Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
    La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
  • Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
    Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
  • Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
    Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.
  • El canvi en el recompte de soldats morts a l'Iran evidencia el nerviosisme de Trump
    Les baixes a la guerra de l'Iran cada cop es fan més feixugues per a la Casa Blanca. El president estatunidenc, Donald Trump, encara insisteix que està "guanyant" el conflicte, però els últims canvis en el recompte de baixes i ferits del Pentàgon diuen una altra cosa. Els últims quatre soldats morts al conflicte han estat comptabilitzats en altres categories que no estan vinculades a l'operació Fúria Èpica, el nom amb el qual el mandatari va batejar l'ofensiva. Tècnicament, ara només es reconeixen com a baixes vinculades a la campanya catorze de les divuit que hi ha hagut fins al moment.
  • D'Einstein a Colom, passant per Halley: eclipsis que han marcat la història
    Un senyal dels déus, un mal averany, una meravella còsmica, una evidència que les matemàtiques governen el món visible... Els eclipsis han fascinat la humanitat des de l'inici dels temps. I en cada etapa històrica han estat interpretats de maneres diferents. Avui sabem que un eclipsi és "l'ocultació total o parcial d’un astre per la interposició d’un altre astre entre ell i l’observador". Però potser era més romàntic creure que un drac devorava el sol, com pensaven a la Xina del segle VIII aC.