Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'enviat de Trump a Múnic: “Necessitem una Europa forta”
Alleujament a la Conferència de Seguretat de Múnic després de sentir de la boca del secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, que, malgrat les crítiques i amenaces de l’administració Trump, Washington vol continuar sent un aliat d’Europa. Rubio ha subratllat en el seu esperat discurs els estrets vincles entre els Estats Units i Europa: “Estem destinats a estar junts”. “El nostre destí està i sempre estarà entrellaçat amb el vostre, perquè sabem que el destí d’Europa mai no serà irrellevant per a la nostra pròpia seguretat nacional”, ha afirmat el cap de la diplomàcia nord-americana. “Per això els nord-americans a vegades podem semblar una mica directes i urgents en els nostres consells... La raó, amics meus, és perquè ens importa profundament”, ha dit Rubio.
Mig any després de la nit que els ultres van sortir a apallissar magribins
A un parell de quilòmetres de Torre Pacheco, una quinzena de treballadors, tots ells immigrants, cullen escaroles sota l'escalf del reparador sol hivernal. A l'altra banda de l'esplanada, una altra colla s'eslloma per fer el mateix amb les mates d'api. Els tractors i els camions per carregar les caixes amb les hortalisses que s'enviaran a Europa estan mal aparcats en un camí polsegós. Els temporers repeteixen el moviment cíclicament, tors a baix una vegada i una altra per arrencar la mata. Un moviment repetit centenars de cops cada dia. L'Abdel és el capatàs del grup que tragina amb les escaroles. Tots són del Marroc. Ell va aterrar fa 26 anys en aquest municipi murcià on el juliol del 2025 va viure uns incidents racistes després de l'agressió a un home de 68 anys, el Domingo, per part de tres nois d'origen magribí. La ultradreta va llençar-se a Torre Pacheco, "a la caça" dels magribins, i es van viure nits de molta tensió que només un dispositiu amb gairebé 60 vehicles de la Guàrdia Civil va pod
L'invent de Raphinha
En un Barça on jugaven Messi, Xavi, Iniesta, Busquets i Puyol, Tito Vilanova –aleshores segon entrenador de Guardiola– va deixar anar la cèlebre frase "Sense Piqué ens cau l'invent". Quinze anys després, no m'estranyaria que Hansi Flick surti algun dia d'aquests a admetre que sense Raphinha a ell també se li desmunta el xiringuito. El seu equip ha perdut sis partits aquesta temporada i l'única constant en tots ells és que faltava el brasiler.
La cuinera gironina que fa feliç tota una expedició de científics a l’Antàrtida
És possible menjar un arròs melós de carxofes, calamars i cansalada entre balenes i glaceres, a més de 1.000 km de la civilització? Doncs sí. I d'això se n'encarrega la jove xef gironina Clara Canyigueral, que, per segon any consecutiu, s’ha embarcat com a cuinera en una expedició científica a l’Antàrtida amb la missió de preparar els àpats cada dia per a una quarantena de professionals del CSIC.
L'esport més mediàtic dels Jocs d'Hivern també es practica a Catalunya
Cada quatre anys milions de persones es deixen fascinar pel cúrling, un esport en el qual es fan lliscar unes pedres per una pista de gel per tal d'intentar situar-les al mig d'una diana situada a uns 45 metres, traient del mig les de l'equip rival. Les xarxes s'omplen de gent imitant el gest dels atletes i s'analitzen jugades. El partit Suècia-Canadà va acabar amb picabaralla ja que els suecs acusaven els rivals de fer trampes, amb milions d'usuaris intentant saber qui tenia la raó. Cada quatre anys, el cúrling brilla. "Els Jocs Olímpics són una oportunitat perquè la gent faci el pas i després de veure'l per televisió s'animi a provar-ho", explica Carles de Moxó, president del Cúrling Puigcerdà, un dels clubs que hi ha a Catalunya. Molta gent no ho sap, però el cúrling també es juga a casa nostra.