Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • La nissaga catalana del tèxtil que nodreix l'Església i Vox
    Amb el nou curs després de l'aturada estival s'incorpora al seminari el jove Juan Pich-Aguilera Blasco, després de dimitir com a vocal de Vox a Valldoreix i deixar-ho tot per convertir-se en mossèn. Va prendre exemple del seu germà Pablo, que fa set anys que és sacerdot. Es dona el cas que tots ells són descendents d'una important nissaga tèxtil catalana –els Pich-Aguilera–, que va iniciar la incursió tèxtil el 1886 i que encara conserva la històrica empresa Sedatex. Però aquest llinatge no només té aquests mossens ni Juan ha sigut l'únic actiu de la família dins de Vox. Com són la nissaga que nodreix l'Església i el partit de Santiago Abascal?
  • "Serà una vaga molt difícil per a tothom"
    Aquest dimarts serà la sisena vegada que els docents catalans estan cridats a fer vaga a tot Catalunya en menys d'un any. De fet, si es tenen en compte totes les aturades territorials que es van organitzar a finals del curs passat, un mestre o professor del sistema educatiu català que les hagi fet totes haurà estat gairebé una desena de dies de vaga –i, per tant, sense cobrar– aquest 2026. Tot i això, la USTEC i la CGT, els dos sindicats de la mesa que convoquen l'aturada –també ho fan l'Intersindical i COS–, i la flamant Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) veuen clar que la vaga per al primer dia de curs és "necessària", ja que, a parer seu, el Govern no ha reobert pròpiament la negociació després del no dels docents al preacord del mes de maig.
  • Una segona oportunitat de vida darrere els fogons
    El Sergi tenia 36 anys quan ho va perdre tot. Un forn al passeig Maragall, una rostisseria a la ronda del Guinardó i un restaurant de cuina mediterrània a Lliçà d'Amunt. Però "una mala jugada" el va empènyer a viure al carrer: va perdre els negocis i el banc li va embargar la casa. Però el que més li va costar de tornar a recuperar va ser la seva identitat. Havia passat de tenir 38 treballadors i un comerç a càrrec seu a no tenir un lloc on resguardar-se. Durant sis anys va viure dins de caixers, sota tendals de restaurants, buscant aixopluc dins de pàrquings de Nou Barris i del Paral·lel. Però el seu pitjor enemic venia dins d'una ampolla de vidre. "Bevia uns dotze litres d'alcohol diaris. Quan me'n vaig adonar, ja era massa tard", explica. Però ho va fer i la seva vida ha fet un tomb. Ara porta els fogons del taller d'Arrels Fundació i hi prepara l'esmorzar, el dinar i el berenar. "Que què cuino? El que em donin", diu somrient.
  • De fit a fit
  • Mama, papa, ajudeu-me a comprar un pis: surt a compte fer una donació?
    En Miquel (nom fictici) té 36 anys i està a punt de comprar-se un pis a Barcelona, al barri de Sarrià. La seva mare "ha pagat força més de la meitat del pis" i ell s'hipotecarà per aconseguir la resta del finançament. "Sense l'ajuda de la meva mare no m'hauria sigut possible, i hem hagut de fer moltes reunions amb el banc per veure exactament com ho fèiem", explica a l'ARA.