Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • El Girona cau de forma polèmica i absurda a Sant Sebastià
    Quan el Girona havia fet la part més important de la feina, que no era altra cosa que resistir gairebé 75 minuts amb un home menys per una expulsió polèmica a David López, ha rebut una galleda d’aigua gelada: Gazzaniga, que havia aturat un penal a la primera part, s’ha empassat un xut d’Astiazaran que no havia de comportar cap problema. Els gironins havien perdonat massa en els minuts previs, i marxen amb les mans buides en una nova oportunitat perduda per retallar posicions per entrar a la zona d'ascens directe.
  • Rússia està al darrere de les protestes dels joves a les ciutats europees?
    Des que va començar l’onada de disturbis juvenils a l’Europa Occidental, la sospita d’un atac híbrid rus ha planat sobre l’opinió pública. El desconcert per unes accions coordinades a través de canals expressament creats per a l’ocasió i l’absència de líders visibles han esperonat l’ombra d’una operació d’influència del govern de Vladímir Putin. La realitat, però, és que és impossible atribuir a Rússia l’origen de les protestes. El que sí que s’ha demostrat és que Moscou ha amplificat els aldarulls i ha mirat de presentar-los com la reacció social al militarisme d’unes elits comunitàries entregades a Ucraïna. Un enfocament molt convenient a les portes d’un cicle electoral que podria catapultar els partits europeus més contraris al suport a Kíiv.
  • Desplegament policial "de màxims" a Barcelona per una triple convocatòria Blocus
  • El Gran Germà Eduardo Inda et vigila
    Si amb la notícia que Ok Diario havia pagat 242.000 euros per la defensa de Koldo García no n'hi hagués prou per fer arquejar les celles més amunt de l’oval de la cara, de pura exclamació, s'hi suma una circumstància que converteix l’afer en més llardós. Resulta que el director d’Eldiario.es, Ignacio Escolar, es va reunir amb l’advocada de García, Leticia de la Hoz, que és qui va cobrar les factures per part del digital d’Eduardo Inda. La més sucosa, oh casualitat, coincidia amb la data en què el mitjà va entrevistar-lo perquè estirés la flassada i exposés les misèries del PSOE. En acabat d'aquella trobada, un home corpulent va abordar Escolar per dir-li que li havia estat fent fotografies per ordres del director d’Ok Diario. Pocs minuts després, li vibrava el mòbil. Era Inda, amb un missatge tan breu com inquietant: “Ho, ho”. Una estona més tard, apareixien publicades les fotos i es deia que Eldiario.es estava fabricant una bola i havien “falsejat els conceptes” de les fac
  • Bones interpretacions en un Flaix de Tardor una mica decebedor
    Amb els Jocs Olímpics del 1992, Barcelona va guanyar una repercussió mundial que la va convertir en un destí turístic celebrat per uns quants i condemnat per uns altres quants. Però, a més a més, va perdre el que havia estat una celebració cultural durant quatre anys d’altíssim nivell internacional gràcies als Festivals de Tardor que va dirigir Mario Gas i el Festival Olímpic de les Arts. Des d’aleshores, Barcelona aixecava el teló sense un relleu especial més enllà de les més o menys encisadores propostes del teatre públic i privat.