Sitio webINANÇAMENT Catalunya, la tercera comunitat que més paga i la desena en retorns La liquidació dels comptes del de la Generalitat un cop més ara.cat Cada ciutadà català aporta a lany dels que acaba rebent DISSABTE 1 D'AGOST DEL 2018 NUMERO 2788 2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a 1,80 EUROS QUADERN D'ESTIU RONALDWITTEK/EFE RYANAIR RIGHTS RYANAIR CHANGE! estiu CHANGE!RYANAIR! TRIKI STRIKE ON ON ON HERE ST ON HERE HERE STRIKE STI ON STRIKE STRIKE STRIKE HEREHER CRIATURES aracriatures STRIKE STRIKE HEh Rights ts Rights UNES VACANCES FAMILY FUENDLY STRIKE STRIKE Vaga global a Ryanair El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat P 14-15 La policia va perdre la pista a Younes durant tres dies No el vanlocalitzar fins a la nit del 20 en una gasolinera de Cervelló CARILES3.500 e MUNDO Laridícula xifra Aceptar que Pespaj pobque va costar fer advocat, exconseller de Justieia la dentinper fer invisible la denúncia de centenars els atemptats de milers de ciutadans
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els tenebrosos fantasmes de la pagesia de Josep Maria Miró
Les masies i les cases pairals catalanes són memòria d’un temps i d’un país. Són memòria d’una societat, d’una manera de viure, d'estimar, de treballar i, en conseqüència, memòria d’aquells que hi vivien i, tot sovint, hi morien. Memòria d’una pagesia.
La història oculta de Chiquito de la Calzada
Què fa Mario Conde en un documental sobre Chiquito de la Calzada? L’exbanquer apareix, de manera una mica sinistra, en una habitació i explica el dia que va conèixer l’humorista que va acaparar la televisió dels anys noranta. La producció ens transporta a l’Espanya de després de l’Expo de Sevilla i a l’eclosió de les cadenes de televisió privades. També a les pretensions d’un país que es pensava que era més modern del que era. I en aquest caldo de cultiu, ningú va poder escapar del tsunami del “¡Fistro pecador de la pradera!” i aquells “¿Cómorrrr?” i “¡No puedooorr!” que tanta gent utilitzava com a crossa en qualsevol conversa. Una onada insuportable amb aquell senyor rabassut que vestia com un cantaor de flamenc caminant amunt i avall de la pantalla movent les cames i els braços com si tingués un mal dolent. Avís: els espectadors de les generacions més joves no donaran crèdit a l’espectacle.
Sánchez i l'hora de tirar els daus
Temptacions sí que n'hi ha. De què? De convocar eleccions, naturalment. De qui? De l’únic que té alguna cosa a dir sobre aquesta qüestió, que és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquest cap de setmana en parlarà amb el seu nucli dur. Hi ha expectació pel que pugui explicar dilluns a l’executiva del PSOE, que es reuneix a la seu central del carrer Ferraz. No serà una reunió més. De fet, al partit diuen que hi pot haver notícies fins i tot abans de dilluns. El clima que va deixar el fracàs de la votació dels dos decrets sobre mesures per abordar el problema de l’habitatge i els desnonaments és dels que provoquen incendis. Al govern hi ha diverses opinions. Al partit s’obre pas la idea que ara pot ser un bon moment per llançar-se a la piscina, que és l’hora de tirar els daus.
Rússia avisa que continuarà atacant Kíiv i insta els estrangers a marxar-ne
Rússia ha intensificat els atacs contra les infraestructures de Kíiv, amb un nou objectiu: els ponts. Aquest dissabte, el ministeri d'Exteriors rus ha avisat que els atacs contra la capital es mantindran, i ha instat als estrangers, inclòs el personal diplomàtic, que abandonin la ciutat.
Tots els famosos de la Maricarmen
Tradicionalment, els artistes que es guanyaven la vida fent concerts a les festes majors dels pobles tendien a mossegar-se la llengua en qüestions polítiques. Significar-se públicament els podia comportar que alguns alcaldes i alcaldesses venjatius no els contractessin per a les festes dels pobles en els quals governaven i això els podia perjudicar molt. És per això que en una Espanya en què l'oferta musical és molta, el mercat és limitat i els ajuntaments són agents de contractació molt importants resulti tan habitual que els artistes –llevat d'algunes excepcions...– hagin estat sempre molt discrets políticament.