Sitio webINANÇAMENT Catalunya, la tercera comunitat que més paga i la desena en retorns La liquidació dels comptes del de la Generalitat un cop més ara.cat Cada ciutadà català aporta a lany dels que acaba rebent DISSABTE 1 D'AGOST DEL 2018 NUMERO 2788 2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a 1,80 EUROS QUADERN D'ESTIU RONALDWITTEK/EFE RYANAIR RIGHTS RYANAIR CHANGE! estiu CHANGE!RYANAIR! TRIKI STRIKE ON ON ON HERE ST ON HERE HERE STRIKE STI ON STRIKE STRIKE STRIKE HEREHER CRIATURES aracriatures STRIKE STRIKE HEh Rights ts Rights UNES VACANCES FAMILY FUENDLY STRIKE STRIKE Vaga global a Ryanair El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat P 14-15 La policia va perdre la pista a Younes durant tres dies No el vanlocalitzar fins a la nit del 20 en una gasolinera de Cervelló CARILES3.500 e MUNDO Laridícula xifra Aceptar que Pespaj pobque va costar fer advocat, exconseller de Justieia la dentinper fer invisible la denúncia de centenars els atemptats de milers de ciutadans
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’escola d'un petit poble alt-empordanès que l'Ajuntament vol tancar cinc anys després d'inaugurar-la
El futur de l'escola rural de Palau de Santa Eulàlia, un petit poble de l’Alt Empordà de poc més de 120 habitants, a la llera del riu Fluvià, ha generat un terrabastall. Amb prou feines cinc anys després d’inaugurar el seu projecte educatiu, l’Ajuntament ha optat per clausurar-lo, una decisió poc freqüent. De fet, al departament d'Educació no li consta un tancament tan precoç. Actualment l’escola té divuit alumnes, repartits en tres petits grups de llar d'infants, educació infantil i cicle mitjà, que provenen del municipi i també de pobles veïns molt petits i sense escola, com Siurana. L’espai i la competència del manteniment, al tractar-se d’una escola rural, és de l'Ajuntament, així que el departament no té ni veu ni vot en la petició de clausura tramesa pel consistori local. L’Ajuntament, que ha canviat de color polític respecte de l’antic govern municipal que va inaugurar el centre, defensa que la clausura és necessària perquè el consistori no pot fer front a les despese
"Vull viure com vivien els meus pares als anys 90"
Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'ARA Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.
Cita amb l'ofici (3)
.
Nou dies a la Fira de Guadalajara
No és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entre
Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?