Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • El Govern surt al rescat del sistema saturat de reciclatge de roba
    Saturats, pressionats i amb uns costos que corren el risc d'ofegar-los. Així es troben ara mateix a Catalunya moltes entitats i empreses, moltes del tercer sector, que es dediquen a la recollida selectiva i classificació de la roba i el tèxtil que dipositem als contenidors específics perquè es puguin reaprofitar les peces i els materials. El problema que té acorralat el sector és doble: d'una banda, una quantitat ingent i creixent de tones de roba i teixits que complica la gestió a les plantes d'arreu del país. De l'altra, el col·lapse de roba de segona mà que hi ha també als mercats internacionals on fins ara trobava sortida el material prèviament triat aquí. Si no el poden vendre, els costos de gestió per a aquestes empreses d'inserció es tornen inassumibles.
  • “Quan els humans vam baixar dels arbres és quan vam començar a dormir profundament”
    Es diu que en els temps actuals hi ha una autèntica “epidèmia” de problemes per dormir. Pantalles, estrès, ansietat... Agafar el son s’ha convertit en un veritable acte de resistència. Tot i això, dormir ha estat un acte essencial en l’evolució de l’Homo sapiens des dels inicis de la humanitat. És només durant aquestes hores de descans profund que podem reparar el cervell, consolidar la memòria o reorganitzar els nostres circuits emocionals.
  • Salvats: cinc animals que han deixat d’estar al caire de l’extinció
    El linx ibèric ha deixat d’estar en perill d’extinció. La feina feta des dels anys 90, quan quedaven només 100 individus d’aquesta espècie, ha aconseguit elevar la seva població per sobre dels 2.000. No ha sortit de la llista d’espècies amenaçades, però ara està classificada com a vulnerable, quan havia arribat a estar en perill crític en el tombant de segle. És una gran notícia, però sobretot és una demostració clara que les polítiques de conservació funcionen, que quan es posen recursos i esforços per protegir una espècie la vida s'obre pas.
  • El sistema de pensions: un debat inajornable
    Sé que aquest posicionament generarà crítiques, però com a societat hem d’afrontar una realitat incòmoda: el sistema de pensions no és sostenible. El 2025, més del 40% del pressupost de l’Estat s’ha destinat al pagament de les pensions i, tot i així, ha calgut recórrer a un préstec per poder fer front a les dues pagues del mes de desembre. Vivim en un dèficit estructural i permanent. I lluny d’aturar-se, la despesa continuarà a l’alça: ja s’ha anunciat que les pensions pujaran un 2,7% l’any 2026.
  • "El primer que penses és: on m’he equivocat?"
    Ramon Brugada és cap de cardiologia de l'Hospital Trueta. Va créixer a pocs metres de l'estany de Banyoles, i afirma que això fa que s'aprengui a nedar gairebé abans que a caminar. Va tenir una infància de carrers sense asfaltar i de jocs al carrer, va viatjar i treballar en diferents països i va descobrir amb els seus germans –tots cardiòlegs– una síndrome que porta el cognom familiar.