Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • El Primer de Maig prohibit (1893)
    Article del polític i periodista Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) publicat inicialment a El Cencerro (diari satíric republicà) i reproduït en el setmanari El Nuevo Régimen (6-V-1893), fundat i dirigit pel mateix Pi i Margall. Traducció pròpia. El federalista Pi i Margall va presidir durant un mes del 1873 la Primera República Espanyola. També a finals del segle XIX els governs, fins i tot els constitucionals, temien –uns més que altres– l’exercici de les llibertats.
  • Els deutes a curt termini posen en dubte la liquiditat de la catalana Parlem
    Nou gir de guió en el futur de Parlem Telecom. Un mes després de la no integració amb Avatel, una sèrie de deutes per valor de 16,6 milions d’euros sobrevolen la teleco catalana. En concret, tal com es llegeix dels resultats anuals aportats per la companyia al BME Growth, diversos crèdits realitzats per Inveready –fons inversor propietari d’Avatel i accionista de Parlem– i el seu principal titular, Josep Maria Echarri, han passat a vèncer a curt termini després que durant l’anterior exercici s’hagin incomplert diferents ràtios financeres establertes en els contractes de finançament (covenants). “Existeix un risc de liquiditat a curt termini”, reconeix l’auditor en els comptes anuals presentats aquest dijous.
  • El Govern demana al Tour que canviï el traçat i esquivi Collserola per la pesta porcina
    La pesta porcina africana (PPA) continua expandint-se –aquest dijous s'han confirmat 13 positius nous, que eleven el total fins als 297 casos– i ja hi ha 19 municipis amb restriccions d'accés al Parc Natural de Collserola. Davant d'aquesta situació, fonts de la Generalitat confirmen a l'ARA que han demanat a l'organització del Tour de França que valori un canvi de traçat en el recorregut de la segona etapa de la competició –a principis de juliol–, ja que s'hauria de transitar per una zona afectada actualment per mesures de seguretat i prevenció contra la malaltia infecciosa.
  • Acció intensa i atmosfera inquietant: per què 'Saros' és un dels videojocs destacats del 2026?
    El catàleg de jocs exclusius de PlayStation continua creixent amb Saros, el nou projecte de Housemarque que recull l’herència de Returnal però aposta per reformular-ne algunes de les idees clau. L’anterior títol de l’estudi finlandès va arribar pocs mesos després del llançament de la PlayStation 5 i va marcar l’inici de l’actual generació de Sony al convertir-se en un dels primers jocs que va emocionar amb les seves possibilitats tècniques i jugables. Des d’aleshores, Housemarque ha estat refinant la fórmula que els va consolidar dins el segell de PlayStation Studios per donar lloc al seu joc més ambiciós fins ara.
  • Trump torna a carregar contra Espanya i ara diu que considera retirar tropes
    Donald Trump ha tornat a carregar contra a Espanya i, aquest cop, ha apujat una mica més el to. El president estatunidenc ha dit aquest dijous des del Despatx Oval que "probablement" retirarà les tropes estatunidenques que hi ha desplegades a les bases espanyoles. "Per què no ho hauria de fer?", ha dit el magnat després que una periodista li preguntés si estava pensant fer amb Itàlia i Espanya el mateix que ja ha fet amb Alemanya. Ahir al vespre, Trump va publicar a Truth Social on amenaçava Berlin amb retirar les tropes que hi tenen desplegades. “Els Estats Units estan estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya i es prendrà una decisió al respecte en un curt termini”, deia Trump.