Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • El conseller d'Educació valencià, sobre la dana: "Jo he de vetllar pels 500.000 alumnes i els 80.000 docents?”
    El conseller valencià d’Educació, José Antonio Rovira, assenyalat per la comunitat educativa per desentendre’s de la gestió de les escoles i instituts el 29 d’octubre de 2024 i per la tardana recuperació dels centres després de la catàstrofe, ha comparegut aquest matí a la comissió de la dana al Congrés. Aquell fatídic dia d'ara fa un any, en plena alerta roja i quan alguns municipis ja començaven a patir els aiguats, el conseller no va suspendre les classes. Però no només això, a les 13 hores, li va demanar al seu xofer que el portés a casa seva a dinar, al municipi alacantí de Sant Vicent del Raspeig.
  • La cursa de les IA per parlar català s'anima
    Quan dijous al matí vau obrir el WhatsApp, potser us vau trobar amb una sorpresa que ha passat sense pena ni glòria mediàtica, però que suposa un petit terratrèmol en la nostra vida digital. Aquell cercle blau iridescent que Meta va incrustar fa uns mesos a la part superior dels xats ha canviat d'actitud. Fins fa quatre dies, si gosàveu adreçar-vos-hi en català, la intel·ligència artificial (IA) de Mark Zuckerberg us responia amb una negativa seca en castellà o anglès, al·legant que no estava programada per a la nostra llengua. Era una negativa tossuda i tècnicament absurda, perquè el model que fa funcionar l’invent (Llama 4) s’ha entrenat llegint tot internet i, per tant, sap català des de fa temps.
  • "Una mare, per cada fill perd una dent"
    Vam passar quatre anys amb els fills vivint a Brooklyn, el barri de la meva infantesa. Els meus fills van anar a la meva escola primària i la Judit, fins i tot, va fer un any del meu middle school. Ara crec que m’entenen millor com a persona i saben més sobre el que vol dir ser estatunidencs, encara que Nova York no diria que és del tot típic del que és el país en general. Hem rodat món i ara tornem a viure al Raval de Barcelona.
  • L'empresa Space X d'Elon Musk apareix per primer cop entre els fabricants d'armes que més ingressen
    Mentre les guerres de Gaza i d'Ucraïna arrossegaven el món al pic històric de conflictes armats des de la Segona Guerra Mundial, algú a l'altra banda del planeta es fregava les mans: els fabricants d'armes. El 2024 les 100 principals companyies productores d'armament van assolir uns ingressos rècord de 679.000 milions de dòlars; una xifra inèdita que és gairebé un 6% més elevada que l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).
  • L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ni Joan Carles condemna el franquisme, ni Felip el bombardeig de Gernika'
    Divendres passat, el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, va anar a Gernika i va posar una corona de flors al monument a les víctimes del bombardeig de la Legió Còndor, l’aviació nazi, sobre aquesta població biscaïna el 1937. Van triar un dia de mercat per fer més mal, i en van fer: hi van morir centenars de persones i la destrucció va ser total.