Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'estrella de 'Stranger things' que s'ha casat per sorpresa aprofitant Sant Valentí
L'actriu i cantant Maya Hawke ha sigut un dels rostres més famosos i celebrats de la sèrie Stranger things, de Netflix, amb el seu paper de Robin Buckley, l'eterna amiga lesbiana del guapot desastret Steve Harrington, que quedava encisat per la seva desimboltura. A la ficció, el seu personatge acabava solter, però a la vida real tot ha estat molt més fàcil: ella i el seu promès, el cantant Christian Lee Hutson, s'han casat en una cerimònia sorpresa, celebrada el dia de Sant Valentí.
Salut planteja incentius econòmics als CAP que escurcin la durada de les baixes laborals
Una part del pressupost dels centres d'atenció primària (CAP) estarà condicionada a la durada de les baixes laborals. El departament de Salut ha començat a informar els centres sanitaris catalans que hi haurà incentius econòmics si aconsegueixen que les baixes per salut mental i lesions osteomusculars no s'allarguin excessivament. Així doncs, els CAP rebran més pressupost si eviten baixes laborals sense diagnòstic i demores en les visites que cal fer per avaluar una persona que està de baixa i, en cas que ja estigui recuperada, donar-li l'alta.
Els debats incòmodes del sobiranisme valencià i balear
Dues preguntes per marcar el debat. ¿El sobiranisme progressista defuig debatre sobre la gestió dels fluxos migratoris i el seu impacte en la cohesió social, la disponibilitat d'habitatge o la minorització del català? O, per contra, el nacionalisme conservador el que es fa sumar-se –intencionadament o no– a la criminalització de les persones estrangeres? Formacions com Aliança Catalana o Vox pugen a les enquestes amb un discurs excloent que prioritza els catalans o els espanyols i sovint criminalitza els immigrants. Es beneficien, a més, d'altaveus tan potents com el trumpisme i tot el seu eco mediàtic.
No voler enterrar ETA
Hi ha un debat legítim sobre l'excarceració i els permisos penitenciaris a antics membres d’ETA: ¿El penediment ha de ser públic? Una branca de les víctimes ho exigeix així, perquè signar un paper que roman ocult en un expedient no té cap pes. A l’altra banda, es defensa que aquesta obligació frega l’escarni i comporta perill d’estigmatització o, fins i tot, de represàlia. La qüestió resulta interessant. En canvi, el plantejament de l’Abc aquest diumenge era una frivolització irresponsable de l’assumpte. Parlaven del règim de semillibertat que han concedit a Garikoitz Aspiazu Rubina, l’etarra conegut amb el malnom de Txeroki. I la portada tenia un títol d’escàndol: “El nou comando Txeroki: etarres i afins per escortar-lo”. El subtítol deia que a la seva sortida es va trobar amb un núvol de periodistes i que es van produir “amenaces, empentes, insults i cotxes creuats...”. Al text, hi havia la clàssica prosa tremendista: “De tornada a casa, la ciutat muda, molla i soli
Israel registrarà zones de Cisjordània com a "propietat de l'estat" per primer cop des del 1967
El govern d'Israel ha aprovat aquest diumenge reobrir el procés de registre de terres a la Cisjordània ocupada per primer cop des del 1967. Aquesta mesura permetrà a l'estat registrar, de forma vinculant i definitiva, territoris palestins com a "propietat de l'Estat d'Israel", segons ha informat el ministeri de Justícia i l'emissora estatal Kan. D'aquesta manera, Israel ampliarà el control a Cisjordània en detriment de l'Autoritat Nacional Palestina, fet que suposa avançar cap a l'annexió del territori.