Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
De fit a fit
Mor l'actor Robert Duvall als 95 anys
L'actor californià Robert Duvall va morir diumenge als 95 anys a casa seva a Middleburg, a l'estat de Virgínia, segons informen mitjans nord-americans i ha confirmat la seva dona, Luciana Duvall. La seva trajectòria, que va començar amb papers a pel·lícules com Matar un rossinyol (Robert Mulligan, 1962), ha deixat personatges icònics del cinema com el militar surfista d'Apocalypse now (1979) i l'advocat dels Corleone a El padrí (1972 i 1974), films dirigits per Francis Ford Coppola on va destacar per la seva versatilitat. No tenia res a veure l'excèntric coronel que feia sonar La càrrega de les valquíries abans d'atacar que el conseller de gestos més austers a sou de la màfia.
Visita guiada a Gaza
Dilluns, al Telenotícies migdia, Anna Garnatxe i Xavi Coral ens recordaven la treva de quatre mesos a Gaza, tot i que Israel hi continua prohibint l’accés a periodistes. Informaven que malgrat aquest context de suposat alto el foc, els atacs s’han mantingut i han provocat més de sis-cents morts. Especificaven que molts d’ells havien estat assassinats quan creuaven la frontera, ara anomenada “línia groga”. Aquesta introducció servia per anunciar que el corresponsal de TV3 a Jerusalem, Jordi Brescó, havia pogut entrar a Gaza de l’única manera que era possible fer-ho: amb un comboi organitzat i controlat per l’exèrcit israelià. “Les imatges tenen valor, però hi han posat moltes limitacions, encara que Israel ho presenti com una gran oportunitat per als periodistes”. Aquest preliminar era necessari per advertir que aquell operatiu tenia més una intenció propagandística que no pas periodística.
Les baixes laborals i la mandra (periodística)
La qüestió de l’absentisme laboral és equívoca, ja des del nom, perquè l’etiqueta engloba les baixes no justificades i les que sí que ho estan per motius mèdics. No és una qüestió només semàntica: està en joc el coixí social que encara permet als ciutadans –bé, més als assalariats que als autònoms– posar la salut per davant de la feina. L’Abc en parlava en portada amb el següent titular: “Les baixes per trastorns mentals en joves pugen un 365% en set anys”. És un augment que fa posar les mans al cap de preocupació, però el subtítol del rotatiu no posa el focus en la salut mental d’aquest col·lectiu sinó en el possible frau: “Els dilluns concentren tres de cada deu incapacitats, quasi el doble que els divendres”. És una frase que empeny el lector a pensar en la picaresca, quan el que hauria de fer és obligar-nos a preguntar per què els joves estan mutant la seva relació amb el treball. Més enllà de la narrativa simplista de si són de vidre o cotó fluix, cal exami
El vertader problema dels pits de Sarah Santaolalla
El bust femení no és només una part del cos: és un territori simbòlic. Gran o petit, visible o dissimulat, terç o pensívol, ha estat històricament un instrument amb el qual es mesura, es classifica i, sobretot, es desacredita les dones. El passat 10 de febrer, al programa El Hormiguero d’Antena 3, aquest mecanisme es va activar amb una naturalitat inquietant. La col·laboradora Rosa Belmonte va desautoritzar la tertuliana Sarah Santaolalla –arran de les seves crítiques a Felipe González– amb una frase que no discutia cap idea, sinó que reduïa la interlocutora al seu cos: “mitad tonta, mitad tetas”. Els riures còmplices del plató, inclòs el del presentador Pablo Motos i el del darrer Premi Planeta Juan del Val, no eren anecdòtics. Formaven part del ritual.