Sitio webINANÇAMENT Catalunya, la tercera comunitat que més paga i la desena en retorns La liquidació dels comptes del de la Generalitat un cop més ara.cat Cada ciutadà català aporta a lany dels que acaba rebent DISSABTE 1 D'AGOST DEL 2018 NUMERO 2788 2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a 1,80 EUROS QUADERN D'ESTIU RONALDWITTEK/EFE RYANAIR RIGHTS RYANAIR CHANGE! estiu CHANGE!RYANAIR! TRIKI STRIKE ON ON ON HERE ST ON HERE HERE STRIKE STI ON STRIKE STRIKE STRIKE HEREHER CRIATURES aracriatures STRIKE STRIKE HEh Rights ts Rights UNES VACANCES FAMILY FUENDLY STRIKE STRIKE Vaga global a Ryanair El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat P 14-15 La policia va perdre la pista a Younes durant tres dies No el vanlocalitzar fins a la nit del 20 en una gasolinera de Cervelló CARILES3.500 e MUNDO Laridícula xifra Aceptar que Pespaj pobque va costar fer advocat, exconseller de Justieia la dentinper fer invisible la denúncia de centenars els atemptats de milers de ciutadans
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La pregunta no és si La 1 ha de tenir línia editorial
Considerable esvalot a X perquè Javier Ruiz defensa que si Antena 3 i Telecinco tenen línia editorial, La 1 ha de poder adoptar-ne una, també. Em sembla una qüestió absurda, per òbvia: no hi ha cap mitjà al món, Mart o Raticulín sense una línia editorial. Triar què obre un informatiu, quines notícies queden fora, si és més important el creixement econòmic o la salvaguarda del planeta són decisions inevitables que configuren un posicionament. I, per tant, el problema no és si el primer canal de RTVE té una línia editorial, sinó si aquesta resulta sectària. És a dir, si en la definició del seu posicionament els criteris partidistes s’imposen respecte de la resta. I només cal veure la graella de presentadors o les composicions de les tertúlies per rendir-se a l’evidència que es tracta d’un canal que clarament afavoreix una opció política per sobre de les altres.
A la contra
"Vam coincidir amb Pujol que Aliança Catalana és una gran amenaça per al catalanisme"
El doctor en història contemporània per la UAB Eloi Gummà (Barcelona, 1995) narra al llibre De l’antifranquisme al pujolisme. La pugna per l’hegemonia (Akal) els factors que van fer que les esquerres, malgrat liderar l'oposició a la dictadura, acabessin perdent davant Convergència, que va governar Catalunya més de dues dècades consecutives.
Rafael Argullol: "La bellesa és un espai no domesticat ni per la moral ni per les ideologies"
Per a l'escriptor i professor Rafael Argullol (Barcelona, 1949) l'art "completa la vida", tal com diu ell mateix amb motiu de la publicació a l'editorial Acantilado del llibre Pinacoteca soñada, el recull dels articles setmanals que va publicar a l'ARA entre el 2014 i el 2017 traduïts al castellà per Maite Madinabeitia. "La vida humana és sempre imperfecta, incompleta i, encara que a vegades parlem de la plenitud de la vida, mai és plena. La virtut que l'art va tenir des del començament és la recerca d'omplir això que és incomplet a través de la imaginació", diu Argullol. "I, d'una altra banda, m'interessa l'art que és interrogatiu. L'art no ens dona respostes, sinó que ens planteja interrogants. Tot art és actual, independentment de la seva cronologia, si té aquesta capacitat d'interrogar. Per això, les pintures d'Altamira i les de Lascaux són tan actuals com les de Rothko", afegeix l'autor.
825.000 treballadors catalans es jubilaran en els pròxims deu anys
L'envelliment de la ciutadania representa un gran repte per al mercat laboral del país. Actualment, segons les dades recollides per l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, una de cada cinc persones ocupades a Catalunya –la qual cosa equival a 825.600 treballadors– tenen 55 anys o més i, per tant, previsiblement abandonaran el mercat laboral en els següents deu anys. De fet, les estimacions del mateix organisme apunten que, si bé actualment hi ha 1,6 milions de persones de més de 65 anys, fet que representa prop d'un 20% de la població del país, de cara al 2045, s'estima que la xifra passi a elevar-se fins als 2,4 milions, la qual cosa equivaldrà a prop d'un 30% del total de la ciutadania.