Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'agricultura es prepara per quan torni la sequera
La sequera que ha colpejat Catalunya durant més de tres anys ha deixat molt tocada l'agricultura. Al Camp de Tarragona, els pagesos han anat veient com la falta d'aigua i les altes temperatures reduïen la producció i cada collita era inferior a l'anterior. La sequera ha durat tant que ha deixat els arbres sense reserves hídriques i alguns, directament, han mort. "Les pluges de l'any passat han refet les oliveres, els ametllers i la vinya, però els avellaners han patit molt", explica Santi Vives Balcells, d'Unió de Pagesos. I és que, per molt que aquests cultius siguin de secà, les recents condicions meteorològiques tan extremes han fet estralls.
Tarragona desbloqueja projectes cabdals que semblaven cronificats
Les grans ciutats, a més de la gestió del dia a dia, sempre tenen sobre la taula grans projectes que costa tirar endavant, sigui per falta de pressupost o perquè cal implicar altres administracions, com el Govern de la Generalitat o el de l’Estat. Tarragona no és una excepció. En els darrers deu anys, els alcaldes que han gestionat la ciutat han hagut de pensar i repensar solucions per a l’antiga Tabacalera, per a la Savinosa, per a la falta de finançament pel manteniment de les restes romanes, el creixement urbanístic de la ciutat o la nova estació ferroviària. Encara cal desbloquejar alguns projectes però la realitat és que, després de deu anys, els més importants ja tenen, almenys, un horitzó.
El turisme segueix gaudint de Tarragona tot i el sotrac de la pandèmia
El turisme espanyol i internacional segueix apostant per la demarcació de Tarragona. Durant els anys de la pandèmia, les xifres van caure en picat i la pèrdua dels turistes russos per culpa de la guerra amb Ucraïna també ha estat un contratemps, però el sector ha sabut recuperar-se i ja frega les xifres rècord del 2017, quan es van registrar 22,3 milions de pernoctacions. Enoturisme, restes romanes de Tàrraco, gastronomia, destinacions de platja totalment consolidades com Salou i un parc d'atraccions que no ha parat de créixer. Port Aventura està celebrant aquest 2025 el seu 30è aniversari i ho fa amb unes xifres incontestables: des del 1995 ha invertit 1.800 milions d'euros i ha rebut més de 100 milions de visites. Actualment, dona feina a 24.000 persones i representa el 0,5% del PIB de Catalunya. L'any 2017 el parc d'atraccions va obrir Ferrari Land, de manera que va ampliar encara més l'oferta d'oci, així com nous hotels i restaurants.
Juli Garreta, un geni musical (1925)
De l’editorial de La Veu de Catalunya (3-XII-1925) publicat l’endemà de la mort, avui fa cent anys, del compositor Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875 - 1925). Una anècdota significativa del reconeixement del geni musical de Garreta és la protagonitzada per Igor Stravinsky (Oranienbaum, 1882 - Nova York, 1971). Després d’escoltar la sardana Juny, el 19 de març del 1924 a l’Ateneu Barcelonès, el mestre rus va exclamar “Més Garreta!” Estava sorprès i admirat, va dir, de l’espontaneïtat esponerosa i de la tècnica depurada del músic català.
Illa brinda per un boom català a Llatinoamèrica
L'any de Barcelona com a ciutat convidada només faltava la inauguració oficial del pavelló català a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Últim dia de discursos, aquesta vegada majoritàriament en llengua catalana i amb picada d'ullet a l'emblemàtica directora de la FIL, Marisol Schulz Manaut, a qui al matí l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que concedia la Medalla al Mèrit Cultural de la ciutat. Al costat de Schulz hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa; l'alcalde barceloní, Jaume Collboni; els consellers de Cultura i d'Exteriors del Govern, Sònia Hernández i Jaume Duch, a més del president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis.