Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Trump torna a atacar la premsa: cita a declarar periodistes del 'New York Times' per haver informat sobre l'Air Force One
Donald Trump ha tornat a atacar sense miraments la llibertat de premsa als Estats Units. El departament de Justícia del seu govern ha citat a declarar diversos periodistes del diari nord-americà The New York Times després que publiquessin una notícia que informava dels problemes de seguretat de l'Air Force One, l'avió que fa servir el president nord-americà per desplaçar-se i que va ser una donació de Qatar. Els periodistes hauran de comparèixer dimecres davant d'un gran jurat per declarar "en relació amb una presumpta violació de la llei penal federal".
La retirada del candidat demòcrata a Maine per acusacions d'agressió sexual condensa tots els mals del partit
L'ascens i caiguda de Graham Platner com a candidat demòcrata de Maine al Senat ha deixat veure les costures de la cúpula del partit. Platner va retirar la seva candidatura divendres, després que una dona amb qui havia sortit l'acusés d'haver-la agredit sexualment, cosa que complicava les opcions dels demòcrates de recuperar el Senat aquest novembre. La crisi, però, va més enllà: la revelació del cas ha tret a la llum que el partit va decidir fer cas omís d'altres informacions sobre Platner només perquè encaixava amb l'arquetip de classe treballadora que volen recuperar.
Sumar renova la direcció per tancar la crisi interna apostant per "aliances àmplies"
Moviment Sumar –el partit que va fundar Yolanda Díaz el 2023– intenta posar-se la tireta després d'una crisi interna que ha fet implosionar la direcció. La manera de girar full ha sigut ratificar l'única candidatura que s'ha presentat en la tercera assemblea en tres anys, encapçalada per Verónica Martínez Barbero, actual portaveu del grup parlamentari al Congrés, i Rosa Martínez, secretària d'estat de Drets Socials i número 2 del ministre Pablo Bustinduy. En un conclave plàcid i sense sorpreses, la llista ha rebut el 95,9% dels suports. Durant l'acte polític que ha servit de colofó, Rosa Martínez ha abanderat l'aposta per les “aliances àmplies i diverses” i ha reclamat “explorar totes les possibilitats” que permetin “construir un front ampli”.
"El camp es recuperarà, però ells no tornaran. Els estimava"
"El camp es recuperarà. Quan plogui, quan la cendra es converteixi en adob. El poble es recuperarà. Quan tots els evacuats tornin a casa, quan tornem a construir les desfetes. Però ells no tornaran. Els estimava". L'Emilia és la farmacèutica de Bédar, el poble més damnificat pels incendis d'Almeria, el municipi d'on desenes de persones van fugir del foc i dotze d'elles no se'n van poder escapar. Ella les coneixia, a totes. Sobretot un matrimoni "meravellós", l'Ana i el Pedro, a qui considerava "família". "Van tenir la pitjor de les sorts", narra, encara emocionada.
El petit país que mana a Wimbledon: Nosková s'imposa a la final femenina
Segurament tot va començar amb Martina Navratilova. Ella va ser la primera tenista txeca que va emocionar amb el seu estil i els seus èxits. Eren altres temps. De fet, competia com a txecoslovaca fins que va fugir el 1975 als Estats Units, buscant un estil de vida que li encaixava més. Eren els anys de la Guerra Freda i per al règim socialista de Praga, va ser un cop baix. Però per sobre la política, Navratilova va deixar una llavor plantada a la República Txeca. Ho va fer especialment amb les seves fites a Wimbledon, on va guanyar el títol individual en nou ocasions. La meitat dels 18 títols del Grand Slam que va guanyar van ser sobre l’herba de l’All England Club del sud de Londres, on també va alçar set títols més en dobles i quatre en dobles mixtes.