Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • María Angustias Salmerón: "Si necessites que el teu fill porti un mòbil per anar a comprar el pa, és millor que no deixis que hi vagi"
    María Angustias Salmerón és una de les veus més lúcides sobre l’impacte dels mitjans digitals en el desenvolupament infantil. Pediatra especialitzada en salut digital, defensa la necessitat d'una regulació urgent perquè ens afecta a tots. Després de la seva participació en un debat sobre benestar digital i menors que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, María Angustias Salmerón parla de recuperar les relacions socials davant un ecosistema digital cada vegada "més complex" i reclama "una tecnologia que sumi, que eduqui, que protegeixi i que estigui de veritat al servei de la societat".
  • Els estudis frenològics de Marià Cubí (1843)
    D’un llarg article assagístic de Jaume Balmes (Vic, 1810 - 1848) a La Sociedad (15-VI-1843). Traducció pròpia. Aquest desembre ha fet cent cinquanta anys de la mort del lingüista Marià Cubí (Malgrat de Mar, 1801 - Barcelona, 1875), propagandista de la frenologia. Cubí seguia les teories de l’anatomista i fisiòleg Franz Joseph Gall (Baden, 1758- París, 1828), que també van influir en el metge i criminòleg Cesare Lombroso (Verona, 1835 - Torí, 1909), qui encara ens era glossat en els anys seixanta a les classes de Dret Penal de la Universitat de Barcelona. Balmes, filòsof i periodista, va criticar aquesta pseudociència des de la revista que dirigia.
  • 'Wolfgang', la Fundació Miró i David Bueno, entre els protagonistes de la 'Nadala' de la Fundació Carulla
    La Fira Mediterrània de Manresa, la Fundació Joan Miró, la pel·lícula Wolfgang i l'espectacle Òpera a les venes són quatre dels deu projectes culturals protagonistes a la Nadala 2025 de la Fundació Carulla, una publicació que l'entitat edita cada Nadal des de fa 59 anys. La publicació s'ha presentat aquest dijous en un acte a la seu barcelonina de la fundació durant una "experiència artística immersiva", que s'ha inspirat en l'essència dels deu projectes que protagonitzen l'edició, tal com informa Efe.
  • SOS dels ajuntaments a la Generalitat per atendre les persones que viuen al carrer
    Ajuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.
  • Sant Pau revelarà en una nova sala l'excepcional col·lecció barroca
    Els mecenes han deixat una profunda empremta en la història de Catalunya. El cavaller targarí Pau Ferran és recordat perquè a la seva mort, el 1649, va deixar 100.000 ducats per a la construcció de la Casa de la Convalescència, l'edifici annex a l'Hospital de la Santa Creu i actual seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara el seu retrat agafa tot el protagonisme en una de les sales del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX. És aquí on dos tècnics, David Silvestre i Irene Panadés, n'examinen l'estat de conservació per preparar la futura restauració.