Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • L'Estat reconeix un conflicte d'interessos a Indra
    La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), braç inversor de l'Estat, ha reconegut que existeix un conflicte d'interessos a Indra, la companyia tecnològica i de defensa participada per l'Estat, en la possible operació d'absorció de la companyia de defensa Escribano Mechanical & Engineering SL (EM&M), que és propietat de la família del president d'Indra, Ángel Escribano.
  • En defensa del secret professional i la llibertat d’expressió (1976)
    De la crònica sense signar —traducció pròpia— publicada tal dia com avui a La Vanguardia (19-III-1976). Era l’endemà de la primera manifestació autoritzada a Barcelona des del 1939. Feia quatre mesos de la mort de Franco. El governador Sánchez-Terán havia accedit a la petició de dos-cents cinquanta periodistes que volien reivindicar en públic el dret al secret professional i a la llibertat d’expressió. El periodista Josep Maria Huertas Claveria estava condemnat des del 22 de juliol del 1975 per un reportatge que havia indignat els militars. Va sortir de la presó vint-i-set dies després de la manifestació.
  • La reina tomba el mur del Badalona i el Barça jugarà una nova final
    Barça i Atlètic de Madrid es tornaran a veure les cares el dissabte 16 de maig a l'estadi de Gran Canària. Serà la reedició de la final de la Copa de la Reina de l'any passat –amb victòria catalana per 2-0–, després que les blaugranes hagin fet bons els pronòstics contra el Badalona Women després de l'empat a 0 de l'anada (4-1) i les matalasseres eliminessin dimarts el Tenerife (2-0). Però el primer gol del partit –i de l'eliminatòria– s'ha fet esperar. Alexia Putellas ha obert la llauna just abans del descans i, a partir d'aquí, tot ha fet baixada. La capitana, de penal, ha posat el 2-0, mentre que Kika Nazareth i Ewa Pajor han completat el marcador. Lice Chamorro ha fet el gol de les badalonines (4-1).
  • La dona de la 'kiss cam' de Coldplay trenca el silenci
    Aquest dimarts, Oprah Winfrey va entrevistar Kristin Cabot, la dona que es va fer famosa per aparèixer uns quants segons a la pantalla d’un concert de Coldplay l’estiu passat. Tant ella com el seu company van amagar-se sobtadament quan es van sentir descoberts, i la reacció es va fer viral fins a convertir-se en el vídeo més vist del 2025. El rumor d’un affaire extramatrimonial es va escampar de seguida, i va convertir l’anècdota en motiu d’escarni públic.
  • Atacar el tumor des de dins del cos: així és la teràpia que vol revolucionar el tractament del càncer
    L'estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha capgirat la manera com s'aborden alguns càncers. Aquesta revolució va esclatar amb els fàrmacs personalitzats anomenats CAR-T (de l'anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una teràpia en què el pacient és el seu propi donant. En aquesta estratègia, al malalt se li extreuen els limfòcits T (que són defenses naturals), es reprogramen genèticament al laboratori perquè sàpiguen matar les cèl·lules canceroses i se li tornen a inocular al torrent sanguini perquè, ara sí, ataquin el tumor. Ara científics de la Universitat de Califòrnia proposen un mètode de reprogramació que evita haver de fabricar les cèl·lules fora del cos humà i que ha permès tractar amb èxit la leucèmia agressiva, el mieloma múltiple i fins i tot un tumor sòlid, de moment en ratolins trasplantats amb cèl·lules humanes.