Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 12-13
TEMPTATS
SUMARI 17-A
Els jihadistes
van Viure un anv
a Alcanar sense
aracat aixecar cap sospita
DIVENDRES
NUMERO 2787
1,50 EUROS
1O D' ACOST FL 201Dos dels joves es van empadronar
El grup portava una vida
al xalet ocupat i durant uns mesos
van rebre ajudes socials
aparentment normal alhora que es
radicalitzava i preparava l'atemptat
QUADERN D'ESTIU
ELS MILLORS LLOCS
PER OBSERVAR
EL FIRMAMENT
P 04-0
Casado
acusa
Sánchez de|
nits més
"cedir als
terroristes"
MANTER
Els manters:
"Cada dia
rebem insults
racistes"
Treva a la calorada
Els xàfecs d'ahir arreu de Catalunya, amb pedra i ventades, van obligar els bombers a fer un
centenar de sortides. La pluja va refrescar l'ambient després de dies de temperatures rècord
EMC refusa avançar eleccions com a
SEBASTIA
ALZAMORA
escriptor
Si existia una relació entre
l'imam de Ripoll, la policia
i el CNI, què en sap el
resposta al judici als líders del Procés
Els republicans es desmarquen de Torra i diuen que ara toca"governar"
govern de Pedro Sánchez
d'aquest secret d'estat?

Noticias
  • Les cares del 'nou govern' de Veneçuela: tot queda en família
    “Potser han segrestat el Nicolás i la Cilia, però no han segrestat la consciència d'un poble que ha decidit ser lliure”. Eren les paraules d'un Nicolás Maduro Guerra, fill de l'ara expresident de Veneçuela, a l'acte d'investidura de Delcy Rodríguez. “A tu, Delcy Eloína, t'ofereixo el meu suport incondicional en la difícil tasca que tens al davant. Pots comptar amb mi, pots comptar amb la meva família, pots comptar amb la nostra determinació per prendre les mesures adequades per afrontar aquesta responsabilitat que ara et recau”, va dir el també membre de l'Assemblea Nacional.
  • Lluny dels models federals: ni ordinalitat blindada, ni recaptació, ni plena autonomia normativa
    El nou model de finançament autonòmic presentat aquest divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, representa un canvi respecte al que ara està en vigor, però queda lluny dels que tenen altres territoris en els quals s'ha emmirallat sovint el catalanisme per proposar reformes del sistema que permetin assolir més recursos a la Generalitat i reduir les disparitats entre el que aporta Catalunya a l'Estat i el que en rep. El sistema presentat per la ministra queda lluny dels models forals que tenen garantits constitucionalment el País Basc i Navarra, però també de sistemes de caràcter federal com el Canadà, Suïssa i Alemanya, que cedeixen a les regions la capacitat de recaptació i posen màxims a la solidaritat entre territoris per evitar que les regions més riques acabin amb menys recursos que les més pobres.
  • Norwegian supera l'aterratge forçat de la pandèmia
    La història de Norwegian a Barcelona té una data gravada a foc. L'esclat de la pandèmia va suposar un abans i un després en la trajectòria d'una aerolínia que va arribar a situar-se entre les 10 amb més passatgers a tot Espanya i va liderar el tràfic cap als Estats Units des de l'aeroport del Prat, amb vols cap a Los Angeles, San Francisco, Nova York, Miami o Chicago. La crisi de la covid va bloquejar completament el sector turístic, especialment l'aeri, i va deixar unes seqüeles profundes en aquesta companyia aèria noruega de baix cost. Ara, cinc anys després, comença a revertir-les amb noves contractacions per donar resposta a l'obertura de destins on el públic local comença a guanyar protagonisme.
  • Veneçuela ja no és el país de l’or negre
    El cop de Washington contra el règim de Nicolás Maduro ha estat contundent. Però no és la primera vegada que avions i helicòpters dels Estats Units han operat sobre l'espai aeri veneçolà. El juny del 1958, en un país assedegat per una sequera extrema, des de Panamà va arribar "un convoy de aviones cargados con tambores [bidons] de agua" destinat a socórrer la població de Caracas. Ho explicava Gabriel García Márquez, Gabo, a "Caracas sin agua", publicat a Obra periodística, volum 4, pàg. 609.
  • Distorsions fiscals i reivindicacions empresarials
    És recurrent el clam de bona part de la classe empresarial per reduir la pressió fiscal que suporten les empreses i els inversors per afavorir la innovació, la creació de llocs de treball, la recuperació de talent, etc. És difícil no mostrar simpatia amb aquesta postura, si bé la reivindicació no pot ser eliminar tot el que molesta. No es tracta d’abolir per la via fàcil algun dels impostos que generen certs problemes empresarials de manera genèrica, sinó d’ajustar la fiscalitat als propòsits concrets.