Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Espanya estudia donar suport militar a Xipre
Espanya obre la porta a donar suport militar a Xipre davant dels atacs que està rebent per part de l'Iran. Si es confirmés, seria la primera participació militar espanyola en el conflicte de l'Orient Mitjà, encara que seria en l'àmbit de la defensa. La ministra de Defensa, Margarita Robles, no ho ha aclarit quin tipus de suport es donaria al país europeu més oriental, però sí que ha assegurat que és una situació a valorar: "En el seu moment, es farà el que s'hagi de fer. Hem de ser prudents i discrets", ha insistit. Però ha volgut posar en relleu que seria una actuació per "defensar la pau" i en clau europea.
La violència tàcita de la mirada masculina
Alice B. Sheldon (Chicago, 1915 - McLean, 1987) signava els seus llibres amb el pseudònim de James Tiptree Jr.: va triar un nom genèric com James i va treure el cognom Tiptree d'un flascó de melmelada. Les dones que els homes no veuen és un recull de dotze relats escrits entre 1962 i 1973 que funciona com una trampa perfecta: sembla ciència-ficció d’aventures, però en realitat és una peça de dissecció ideològica d’una altíssima precisió. Sheldon no imagina futurs llunyans per escapar del present, sinó que els utilitza per fer-lo intolerablement visible, anticipant els debats actuals sobre feminisme, sexe i ecologisme.
La Xina, el principal soci comercial de l’Iran, es posa de perfil davant el conflicte
La resposta de Pequín als atacs conjunts dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha estat continguda i ha apel·lat a la via diplomàtica per resoldre el conflicte. És la doctrina habitual de la política exterior xinesa, encara que aquesta vegada el país atacat sigui un dels seus aliats i un dels seus grans socis comercials.
Més de la meitat dels homes de l'Estat creuen que se'ls discrimina per ser homes
Han crescut de la mà de la quarta onada del feminisme i l'auge de les polítiques igualitàries, però els joves són menys feministes que abans. Un 60% dels homes de l'Estat creuen que s'ha arribat tan lluny promovent la igualtat que ara se'ls està discriminant pel fet de ser homes, i gairebé la meitat creu que s'espera massa d'ells per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Són algunes de les conclusions d'una gran enquesta realitzada per l'empresa Ipsos i la universitat King's College de Londres amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L'informe s'ha publicat aquest dijous i revela diferències marcades entre generacions d'homes pel que fa als rols de gènere.
L'eix franco-germànic de la UE s'esquerda per Trump i la guerra de l'Iran
Alemanya i França són les dues principals potències de la Unió Europea i les més influents dins del bloc comunitari. Totes les grans decisions han de comptar, almenys, amb l'impuls o el vistiplau d'un dels dos estats membres. Són determinants en totes les negociacions i posicionaments que prenen les institucions europees. Tot i això, és habitual que Berlín i París es trobin defensant opcions completament oposades. L'últim cop en què l'esquerda francogermànica s'ha fet evident és amb la guerra de l'Iran i el seu suport o condemna a l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra el règim dels aiatol·làs.