Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 12-13
TEMPTATS
SUMARI 17-A
Els jihadistes
van Viure un anv
a Alcanar sense
aracat aixecar cap sospita
DIVENDRES
NUMERO 2787
1,50 EUROS
1O D' ACOST FL 201Dos dels joves es van empadronar
El grup portava una vida
al xalet ocupat i durant uns mesos
van rebre ajudes socials
aparentment normal alhora que es
radicalitzava i preparava l'atemptat
QUADERN D'ESTIU
ELS MILLORS LLOCS
PER OBSERVAR
EL FIRMAMENT
P 04-0
Casado
acusa
Sánchez de|
nits més
"cedir als
terroristes"
MANTER
Els manters:
"Cada dia
rebem insults
racistes"
Treva a la calorada
Els xàfecs d'ahir arreu de Catalunya, amb pedra i ventades, van obligar els bombers a fer un
centenar de sortides. La pluja va refrescar l'ambient després de dies de temperatures rècord
EMC refusa avançar eleccions com a
SEBASTIA
ALZAMORA
escriptor
Si existia una relació entre
l'imam de Ripoll, la policia
i el CNI, què en sap el
resposta al judici als líders del Procés
Els republicans es desmarquen de Torra i diuen que ara toca"governar"
govern de Pedro Sánchez
d'aquest secret d'estat?

Noticias
  • Cinquanta anys de Zara, la piconadora de la moda
    Fins al 1999 ningú havia vist mai la seva cara en un diari. Alguns fins i tot dubtaven que existís. El seu lloc de naixement no estava del tot clar, i algun article li va arribar a canviar el nom per Armando. L’home més ric d’Espanya ha aconseguit ser, alhora, el més misteriós.
  • Què passa realment amb la roba que dones per reciclar?
    En un magatzem als afores de Sabadell, desenes de treballadors de la Fundació Formació i Treball s’afanyen a classificar un flux incessant de roba usada. Camises de cotó, vestits de lluentons, jerseis de polièster, texans infantils. Cada peça representa, en teoria, un petit gest solidari i sostenible: una donació per “tancar el cercle” de la moda ràpida. 
  • "El sistema està al llindar del col·lapse”
    El sector de la reutilització tèxtil viu un moment crític, tal com destapa la investigació publicada avui per l’ARA. Parlem amb Albert Alberich, fundador de la cooperativa social Moda Re- (Càritas), sobre límits, reptes i possibles solucions. ¿Com es pot evitar que el sistema europeu que ha de garantir la reutilització i aprofitament de tones de roba, calçat i teixit de tota mena acabi convertit en una baula més d’una cadena global d’externalització ambiental i social?
  • Qui aturarà l'insultador en cap?
    En poques setmanes, Donald Trump li ha dit “porqueta” a una periodista, “lletja per dins i per fora” a una altra, “persona terrible” a una tercera i ha preguntat a una quarta si era "estúpida". Totes dones. Quan li van preguntar a la cap de premsa de la Casa Blanca pel primer d’aquests insults, ella va replicar que calia entendre-ho per “la franquesa” amb la qual s’expressa Trump. En aquest punt de la mala pel·lícula no sorprèn que el president americà sigui del club dels “Oh, és que jo soc així”, ni de la confraria del “Demano perdó si algú s’ha sentit ofès per les meves paraules, merdosos”. Durant la seva primera campanya electoral, Trump va dir que podria disparar algú a la Cinquena Avinguda de Nova York i no perdria cap vot. És una frase que només pot dir algú colossalment neci o perversament astut. Encara ara no sé si era una cosa o l’altra i tendeixo a pensar que, en realitat, la seva màgia és poder ser les dues alhora. Perquè, des del punt de vista comunica
  • Per què algunes mares tenen més nens que nenes?
    Per què hi ha dones que només tenen nenes o només nens? Aquesta és una pregunta que molta gent es fa quan observa que algunes famílies amb tres o quatre criatures tenen totes el mateix sexe biològic. Hi ha algun factor genètic que ho determina? En el conjunt de les poblacions humanes, si no hi actua cap factor extern discriminatori –com ara selecció de sexe en néixer o guerres, entre d'altres–, la ràtio de sexe biològic masculí i femení és molt propera a 1:1. Certament, hi ha un petit increment en el percentatge de nens respecte a nenes entre els nounats, però al cap d’un any de vida, aquests percentatges són ja equivalents. El fet que els humans tinguem pocs descendents fa que sigui difícil analitzar si hi ha algun factor genètic que esbiaixa la proporció quan només estem mirant la progenitura d’una única parella. Amb dos o tres fills, estadísticament és difícil destriar l’acció de l’atzar respecte de l’acció d’algun factor genètic o ambiental, que ha de ser subtil.