Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'home que va mirar el món amb polsims d'alegria i melancolia
La gran retrospectiva que la Tate Britain va dedicar a David Hockney el 2017 –vaig gaudir de l'enorme privilegi de veure-la en petit comitè, sense preocupar-me de les enormes aglomeracions que va provocar– va tenir alguna cosa de celebració i, alhora, de comiat anticipat. Era una exposició que no només repassava sis dècades de treball: pretenia i aconseguia ensenyar els ets i uts d'un artista que havia convertit la vitalitat en una forma de resistència. Hockney, ja a les portes de fer vuitanta anys, pintava cada dia amb la urgència d'algú que sabia que el temps és finit, però que encara té coses per dir i / o que s'interrogava i s'esforçava per intentar dir coses noves.
La justícia europea sentenciarà sobre la llei d'amnistia el 16 de juliol
Ja hi ha data sobre la sentència definitiva de la justícia europea a la llei d'amnistia. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà el pròxim 16 de juliol sobre les prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes per l'aplicació de l'amnistia en la causa de les despeses relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i l'Audiència Nacional pel cas de l'operació Judes contra els CDR.
Collars de més de 200.000 euros i arracades de 80.000 euros: el valor de les joies de Zapatero
Les joies de Zapatero omplen titulars des de fa dies i, des d'aquest divendres, protagonitzen una nova peça separada del cas Plus Ultra a l'Audiència Nacional. El jutge José Luis Calama ha acordat investigar també l'expresident espanyol per la possessió d'aquests objectes de valor perquè considera que hi ha indicis de presumptes delictes fiscals i de contraban. La base de la seva decisió és la taxació preliminar de les joies –localitzades al despatx de l'exlíder del PSOE–, que han estat valorades en 1.323.915 euros. L'informe de la taxació, al qual ha tingut accés l'ARA, analitza el preu de mercat estimat (impostos inclosos) de fins a 79 joies, entre les quals destaquen collars de més de 220.000 euros i arracades de 80.000.
Polèmica pel nou museu de Gaudí al Col·legi de les Teresianes: les famílies denuncien no saber-ne res
El Col·legi de les Teresianes de Ganduxer, una de les obres més desconegudes d'Antoni Gaudí, acollirà a principis del 2028 un museu que combinarà patrimoni, exposicions d'art i activitats per entendre l’evolució creativa del conegut com a arquitecte de Déu. L'edifici, que fins ara era pràcticament inaccessible al públic, rebrà el nom de Museu Gaudí Teresianes. Fins i tot ja ha rebut l'autorització del Vaticà, que és necessària perquè l'immoble pertany a una congregació religiosa. Però les famílies dels alumnes escolaritzats se senten "profundament indignades" perquè consideren que se les ha deixat "al marge" del projecte i que aquest canvi pot tenir un impacte en la funció educativa del centre, ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
L'Iran desmenteix Trump i deixa clar que no reobrirà Ormuz sense cobrar peatge
Mentre els exèrcits de l'Iran i els Estats Units intercanviaven atacs dimarts i dimecres a la nit, els seus equips negociadors miraven d'acostar posicions. Ara, com ha passat en altres moments al llarg de les converses, el text d'un acord preliminar sembla estar gairebé enllestit, però una qüestió que ha estat central des de l'inici del conflicte continua bloquejant el pacte: el control de l'estret d'Ormuz. L'Iran es resisteix a reobrir-lo sense poder cobrar peatge.