Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30eRIGELAIRE CEL 1354535HREC
GRUPO ZETA
elPeriódico 12
PARA GENTE COMPROMETIDA
LA POLÍTICA EUROPEA DE ACOGIDA, DE NUEVO EN EVIDENCIA PG052 ayeditora
España da un paso al
nte por los migrantes
Sánchez ofrece desembarcar en Valènciaa | Médicos sin Fronteras agradece el «gesto»,
los 629 del'Aquarius', vetado por ltalia y Malta pero duda de que el barco pueda llegar al puerto
AFP/KARPOVISOS MEDITERRANEE
Rescate de migrantes por la tripulación del 'Aquarius', el 9 de junio en el Mediterráneo
| La muerte del niño
La cumbre
de la última
frontera de
la querra fría
Los líderes de EEUUy
Nuevo
mazazo
judicial al
PP por la
corrupcion
piloto pone el foco PRESENTAMOS
deportes de riesgo
en la edad en los
ANKIA
FACIL
PRIMERA FILA Página 43
LUuva en BCN,aumás
tu dinero.
sol en Londres:
Corea del Norte exploran
vías en pos del deshielo
en un encuentro histórico
PANORAMA
Páginas 12 y 13
la loca primavera
Ricardo
Costa
uno de los
condenados.
DESCUBRE MAS EN BANKIAES
del 2018
COSAS DE LA VIDA Páginas 28 y 29
PANORAMA
Páginas 14 a 17 yeditorial

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....