Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • Qui és Michael B. Jordan, el guanyador de l’Oscar al millor actor protagonista?
    La cursa cap als Oscars és prou llarga perquè les apostes per al favorit fluctuïn durant el camí. Però, en les últimes setmanes, les preferències en la categoria a millor actor protagonista s’havien repartit gairebé exclusivament entre Michael B. Jordan i Timothée Chalamet, a qui nominaven per tercer cop. Però al protagonista de Marty Supreme sembla que l’edat li jugui en contra (els actors joves no solen rebre premis) i tampoc l’han ajudat les polèmiques al voltant dels seus comentaris sobre el ballet i l’òpera.
  • El Kremlin assaja la desconnexió total de Rússia tallant l'accés a internet al centre de Moscou
    Una vinyeta apareguda a la premsa russa mostra una tanca publicitària amb la caricatura de Vladímir Putin i el text “Ell ens va treure dels anys 90”. Als seus peus, un home pregunta a un altre: “D’on l’has tret, el buscapersones?”. I el seu interlocutor respon: “Ara t’ho ensenyo al mapa”, i desplega un plànol enorme de Moscou. Passejar aquests dies per la capital russa és tornar al passat i, alhora, contemplar un decorat de ciència-ficció. El 5 de març, les autoritats van bloquejar l'internet mòbil als districtes cèntrics de la ciutat i, més d'una setmana després, la xarxa continua fallant. El Kremlin justifica que ho ha fet per “motius de seguretat”, però els activistes alerten que aquest és tot just un pas més cap a la desconnexió inevitable de Rússia de l'internet global.
  • De l’Iran a la teva quota mensual de la hipoteca
    Un dels efectes més immediats de la guerra a l’Iran és l’encariment de les hipoteques. A primera vista pot semblar que una guerra llunyana no té relació amb la quota mensual d’un préstec hipotecari. Però, l’índex de referència de la majoria d’hipoteques variables, l’Euríbor, manté una elevada correlació amb els tipus d’interès, és a dir, amb el cost dels diners.
  • Per què Catalunya continua atrapada a la “vall de la mort” de la innovació?
    A Catalunya ens agrada explicar que som un país de talent. I ho som. Tenim científics brillants, centres punters, hospitals de referència, xarxes com ICREA i els iCERCA que han situat el país al mapa europeu. Les xifres de publicacions, d'assoliment de finançament competitiu del Consell Europeu de Recerca –les ERC– i d’impacte ens avalen. Fins aquí, orgull legítim.
  • Quant cobren els presidents?
    Quant han de cobrar els presidents? A Catalunya històricament s’ha decidit que el sou del president de la Generalitat sigui dels més elevats de l’Estat. De fet, des de fa anys el president de la Generalitat ocupa la primera posició del rànquing. Carles Ramió, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, avisa que el debat sobre els sous dels polítics acostuma a estar carregat de demagògia i apunta a la necessitat de tenir servidors públics ben pagats per atraure talent i evitar dinàmiques pernicioses. A més, recorda que totes les xifres són brutes, és a dir, que les retencions fiscals fan que la xifra neta sigui substancialment menor.