Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Decidir si algú mor o viu en funció d'informació estadística és molt perillós"
Qui determina què és veritat? En l'era de les notícies falses, dels algoritmes manipulats i de la postveritat, un grup d'arquitectes, periodistes, enginyers i advocats treballen plegats posant la tecnologia al servei dels fets. En diuen arquitectura forense i es dediquen a reconstruir esdeveniments en disputa, des de manifestacions fins a atacs militars d'arreu del món. Des del 2023 se centren en Gaza, i els seus informes consten com a proves en l’acusació de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia. Parlem amb Júlia Nueno, investigadora de Forensic Architecture, amb seu a Londres, i editora de Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg).
"Els sous de 'Merlí' eren una merda"
Iñaki Mur (Barcelona, 1993) es va fer conegut per sèries com Merlí, però ja fa temps que va deixar enrere aquesta etapa. Ara interpreta Salvador Dalí a This is not a murder mystery (Esto no es un misterioso asesinato a Filmin), una sèrie belga ambientada en els anys trenta del segle XX que funciona com una mena d'Agatha Christie en què els principals sospitosos d'un assassinat són artistes surrealistes com el mateix pintor català, Man Ray, René Magritte o Lee Miller. La història s'inspira en la relació real entre el magnat i mecenes Edward James, propietari de la finca de West Dean a West Sussex, i el cercle surrealista internacional. La sèrie s'estrena el dimarts 7 d'abril.
Els Estats Units retiren les sancions a Delcy Rodríguez imposades per Trump
Primer va ser un acostament discursiu entre Donald Trump i Delcy Rodríguez. Després va venir l'aprovació de reformes legislatives a Caracas per liberalitzar l'economia. En paral·lel es va produir la represa de l'extracció de petroli veneçolà i altres recursos naturals per part d'empreses estatunidenques. Tot seguit, Trump va reconèixer Rodríguez com a presidenta de Veneçuela. I aquesta setmana dos nous episodis han apaivagat encara més les fins fa tres mesos tenses relacions entre els Estats Units i Veneçuela: Washington ha reprès l'activitat a la seva ambaixada a Caracas, i el departament del Tresor estatunidenc ha aixecat les sancions que aplicava a Delcy Rodríguez.
Putin recluta universitaris per evitar una nova mobilització
“Hi ha homes al públic? No? Quina vergonya! Traieu-vos els pantalons i poseu-vos faldilla!” Amb aquestes paraules el degà de la Universitat Estatal d’Enginyeria de Vorónej, al sud-est de Rússia, intentava pressionar els seus alumnes perquè anessin a lluitar a Ucraïna. El Kremlin ha exigit als rectors dels centres que enviïn un 2% dels estudiants matriculats a la guerra. Els prometen servir un any en una unitat de drons allunyada de la primera línia, sous astronòmics i un futur assegurat, però els activistes alerten que és una trampa i que tenen molts números de quedar-hi atrapats i de perdre-hi la vida.
"El seu riure és la nostra venjança": el fill de supervivents d'un genocidi convertit en heroi a Bòsnia
"Hi havia un pla perquè aquest noi no pogués néixer mai, perquè els meus fills no naixessin mai, perquè cap dels nostres fills no naixés mai. El seu riure és la nostra venjança més gran", publicava a les xarxes socials Emir Suljagic, el responsable del centre per la memòria de Srebrenica, el poble bosnià on més de 8.000 persones van ser assassinades per paramilitars serbis el juliol del 1995. També adjuntava una fotografia dels jugadors de la selecció de Bòsnia i Hercegovina celebrant que s'havien classificat per al Mundial i que havien eliminat tot un gegant com Itàlia. I al centre de la imatge apareixia el jove Esmir Bajraktarevic. Un futbolista fill de refugiats que van fugir de Srebrenica, escenari d'un dels genocidis més recents de la història d'Europa.