Sitio webFrankenstein fa 200 anys El llibre de Mary Shelley va suposar l'inici de la ciència-ficció NOVA LEGISLATURA JxCat demanarà que els seus diputats ssel les puguin ara.cat a Brt delegar el vot Rull assegura que investir La mesa del Parlament decidirà en aquest cas ien el dels presos Puigdemont "és possible i és legal P32-3 La sentència del cas Palau, la fi de l'oasi català Caiguda en picat de les adopcions internacionals CARME COLOMINA Rachida Aiz i Rokhaya Diallo són dones que denuncien les injusticies Inborals i salarialsi que no encaixen en cap estereotip FERRANREQUEJO cafdrii dpotco a lo UPF Les decisions judicials del TS acabaran sent jutjades per la justicia internacional Però nixò passari d'aqui uns quants anys El petrolier iranià s'enfonsa i aboca 136.000 tones de cru al mar de la Xina M.ANGELSCABRÉ ecriplone idireetone de store Culrral deGienere El21-D vaig votar Puigdemont en defensa d'unes institucions que un govern estatal autoritari eentralista ha vi El Barça remunta un 2-0isotmet Anoeta Els gols de Luis Suárez (2). Paulinho i Messi permeten a lequip blaugrana tancar invicte la primera voltai deixar el Reial Madrid a 19 punts
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
20 personatges de Nadal que ens hem inventat els catalans
Fugir de Barcelona quan et quedes embarassada
L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.
"Al cap de sis mesos vaig plegar del restaurant d'èxit que havia obert, i ara obro Barra Oso amb plats que faig de principi a fi"
Entrevisto el cuiner Òscar Álvarez Moreno (Barcelona, 1991) els últims dies de desembre del 2025 al restaurant que just acaba d’inaugurar, el Barra Oso (Muntaner, 248). És curiós perquè quan va començar l’any també vaig entrevistar-lo, però en un altre restaurant, el Mesa Lobo, d’on va plegar al cap de sis mesos malgrat que n’era soci i que era una de les grans obertures d’èxit. M'explica amb calma el que va passar, però sobretot em parla de la seva gran il·lusió, del restaurant que just acaba d’obrir, amb l’ajut de socis, i on ha preparat una carta de plats d’aparença senzilla, que en realitat tenen una elaboració complexa. Tots els plats els prepara al mateix restaurant, a Barra Oso, que té una gran barra central per asseure-s’hi i menjar. També hi ha taules. Barra Oso es convertirà en pocs dies en el restaurant de què tothom parlarà: plats bons, preu pensat per tornar-hi l’endemà, vins a copes petites i ambient distès. Al costat té un dels locals de moda de tota la vi
Sánchez aprova un nou escut social que necessitarà l'aval del Congrés
Fa un any el govern espanyol aprovava en el consell de ministres escombra de l'any, és a dir, l'últim de l'exercici, totes aquelles mesures socials i econòmiques que decauen el 31 de desembre però que vol mantenir en vigor, ja sigui perquè formen part d'un acord amb algun partit polític o s'hi ha compromès davant la ciutadania. Pel tipus de mesures, l'executiu de Pedro Sánchez sempre havia afrontat amb tranquil·litat la tramitació de després al Congrés, però també l'any passat va veure com no podia donar per fet el suport de les formacions del bloc d'investidura, començant per Junts, que inicialment fins i tot es va desmarcar de l'increment de les pensions.
Ni boja tornava als meus vint anys
No tinc punyeteres ganes de tornar a tenir vint anys. Amb vint anys em mirava al mirall i no em veia. Només em fixava en tot allò del meu cos i de la meva personalitat que volia canviar. I malgrat que ja tenia la determinació que m’ha salvat el cul en tantes ocasions, no la tenia tan entrenada ni tan ben enfocada. Tampoc era igual de valenta que ara. I vivia moltíssimes més pors i inseguretats. Menys que als quinze, però una carretada més que ara. No tenia gaire clar què podia ser de mi a la vida, i encara em quedava per davant acabar de creure’m que allò que intuïa possible (dedicar-me al guió i provar d’escriure un llibre infantil algun dia) podia ser real.