Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Frankenstein fa 200 anys
El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció
NOVA LEGISLATURA
JxCat demanarà
que els seus diputats
ssel les puguin
ara.cat a Brt
delegar el vot
Rull assegura que investir
La mesa del Parlament decidirà
en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal
P32-3
La sentència
del cas Palau, la fi
de l'oasi català
Caiguda en picat
de les adopcions
internacionals
CARME
COLOMINA
Rachida Aiz i Rokhaya
Diallo són dones que
denuncien les injusticies
Inborals i salarialsi que no
encaixen en cap estereotip
FERRANREQUEJO
cafdrii dpotco a lo UPF
Les decisions judicials del
TS acabaran sent jutjades
per la justicia internacional
Però nixò passari d'aqui
uns quants anys
El petrolier iranià
s'enfonsa i aboca
136.000 tones de cru
al mar de la Xina
M.ANGELSCABRÉ
ecriplone idireetone de
store Culrral deGienere
El21-D vaig votar
Puigdemont en defensa
d'unes institucions que
un govern estatal autoritari
eentralista ha vi
El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta
Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana
tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts

Noticias
  • La jove gimnasta catalana que brilla al cor de l'Àfrica
    Eren els temps de la pandèmia, quan Tòquio va organitzar uns Jocs Olímpics estranys. Sense espectadors, amb mascaretes i distàncies de seguretat. A Catalunya una nena de nou anys mirava per televisió la competició de gimnàstica artística pendent de Simone Biles, la gran estrella nord-americana que en aquella cita va decidir que prioritzava la seva salut a la recerca de medalles. I davant de la pantalla, la Cora Noguer Muñoz va preguntar als seus pares perquè no hi havia cap gimnasta de Mali. I amb aquella pregunta, tot va canviar.
  • La truita de patates és menys calòrica si la deixem reposar a la nevera?
    La truita de patates és tan nostra, que genera debats que polaritzen la població: els que hi posen ceba, els que no; els que la fan melosa, els que no. Però hi ha un altre debat més intens en nutrició amb la truita de patates: el repòs a la nevera perquè sigui més bona, menys calòrica i més digestiva.
  • Un sopar entre arquitectes a les Tres Xemeneies
    Més que mai, ara l’arquitectura és l'emblema més reconeixible de Barcelona a escala nacional i també internacional; des de la Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura i el Congrés Mundial d'Arquitectura fins a la col·locació de la creu de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. També és un moment de grans projectes, entre els quals hi ha la transformació de l'edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs en la Catalunya Media City. Per això, aquest gegant de formigó va acollir fa pocs dies un sopar amb una trentena de convidats organitzat per Turisme de Barcelona, amb alguns dels arquitectes catalans més destacats i periodistes nacionals i internacionals de mitjans generalistes i d'altres especialitzats en arquitectura, entre els quals hi havia l'ARA. Entre els periodistes internacionals hi havia redactors de The Times, The Guardian, Le Monde, Art Newspaper, Monocle, Giornale dell'Architettura i Wallpaper.
  • El Super3 obre 'Fantàstix': una nova experiència inmersiva per a infants i famílies
    El Super3 de 3Cat, amb el finançament de Grup Transversal, ha obert aquesta setmana les portes del Fantàstix, una nova experiència cultural, familiar i immersiva centrada en el poder dels contes, la imaginació i la participació activa dels infants. Situat al barri de la Sagrada Família, l'espai, que era un antic pàrquing de 2.000 metres quadrats, s'ha transformat en una "fàbrica de la imaginació", on la narrativa se centra en la premissa de recuperar el poder de fabular, que ha desaparegut del món. La intenció del projecte és convertir-se en un nou punt de trobada per a les famílies, el món educatiu i la cultura infantil i juvenil en català.
  • La Vall Sagrada de Dersim, on conviuen resistència cultural i reverència ecològica
    Amagat entre els cims escarpats i els antics congosts de l’est d’Anatòlia, a Turquia, es troba Dersim –oficialment conegut com a Tunceli–, una terra on la memòria s’aferra com la boira a les muntanyes i on la resistència i la reverència flueixen juntes com les aigües del riu Munzur. És un lloc on la fe no s’allotja en estructures, sinó que està gravada a la pedra, cantada a través de generacions i xiuxiuejada als arbres. Durant segles, les comunitats levites zaza de Dersim han existit en sagrada comunió amb el seu entorn. El seu sistema de creences –l’alevisme– no està limitat per minarets ni escriptures. Viu en el murmuri dels rius, en el fum dels focs rituals i en el xiuxiueig entre els pins. Aquí, el que és diví es troba en l’experiència de la natura. És tangible: es troba en el gra de la fusta, en la lluïssor d’una font de muntanya i en les passes curoses de les cabres pels penya-segats.