Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un 'Call me by your name' escrit en minúscula
“Una pel·lícula de Laurent Cantet dirigida per Robin Campillo”. Els títols de crèdit anuncien la naturalesa única d’Enzo. L’ànima del projecte està en Cantet, que en saber que tenia càncer va voler treballar amb el seu coguionista, muntador i amic Campillo per assegurar que el film arribaria a bon port. El guanyador de la Palma d’Or per La classe va morir durant la preproducció, i el fet que Campillo hagi volgut mantenir la seva autoria en segon pla ens revela que aquesta és una pel·lícula que el director de 120 pulsacions per minut hauria preferit no fer.
El PSC es queda sense alcaldes a Ripoll
El PSC ha tingut dos alcaldes a Ripoll des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Pere Jordi Piella va ser el primer batlle després del franquisme i va ostentar el càrrec del 1979 al 1993. Jaume Camps li va agafar el relleu el 1993 fins al 1995. Cap dels dos, però, milita ara al PSC. El primer va marxar el 2017, però no pel Procés, sinó en desacord amb la decisió del PSOE d'abstenir-se per permetre que Mariano Rajoy fos investit president el 2016. El segon s'ha donat de baixa ara després de la sortida forçada dels dos regidors socialistes que també es van abstenir, però en aquest cas perquè l'alcaldessa, Sílvia Orriols, pogués aprovar els pressupostos i no haver de reviure una qüestió de confiança abocada al fracàs.
Els altres intents d'atemptat contra Trump
L'intent d'atemptat d'aquest cap de setmana en un sopar de corresponsals en què participava el president dels Estats Units, Donald Trump, se suma a una llista cada cop més llarga. En només dos anys, almenys quatre persones han intentat atemptar directament contra Trump o en un esdeveniment en què participava. Es tracta d'una xifra inèdita als Estats Units. Val a dir, però, que encara no s'ha confirmat oficialment el motiu de l'atac d'aquest cap de setmana, si bé tot apunta que l'objectiu era Trump i les autoritats treballen amb una carta que l'atacant hauria enviat als seus familiars en què, sense mencionar-lo directament, criticava durament el president estatunidenc.
Maryam El Hamidi: "Et veuen molt integrada, però al final t’acaben preguntant si la teva mare porta el vel i si menges porc"
Quan tenia 6 anys, la mestra Maryam El Hamidi (Tànger, 1994) va viure en primera persona el tràngol pel qual han passat més recentment els seus alumnes. Amb la mare i la germana van venir a viure a Castelló d’Empúries per reagrupar-se amb el pare l’any 2000. "A les escoles on he treballat em veuen com un mirall. Sobretot les dones, hi veuen un model. Potser no he passat per les mateixes circumstàncies que elles, però sé les seves necessitats. Els dono confiança i motivació. Si el camí és llarg, jo el faig més curt", assegura El Hamidi.
Els primers dies de la regularització: "Els voluntaris paguen les fotocòpies i porten l'escàner de casa"
El balanç de la primera setmana de la regularització dels 150.000 migrants que viuen i en molts casos treballen a Catalunya es resumeix en les cues de 12 hores a les portes d'ajuntaments i entitats socials per tenir l'informe de vulnerabilitat i en les conseqüències d'haver hagut d'improvisar a última hora per adaptar-se a la lletra definitiva de la instrucció aprovada. "Diuen que no necessitem l'informe de vulnerabilitat o el padró, però conec gent que llavors no els hi agafen la sol·licitud", afirma Elida Rojas, boliviana amb dos fills a càrrec.