Sitio webINANÇAMENT Catalunya, la tercera comunitat que més paga i la desena en retorns La liquidació dels comptes del de la Generalitat un cop més ara.cat Cada ciutadà català aporta a lany dels que acaba rebent DISSABTE 1 D'AGOST DEL 2018 NUMERO 2788 2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a 1,80 EUROS QUADERN D'ESTIU RONALDWITTEK/EFE RYANAIR RIGHTS RYANAIR CHANGE! estiu CHANGE!RYANAIR! TRIKI STRIKE ON ON ON HERE ST ON HERE HERE STRIKE STI ON STRIKE STRIKE STRIKE HEREHER CRIATURES aracriatures STRIKE STRIKE HEh Rights ts Rights UNES VACANCES FAMILY FUENDLY STRIKE STRIKE Vaga global a Ryanair El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat P 14-15 La policia va perdre la pista a Younes durant tres dies No el vanlocalitzar fins a la nit del 20 en una gasolinera de Cervelló CARILES3.500 e MUNDO Laridícula xifra Aceptar que Pespaj pobque va costar fer advocat, exconseller de Justieia la dentinper fer invisible la denúncia de centenars els atemptats de milers de ciutadans
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ciutadans es desentén del 29-N tot i formar part d’una candidatura
Ciutadans concorre a les eleccions generals en coalició amb UCIN i Democràcia 21, sota la candidatura que lidera l’advocada Miriam González, que ja feia més d’un any que flirtejava amb la possibilitat de fer el pas a la política. Ho fa amb el difícil repte de fer forat en els pròxims comicis amb una opció centrista que aposta per la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció com a puntals. L’avançament electoral i la polarització dels comicis entre esquerra i dreta converteix en gairebé un miracle que pugui assolir representació.
El PP distribueix un vídeo d'estil Anime amb Feijóo com a superheroi
Si us dic que imagineu una poma, què veieu?
Si us dic que tanqueu els ulls i imagineu una poma, què veieu? A la majoria de lectors se’ls apareixerà una forma esfèrica que pot ser vermella o verda o groga, més o menys nítida i més o menys fugaç. Però hi ha gent que no veurà res, tot i saber què és una poma i poder-ne descriure una. D’això se’n diu afantasia, un terme ideat fa uns anys pel neuròleg Adam Zeman, que va posar nom a un fenomen que Francis Galton, cosí de Darwin i pioner en l’estudi de les diferències individuals, ja havia detectat el 1880 quan va demanar a uns quants científics que imaginessin la taula de l’esmorzar i alguns li van respondre que no entenien la pregunta. L’afantasia és, doncs, la incapacitat de generar imatges mentals voluntàries, i no és una malaltia, sinó una manera de pensar que afecta prop d’un 1% de la població. A l’altre extrem hi trobem la hiperfantasia, que és la capacitat de pensar en imatges amb una vivesa gairebé perceptiva.
Novel·lar la història de Mallorca
Les novel·les d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 1945) són un gran reservori textual de memòria comunitària, la llarga i embolicada història d’un nosaltres feta a partir d’un inacabable formigueig de jos i tus i ells concrets, una olla narrativa on bullen homes i dones de tota espècie i condició i on s’expliquen des de fets tràgics i sanguinaris fins a fets pintorescos i quasi còmics, una olla on els coneixements i les ignoràncies ancestrals conviuen amb un enfilall sense fi de rumors, evocacions, records, curiositats, aventures, facècies, drames, quimeres, murmuracions, maledicències i fantasmagories. La de Vidal Ferrando és, diguem-ho així, una literatura populosa –més: multitudinària–, fins al punt que el lector se sent saturat per tot el devessall de noms i de personatges que li desfilen per davant dels ulls. Tot plegat podria ser una mica indigest i desconcertant, si no fos que la prosa de Vidal Ferrando, d’un preciosisme que no resulta mai exhibicionista ni vanitós,
El dol no és només cosa d’humans: què passa quan els animals perden algú estimat?
Els coiots no són precisament uns romàntics. El seu costum de recórrer el territori en solitari els ha valgut la fama d’animals solitaris i no gaire populars, amb una imatge pública que va des de la de molèstia problemàtica per als humans fins a la de depredadors perillosos.