Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • Txell Costa: “Necessito aquest ritme i aquests paisatges, les postes de sol i els cels que només hi ha aquí”
    “Per dins soc Empordà, silenciosa i tranquil·la”, assegura l’assessora empresarial Txell Costa. L’Empordanet és el seu paisatge vital i el seu lloc preferit de Catalunya: “Recordo la primera vegada que vaig saber de la seva existència, Antoni Bassas entrevistava Pasqual Maragall, que tenia una casa per aquí”. Tot i ser una etiqueta, no és una comarca oficial, no existeix administrativament, però inclou Rupià, Pals, Peratallada, Palau-sator, Monells, Ullastret, Púbol... És la frontera entre el Gironès i l’Empordà, “el Baix Empordà més interior, pobles petits, de pedra, i una manera de viure més pausada”. 
  • La pensió mitjana es duplica en els últims vint anys, per sobre dels salaris i l'IPC
    Els salaris i les pensions avancen per camins diferents. La divergència és "absolutament estratègica" per a l'evolució de l'economia i de la cohesió social, assegura Jordi Garcia, catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest agost els jubilats han cobrat de mitjana 1.574,9 euros, un 4,5% més que fa un any, segons ha publicat la Seguretat Social. Ara bé, els preus del juliol van pujar un 3,5% respecte al 2025, a l'espera de conèixer quant s'ha encarit el cost de la vida aquest mes (a partir de les dades de l'IPC, l'índex de preus de consum, que publica l'INE).
  • L'Iran posa en el punt de mira un dels últims espais de llibertat dels joves: els bars
    Davant la guerra, la inestabilitat política i una inflació desbocada que ha posat els somnis de molts fora del seu abast, la joventut iraniana s'ha aferrat a un luxe que els ajuda a sentir-se normals en temps anormals: anar a prendre alguna cosa amb els amics.
  • Qui ordena que es retirin estelades dels estadis?
    L'estelada és una bandera legal que no consta pas en el conjunt de símbols vetats en les competicions esportives com ara el futbol, però s'està requisant en nombrosos partits tant de futbol com de bàsquet i altres disciplines, sobretot fora de Catalunya. El que va passar aquest diumenge a Elx, rematat amb una brutal agressió a un noi menor d'edat que duia una estelada, ha tornat a posar sobre la taula una pregunta: qui està donant l'ordre de confiscar a tort i a dret aquesta ensenya? Encara més tenint en compte que la responsabilitat final del cos de policia estatal és el ministeri de l'Interior comandat pel socialista Fernando Grande-Marlaska.
  • Com funcionen Ceuta i Melilla?
    Melilla és una ciutat espanyola des de l'any 1497 i Ceuta ho és de forma definitiva des del 1580, integrada plenament a la Corona de Castella el 1640. Malgrat més de cinc segles d'història i vincles peninsulars, el seu estatus administratiu actual és una anomalia territorial a l'Estat. I el seu focus polític se circumscriu bàsicament a les crisis migratòries com la que va començar el 30 de juliol. La Constitució del 1978 preveia explícitament, a la Disposició Transitòria Cinquena, la possibilitat que es constituïssin com a comunitats autònomes. Tot i això, no va ser fins al 1995 que les Corts Generals van aprovar els seus Estatuts d'Autonomia, decantant-se per una figura inèdita: la "ciutat autònoma". Abans funcionaven com a municipis de règim especial integrats a les províncies de Cadis –en el cas de Ceuta– i Màlaga –en el cas de Melilla–, gaudint del rang de ports francs amb certs avantatges fiscals singulars davant la resta de territoris.