Sitio web1,30UANGELOND CELL 3852585s www.oaruprtodia.c om DINASCHOEMANDE GRUPO ZETA elPeriódico 23 PARA GENTE COMPROMETIDA DAVID BONVEHÍ, PRESIDENTE DE LOS EXCONVERGAg4 25 5dra TEMA DEL DÍA Puigdemont fractura un PDECat en liquidación La nueva dirección recibe un voto de castigo El partido abraza y se disolverá expresident Catalunya en de casi el 30% la vía unilateral en la Crida del ¿Elecciones en diciembre? as Josep Martí Blanch UN COCHE EMBISTE EL 'CEMENTERIO' AMARILLO DE VIC aconductor irrumpió en la plaza Major y derribó decenas de las 2.500 cruces plantadas el sábado en apoyo a los politicos presos. GETTYISAMUELDE ROMAN Luis Fonsi Despacito en el Liceu verano RELATOS DE VERANO Selene y los cuatro element Lucía Etxebarria FILLO DO ATLANTICo El cantante puertorriqueño actúa hoy en Barcelona Macron también moderniza su uerte de veraneo ari Codge
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Que tornin les festes
Que arribi la pau al món, que deixem d’esprémer la Terra, que la cooperació no es retiri, que el benestar arribi a tots els racons del planeta... La llista dels grans desitjos per al 2026 pot ser infinita, però, per anar recuperant l’esperança en l’ésser humà, hi ha un anhel molt més pròxim i factible: que els veïns de Villamanín siguin capaços de reescriure un guió tristíssim. Ja sabeu, aquest cop de sort que es va tornar desgràcia quan la comissió de festes d’un petit poble lleonès va extraviar un talonari corresponent a dècims que havia venut. De la joia del Gordo a les llàgrimes de l’atzagaiada. De la il·lusió d’uns joves que, de manera desinteressada, miren d’insuflar vida a un entorn rural que agonitza davant la mesquinesa de quatre veïns que es neguen a cedir una petita part del premi perquè l’alegria arribi a tothom. Ara per ara, els joves ja han lliurat el seu premi personal i el desè que tenien com a organització (un total de dos milions d’euros) i esperen amb - El desastre polític del 2025
Arribats als últims dies del 2025 hi ha una cosa que obliga a mirar enrere. Deu ser la força que exerceix el passat tot i que sigui tan pròxim. Les sensacions no són bones. Més aviat, nefastes. Per a què ens hem d’enganyar. Sobretot en la política. Les coses han sortit malament a tots els patis. Em refereixo als que pretenen impulsar un estatus centrat i d’Estat. En concret, els dos partits que han governat aquests últims 40 anys.Seguir leyendo.... - Contradir la nit
Els poetes i les cançons ens informen de dues maneres saludables i senzilles d’acabar l’any i començar-ne un de nou. Dues lliçons humils que tant serveixen per arxivar el vell com per afrontar la novetat. L’any que arriba està programat per passar a la història just després d’haver passat un any. La novetat més destacada és que ens preparem perquè això sigui així. D’altra banda, el nou any, la simple arribada del dia primer, genera en les ments inquietes un vague desig de renovació amb la intenció d’acordar el calendari establert amb la pròpia dinàmica individual, com si realment girar un full impliqués canvis radicals. Hi ha qui pensa a abaixar muntanyes i fer-les més petites i hi ha qui calcula que podrà aturar el mar. És molt millor, en aquest sentit, regalar a algú un parell de llibres i dedicar-se amb minuciositat a escriure-hi endreces i, en tot cas, acabar fent una copa en un cafè. La frontera del temps, la frontera que ens fem nostra perquè bé que cal establir les fites - Trànsit multarà des de l’1 de gener a qui no utilitzi la V16
Demà, 1 de gener del 2026, passarà a la història com el dia en què els triangles de senyalització d’accidents a la carretera deixaran de ser obligatoris (ho eren des de 1999) i passaran a ser substituïts per la nova balisa lluminosa connectada V16. Així s’estableix en el reglament general de Trànsit i així serà. Per tant, tothom que tingui un accident i no senyalitzi correctament amb la llum d’emergència V16 la posició del vehicle podrà enfrontar-se a una multa de 80 euros. L’ús només dels triangles ja no servirà.Seguir leyendo.... - La força imparable dels fenòmens extrems
Els fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més freqüents com evidencia un recent estudi que assenyala que el risc de desastres naturals s’ha multiplicat per 10 en tan sols una dècada, són un efecte visible i innegable del canvi climàtic. I el 2025 Espanya els ha patit especialment. A l’estiu, la Península va viure la pitjor temporada d’incendis forestals de les últimes dècades amb una superfície calcinada sense precedents: més de 400.000 hectàrees, gairebé 10 vegades més que el 2024 i superant àmpliament l’anterior rècord del 2022, no gaire més de 300.000 hectàrees. Això a banda, les flames van originar xifres màximes de CO2i van convertir l’estiu en el més contaminant d’Europa. Una part de tot plegat s’explica perquè aquest estiu ha sigut el més càlid des que hi ha registres (1961), amb temperatures de fins a 45,8 C i més de mil morts relacionades amb la calor.Seguir leyendo....