Frankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
El Diari del Còmic
Al diari ARA ja fa molts anys que ens creiem que el còmic és un art i també un gènere periodístic en el qual hi ha opinió, informació, reflexió i humor. Per això, coincidint amb el Comic Barcelona, substituïm les fotografies per dibuixos de vinyetaires que donen la seva visió de l’actualitat.
Arribar a l’orgasme gràcies a Gillian Anderson i un assassí psicòpata
Si amb Scream el cinema de terror va entrar en la seva fase meta, amb Teenage sex & death at Camp Miasma, que va inaugurar la secció Una Certa Mirada del Festival de Canes, el gènere entra en una nova fase d’hiperreflexió i autoconsciència absoluta. La pel·lícula de Jane Schoenbrun és una carta d’amor al subgènere slasher dels anys 80 –el de sagues com Divendres 13, Halloween o Malson a Elm Street– i, al mateix temps, una sàtira implacable i plena d'acudits cinèfils sobre l’obsessió del Hollywood actual per les franquícies, remakes i reboots. Però, sobretot, és una cosa insòlita el 2026: una reivindicació del poder dionisíac del cinema de terror, que va ser l'espai audiovisual en què diverses generacions d'adolescents –especialment la dels videoclubs dels 80– van viure la seva descoberta sexual entre estímuls previsibles (nuesa femenina, sexe heteronormatiu) i d'altres menys comuns (psicòpates assassins, litres de sangs, morts violentes).
Milers d’ultranacionalistes israelians recorren la Ciutat Vella pel Dia de Jerusalem
La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes –molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània– han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana.
La família Pujol suma un membre més... l'últim dia del judici
Aquest 14 de maig del 2026 s’ha acabat un cicle a l’Audiència Nacional. S’ha posat punt final a una instrucció que ha durat 14 anys i a un judici que s’ha allargat sis mesos. Un procés que ha canviat de dalt a baix la vida de la família Pujol, començant per la de l’expresident de la Generalitat –de l’ostracisme a la restitució pública– i acabant per cadascun dels seus fills, que han viscut en pròpia pell la caiguda del mite. El cas Pujol ha omplert pàgines i pàgines de llibres i diaris i ha capgirat la història recent del país a l'espera del colofó: el veredicte final de la sala, amb majoria progressista, que ha de decidir si el balanç és negre o blanc en els pròxims mesos.
Stephen Colbert es va acomiadant
La setmana que ve la CBS tancarà The late show with Stephen Colbert. Acomiada la seva estrella principal i posa punt final a la franquícia històrica del late night que va obrir el 1993 amb David Letterman. La cadena ho ha atribuït a les pèrdues econòmiques del programa i a la crisi d’aquest gènere, que va decreixent en espectadors i ingressos publicitaris. Però al darrere hi ha raons més poderoses: les pressions de Donald Trump en un context polític molt hostil. Stephen Colbert ha sigut, durant els últims anys, una de les veus televisives més dures contra el president. I la cronologia dels fets delata que Paramount (l’empresa mare) ha buscat el favor de l’administració en benefici dels seus interessos empresarials, a canvi de lliurar-li el cap de Colbert.
Sitio web