Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La gran banca mima els accionistes després d'un any de guanys rècord
Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).
Connexions que et deixen atònit
Dimecres al vespre, a La revuelta, David Broncano anunciava una connexió en directe amb l’Afganistan per entrevistar un dels millors metges del món. A l’altra banda de la pantalla, des d’un carrer de Kabul, hi va aparèixer el doctor Diego González Rivas per explicar el seu projecte personal: l’endemà inaugurava el primer hospital de cirurgia mínimament invasiva de l’Afganistan i ensenyaria a cirurgians del país a operar amb la seva maquinària. La connexió era bastant deficient, a través d’una videotrucada del mòbil. El metge expressava la seva alegria per ser en aquell país i ensenyava els tres guardaespatlles que el protegien en tot moment: tres homes amb vestimenta paramilitar i armats amb kalàixnikovs que feien cara de pocs amics. “Very safe!”, deia el metge. Va presentar un altre cirurgià, que va saludar l’audiència: “We are really happy!”, va exclamar. Tot seguit van entrar en un restaurant i van pujar en un ascensor fins a una sala on hi havia més homes. Pel mig, unes q
Banc Sabadell: al Cèsar allò que és del Cèsar
No sé si César González-Bueno, de 65 anys, conseller delegat de Banc Sabadell, és fan dels Beatles, però els ha copiat plegant en ple èxit. "Podria haver continuat el temps que hagués volgut, però ha preferit cedir el lloc a algú amb carrera per davant", m'expliquen. Després de cinc anys marxa –diu–, a iniciativa pròpia i d'acord amb el president Josep Oliu, company de batalles i tensions durant l'opa del BBVA, que van fer naufragar, convençut d'haver fet la feina.
La UE davant un nou actor polític: els magnats tecnològics
Donald Trump és un malson per a la Unió Europea. El president dels Estats Units no només ha declarat la guerra comercial al bloc europeu i, entre d'altres, ha amenaçat amb envair territori sobirà comunitari, sinó que també pretén canviar la legislació europea i, fins i tot, la manera de viure del continent. És un objectiu que l'administració Trump ha expressat obertament i ha trobat en els magnats tecnològics estatunidencs, que tenen una gran influència en l'opinió pública europea, els aliats perfectes.
Eleccions a l'Aragó
Aquest diumenge 8 de febrer se celebren les eleccions autonòmiques a l'Aragó, després d'una campanya electoral marcada per l'anticatalanisme.