Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La final del Mundial, en directe: Espanya - Argentina
Parlem del Sudan, és a dir, dels Emirats Àrabs Units
Els Emirats Àrabs Units estan a tot arreu, sigui públicament o a l’ombra, però sempre ben a prop d’on hi ha influència, diners i decisions importants. L’últim exemple més mediàtic el tenim en una de les grans polèmiques d’aquest Mundial de futbol. El president del comitè disciplinari de la FIFA que va accedir a retirar la targeta vermella a Folarin Balogun sense consultar cap dels altres membres del comitè i a petició de Donald Trump és Mohammad al-Kamali, advocat i exmembre del parlament dels Emirats Àrabs Units (EAU). Un altre exemple molt menys mediàtic i molt menys frívol és el Sudan, on fa anys que es viu una guerra que ja és la crisi humanitària més gran del món segons les Nacions Unides.
El fill de la princesa Mette-Marit complirà pena a palau amb una polsera telemàtica al turmell
Ningú s'hauria pensat que aquella baralla entre el fill gran de la princesa Mette-Marit de Noruega i la seva xicota acabaria desembocant en l'afer judicial més greu que ha afrontat mai la monarquia del país escandinau. L'agost del 2024, el que inicialment es va interpretar com una discussió en l'entorn domèstic de Marius Borg Hoiby va acabar comportant, al cap de poc, una denúncia per agressió que, a més, no va ser l'última. Aquell fet que primerament va interessar més aviat la premsa rosa es va convertir, a posteriori, en un assumpte polític d'abast internacional amb les quatre detencions consecutives del jove, que aleshores tenia 26 anys. Cada pas que feia la investigació deixava més al descobert la gravetat de tot el que havia estat passant a la família reial noruega amb Hoiby. El jove no és formalment membre de la monarquia, però des dels quatre anys, quan la seva mare es va casar amb l'hereu del tron, Haakon, ha viscut com si formés part de la família reial.
Zelenski tenia una raó amagada per destituir el popular ministre de Defensa
En els seus esforços per popularitzar la guerra amb drons, el jove ministre de Defensa d'Ucraïna, Mikhailo Fédorov, també havia guanyat massa popularitat. I això, segons analistes i polítics de l'oposició ucraïnesos, pot haver contribuït a la seva caiguda aquesta setmana. L'acomiadament de Fédorov, de 35 anys, ha permès a Zelenski deixar fora de joc un possible rival polític que havia acaparat massa protagonisme. La seva destitució, però, és incòmode en un moment en què la guerra amb drons ha ajudat a inclinar la balança del conflicte a favor d'Ucraïna.
Seguir fent classes intensives de català al juliol: "És la primera llengua europea que parlo"
És juliol, però les classes no han acabat per a tothom. Hi ha 143 alumnes de secundària de Barcelona (i els seus professors) que, desafiant les temperatures, han allargat el curs escolar tres setmanes extres per fer un intensiu de català. Després de la prova pilot de l’any passat, aquest estiu el Consorci d’Educació de Barcelona ha ampliat la iniciativa amb set grups d’uns vint alumnes d’entre 12 i 16 anys, la majoria dels quals necessiten consolidar el nivell B1 de català. Tots són joves que han arribat a la ciutat durant l'últim any, la majoria de Llatinoamèrica però també del Marroc, la Xina, el Pakistan o Ucraïna. Durant el curs escolar han passat per una de les deu aules d’acollida accelerada (AAA) que hi ha als instituts de Barcelona. A diferència de les 238 aules d’acollida ordinàries d’escoles i instituts públics i concertats, les AAA estan pensades perquè l’alumnat nouvingut de secundària pugui fer una immersió intensiva en català durant quatre mesos abans d’incorpor