Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • El Diari del Còmic
    Al diari ARA ja fa molts anys que ens creiem que el còmic és un art i també un gènere periodístic en el qual hi ha opinió, informació, reflexió i humor. Per això, coincidint amb el Comic Barcelona, substituïm les fotografies per dibuixos de vinyetaires que donen la seva visió de l’actualitat.
  • Arribar a l’orgasme gràcies a Gillian Anderson i un assassí psicòpata
    Si amb Scream el cinema de terror va entrar en la seva fase meta, amb Teenage sex & death at Camp Miasma, que va inaugurar la secció Una Certa Mirada del Festival de Canes, el gènere entra en una nova fase d’hiperreflexió i autoconsciència absoluta. La pel·lícula de Jane Schoenbrun és una carta d’amor al subgènere slasher dels anys 80 –el de sagues com Divendres 13, Halloween o Malson a Elm Street– i, al mateix temps, una sàtira implacable i plena d'acudits cinèfils sobre l’obsessió del Hollywood actual per les franquícies, remakes i reboots. Però, sobretot, és una cosa insòlita el 2026: una reivindicació del poder dionisíac del cinema de terror, que va ser l'espai audiovisual en què diverses generacions d'adolescents –especialment la dels videoclubs dels 80– van viure la seva descoberta sexual entre estímuls previsibles (nuesa femenina, sexe heteronormatiu) i d'altres menys comuns (psicòpates assassins, litres de sangs, morts violentes).
  • Milers d’ultranacionalistes israelians recorren la Ciutat Vella pel Dia de Jerusalem
    La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes –molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània– han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana.
  • La família Pujol suma un membre més... l'últim dia del judici
    Aquest 14 de maig del 2026 s’ha acabat un cicle a l’Audiència Nacional. S’ha posat punt final a una instrucció que ha durat 14 anys i a un judici que s’ha allargat sis mesos. Un procés que ha canviat de dalt a baix la vida de la família Pujol, començant per la de l’expresident de la Generalitat –de l’ostracisme a la restitució pública– i acabant per cadascun dels seus fills, que han viscut en pròpia pell la caiguda del mite. El cas Pujol ha omplert pàgines i pàgines de llibres i diaris i ha capgirat la història recent del país a l'espera del colofó: el veredicte final de la sala, amb majoria progressista, que ha de decidir si el balanç és negre o blanc en els pròxims mesos.
  • Stephen Colbert es va acomiadant
    La setmana que ve la CBS tancarà The late show with Stephen Colbert. Acomiada la seva estrella principal i posa punt final a la franquícia històrica del late night que va obrir el 1993 amb David Letterman. La cadena ho ha atribuït a les pèrdues econòmiques del programa i a la crisi d’aquest gènere, que va decreixent en espectadors i ingressos publicitaris. Però al darrere hi ha raons més poderoses: les pressions de Donald Trump en un context polític molt hostil. Stephen Colbert ha sigut, durant els últims anys, una de les veus televisives més dures contra el president. I la cronologia dels fets delata que Paramount (l’empresa mare) ha buscat el favor de l’administració en benefici dels seus interessos empresarials, a canvi de lliurar-li el cap de Colbert.