Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30UANGELOND CELL 3852585s www.oaruprtodia.c om DINASCHOEMANDE
GRUPO ZETA
elPeriódico 23
PARA GENTE COMPROMETIDA
DAVID BONVEHÍ, PRESIDENTE DE LOS EXCONVERGAg4 25 5dra
TEMA DEL DÍA
Puigdemont fractura un
PDECat en liquidación
La nueva
dirección
recibe un voto
de castigo
El partido abraza
y se disolverá
expresident
Catalunya en
de casi el 30%
la vía unilateral
en la Crida del
¿Elecciones en
diciembre? as
Josep
Martí Blanch
UN COCHE EMBISTE EL 'CEMENTERIO' AMARILLO DE VIC aconductor irrumpió
en la plaza Major y derribó decenas de las 2.500 cruces plantadas el sábado en apoyo a los politicos presos.
GETTYISAMUELDE ROMAN
Luis Fonsi
Despacito
en el Liceu
verano
RELATOS DE VERANO
Selene y
los cuatro
element
Lucía Etxebarria
FILLO DO
ATLANTICo
El cantante puertorriqueño
actúa hoy en Barcelona
Macron también
moderniza su
uerte de veraneo
ari Codge

Noticias
  • Contra el negacionisme climàtic
    Les conseqüències de l’escalfament global sobre el clima són cada vegada més evidents. Glaceres que es fonen i causen milers de morts, com al Nepal, i fenòmens meteorològics extrems amb greus efectes sobre la natura i els hàbitats humans.Seguir leyendo....
  • Enviar un correu no vol dir notificar
    Els correus electrònics també poden fallar. Una caiguda d’Outlook o de Microsoft 365 pot deixar sense entregar un contracte, una factura o qualsevol altra comunicació important. Però ¿qui respon si el missatge no arriba mai al destinatari i aquesta falta de recepció provoca un perjudici econòmic o contractual? La resposta depèn de les circumstàncies, tot i que s’ha de dir que la legislació ofereix un punt de partida: el treballador no és automàticament responsable d’una incidència tecnològica aliena a la seva actuació.Seguir leyendo....
  • ¿Qui mourà els diners?
    Joseph Schumpeter, un dels economistes més prestigiosos del segle XX, va ser ministre de Finances d’Àustria de març a octubre del 1919. Va ser el fitxatge de luxe d’una coalició de govern socialista i democratacristiana que havia de tirar endavant un país destrossat després de la Primera Guerra Mundial, un cop escapçat l’imperi austrohongarès. El pas de l’autor de la teoria de la destrucció creativa pel ministeri va ser un disbarat. Les seves propostes reforma tributària, programa de xoc per estabilitzar la moneda, facilitar les inversions estrangeres, bonificar fiscalment les empreses nacionals i la seva oposició a nacionalitzar indústries bàsiques o a unir-se a Alemanya van xocar amb el líder socialista i ministre d’Afers Exteriors Otto Bauer.Seguir leyendo....
  • Avui no tens cap e-mail
    Els entranyables personatges que Meg Ryan i Tom Hanks van fer famosos a Tens un e-mail, la comèdia romàntica de fa gairebé 30 anys en què s’enamoraven a través del correu electrònic, haurien patit una espera angoixant dijous passat amb la dramàtica caiguda d’Outlook arreu del planeta. El col·lapse global de Microsoft, que va afectar la seva principal plataforma de correu però també la de videoconferències, va deixar milions de persones incomunicades, empreses paralitzades, gestions frustrades i una infinitat de missatges que ja ningú sap on deuen haver anat a parar. Perquè, a diferència d’aquell món que ja no existeix, en què la Meg i el Tom flirtejaven per un canal que aleshores encara era una raresa, avui l’e-mail no és només el mitjà hegemònic per on passa la nostra vida domèstica, financera, laboral i personal, sinó també una part essencial de la nostra identitat. La nostra adreça electrònica equival, si fa no fa, al nostre DNI, al nostre número de telèfon o a la nostra empr
  • Repensar les cimeres del clima
    Aquesta setmana ha començat a Antalya (Turquia) una nova edició de la cimera del clima. Malgrat la proliferació de fenòmens climàtics extrems, la notícia d’aquesta edició és que s’arribarà als 100.000 participants, una xifra que indica clarament que ha deixat de ser una reunió governamental multilateral per convertir-se en una mena de gran fira internacional de solucions davant l’anomenat canvi climàtic antropogènic. Aquest canvi d’orientació no és necessàriament negatiu, però convé reconèixer-lo per canviar les expectatives d’una cimera com aquesta. Des d’Antalya no sortiran grans acords ni nous compromisos normatius dels estats. I això no voldrà dir que sigui un fracàs, com alguns fonamentalistes auguren sempre al començament d’aquestes cimeres.Seguir leyendo....