Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
000CELODEC TEL 823853 6wwDISCEPANDEz
GRUPO ZETA
el Periódico 9
PARA GENTE COMPROMETIDA
ROYAL THAINAVYIAP
ATRAPADOS EN UNA CUEVA EN TAILANDIA
Rescate
de alto
riesgo
Hospitalizados los primeros niños tras
una operación de salvamento en una
galería de 4 kilómetros de profundidad
PANORAMA
Páginas 12y 13
ENVIADO ESPECIAL
Adrián Foncillas
SONDEO DEL GESOP ANTE LA CUMBRE SÁNCHEZ-TORRA
PMADE DA
Páginas 2 a4y editorial
El 62% prefiere mejorar el
autogobierno a la república
ISolo dos de cada 10 apoya
que Catalunya camine
hacia la independencia
I La mitad de los votantes de
ERC y el 38% de JXCat
quieren un pacto con el Estado
TSAA TUEAICBLUE HACERP
QUE CATALUNYA TIENE
Buscar la independencia
21,5%
Mejorar el autogobierno62,0%
El Gobiemo italiano se agrieta
por el agujero presupuestario
PANORAMA Páginas 16y 17
RCSE E08876695
Barcelona,
nuevo paraiso
O FES-TE UN BOSTON
l oblida't de la disfunció erectil
i l'ejaculació precoç
de sedes
tecnológicas
Las adolescentes se ponen
al frente de la cruzada 'veggie'902 907 681
COSAS DE LA VIDA Páginas 24 y 25
PANORAMA
BOSTN
Páginas 20 y 21
WWW.BOSTON.ES
MEDICAL GROUP

Noticias
  • L’alegria es diu Espanya
    Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo....
  • Fes-me un altre túnel
    Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo....
  • La selecció espanyola elogia la normalitat
    Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo....
  • L’enemic comú
    En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo....
  • Lamine somriu i Oyarzabal castiga
    Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....