Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INANÇAMENT
Catalunya, la
tercera comunitat
que més paga i la
desena en retorns
La liquidació dels comptes del
de la Generalitat un cop més
ara.cat
Cada ciutadà català aporta a
lany dels que acaba rebent
DISSABTE
1 D'AGOST DEL 2018
NUMERO 2788
2016 constata l'infrafinançament Estat gairebé 300 euros més a
1,80 EUROS
QUADERN
D'ESTIU
RONALDWITTEK/EFE
RYANAIR
RIGHTS
RYANAIR
CHANGE!
estiu
CHANGE!RYANAIR!
TRIKI STRIKE ON
ON ON HERE ST ON
HERE HERE
STRIKE
STI ON
STRIKE STRIKE
STRIKE
HEREHER
CRIATURES
aracriatures
STRIKE
STRIKE
HEh Rights
ts Rights
UNES VACANCES
FAMILY FUENDLY
STRIKE
STRIKE
Vaga global a Ryanair
El del 2018 ja s'ha convertit en lestiu en què el model laboral de la companyia èa de low cost Ryanair ha dit prou
Ahir va patir la vaga de comandants més global de la seva història, amb afectacions arreu, inclòs l'aeroport del Prat
P 14-15
La policia va perdre
la pista a Younes
durant tres dies
No el vanlocalitzar fins a la nit del
20 en una gasolinera de Cervelló
CARILES3.500 e
MUNDO Laridícula xifra
Aceptar que Pespaj pobque va costar fer
advocat, exconseller de Justieia
la dentinper fer invisible
la denúncia de centenars
els atemptats
de milers de ciutadans

Noticias
  • Les Cols, el somni que posa la Garrotxa al plat: “Produïm verdures i benestar mental”
    Les rodes del molí giren gràcies a la força de l’aigua de la bassa que té darrere. Si se n’anés la llum no ho notaríem. Igual que el 1521, quan es va construir la caseta on som. Ens trobem a la Vall de Bianya, on hi havia hagut 50 molins. Totes les cases importants en tenien un. L’edifici té tot de finestretes perquè el moliner pogués veure quan arribava l’aigua. Uns esquellerincs ubicats al sobreeixidor l’avisaven. Era el moment d’aprofitar tot l’ímpetu de l’aigua per moldre. Fajol, blat de moro, ordi.
  • Elma Saiz i la tècnica del driblatge amb la immigració
    Hi havia expectació aquest dijous al Cercle d'Economia per escoltar la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ja que parlava d'un tema que genera polèmiques polítiques i demagògiques: la immigració. Precisament aquest fòrum d'opinió presidit per Teresa Garcia-Milà va emetre fa uns dies una nota d'opinió en la qual reclamava modular l'arribada d'immigrants i alinear-la a un nou model econòmic basat en una productivitat més gran. I també exigia una "veritable política d'immigració". Saiz, acostumada a difondre les consecucions de l'executiu de Pedro Sánchez (fins i tot s'ho va fer venir bé per acabar les declaracions als periodistes abans d'entrar amb un No a la guerra), no va satisfer del tot quan li van fer preguntes.
  • De la gasolinera a la hipoteca: l'impacte a la butxaca de la guerra a l'Orient Mitjà
    Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.
  • El poble de 1.200 habitants on es produeix la meitat del béicon que es ven a tot Espanya
    És un poble d'Osona de poc més de quatre carrers i on només viuen uns 1.200 habitants, però on hi ha la càrnia que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya. L'empresa té una plantilla que equival a més de la meitat de la població del poble i el 55% de la qual són estrangers de quaranta nacionalitats diferents. El poble es diu Sant Miquel de Balenyà i pertany al terme municipal de Seva; i la càrnia, Embutidos Monells. Es pot dir que són un exemple del que passa al conjunt de la comarca, però potser portat a l'extrem.
  • Matar 30.000 porcs al dia: treballar a Osona però no trobar lloc on viure
    La Sylvie, de cinquanta anys, recorda que gairebé va vomitar el primer dia que va treballar en un escorxador. Havia de tallar la llengua i el cor dels porcs amb un ganivet en una sala on feia tant de fred que gairebé se li congelaven les mans. Eren porcs enormes, d'entre 80 i 100 quilos de pes, com no havia vist a la seva vida. "Al meu país els porcs són petits. Aquí són grans com vaques". I sense parar, un porc darrere l'altre. Com en una cadena de muntatge.