Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • El responsable de l'empresa mixta de Rodalies assumirà la gestió de Renfe a Catalunya
    La gestió de Renfe a Catalunya ja té un nou responsable: Òscar Playà, el recentment nomenat conseller delegat de Rodalies Catalunya, la nova empresa que entomarà el traspàs de Rodalies. Playà assumirà les funcions que fins a aquesta setmana tenia Josep Enric Garcia Alemany, el director operatiu de Rodalies, destituït arran de la crisi ferroviària que ha viscut Catalunya en l'última setmana. La decisió l'ha anunciat el mateix secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, en una entrevista a 3cat.
  • La por a la publicitat (1984)
    De l’article de Joan Enric Nebot Nonell (Barcelona, 1945 - 2026), publicat a La Vanguardia (28-XI-1984). Traducció pròpia. El passat 16 de gener va morir Nebot, un pioner del periodisme especialitzat en estudis sobre mitjans de comunicació. Com a director de la revista Control de Publicidad des dels primers anys 1970, encarregava articles sobre periodística a joves investigadors universitaris catalans.
  • Potser no caldria dependre sempre de Lamine: els apunts en calent del Barça-Copenhaguen
    Feina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.
  • "Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis"
    No és cap novetat que Bruce Springsteen condemni públicament les polítiques de Donald Trump. Ara ha fet un pas més i ha publicat la cançó Streets of Minneapolis, amb la qual expressa indignació, ràbia i dignitat. "Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis", canta com a homenatge a Alex Pretti i Renee Good, les dues persones assassinades a trets per agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE), "l'exèrcit privat del rei Trump", tal com els descriu Sprinsgteen a la cançó.
  • Els diaris de l’aigua infinita
    No és el cas d’aquestes últimes setmanes, però hem passat mesos i mesos de sequera, sense adonar-nos que determinada premsa disposa de reserves inacabables. Només cal veure com, cada cop que hi ha una bona notícia econòmica, s’afanyen a llançar galons i galons d’aigua al vi, no fos cas que el seu lector sortís de la depressió informativa a què l'han condemnat. L’atur baixa del doble dígit per primer cop des del 2007, és a dir, des de la crisi immobiliària, però hi ha qui s’entesta a buscar els tres peus al gat. OK Diario, per exemple, titulava així la notícia: “L’atur va baixar en 118.400 persones el 2025, però va alentir el ritme de caiguda i segueix per sobre de la UE”. S’esmuny la dada del 10% en favor d’una xifra que el lector comú no pot valorar si és molt o poc (i que pot semblar magra, en un estat de vora 50 milions de persones) i de seguida se li enganya un “però”, no fos cas.