Sitio web1,30ARCELORA CBL 942355a.ss www.giuponDRRANDEZ GRUPO ZETA el Periódico 10 «Cambio de etapa>» PARA GENTE COMPROMETIDA LOS PRESIDENTES SE VOLVERÁN A REUNIR EN BARCELONPiGnas2 ayeditona Torra celebra«la sinceridad, el respeto y el ILos líderes chocan porla autodeterminación reconocimiento político mutuo» con Sánchez | pero desencallan las comisiones bilaterales POOL/FERNANDO CALVO Sánchez muestra a Torra la fuente junto a la que Antonio Machado se citaba en secreto con la poetisa Pilar de Valderrama, en los jardines de la Moncloa, tras la reunión. EDITORIAL Un hilo de esperanza ARTÍCULOS DE ENRIC HERNANDEz, MARÇAL SINTES Y JOSÉ A. SOROLLA BORIS JOHNSON, SEGUNDO DIMIS IONARIO LOS OTROS OCHO NINOS, A SALVo Las diferencias Luis Enrique sobre el 'brexitLa elecciónoe desmoronan el de la Roja irrita Gobierno británico al madridismo Los buzos van al rescate de los últimos 5 de la gruta tailandesa seleccionador PRIMERA FILA Páginas 34 y 35 PANORAMA Páginas 10 y 11, y editorial PANORAMA Página 14
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Mireia Miralpeix, mestra d’Infantil: «Els nens agraeixen els límits, no poden carregar amb el pes de decidir quan es treuen el bolquer»
-¿S’ha trencat el consens social que el bolquer ha de ser una qüestió resolta abans d’arribar a l’escola?Seguir leyendo.... - Anar al col·le amb bolquers, pijama o talons de Frozen’: la falta de límits familiars tensa la gestió de l’aula a infantil
«¿I si encara porta bolquer?». Aquesta, donant-li les voltes que calgui, és una de les preguntes estrella que, en els últims anys, es repeteix a les escoles catalanes jornada de portes obertes rere jornada de portes obertes. Una cosa que no fa gaire temps era un consens social a l’escola de grans, és a dir, a I-3, cal arribar havent fet a casa l’elaborat treball d’ensenyar a fer servir el bany ha deixat de ser-ho. Cada vegada més famílies consideren que el seu fill «ja deixarà el bolquer quan ho demani». Quan «ho decideixi». «L’anomenada criança positiva’ està comportant moltes, però moltes, dificultats de gestió a les aules catalanes», afirma una mestra amb 20 anys d’experiència a l’escola i dues filles.Seguir leyendo.... - Carles Vilarrubí, l’empresari català amant del cine i la gastronomia que va plorar pel Barça
A Carles Vilarrubí se l’ha conegut durant els últims anys per ocupar la presidència de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i per formar part de la junta directiva del FC Barcelona en l’etapa de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. No obstant, era també un empresari amb un llarg recorregut, un amant de Catalunya, un apassionat de la lectura i un cinèfil empedreït. De memòria prodigiosa, va ser un gran conversador i tertulià.Seguir leyendo.... - Un edifici de Santa Coloma de Gramenet, desallotjat d’emergència dissabte per les pluges
Un edifici del carrer Bruc a Santa Coloma de Gramenet es va desallotjar d’emergència dissabte a la nit, ja que les pluges dels últims dies «havien degradat part de l’estructura superior», informa l’Ajuntament aquest diumenge en un comunicat. Els bombers van rebre cap a les 20.30 hores l’avís d’inundacions a l’edifici, amb 14 vivendes i locals en total, i van detectar esquerdes i filtracions d’aigua en un dels àtics (desocupat), i l’aigua havia arribat fins als replans inferiors de l’edifici.Seguir leyendo.... - Adeu a Brigitte Bardot, mite eròtic del cine francès dels 60 i reina de la chanson’
Fora de si va ser decisió del director Roger Vadim o dels productors de la pel·lícula, triar com a títol Y Dios creo a la mujer’ (1956) va ser un encert absolut. Sobretot per a la carrera de la seva protagonista femenina, Brigitte Bardot, i per al començament de la seva trajectòria com a estrella popular i mite eròtic més poderós del cinema europeu de finals dels anys 50 i de la dècada següent. Bardot, la segona B.B. més important segons Jean-Luc Godard, que la va dirigir a El desprecio’ l’altra B.B. era, per al cineasta francès, Bertold Brecht, no era precisament una nouvinguda quan va protagonitzar Y Dios creó a la mujer’. Nascuda a París el 1934, havia debutat al cinema el 1952 i havia participat en gairebé una vintena de pel·lícules franceses, algunes importants com Si Versalles pudiera hablar’ i Las maniobras del amor’, i en un dels pèplum produïts per Hollywood a Europa, Helena de Troya’, en què va interpretar una esclava de la protagonista.Seguir leyendo....