Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • Boris Johnson, de Miami a Ucraïna; de Shakespeare a Churchill
    L'expremier Boris Johnson, de 62 anys, passa una setmana al mes al sud de Florida com a professor visitant de ciència política a la Universitat de Miami, activitat tant lucrativa com còmoda: poca preparació, audiències entregades i l’oportunitat de presentar-se com l'home enginyós que sempre ha cultivat. És un dels seus molt enriquidors negocis d'ençà que va ser foragitat de Downing Street fa quatre anys.
  • Andrea Motis: “La vida de poble et dona l’oportunitat de sentir-te lliure”
    Des que la trompetista i cantant Andrea Motis era petita, els seus pares tenen una casa a la plaça del poble d’Argelaguer. Era una segona residència per als caps de setmana, els ponts i les vacances, que no van aprofitar tant com haurien volgut. Tot i així, l’Andrea se sent afortunada d’haver tingut aquesta experiència tan enriquidora, que no hauria estat possible a Barcelona, on no va anar sola pel carrer fins als onze anys. En canvi, al poble feia trajectes curts des dels sis, anant amb les amigues a la zona de l’església o al camp de futbol. Va ser on per primera vegada va anar a comprar sola el pa a la fleca i el diari per a l’avi, “tota una aventura”, diu. Es movia en bici d’una banda a l’altra, allà és on va aprendre a pedalar: “Anàvem per camins de poble en poble, fins a Sant Jaume de Llierca, que era un trajecte curt i bonic, i també arribàvem fins a Besalú”.  
  • Un atac rus a Kíiv deixa almenys 14 morts: "Encara pot haver-hi persones sota la runa"
    Nous atacs russos a Kíiv, la capital d'Ucraïna, han deixat almenys 14 víctimes mortals i n'ha ferit 27, segons els canals oficials d'emergències ucraïnesos. Els atacs anaven dirigits contra uns magatzems ubicats en una zona d'ús militar i, segons el ministre de Defensa del país, Rússia ha provocat danys a hubs logístics del voltant de la capital.
  • 20 anys sense la Mariona: la tragèdia que va canviar la seguretat dels castells
    Aquest dimarts fa vint anys que va morir la Mariona Galindo; un nom que continua viu en la memòria dels Capgrossos de Mataró, però també de tot el món casteller. Pronunciar-lo és, encara avui, un exercici de memòria, de respecte i d'estima. Amb només dotze anys, la Mariona formava part d'una generació de canalla que vivia els castells amb la il·lusió, la responsabilitat i l'alegria de qui havia trobat en la colla una segona família. Ningú podia imaginar que l'estiu del 2006 acabaria convertint-se en una de les pàgines més doloroses de la història castellera. Però aquesta tragèdia també va accelerar canvis profunds en la seguretat dels castells: el casc per a la canalla, que ja s'estava desenvolupant, va passar de ser un projecte a convertir-se en una realitat. I de forma immediata.
  • El gran èxit del cinema japonès recent ens endinsa en els secrets del 'kabuki'
    Al Japó del segle XVII, el teatre kabuki va desterrar les dones de l’escenari, fet que dugué al sorgiment de la figura dels onnagata, actors encarregats d’encarnar els personatges femenins. El seu maquillatge blanc i llavis pintats, i la seva gràcil precisió gestual han sigut influents més enllà de les seves fronteres (David Bowie reconeixia en ells una referència per a la seva aura estel·lar), i encara avui són una de les peces més preuades de la disciplina. Així ho presenta Kokuho, melodrama que s’expandeix amb pas ferm des de la dècada dels seixanta fins al 2014, i que és guiat per la convulsa relació entre dos onnagata que són criats com a germans. L’un, Kikuo, fill d’un yakuza assassinat pels seus rivals; l’altre, Shunsuke, primogènit de Hanjiro, un cèlebre actor de kabuki. Quan aquest decideix nomenar Kikuo com el seu successor en detriment del seu fill de sang, l’escàndol i la gelosia erosionen irremeiablement el vincle entre els protagonistes.