Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • Aracadabra (4)
    .
  • Per què Esquerra confronta ara amb Aliança?
    Que Aliança Catalana (AC) genera incomoditat a Junts, ERC i la CUP, és un fet. També ho és que cap dels tres ha trobat la fórmula per aturar l'ascens d'aquesta formació d'extrema dreta. Junts és qui pateix més aquest auge, perquè és a qui li esgarraparia més vots, segons els últims sondejos fets públics. Ara bé, si agafem les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Esquerra també tindria una fuita cap a la formació de Sílvia Orriols d'un 4% dels vots –a Junts era d'un 8%–. Fins ara, els republicans havien marcat distàncies amb Aliança, però hi havien entrat a confrontar en comptades ocasions. Ho havia fet la diputada Najat Driouech al Parlament davant les intervencions islamòfobes d'Orriols, per exemple. Però diumenge passat, Oriol Junqueras va anar un pas més enllà i va insinuar directament que Aliança era un "instrument" creat pels serveis secrets espanyols per dividir l'independentisme. Per què ho va fer? Ha canviat d'estratègia, ERC?
  • Radiografia d'Acciona: la constructora en el punt de mira pel cas Cerdán
    Quan Ferrovial va anunciar que volia sortir d'Espanya, Nadia Calviño, aleshores ministra d'Economia, va carregar contra la decisió argumentant, entre altres coses, que si la constructora de Rafael del Pino havia crescut tant era "gràcies a l'obra pública i a la contribució de cadascun dels espanyols durant dècades". Ferrovial no és, però, l'excepció. Totes les grans constructores espanyoles s'han fet grans a l'ombra de la contractació pública, incloent-hi Acciona, la multinacional fundada i controlada per la família Entrecanales (té un 55,12% del capital social) i que des d'aquesta setmana torna a estar en l'epicentre de l'huracà del cas Cerdán, cosa que li ha costat gairebé un 7% del valor a borsa els últims cinc dies.
  • Espanya al nivell de Nigèria i el Txad: aquest és el rànquing de països més castigats per la crisi climàtica
    La crisi climàtica causa pèrdues econòmiques i humanes arreu del món i, darrere, s'amaguen canvis lents, invisibles i sovint difícilment quantificables. Amb la voluntat de tenir una perspectiva general de les conseqüències de l'emergència climàtica i subratllar la importància de les polítiques d'adaptació i mitigació, el Climate Risk Index de l'organització independent Germanwatch publica anualment les pèrdues econòmiques que provoquen els fenòmens extrems en els vint països més colpejats per aquesta problemàtica.
  • La duresa inexpugnable de la rectitud i la bondat
    Més que una història que es desplega, evoluciona i es va fent a mesura que s’hi succeeixen els fets i s’hi acumulen les situacions i l’argument avança, Qui salva una vida, de Núria Cadenes, és com un retaule a les fosques que a poc a poc es va il·luminant per plafons no consecutius. La tria estructural que ha fet l’autora –capítols curts, cronologia desordenada i tendència a l’expressió sintètica i el·líptica– dona a l’obra un aire més de trencaclosques complicat i esquiu que de relat o contarella fàcilment comprensibles.