Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La nova vida d'Edu Castro, l'entrenador que estima el Barça i la literatura
Enamorat de la cultura lisboeta, Edu Castro (Vigo, 1966) ja fa un any i mig que es perd pels carrers de Lisboa i passeja pels parcs, on s’asseu a llegir algun dels llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria: El Quixot, Història de la filosofia occidental, Ulisses o L’home sense atributs. L’exentrenador del Barça i actual tècnic del Benfica és un àvid lector i està aprofitant la seva aventura a Portugal per conèixer més a fons la literatura de José Saramago i d’António Lobo Antunes. “La sortida del Barça mai és planejada, però estic aprofitant el temps al Benfica. No era un objectiu que tingués fixat, però un cop arriba fa il·lusió”, explica a l’ARA.
Trump exigeix "accés total" a Veneçuela i amenaça amb nous atacs
Primer va afirmar que Veneçuela no seria una colònia dels Estats Units. Després, que l'únic president del país es deia Nicolás Maduro. Però aquest diumenge, actuant ja com a "presidenta encarregada", Delcy Rodríguez ha canviat el to que el chavisme utilitza habitualment per enviar un missatge sorprenentment conciliador als Estats Units i estendre una "invitació a treballar conjuntament en una agenda de cooperació". Unes paraules que no han canviat el discurs amenaçador de Donald Trump, que ha exigit "accés total" a Veneçuela i ha advertit d'una possible "segona onada d'atacs".
Catalunya tanca el 2025 amb 12.000 aturats menys en un any de rècords d'ocupació
Punt i final a un any marcat pels rècords en l'ocupació tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, sobretot durant la temporada d'estiu. El mercat de treball català va tancar el 2025 amb 3.874.736 afiliats a la Seguretat Social, un 2,21% més —83.912 persones en termes absoluts— que el desembre de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri del ram. Així i tot, aquest dotzè mes va acabar amb 5.566 ocupats menys que el novembre, un retrocés del 0,14% que allunya la dada total d'afiliats catalans dels màxims registrats en altres moments de l'any.
La dignitat de cantar davant del mirall
Entre reunions d’alcohòlics, casinos i restaurants tailandesos, el gran showman Hugh Jackman torna als escenaris amb Song sung blue (2025) per ficar-se a la pell de Mike Sardina, meitat creativa d’un grup d'homenatge a Neil Diamond que comparteix amb la seva esposa Claire, interpretada per una soferta Kate Hudson. El director Craig Brewer capgira, doncs, els codis del biopic musical per acostar-se a aquests artistes desconeguts amagats darrere la imitació. Però en l'intent per dignificar l’ofici, el resultat torna a posar l'accent en un drama massa ensucrat, tan commovedor com irònicament idèntic a qualsevol altra producció similar.
Per què alguns homes assassinen dones
Publicada per primer cop el 2007, Les parts vermelles és la crònica del judici d’un cas reobert trenta-cinc anys després que quedés sense resoldre: l’assassinat de la tieta de l’autora, un fet que, sense haver-la afectat directament quan va succeir, perquè ella ni tan sols havia nascut, havia planat sempre com un fantasma sobre la família, que no trobava la pau sabent que l’assassí de la Jane Mixer, morta de manera brutal una nit de març de 1969, campava lliure. Però Maggie Nelson és una autora massa poderosa i massa subtil per escriure només una crònica judicial: el llibre agafa derivades íntimes cap a la seva infantesa i joventut, marcades per altres pèrdues, dolor i un desconcert progressiu, i també s’eleva cap a la teoria en proposar un seguit de reflexions més que pertinents sobre els perquès de l’obsessió col·lectiva amb la mort violenta de les dones. Són tres camins –crònica, autobiografia i assaig– que s’entrecreuen aquí i allà, sense un ordre aparent, a cada pàgi