Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Jordi Pujol, un convidat més a la festa de Joan Laporta
N'hi havia prou parant l'orella per constatar, de bon matí, que Joan Laporta tenia tots els números de revalidar el mandat. Almenys això és el que deien als enquestadors la gran majoria dels socis que sortien del punt de votació del Camp Nou. Hi ha pocs candidats que es moguin tan bé entre la multitud com Joan Laporta. Polítics inclosos. El president del Barça espremia al màxim el seu do de gents en una jornada electoral en què es confirmava el que molts ja s'ensumaven: que desprèn un magnetisme irresistible i que és gat vell en els comicis.
La millor notícia de la victòria de Laporta
Joan Laporta ha guanyat les eleccions del Barça amb un marge incontestable davant del candidat de l'oposició, Víctor Font. Els culers s'han expressat amb contundència. La victòria és meridiana. Premia i legitima a les urnes l'obra de govern d'un mandatari capaç de mimetitzar el seu propi isme amb el de la majoria dels barcelonistes. Sort i encerts al campió.
Ha arribat al seu màxim, l'onada de l'extrema dreta?
La gran notícia de les eleccions a Castella i Lleó és que, per primera vegada en molt de temps, no s'han complert les expectatives que auguraven un salt endavant de Vox. D'unes enquestes que pronosticaven una baixada del PP i un Vox disparat fins als 19 escons i superant el 20% dels vots, hem passat a un escenari que reforça el bipartidisme i fa que tant populars com socialistes creixin més escons (+2) que els d'Abascal (+1). Per tant, és legítim preguntar-se si l'onada d'extrema dreta està arribant al seu màxim, sobretot si tenim en compte que la campanya ha coincidit amb el galdós paper de Donald Trump amb la guerra de l'Iran.
L’asfixia de la guerra (1916)
De l’article de Miquel dels Sants Oliver (Campanet, Mallorca, 1864 - Barcelona, 1920) a La Vanguardia (II-1916). Traducció pròpia. Avui fa cent deu anys el Govern del comte de Romanones va ratificar oficialment la neutralitat d’Espanya en la Gran Guerra entaulada llavors entre tretze nacions. Feia pocs dies de la declaració de guerra entre Alemanya i Portugal. Els combats eren molt intensos en els teatres d’operacions de Verdun, de l’Adriàtic i del Caucas. Miquel dels S. Oliver, format en dret, historiador, poeta i periodista, era llavors director de La Vanguardia i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans.
Topografia sensible (2)
.