Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Verano
DemiLovato
De heroína Disney al
abismo de la droga
Mick Jagger
IncombustibleElnuevo camino del
a los 75 años
Antonio Orozco
cantante de LHospitalet
1,30UDEB D.GQICELOXK TEL LO35EG
wRIC DDAND
GRUPO ZETA
elPeriódico "20
PARA GENTE COMPROMETIDA
CONTRA EL NO' DEL GOBIERNO AL PACTO DE BCN
Páginas 2a4 y editorial
Violencia en el taxi
REUTERS/ALBERT GEA
IVarios ataques a
vehículos de Uber
y Cabify en
el primer día de
huelga en el sector
ILos taxistas
amenazan
con boicotear
nfraestructuras
de Barcelona
Viajeros
aterrados
Un taxista patea un vehículo de Uber durante la jornada de huelga de ayer en Barcelona.
Madrid expulsa del centro los pisos turísticos
El ayuntamiento de Carmena se propone eliminar el 95% de los apartamentos vacacionales cosAS DE LA VIDA , Páginas 28 y 29, y editorial
CUMBRE TRUMP-JUNCKER
20 KM DE DIÁMETRO
Europacompra Ellos en
gasaEEUUy business' y unlagode
frena la guerra ellas enturista aguabajo
comercial
JUEGA EUROMILLONES
MAÑANA
Marte tiene
El Barça discrimina al
equipo femenino enlos elhielo
vuelos de la gira por EEUU
MILLONES £
PANORAMA
Página 12
PRIMERA FILA-Piginas 42y 43PSAsa 30 LA VIDA

Noticias
  • L’àrea del Montsià amb més riuades no està catalogada com a zona inundable
    Les riuades violentes sofertes els sis últims anys al Montsià, l’última de les quals el cap de setmana passat, confirmen que les inundacions no són un fet excepcional a la comarca. Malgrat aquestes advertències, però, les àrees més susceptibles no estan catalogades com a zones inundables al mapa de perill de la Generalitat de Catalunya, segons reflecteixen documents que ha pogut consultar EL PERIÓDICO. Per solucionar aquesta anomalia, el Govern preveu ampliar i actualitzar les àrees de risc. Es preveu que en aquesta revisió s’incloguin els barrancs del Montsià.Seguir leyendo....
  • La migració divideix
    Una enquesta del Gesop per a aquest diari planteja un detallat interrogant. "¿L’acollida d’immigrants ha d’anar acompanyada del compromís d’aprendre l’idioma i adaptar-se a les normes de convivència del nostre país?". La resposta és aclaparadora, amb un 85% "d’acord" amb la integració, i només un 12% "en desacord". Sintonitza amb el baròmetre del CIS que situa la immigració com el segon problema dels ciutadans, només per darrere de la vivenda. I si algú tem que Espanya ofereixi un pèssim exemple d’acceptació, li consolarà saber que l’exigència d’una adaptació al país receptor coincideix amb l’expressada al Regne Unit (87%), Alemanya (75%), Holanda (74%), Portugal (72%), Suècia (61%) o Dinamarca (61%), segons dades sistematitzades pel Financial Times.Seguir leyendo....
  • Protegir-se de les riuades
    La dana que va arrasar València i que aviat complirà un any va suposar un toc d’atenció, també, per a altres zones mediterrànies, com Catalunya, que històricament han patit inundacions torrencials i es veuen exposades a elles cada vegada més a causa de l’escalfament del Mediterrani. Això va portar a urgir els ajuntaments que no disposaven de plans d’acció davant inundacions a activar-los, planejar la creació d’un òrgan que planifiqués una estratègia a curt, mitjà i llarg termini i iniciar la revisió del mapa de zones inundables. Les inundacions del Montsià d’aquests dies han ressonat de nou com a recordatori; de les lliçons que s’han après, com la necessitat d’alertar a temps la població fins i tot a risc que les previsions acabin sent desmentides en part, i de la feina que queda per fer. Que les zones afectades als peus de les serres del Montsià i Godall no siguin considerats zona de risc a l’actual mapa d’inundabilidad de Catalunya és una mostra patent de la necessitat de
  • Tot s’hi val
    Suposo que recordaran les imatges esgarrifoses de Daniel Pearl i de James Foley, tots dos periodistes, tots dos decapitats per grups gihadistes, al Pakistan i a mans de l’ISIS, a Síria. No pas el moment de la decapitació, per descomptat, sinó els instants abans, quan eren agenollats a terra, encaputxats, en presència d’una cohort de milicians afamats de violència, metralladores enlaire. Aquelles imatges, com tantes d’altres, similars (humiliació, impotència, força bruta), han format part de l’imaginari contemporani i són paradigma del terror.Seguir leyendo....
  • Costacavall
    L’aura s’acaba. ¿Quant dura l’aura? Jo què sé. No ho sap ningú del cert. El que duri, i adeu-siau. I quan es desgasta, o es trenca, difícilment torna a ser la que va ser. Els estats de gràcia tenen alguna cosa d’ingràvids i subtils. De vegades es veu a venir la seva pèrdua, i de vegades, tot i que vingui, un es nega a reconèixer que ha arribat. No costa tant simular que un la té al damunt. "Fer com si" és una maniobra que ens surt natural a gairebé tots. Què hi ha de dolent a portar la contrària a la resta del món. L’error té els seus propis misteris.Seguir leyendo....