Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Telefónica perd 4.318 milions d'euros el 2025 per l'ERO i les vendes a l'Amèrica Llatina
Les vendes de gairebé totes les filials a l'Amèrica Llatina i l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que ha suposat la sortida de 5.042 treballadors s'han traduït en un llast per als resultats de Telefónica de l'any 2025. Entre gener i desembre de l'any passat, la teleco que presideix Marc Murtra va perdre 4.318 milions d'euros per l'impacte extraordinari de ambdues coses. El directiu català desgranarà els resultats en roda de premsa aquest dimarts al migdia.
Ferrocarrils afronta la primera jornada de vaga convocada pels maquinistes de Semaf
Nou dimarts de dificultats en la mobilitat ferroviària, aquesta vehada també a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'operadora de trebs catalana afronta aquest matí la primera de les cinc jornades de vaga que ha convocat el sindicat Semaf per als dies 24 i 25 de febrer i 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat en el servei.
Un policia mort i dos ferits en un atemptat amb bomba al centre de Moscou
Un policia ha mort i dos més han resultat ferits en un atemptat amb bomba en artefacte explosiu al costat d’un cotxe patrulla de la policia al centre de Moscou, segons informa el ministeri de l'Interior. L'explosió s'ha produit poc després de la mitjanit a la plaça de l'estació de trens de Savyolovsky, un dels principals nusos ferroviaris de la capital. L'atac conicideix amb el quart aniversari de la invasió russa d'Ucraïna a gran escala, però no queda clar si les dues cose estan relacionades.
Noia de classe baixa aspira a escriure
“Si faig servir la primera persona del plural és perquè la genealogia de les filles de la perifèria espanyola no s'està escrivint sola”, ens diu la periodista Noelia Ramírez (Esplugues de Llobregat, 1982) a Nadie me esperaba aquí, que porta per subtítol Apuntes sobre el desclasamiento. I cita, entre d’altres, a la madrilenya Alana S. Portero i la seva excel·lent La mala costumbre. Perquè aquesta genealogia l’estan escrivint autores que venen de classes subalternes que ens brinden els seus testimonis de vida, en clau autobiogràfica o de ficció, ficció sempre arrelada a la realitat.
Tot el que encara no sabem del 23-F
El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María Ló