Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
30EIO E 3ANGELOND CELL 3852585s www.oaruprtodia.c om DINASCHOEMANDE
GRUPO ZETA
elPeriódico 24
PARA GENTE COMPROMETIDA
ENCUESTA DE VIOLENCIA MACHISTA EN CATALYA
El 74% de las agresiones a
mujeres no se denuncian
Páginas 2a4 y editorial
! La mayoría de victimas no acusan por miedo,
vergüenza, sentimiento de culpa o resignación
Más del 40% de las discapacitadas fisicas o
psíquicas han sido maltratadas por sus parejas
EFE/LAVANDEIRA JR
ESTRATEGIA DE CHOQUE
El PDECat de
Puigdemont
amenaza la
estabilidad
de Sánchez
Nogueras afirma que su
grupo en el Congreso será
más duro con el Gobierno
EL MÁSTER DE CASADO TAMPOCO APARECE La Universidad Rey Juan Carlos
(URJC) ha informado a la jueza de que no encuentra los únicos cuatro trabajos que el nuevo líder del PP, Pablo Casado
(en la foto, detrás del presidente gallego, ayer), tuvo que hacer para obtener su máster. PANORAMA Página 16
PANORAMA
Páginas 14 y 15
El Barça |
abre la
mas Verano
Anastacia
«Tendrán que
sacarmea
rastras del
escenario
alos 90 años»
El verano es para
puerta
de salida
FILLO DO
ATLANTICO
Cede a Douglas
y ofrece a
7 jugadores
PRIMERA FILA
Páginas 32 y 33
amores de película
artn Códar

Noticias
  • Celorio lliga la nacionalitat mexicana «a la història i la cultura espanyoles»
    Que bonica la manera amb què Gonzalo Celorio (Ciutat de Mèxic, 1942) va relatar ahir la vida als seus llibres. Sempre vorejant les emocions, gairebé a les palpentes. L’humor amb què dissecciona l’esperit humà l’ha tornat imprescindible en les lletres hispanes. La seva obra és l’ànima feta lletres. Un exercici de memòria tan lúcid que, malgrat la foscor, el temps, l’ha fet lliure. Llegir-lo és galopar un cavall salvatge: arriscat però terapèutic. Perquè no hi ha un goig més gran que celebrar-se passada la tempesta. I ell ho està fent des que va debutar amb Amor propio el 1992.Seguir leyendo....
  • Les floristes traslladades de la Rambla perden vendes i guanyen pau
    Les floristes de la Rambla de Barcelona van viure el primer Sant Jordi fora del seu escenari habitual. Les obres de l’emblemàtic passeig les van obligar a traslladar-se al febrer a la plaça de Catalunya, on es mantindran de forma provisional fins a la primavera del 2027.Seguir leyendo....
  • La primavera comença a Catalunya amb el Sant Jordi Musical a la Damm
    La festa del llibre és també de la música, cada Sant Jordi, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on els concerts (enguany, 22 en tres escenaris diferents) i les firmes de llibres i de discos (27) donen forma a un univers propi en el marc de la diada. Una convocatòria multitudinària amb aparença d’un autèntic acte ritual: el Sant Jordi Musical "és on comença la primavera a Catalunya", deixava anar sense embuts a aquest diari Valèria Núñez Saurí, és a dir, Ven’nus’. "És on celebrem la música feta aquí per la nostra gent. És un dia molt important, tot i que aquest any m’he menjat més plataners que mai i noto que l’al·lèrgia ve a mi", va assenyalar fent broma a propòsit de la delicada equació de vent i pol·len que va acompanyar.Seguir leyendo....
  • El Bocabulario’ d’Arenós dona gust a la jornada
    El Dia del Llibre és també, per extensió, el Dia dels Llibres de Gastronomia, i no solament perquè els restaurants són plens a vessar i proposen menús o plats especials, sinó perquè molts dels autors que firmen obra són xefs i cracs del món de la gastronomia com és el cas del periodista Pau Arenós, que, a més de ser el responsable de Cata Mayor, canal gastro d’EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, és un escriptor amb tan bona ploma que mereixeria les tres estrelles Michelin de la literatura culinària. Hi ha el seu Bocabulario (Planeta Gastro) per corroborar-ho.Seguir leyendo....
  • No estalviar detalls
    En un d’aquests àpats en què d’entrada no saps amb qui et posaran, i des d’una hora abans reses perquè no et toqui al costat un imbècil o un pesat, em van asseure amb Lois Caeiro, exdirector del diari El Progreso. Vaig tenir moltíssima sort. En un moment donat, la nostra conversa es va desviar cap a l’últim llibre que havíem llegit. Lois va esmentar Kolhoz, d’Emmanuel Carrère. Tant li va agradar que, per criticar-li alguna cosa, va comentar que "Hi ha coses que de vegades no és necessari explicar". A mi em va semblar que no explicar, quan ets escriptor, es torna dificilíssim; i de vegades gravíssim. Gairebé es tracta d’un mal menor. Agradi o no, forma part de la naturalesa de l’escriptor desafiar la mesura. El mateix Carrère admet que "la presència d’un escriptor a la família, llevat que escrigui novel·les fantàstiques, és una font de problemes", una manera de suavitzar el que el premi Nobel Czeslaw Milosz expressava de forma més contundent: "quan en una família neix un escript