Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Aracadabra (4)
.
Per què Esquerra confronta ara amb Aliança?
Que Aliança Catalana (AC) genera incomoditat a Junts, ERC i la CUP, és un fet. També ho és que cap dels tres ha trobat la fórmula per aturar l'ascens d'aquesta formació d'extrema dreta. Junts és qui pateix més aquest auge, perquè és a qui li esgarraparia més vots, segons els últims sondejos fets públics. Ara bé, si agafem les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Esquerra també tindria una fuita cap a la formació de Sílvia Orriols d'un 4% dels vots –a Junts era d'un 8%–. Fins ara, els republicans havien marcat distàncies amb Aliança, però hi havien entrat a confrontar en comptades ocasions. Ho havia fet la diputada Najat Driouech al Parlament davant les intervencions islamòfobes d'Orriols, per exemple. Però diumenge passat, Oriol Junqueras va anar un pas més enllà i va insinuar directament que Aliança era un "instrument" creat pels serveis secrets espanyols per dividir l'independentisme. Per què ho va fer? Ha canviat d'estratègia, ERC?
Radiografia d'Acciona: la constructora en el punt de mira pel cas Cerdán
Quan Ferrovial va anunciar que volia sortir d'Espanya, Nadia Calviño, aleshores ministra d'Economia, va carregar contra la decisió argumentant, entre altres coses, que si la constructora de Rafael del Pino havia crescut tant era "gràcies a l'obra pública i a la contribució de cadascun dels espanyols durant dècades". Ferrovial no és, però, l'excepció. Totes les grans constructores espanyoles s'han fet grans a l'ombra de la contractació pública, incloent-hi Acciona, la multinacional fundada i controlada per la família Entrecanales (té un 55,12% del capital social) i que des d'aquesta setmana torna a estar en l'epicentre de l'huracà del cas Cerdán, cosa que li ha costat gairebé un 7% del valor a borsa els últims cinc dies.
Espanya al nivell de Nigèria i el Txad: aquest és el rànquing de països més castigats per la crisi climàtica
La crisi climàtica causa pèrdues econòmiques i humanes arreu del món i, darrere, s'amaguen canvis lents, invisibles i sovint difícilment quantificables. Amb la voluntat de tenir una perspectiva general de les conseqüències de l'emergència climàtica i subratllar la importància de les polítiques d'adaptació i mitigació, el Climate Risk Index de l'organització independent Germanwatch publica anualment les pèrdues econòmiques que provoquen els fenòmens extrems en els vint països més colpejats per aquesta problemàtica.
La duresa inexpugnable de la rectitud i la bondat
Més que una història que es desplega, evoluciona i es va fent a mesura que s’hi succeeixen els fets i s’hi acumulen les situacions i l’argument avança, Qui salva una vida, de Núria Cadenes, és com un retaule a les fosques que a poc a poc es va il·luminant per plafons no consecutius. La tria estructural que ha fet l’autora –capítols curts, cronologia desordenada i tendència a l’expressió sintètica i el·líptica– dona a l’obra un aire més de trencaclosques complicat i esquiu que de relat o contarella fàcilment comprensibles.