Sitio webMor als 46 anys Dolores O'Riordan, la cantant dels Cranberries 04-11 SENTENCIA IISTORICA CAS PALAU CDC, condemnada ara.cat JORDI MONTULL DANIEL OSACAR FELIX MILLET Nou anys i vuit mesosSet anys i mig per a la Quatre anys i cinc mesos de presó per lespoli del mà dreta de Milleti per a lextresorer de CDO, Palau de la Música quatre per a la seva filla que ha de tornar 6,6 milions I6 DE GENHR IDEL 2O18 130 EURCOs B. CULLA Res-tampoc respectable in personal- hauria d'impedir que la majoria sorgidn el 21-D es fes efectiva l operant MANUEL RIVAS esoriptoriperiodisto MIT, ENTIRE BEIXES2 Entene que hi hagi gent que analitzi els errors del Procés, però no que sobvil l'altre proeés: el "rearmament centralista Felix Millet va acudir ahir a l'Audiència de Earcelona per recollir la sentencia que el condemna a nou anys i vuit mesos de presó, però el previsible recurs fa improbable l'ingrés immediat de lexpresident del Palau de la Música en un centre penitenciari. MARIMANGEAS Els lletrats del Parlament no avalen ni la investidura telemàtica ni el vot delegat Urgeix una agora de t desvinculada ue dieul ler erses sLa mesa dedat, que formen tres membres d'ERC, decidirà sobre la delegació de vot pel seu nom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’edifici Venus de la Mina s’enderrocarà el 2028, tres dècades tard
L'enderroc de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, serà una realitat l'any 2028. Previst des de l'any 2001, la demolició d'aquest gegantí bloc de pisos serà l'expropiació més important que s'ha fet mai a Catalunya. Després de dues dècades d'estira-i-arronsa, aquest dijous el Consorci de la Mina –format per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona– ha aprovat el pla que preveu l'enderroc definitiu. En total quedaran en runes 244 habitatges de protecció oficial i 15 locals, fet que provocarà el reallotjament de 105 veïns que compleixen els requisits del pla i una indemnització o la possibilitat de lloguer social de tots els altres residents. En el seu espai s'hi alçaran, entre altres edificis, un nou complex administratiu de la Generalitat i una escola bressol.
Esquerra inclou al programa fer de Catalunya "un país lliure de casinos"
El xoc entre el Govern i els comuns pel Hard Rock va acabar desencadenant l’avançament electoral del 12-M. El grup de Jéssica Albiach exigia aturar el macrocasino per aprovar els pressupostos del 2024, mentre l’executiu de Pere Aragonès, tot i admetre que no era un projecte que li agradés, assegurava que no podia revertir-lo –els comuns defensaven que sí–. Ara Esquerra recull al seu programa electoral pel 12-M el seu compromís per revertir la rebaixa fiscal al Hard Rock i, d’aquesta manera, “posar les bases per fer de Catalunya un país lliure de casinos”. És a dir, els republicans expliciten ara el seu rebuig al macrocasino. Un compromís que ja ha rebut la crítica de la candidata dels comuns, Jéssica Albiach. “Una llàstima que hàgiu desaprofitat la presidència de la Generalitat per fer-ho”, ha escrit a X.
Per què s'han triat les dessalinitzadores mòbils
Vaixells? Interconnexions de xarxes? Ni l'una ni l'altra. Dessalinitzadores mòbils. Aquesta és l'opció per la qual ha optat el Govern davant la persistència de la sequera i la proximitat de l'estiu. La primavera ha parat el cop, però no està servint per remuntar l'escassedat de reserves als pantans. La solució adoptada per l'executiu respon a una combinació d'arguments. N'hi ha de tècnics, però també de polítics.
Un dels jutges que instrueix les causes contra l'independentisme rep un fals paquet bomba al seu despatx
El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre, va rebre dijous passat un fals paquet bomba que va ser detectat abans que arribés al seu despatx de la Ciutat de la Justícia, segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA. A dins del paquet, d'una mida similar a una capsa de sabates, hi havia una estació meteorològica que simulava ser un temporitzador i just a sota hi havia un paquet més petit embolcallat, que a simple vista semblava la càrrega explosiva.
Un estudi constata per primer cop l'augment d'ideacions i temptatives de suïcidi a Catalunya arran de la covid
La covid-19 va sacsejar el món a tots els nivells ara fa quatre anys i des d'un primer moment els experts van advertir de les conseqüències en la salut mental que es derivarien dels mesos de confinament i de restriccions. Ara, investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han constatat i quantificat per primer cop l'important augment de les conductes suïcides no letals, és a dir, d'ideació o intents de suïcidi, arran de la crisi sanitària. En concret, han pujat un 50,77% després del confinament. Els resultats d'aquesta recerca, que ha analitzat les dades de pacients de tots els hospitals de Catalunya, s'han publicat a la revista The Lancet Psychiatry.