Sitio web30EIO E 3ANGELOND CELL 3852585s www.oaruprtodia.c om DINASCHOEMANDE GRUPO ZETA elPeriódico 24 PARA GENTE COMPROMETIDA ENCUESTA DE VIOLENCIA MACHISTA EN CATALYA El 74% de las agresiones a mujeres no se denuncian Páginas 2a4 y editorial ! La mayoría de victimas no acusan por miedo, vergüenza, sentimiento de culpa o resignación Más del 40% de las discapacitadas fisicas o psíquicas han sido maltratadas por sus parejas EFE/LAVANDEIRA JR ESTRATEGIA DE CHOQUE El PDECat de Puigdemont amenaza la estabilidad de Sánchez Nogueras afirma que su grupo en el Congreso será más duro con el Gobierno EL MÁSTER DE CASADO TAMPOCO APARECE La Universidad Rey Juan Carlos (URJC) ha informado a la jueza de que no encuentra los únicos cuatro trabajos que el nuevo líder del PP, Pablo Casado (en la foto, detrás del presidente gallego, ayer), tuvo que hacer para obtener su máster. PANORAMA Página 16 PANORAMA Páginas 14 y 15 El Barça | abre la mas Verano Anastacia «Tendrán que sacarmea rastras del escenario alos 90 años» El verano es para puerta de salida FILLO DO ATLANTICO Cede a Douglas y ofrece a 7 jugadores PRIMERA FILA Páginas 32 y 33 amores de película artn Códar
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- El cop de Franco del 36 entusiasma els seguidors de Trump
Durant una de les seves molt seguides videoprèdiques, a l’octubre, un mes després de l’assassinat del propagandista conservador Charlie Kirk, l’influencer Ramzpaul dissertava sobre les semblances entre la crispada situació de la Segona República espanyola l’estiu de 1936 i la tensió entre esquerra i dreta als Estats Units d’avui. "Hi ha moltes semblances amb el que afrontem a Amèrica, i amb un aspecte molt religiós. Assistim a un gran odi al cristianisme, revolucionari, en què et pots trobar persones trans i aquesta mena de coses..."Seguir leyendo.... - El llegat de la República es dilueix
Nou dècades després de l’alçament militar contra la legalitat de la Segona República i la consegüent Guerra Civil, les posicions republicanes en la societat espanyola compten amb una oferta electoral minoritària. L’escassetat d’enquestes sobre el recolzament a una reforma constitucional per a l’adveniment del que seria una tercera república, ja sigui com a eina acadèmica o d’opinió pública, visibilitza el desinterès social.Seguir leyendo.... - Illa confia a donar carpetada als últims vestigis del procés
Salvador Illa es va convertir en president el 8 d’agost del 2024 després de prometre a l’electorat girar full al procés perquè tornés a regnar la "normalització" institucional a Catalunya. El camí de la desjudicialització ha servit per aplanar-li el camí, però la màcula d’aquesta estratègia ha sigut, fins ara, la no-aplicació de l’amnistia als líders de l’1-O. L’escó buit de Carles Puigdemont al Parlament o el fet que Oriol Junqueras no pugui ser candidat continua sent un significatiu caliu que impedeix fer tabula rasa amb l’independentisme. No obstant, aquest objectiu està ara més a prop de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l’amnistia, una decisió clau per al Govern d’Illa, que la considera un punt d’inflexió per a la legislatura espanyola i també clau per a la catalana.Seguir leyendo.... - El Govern impulsa la llei per condonar el deute autonòmic
Davant el que s’entreveu com un final agònic de legislatura, el Govern mira de mantenir lligats un dels seus socis més fiables, ERC, amb qui té diversos acords segellats que encara no s’han materialitzat. Per a això, l’Executiu de Pedro Sánchez ha sol·licitat incloure en el ple extraordinari que se celebrarà dijous vinent el debat de totalitat del projecte de llei per condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquest primer pas de la tramitació parlamentària tirarà endavant després que Junts anunciés aquest mateix dijous la seva predisposició a permetre la negociació.Seguir leyendo.... - L’Executiu deixa clar que "no hi ha sobre la taula" una reunió de Sánchez i Puigdemont
El Govern central temptejant una reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont des que es va aprovar la llei d’amnistia al Congrés, fa més de dos anys, tot i que llavors no s’esperava el fre a la seva aplicació per part del Tribunal Suprem. Uns mesos després, coincidint amb el tradicional balanç de final d’any, el cap de l’Executiu va encoratjar una trobada fins i tot abans que es pronunciés sobre la norma el Tribunal Constitucional. La possibilitat de celebrar aquesta trobada es va anar refredant posteriorment, igual com la relació de Junts amb el Govern, i ara ni tan sols l’aval de la justícia europea l’ha posat a l’agenda de la Moncloa.Seguir leyendo....