Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • Una tarda interessant amb l'OBC
    Sobre el paper, el programa del concert del cap de setmana a L’Auditori resultava interessant. I, vistos els resultats, l’interès ha estat total. Comencem, tanmateix, per la segona part: com allò del valor pressuposat a l’antic servei militar, era obvi que l’OBC havia de tenir molt per la mà una obra com la Simfonia núm. 1 en si b, op. 38 de Schumann. I és cert que el rendiment general va tenir nivell, però és en aquest repertori on —penso— la nostra orquestra revela de vegades una inèrcia que tan sols les batutes més autoritàries poden trencar. I aquest no és el cas de la lituana Giedre Slekyte, una directora d’ofici però que semblava plegar-se a l’estat de la qüestió sense moure els fonaments rutinaris de la formació orquestral. Res a dir. Però res a destacar d’una segona part de passa-que-t’he-vist.
  • Quin és el problema amb les baixes laborals a Catalunya?
    Alba Cuberas, metge de família al CAP Manresa-4, visita un pacient per un intens dolor a l’esquena; li dona una baixa curta i medicació antiinflamatòria, però no hi ha millora. Amb una radiografia, el reumatòleg recomana fer rehabilitació. “Però ningú li truca. El visito un cop al mes, i ja en fa dos que em diu que no ha començat les sessions”, diu. A Sant Pol de Mar, Martín Cebollada sospita que un pacient podria patir una hèrnia discal, i per sortir de dubtes, demana que li facin un TAC. L’espera és de sis mesos. “Però té un dolor incapacitant i no puc saber del cert com és de greu; no pot anar a treballar”, afirma.
  • Els russos volen la rendició total d’Ucraïna: “No creiem en els acords de pau”
    Feia seixanta anys que a Moscou no hi nevava tant un hivern. Els ciutadans caminen encara més sorruts que de costum, apressant-se a refugiar-se en l’escalfor a prova de glaçades de casa. A pràcticament ningú li sembla obscè que, mentre aquí els radiadors bullen les 24 hores del dia, el seu govern mati de fred els residents de les grans ciutats ucraïneses. Després de quatre anys de guerra, la immensa majoria dels russos no volen de cap manera que Vladímir Putin faci concessions a Volodímir Zelenski i creuen que el conflicte ha d’acabar amb la rendició de Kíiv. 
  • Óssipov, l'escriptor que mira amb ulls de metge la vida a Rússia
    Igual que l’escriptora russa Maria Stepànova, Maksim Óssipov (Moscou, 1963) mai hauria imaginat que acabaria exiliat. "Mai hauria pensat que donaria classes a Amsterdam sobre literatura russa en anglès, però aquí estic", explicava en una entrevista a l'ARA. Autor de llibres de relats com El crit de l’ocell domèstic (Club Editor, 2016), Pedra, paper, estisores (Club Editor, 2022), i Kilómetro 101 (Libros del Asteroide), Óssipov va fer les maletes i va marxar del país poc després que comencés la invasió d'Ucraïna. A Rússia, Óssipov era cardiòleg. A l’exili, viu entre Amsterdam i Berlín, escriu i parla de literatura. Acaba de publicar un nou llibre de relats, Después de Eternidad (Libros del Asteroide, 2026), que ha traduït al castellà Alejandro Ariel González. De la seva anterior vida a Rússia, Óssipov enyora casa seva, les tombes dels pares, la feina de metge, alguns amics. I, sobretot, la sensació de ser entès.
  • ERC proposa sancionar l'ús del burca sense passar pel Codi Penal
    Un dels debats més candents aquesta setmana al Congrés dels Diputats ha estat la prohibició del burca promoguda per Vox. Tot i que no va prosperar i només va obtenir els vots del PP, la iniciativa de l'extrema dreta va obrir la veda de la discussió sobre la idoneïtat de prohibir o no l'ús del vel integral. Junts va presentar el mateix dia una proposició de llei per prohibir-lo en els espais públics –un text que el PSOE s'ha obert a estudiar–, el PP va seguir el mateix camí dos dies més tard i Esquerra també vol dir-hi la seva. Segons fonts del partit consultades, els republicans no són partidaris de prohibir el vel integral i preveure conseqüències penals per a les dones que ho incompleixin, però sí que advoquen per "desincentivar-ne" l'ús a través de l'obligatorietat del treball a la comunitat. És la seva "solució efectiva" per "acabar amb el burca" evitant que la mesura acabi perjudicant les dones que el porten, creuen. "Convertir el burca en un delicte les aïllarà més", avisava ja e