Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La UE celebra la derrota d'Orbán: "Hongria ha escollit Europa"
La Unió Europea celebra la derrota Viktor Orbán i la victòria de Péter Magyar. Els dirigents comunitaris i de bona part dels estats membres han trigat pocs minuts a reaccionar sobre els resultats definitius de les eleccions hongareses. Una de les més entusiastes ha sigut la mateixa presidenta de la Comissió Europea, que ha piulat de manera inusualment ràpida i eufòrica. "Hongria ha escollit Europa. Europa sempre ha escollit Hongria. Un país reclama el seu camí europeu. La Unió esdevé més forta", ha escrit la conservadora alemanya.
Sorolla i el bany d’uns xiquets a la platja (1989)
De l’article de Josep Piera Rubio (Beniopa, la Safor, 1947 - Gandia, 2026) a El Temps (27-XI-1989). Poeta, narrador i traductor, Piera va morir el passat 5 d’abril. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Centre Català del PEN Club. Tenia la Creu de Sant Jordi 1991 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2023, a més d’altres reconeixements i premis en els diversos gèneres que va conrear.
Google News, una força d’esquerres?
No pot ser casualitat l’eclosió de la ultradreta i el neoautoritarisme a mig món i el canvi radical del panorama comunicatiu, fruit de l’imperi de l’algoritme. I, amb tot, encara n'hi ha que consideren que els gegants d’internet tenen una tendència política progressista. Newsbusters és un lobi MAGA tronat que intenta adoptar les formes d’un servei de verificació. L’últim dels seus informes és un despropòsit en què s’assegura que, de vora 200 notícies analitzades de les quals recull el servei Google News, 183 ho són de mitjans que consideren esquerranosos, però només sis pertanyen a mitjans conservadors. De fet, només Fox News aconsegueix que li seleccionin material. En el cas de marques progressistes, assenyalen mimtjans tan diversos com The Guardian, la CNN, Associated Press, Al-Jazeera i la BBC. Posar-los tots en el mateix grup és d’un atreviment palmari, però el que fa enrojolar és que no vegin que la gran diferència entre Fox News, i posem per cas la BBC, no és pas d’ide
Per què Renfe diu que els trens només anaven 2,5 minuts tard en ple caos de Rodalies?
Era el pitjor moment de la crisi ferroviària. Hi havia talls a pràcticament totes les línies, múltiples avisos cada dia que indicaven problemes a Rodalies i més limitacions de velocitat que mai. Els usuaris estaven al límit i, per acabar-ho d’adobar, els maquinistes es van declarar en vaga. Tot això va passar el mes de febrer passat, quan el servei de Rodalies va viure un dels moments més complicats de la seva història. Lluny del que van percebre els usuaris, però, les estadístiques que elabora Renfe per analitzar els retards apunten en una altra direcció: segons l’operadora, al febrer els trens van tenir un retard mitjà de només 2 minuts i mig.
Aurèlia Muñoz: el centenari d’una visionària de l’art tèxtil
Per a Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926-2011), l’art era com "un petit miracle", tal com va dir ella mateixa. “No saps què passa, però allò s’ha fet. Inclús quan fa un temps que ho mires, dius: «Com ho he fet, això?» Ni t’ho pots explicar”, explicava Muñoz, que aquest dilluns hauria fet cent anys. Després de dècades en un cert oblit –Catalunya és un país amb una memòria molt curta amb els seus artistes–, va tornar a la primera plana quan el MoMA de Nova York va comprar tres obres seves el 2018. Aquest fet la va consolidar com una de les figures clau de l’art tèxtil de la segona meitat del segle XX i com una pionera que va eixamplar-ne els límits amb unes escultures que transformem l’espai on es troben i que plantegen una experiència sensorial.