat italiana el 2024 amb els cantants Anna Netrebko, Jonas Kaufmann i Ludovic Tezier. A Barcelona s'hi faran deu funcions del 17 de febrer al 2 de març, i una onzena per a públic de menys de 35 anys el 16 de febrer.
  • Satisfacció del sector automobilístic per la decisió de Trump d'aixecar el límit als gasos d'efecte hivernacle
    Donald Trump ha ferit de mort les regulacions estatunidenques per lluitar contra el canvi climàtic al revocar la limitació de les emissions dels gasos hivernacle, coneguda amb el nom de "constatació de perill". En concret, el president nord-americà ha eliminat una directriu aprovada durant l'administració de Barack Obama i que durant gairebé vint anys ha servit de base per a les regulacions sobre les emissions contaminants. Entre altres coses, la seva decisió implica que ara la indústria automobilística ja no està sotmesa a cap mena de normativa federal sobre les emissions dels vehicles que fabriquen.