Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Temperatures de rècord en aquest inici de setembre
La temperatura ha tornat a enfilar-se de valent i a batre rècords. Avui, a l'observatori Fabra han arribat a 33,1 °C, mig grau menys que ahir, que es van registrar 33,6 °C. El d'avui és el segon valor més elevat des del 1914 un setembre a la ciutat de Barcelona. A Ponent i a l'interior de l'Ebre han fregat els 40 °C (39 °C a Vinebre, de les més altes des del 2022). Si agafem el conjunt de les estacions automàtiques de Meteocat, 27 de les 128 totals han batut rècord per a un mes de setembre en 20 anys de dades, sobretot les situades a l'Empordà, al Pirineu i a Ponent.
“El 17-A no anava només d’atrapar uns terroristes, hi havia un guerra comunicativa en joc”
Setze morts i més d’un centenar de ferits fan dels atacs del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils la matança terrorista més sagnant de les últimes dècades. Un trauma en la memòria col·lectiva del país que, segons el guionista Alberto Marini (Torí, 1973), barceloní d’adopció, es va oblidar massa ràpidament: “El memorial dels atemptats és al terra de la Rambla, molta gent ni ho sap. De seguida es van reobrir les botigues, es va jugar el partit del Barça i es va voler girar full. Possiblement no es volia furgar més en la ferida, però per curar una ferida cal gratar la carn i netejar-la, no oblidar-se’n i prou”. Marini firma el guió de Cronos, el thriller sobre el 17-A que s’estrena aquest divendres en versió original catalana i que reviu aquells dies d’angoixa i confusió a través del treball dels Mossos d’Esquadra per controlar la situació inicial i detenir els culpables de l’atemptat.
Tot pot canviar de cop
L’any 2023 la Generalitat va fer una campanya titulada L’aigua no cau del cel per recordar-nos la importància d’estalviar aigua en plena sequera. Tres anys després, el govern de tothom ha engegat Tot pot canviar de cop, una nova campanya de Protecció Civil per advertir-nos dels perills de les pluges torrencials. L’anunci, que deveu haver vist en diferents pauses publicitàries de TV3, reflecteix molt bé aquesta idea de risc en zones aparentment segures. S’adverteix que s’ha utilitzat la intel·ligència artificial per recrear algunes escenes, que s’alternen amb imatges reals per reflectir el contrast entre l’abans i el després del gran diluvi. Un bucòlic torrent d’aigua en un poble que es converteix en unes cascades violentes, un pàrquing al costat del mar que desapareix sota la fúria de les onades, un cotxe aparcat del qual després només es veu el sostre, un carrer que es converteix en un riu vigorós impossible de creuar, i un pont al final d’una riera que queda obstruït per una p
Notar tots els talls d'una operació d'apendicitis: denuncien un error en l'anestèsia a l'Hospital de Granollers
Roger Ferrer fa anys que espera la resposta a la seva reclamació per una negligència mèdica. El febrer del 2022 el van operar d'apendicitis a l'Hospital de Granollers i un error en la màquina que li subministrava l'anestèsia va fer que sentís els talls de tota l'operació, tot i que els seus músculs sí que estaven sedats i no podia moure's ni avisar del que passava. "Sentia els dolors dels talls de l'operació i com furgaven. Vaig viure una experiència de mort en vida i no he tornat a ser el mateix", ha explicat en una entrevista a Eldiario.es.
Gloria Steinem: la revolució que també va entrar a les redaccions
La de les dones és, probablement, la gran revolució del darrer segle. No va prendre palaus, però va transformar la vida quotidiana. La manera de treballar, d’estimar, de tenir fills o de no tenir-ne, de relacionar-nos amb el nostre cos, amb els diners i amb el poder. Les dones d’avui caminem a espatlles de gegantes que van discutir allò que semblava indiscutible i Gloria Steinem n’és una.