Sitio webINANÇAMENT Catalunya, la tercera comunitat que més paga i la desena en retorns La liquidació dels comptes del de la Generalitat un cop més ara.cat Cada ciutadà català aporta a lany dels que acaba rebent DISSABTE 1 D'AGOST DEL 2018 NUMERO 2788 2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a 1,80 EUROS QUADERN D'ESTIU RONALDWITTEK/EFE RYANAIR RIGHTS RYANAIR CHANGE! estiu CHANGE!RYANAIR! TRIKI STRIKE ON ON ON HERE ST ON HERE HERE STRIKE STI ON STRIKE STRIKE STRIKE HEREHER CRIATURES aracriatures STRIKE STRIKE HEh Rights ts Rights UNES VACANCES FAMILY FUENDLY STRIKE STRIKE Vaga global a Ryanair El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat P 14-15 La policia va perdre la pista a Younes durant tres dies No el vanlocalitzar fins a la nit del 20 en una gasolinera de Cervelló CARILES3.500 e MUNDO Laridícula xifra Aceptar que Pespaj pobque va costar fer advocat, exconseller de Justieia la dentinper fer invisible la denúncia de centenars els atemptats de milers de ciutadans
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'esferificació de la novel·la victoriana
Unes quantes novel·les de Zadie Smith (Londres, 1975), una de les escriptores més importants de la literatura anglesa contemporània, havien estat publicades en català des del seu debut, Dents blanques. Però les vicissituds del món editorial (quina novel·la sagnant no en faria la mateixa Smith!) l’han condemnada a l’ostracisme poc glamurós de les llibreries de segona mà i, per això, l’aparició d’El frau, la seva darrera novel·la, esplèndidament traduïda per Marta Pera i publicada per la joveníssima editorial Jande, és una gran notícia. I esperem que en vinguin unes quantes més, perquè les novel·les de Smith són massa bones per no formar part de la conversa literària dels lectors de llibres en català.
"Si una alumna em diu que s'ha intentat suïcidar dues vegades, què li responc?"
Quan Francesc Torralba (Barcelona, 1967) va començar a donar classes de filosofia a la universitat, tenia només cinc anys més que els seus alumnes. "Ara en tinc gairebé quaranta més que ells –explica–. Un dels canvis entre llavors i ara és que actualment observo uns nivells de desencís molt elevats entre els alumnes, tant a l'aula com a les tutories". El nou assaig de Torralba, Anatomia de l'esperança –que ha guanyat el premi Josep Pla 2026–, parteix del malestar que ha detectat en la societat durant els últims anys i que afecta especialment els joves. "Reben impulsos negatius tota l'estona –continua l'autor–. Se'ls explica que tindran contractes porqueria, que mai no podran comprar un pis de 60 m2 a Barcelona i que viuran relacions marcades per la volatilitat". A la negativitat sobre el futur s'hi suma la mirada que els mitjans de comunicació construeixen sobre el present. "El telenotícies i els diaris ens expliquen que tant el món local com el global cauen a trossos", afegeix. Per tots a
"La mort de Carlos Suárez va ser un cop brutal"
En una escena de la pel·lícula La fiera, que s’estrena aquest divendres, la dona d’un dels protagonistes –un grup d’amics amants de l’esport de risc– li explica a la nova parella d’un dels amics què és la Fatality List: una llista anual de morts que es produeixen entre els practicants de salt base, la modalitat extrema i molt perillosa de salt en paracaigudes des d'un lloc fix –i no des d'un avió– que practiquen els protagonistes. La Fatality List va deixar de ser una abstracció per a l’equip de la pel·lícula l’abril de l’any passat quan Carlos Suárez, l’alpinista i pioner a l’Estat del salt base amb vestit d’ales (que allarga la caiguda simulant el vol d’un ocell), va morir en un accident fent un salt des del globus aerostàtic que formava part dels preparatius del film.
L'aliança dels Sprüngli i els Lindt: l'origen de l'imperi xocolater suís
David Sprüngli, un home robust i de mans aspres, sempre arriba a l’obrador abans que claregi. Allà s’hi troba el seu fill, el Rudolf. Junts preparen els pastissets que vendran a la botiga durant el dia. Té seixanta anys i li ha costat molt arribar fins allà: va quedar orfe als vuit anys, va treballar d’aprenent de flequer i va acabar fent de servent en una casa de Zúric. El 1836, finalment, es va convertir en propietari del seu propi establiment. A poc a poc, s’estava especialitzant en un producte que encara era gairebé una raresa: la xocolata. La venia desfeta, per beure. Però el 1838 va començar a produir-la en forma sòlida, compacta, manipulable. Set anys més tard, ja havia obert un altre establiment al centre neuràlgic de la capital suïssa, a Paradeplatz, envoltat d’una clientela burgesa i refinada.
José Antonio Santano, el 'solucionador' de l'Estat per a Rodalies
La xarxa de Rodalies no funciona gairebé mai, però des de fa dues setmanes és un caos. Pels trens que no funcionen, però també per la deficient comunicació que s'està traslladant als usuaris. Quan les coses van maldades es busquen solucions imaginatives i, com que no és la primera vegada que passa a Rodalies, l'Estat ha decidit activar la palanca del 'solucionador' de problemes: el secretari d'estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano (Guipúscoa, 1965), s'instal·larà de forma indefinida a Catalunya per arreglar el problema. Ja es va passar la setmana passada a Barcelona per posar ordre a la descoordinació entre el Govern, Renfe i Adif, però se'l torna a reclamar a Catalunya. Qui és el número dos del ministre de Transports, Óscar Puente?