Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Els autònoms reivindiquen "unes regles de joc més justes" per impulsar la seva activitat
Pimec Autònoms ha celebrat aquest dilluns la tercera edició de la Nit dels Autònoms, una vetllada en què la presidenta de la sectorial, Elisabet Bach, ha defensat "unes regles de joc més justes i adaptades a la realitat actual" i la reforma del RETA i de l’IRPF per adaptar-lo a les característiques de l’activitat autònoma, així com la simplificació administrativa i la limitació de la responsabilitat dels professionals del col·lectiu. A l'esdeveniment hi han assistit més de 250 persones i també ha comptat amb les intervencions de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero i del president de Pimec, Antoni Cañete. 
Neix una IA que diagnostica millor les malalties ultrarares que la de Google
Un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de l'Escola de Medicina de Harvard ha creat un model d'intel·ligència artificial (IA) per identificar quines alteracions són més propenses a causar malalties ultrarares, fins i tot quan aquestes mutacions no s'havien observat mai en cap persona al món. Un sistema que ha d'ajudar en el diagnòstic d'unes patologies històricament invisibilitzades i amb un infrafinançament per part dels laboratoris i les farmacèutiques.
La distopia (molt possible) de mitjans sense públic
Llegeixo un article interessant de Margaret Simons al Guardian on alerta de com la IA està canviant la relació entre els periodistes i l’audiència. Segons la seva pessimista previsió, el fet que cada cop més algunes capçaleres firmin acords econòmics amb les grans tecnològiques pot acabar provocant que els mèdia deixin de ser negocis que venen al consumidor per ser negocis que venen a altres negocis. Cada vegada hi ha més gent que s’informa pels sumaris que es troba a Google o els proporcionen les IA. Si la venda d’informació deixa de fer-se a l’audiència, les implicacions poden ser greus: el ciutadà deixa d’estar al centre editorial, l’oligarquia tecnològica pot tenir una mà determinant en què forma part de la discussió pública i es perdria la possibilitat dels mitjans de posar temes en l’agenda pública, perquè les cerques determinarien de què es parla (i no el criteri editorial).
Les dades desmunten el mite de les denúncies falses: només el 0,0005% ho són
L'any passat disset dones a tot l'Estat van ser denunciades per suposadament haver presentat una denúncia falsa en un procediment per violència masclista. Només un cas va acabar en condemna per a la denunciant. Això representa únicament un 0,0005% de les 199.094 víctimes que van acudir als jutjats de violència sobre la dona. Les dades de la Fiscalia mostren en tota la seva sèrie històrica –des del 2009– que els casos de denúncies falses en violència masclista són estadísticament irrellevants, mil·lèsimes parts del total de casos. Amb tot, el mite al seu voltant moltes vegades continua sent una arma llancívola contra les víctimes.
Els Pujol a l'Audiència Nacional: tot el que ha passat entre bastidors
A quarts de vuit del matí ja hi havia periodistes esperant a la porta de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. L’indret, al mig d’un polígon industrial, és poc gratificant: asfalt, camions, naus industrials i envoltat de policies nacionals. També hi fa aquell fred sec de la meseta central que obliga a portar guants, gorro i abric polar. Tots els càmeres esperen una imatge: la família Pujol entrant a l'Audiència Nacional. Difícilment els Pujol s'haurien imaginat, quan el pare va deixar la presidència de la Generalitat fa 22 anys, que acabarien seient tots al banc dels acusats a Madrid. Els intocables no només van deixar de ser-ho, sinó que es van convertir en la diana de l'Estat durant el Procés. Un Procés que ja no omple portades de diaris, però que avui ha tornat a ser molt present a la sessió de San Fernando de Henares.