Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30 ARCELONA TEL 94.285 ss www.gilupoza 0MANDEZ
GRUPO ZETA
elPeriódico 25
PARA GENTE COMPROMETIDA
EFE/YANNIS KOLESIDIS
Horror
en Grecia
Al menos 74 muertos
y casi 200 heridos en
47 incendios con traza
de ser intencionados
PANORAMA Páginas 2 a5 y editorial
Un hombre contempla la
devastación causada por
las llamas en Mati, a 30
kilómetros de Atenas.
LA GENERALITAT JUZGA INSUFICIENTES 460 MILLONES EX
Sánchez reta a la oposición
a precipitar las elecciones
La falta de apoyo al cdéficity Lajueza de los máster falsosplanea unadelanto, pero no
Gobierno afirma queno
el anunciado veto del PP en el
Senado aprietan al Ejecutivo
el cerco a Casado resistirá más de lo razonable»
mas verandO
verano
BCN afronta
dos días de
huelga del
taxi contra
Uber y Cabify
Locurapor los
vídeos de Rosalía
RAMON BILBAO
EL VIAJE
COMIENZA
VERDEJO
Dani Rovira da el
salto a Hollywood
COSAS DE LA VIDA
Página 27

Noticias
  • Revés al PP que no vol Vox
    Juan Manuel Moreno Bonilla s’ha quedat a dos escons de la majoria absoluta després de perdre cinc diputats respecte al 2022. Si fa quatre anys, les restes a les vuit províncies andaluses li van ser favorables, aquest diumenge la irrupció d’Endavant Andalusia li impedirà prescindir del suport d’altres formacions per formar govern a no ser que compleixi la seva advertència de repetir eleccions si necessitava el suport de Vox en determinades condicions.Seguir leyendo....
  • El PSOE ja no entén Andalusia
    Costa trobar un partit polític que hagi ignorat durant tant de temps tants senyals evidents com el PSOE andalús. Si María Jesús Montero signa el pitjor resultat de la història del socialisme andalús, l’explicació es pot buscar més enrere en el temps. El PSOE va cometre primer un error de percepció. Va creure que Andalusia continuava sent un territori propi, una extensió natural de la seva història. Va confondre memòria amb fidelitat. Va donar per descomptat un vincle emocional que feia temps que s’afeblia, mentre el partit es continuava parlant a ell mateix amb la nostàlgia de les majories absolutes. Després va arribar un problema més profund: la pèrdua d’un projecte reconeixible. El socialisme andalús va deixar de sonar específicament andalús. Es va quedar sense referents territorials, sense conversa pròpia i sense capacitat per interpretar una comunitat que ja no mira la política igual que fa 20 anys. De mica en mica Andalusia va començar a semblar una sucursal de Madrid.Seguir leyen
  • El vot i l’altra’ regularització
    De manera paral·lela al procés de regularització extraordinària d’immigrants, tot i que amb molta menor visibilitat, s’està desenvolupant un altre procés, l’accés a la nacionalitat des de l’exterior a través de la llei de memòria democràtica. Una mesura, coneguda com la "llei de nets", que s’inscriu en una política de reparació de l’exili provocat per la Guerra Civil i la dictadura i que reprèn i amplia la llei de memòria històrica, incorporant nous supòsits i corregint limitacions prèvies, especialment en relació amb la transmissió de la nacionalitat per part de dones espanyoles, i els principals beneficiaris de la qual són fills i nets d’exiliats, concentrats sobretot a l’Amèrica Llatina. El procediment, tramitat majoritàriament a través de consolats, ha generat 2,4 milions de sol·licituds, de les quals prop de 550.000 han sigut resoltes fins al moment.Seguir leyendo....
  • El deure no se celebra
    Percebo molt cansament, desànim i crispació. Ho veig en moltes organitzacions amb les quals treballo. I, per descomptat, hi pot haver raons per a això.Seguir leyendo....
  • Els ateus amb el Papa
    Es pot arribar a discutir si el Papat va estar o no amb el nazisme. Hi ha matisos. El que no admet discussió és si el cardenal primat de Toledo, el català Enric Gomà, va simpatitzar amb el feixisme. Aquest, com el gruix de la jerarquia catòlica espanyola, va donar la seva benedicció a la Guerra Civil com a croada nacional. De vegades amb un entusiasme que permet entendre que no compartir l’odi cec contra l’Església, entre d’altres, que va esclatar a partir del juliol de 1936. A tall d’exemple. Quan la bona gent d’Unió Democràtica, Carrasco i Formiguera, van anar a explicar al bisbe Irurita que havien aconseguit, en plena República, que la religió tornés a les escoles, Irurita, colèric, va respondre: "L’Església no necessita escoles, necessita canons".Seguir leyendo....