Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Delcy Rodríguez anuncia una amnistia per "reparar ferides" a Veneçuela
La presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, va proposar aquest divendres l'aprovació una llei d'amnistia general per "reparar les ferides" que ha deixat la confrontació política al país sud-americà, una mesura que beneficiarà els presos polítics detinguts des del 1999 fins a l'actualitat, període que cobreix els governs del chavisme.
Un dels dos periodistes de la CNN detingut als EUA, posat en llibertat amb càrrecs
El periodista nord-americà Don Lemon, expresentador estrella de la cadena CNN, va ser posat en llibertat sota fiança aquest divendres (ja dissabte a Catalunya), aproximadament un dia després de ser arrestat a Los Angeles per suposadament violar la llei federal mentre cobria una protesta a una església de Saint Paul (Minesota) contra les batudes migratòries del Govern de Donald Trump.
"Portem més de mitja vida junts, no ens plantegem que d'aquí a 10 anys això no pugui existir"
Es van conèixer de la manera més atzarosa, quan encara no existien les xarxes socials i trobar-se amb joves que compartien la mateixa afició era un procés més lent. Alguns d'ells havien participat a Òpera a Secundària, un projecte educatiu que reunia alumnes de diversos instituts de Barcelona per interpretar òperes. Quan van acabar, van escriure's dedicatòries als guions i van deixar-se apuntats els números de telèfon. Un temps després, a l'hora del pati, Adrià Aubert i una colla d'amics volien fer un musical i, com que necessitaven gent, va decidir anar a buscar aquells joves amb qui havia coincidit a Òpera a Secundària. "Recordo que a alguns els vas trucar al fix, aleshores no hi havia mòbils, i l'agafaven els pares! I a d'altres els vas enviar una carta", diu Núria Cuyàs.
Del "Barça sí, Laporta no" a un gir de guió propiciat pel poder a l'ombra de sempre
Des que el Barça va decidir clausurar sine die l'Espai d'Animació (EDA), el novembre del 2024, la tensió entre els grups que en formaven part i el club havia anat en augment. Les postures estaven totalment enrocades i semblava impossible que hi hagués cap tipus de reconciliació. La directiva de Joan Laporta els exigia que paguessin els 21.000 euros de multes derivades del mal comportament dels aficionats. I ells, que posaven en dubte que fossin els culpables reals de les sancions, es negaven a pagar ni un cèntim i exigien un diàleg que el club no volia acceptar. De fet, la junta va tirar pel dret i va presentar a l'assemblea de compromissaris el projecte Gol 1957, un espai d'animació creat i coordinat pel club on –tenint en compte els requisits proposats– no hi hauria lloc per a cap dels antics membres. Res feia pensar que, a mitjans de gener, hi hauria un gir de guió i que les dues parts s'asseurien per parlar i establir les bases d'una reconciliació.
Vida i mort d'un amo del seu destí
A l’erudita introducció que ha escrit per a la present reedició de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, el professor Josep Murgades fa una mena de genealogia o d’inventari de moltes de les descripcions, interpretacions i anàlisis que, més o menys perspicaces, més o menys reduccionistes, s’han fet al llarg de les dècades de l’estudiadíssima novel·la de Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873–Barcelona, 1952): balanç autobiogràfic disfressat de novel·la, exemple de narrativa ruralista, història d’un self-made-man, “l’última novel·la modernista”, concreció d’aquell precepte d’Albert Camus segons el qual la novel·la és un “univers on l’acció troba la seva forma”... La introducció de Murgades, instructiva en la seva naturalesa de mostrari hermenèutic, és pertinent com a presentació d’un clàssic de la novel·la catalana del segle XX perquè implícitament ens recorda que, més enllà del que se n’hagi dit i escrit fins ara, el nostre deure lector és procurar lleg