Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Mor Frederick Wiseman, l'home que va observar el món
Costa d'imaginar una carrera artística més profitosa i coherent que la del documentalista Frederick Wiseman, autor d'una cinquantena pel·lícules al llarg de sis dècades que l'assenyalen com l'observador més agut de la societat dels Estats Units, un cronista infatigable del món i, especialment, de les seves institucions. Wiseman, que ha mort aquest dilluns als 96 anys, estava considerat un dels cineastes de no-ficció més importants de les últimes dècades i havia guanyat un Oscar honorífic i el Lleó d'Or per la seva carrera. A més, el 2016 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat Pompeu Fabra.
L'escriptor que es va inventar la novel·la policíaca catalana mentre buscava pastanagues
La col·lecció Crims.cat celebra una fita important, l'arribada al número 100, amb un volum excepcional, Barcelona, trilogia policíaca, que reuneix les tres novel·les policíaques de Rafael Tasis (Barcelona, 1906-París, 1966): Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana i És hora de plegar. Segons comenta el seu director, Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974), doctor per la Universitat de Salamanca amb una tesi sobre el gènere criminal a Catalunya, valia la pena "tornar als orígens del gènere” amb aquest llibre, fent “un reconeixement a Rafael Tasis, la persona que va obrir-ne les portes". Per a Àlex Martín, Tasis és “l’Edgar Allan Poe català”.
Espanya ja té un fons sobirà: què en vol fer ara Pedro Sánchez?
Els fons sobirans internacionals –fons d’inversió de capital públic– no són uns desconeguts a Espanya. De fet, com molts països que van patir els estralls de la crisi financera, l’Estat els va abraçar com a estabilitzadors de l’economia: la liquiditat exterior ha estat (i continua sent) un recurs preuat davant la insuficiència de recursos propis. I durant anys, el dèficit democràtic d’alguns dels països que controlen aquests fons sobirans –la gran majoria neixen de la producció de petroli i gas– no ha semblat fer perdre la son dels governs, malgrat les reiterades advertències de la necessitat de control dels seus moviments.
Ocaña dalt del cel: la nova col·lecció permanent del Reina Sofia té molt accent català
Als anys setanta, la fama de Joan Miró és mundial. Li dediquen exposicions alguns dels museus més importants del món, entre els quals hi ha el MoMA de Nova York i la Tate Gallery de Londres. Però a Miró els reconeixements no l'estoven, i en l'exposició que li fan el Grand Palais i el Centre Georges Pompidou el 1974 presenta un reguitzell de teles cremades. Sí, Miró continua sent un pintor radical i el seu gest també es pot interpretar com un acte de protesta a les acaballes del franquisme. Ara una d'aquestes teles, propietat de la Fundació Joan Miró, ocupa un lloc destacat a l'inici del recorregut renovat de la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia des del 1975 fins a l'actualitat. Foc i més foc: al costat s'hi poden veure alguns dels gravats de la Suite Vollard de Picasso que van resultar danyats durant un atemptat contra la galeria Theo de Madrid perpetrat pels Guerrilleros de Cristo, que consideraven Picasso "marxista, homosexual i proxeneta".
El cuiner i la cap de sala que cuinen el cap i la cua del llobarro com no t'hauries imaginat mai
En podem fer jocs de paraules, com ara "Pensem amb el cap quan vulguem cuinar els peixos" o "Tinguem cap amb l'aprofitament alimentari", però, si ens posem seriosos, la realitat és que la paraula sostenibilitat es posa en pràctica si cuinem el cap i, en definitiva, totes les parts de què es compon un peix més enllà del llom, que és l'habitual a les cartes dels restaurants. Com que coure els ulls podem trobar-ho difícil, busquem assessorament dels millors. A casa nostra, el cuiner Fabio Gambirasi, del restaurant Agreste Mar (dins de l’Hotel Serras), té sempre a la carta el plat anomenat Cap i cua, però el prepara només els dies que els dos proveïdors de peix amb els quals treballa li porten el peix fresc i les peces grosses.