Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • Alumnes de Valls protesten perquè la vaga de docents fa perillar la seva festa de graduació
    Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Oller de Valls planten cara al professorat amb concentracions davant la porta del centre i l'absència a les aules de bona part del curs. El motiu? La decisió dels docents de deixar d'organitzar activitats no acadèmiques en el marc d'una vaga de zel aprovada per més del 80% del claustre, una mesura que ha impulsat el col·lectiu docent arreu de Catalunya per reclamar un nou acord de millores laborals i salarials al departament d'Educació. Per tot plegat, una vuitantena de joves han evidenciat el seu malestar a les portes del centre amb cartells, pintades i consignes aquesta setmana.
  • Alella es converteix en el municipi amb més renda de Catalunya
    Alella, al Maresme, i Salt, al Gironès, van ser el 2023 els municipis catalans amb la renda familiar més alta i més baixa, respectivament, segons dades de l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. Es tracta de la primera vegada que la localitat maresmenca encapçala el rànquing de municipis més rics. En total, només cinc comarques –totes de la demarcació de Barcelona– van superar la renda mitjana de Catalunya, que va ser de 20.789 euros per habitant.
  • Patti Smith, premi Princesa d'Astúries de les Arts
    Patti Smith (Chicago, 1946), la cantant nord-americana amb una extraordinària trajectòria musical de més de cinc dècades, coneguda també per la seva obra literària i el seu activisme polític, ha guanyat el premi Princesa d'Astúries de les Arts, que concedeix la Fundació Princesa d'Astúries i està dotat amb 50.000 euros. En la categoria d'arts, el premi distingeix "la tasca de creació, conreu i perfeccionament de l'arquitectura, la cinematografia, la dansa, l'escultura, la fotografia, la música, la pintura, el teatre i d'altres manifestacions artístiques". En edicions anteriors, el premi va ser per a artistes com Joan Manuel Serrat (2024), Meryl Streep (2023), Marina Abramovich (2021), Martin Scorsese (2018), Francis Ford Coppola (2015), Richard Serra (2010) o Bob Dylan (2007).
  • "Acabaremos con todos vosotros"
    L’any 1936 s’havien publicat a Catalunya 865 títols de llibres en català, el màxim assolit durant els anys republicans. El 1976, amb Franco ja mort, en sortien 872. Havien passat quatre dècades i el català tot just sortia del pou. Actualment la producció s’acosta als 7.000 títols anuals. La batalla cultural per la llengua avui també es lliura al món audiovisual. Però la cultura escrita segueix sent la base de tot. D’on venim?
  • Elon Musk contra Sam Altman: el judici d'OpenAI indaga en el pas d'organització sense lucre a empresa "voraç"
    En la primera jornada de declaracions d’un judici històric entre Elon Musk i Sam Altman, d’OpenAI, s’han presentat dues versions notablement diferents sobre com OpenAI va passar de ser un laboratori d’intel·ligència artificial sense ànim de lucre a convertir-se en una de les empreses tecnològiques més influents del món.