Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
n alcontrataque
icult-Páginas 58y 59
Lady Gaga reanuda hoy en
másperiódico
Así son las mujeres que no
opinion
Domingo de resurrecciónLainvestidura y un debate
XAVIER SARDA
fulero JoSE ANTIONO ZAFZALELOS
Barcelona la gira europea quieren marido ni ser madres
2,50UE PRCUODOUEVAENE De N RO DEL3GANCERA
ass www.aiopodlo
DARCNDE
elPeriódico 14
PARA GENTE COMPROMETIDA
INSISTE EN SER INVESTIDO
UN DERECHO ESENCIAL PENDIENTE DE REFORMA Paginas2 asyreditorial
Pensiones en
la cuerda floia
Puigdemont
desoye la
demanda de
realismo del
PDECaty
de Esquerra
PANORAMA Páginas 18 y 19
FOOTBALL LEAKS'
MGUELLORENZO
Messi cobra
104 millones
anuales
Página 49
POLÉMICo
PRIMERA FILA
EN BCN
Falsa
Ciencia
contra el
cáncer
COSAS DE LA VIDA
»Páginas 32 y 33
Tazas de porcelana
Por sole
La crisis del sistema
castiga a los 9,5
millones de pensionistas
actuales y amenaza a las
siguientes generaciones
El aumento de
afiliados a la Seguridad
Social no basta y el
|PSOE y PP
el dia
pugnan por
recuperar el voto
de los jubilados
Estado sigue tomando
recursos prestados
primera taza con diseño
de Puig i Cadafalch
el Periódico

Noticias
  • Els missatges del Papa
    La visita a Espanya del papa Lleó XIV ha destacat fins ara, en l’etapa madrilenya, per la seva gran capacitat de convocatòria i pels missatges que el Pontífex ha emès, no només referits estrictament a la comunitat catòlica, sinó amb la finalitat que siguin escoltats per la resta de la societat i per la classe política. Tant en la vigília d’oració a la plaça Lima com a la missa dominical del Corpus i en la trobada a l’estadi Santiago Bernabéu, la presència del Papa ha aixecat una gran expectació, amb centenars de milers de fidels, molts joves, reverdint el model de trobades massives que no estava clar que l’agustí Robert Prevost perpetués. Les seves paraules, administrades en funció del to de cada acte, més popular o més institucional, es poden resumir en uns conceptes nítids que, segur, es repetiran en les jornades que falten. El Papa ha parlat de la "dignitat inviolable de la persona humana", de la necessitat de posar fi a la "cultura de l’enfrontament" i d’afrontar els reptes act
  • Hirurok o el fil que va de Leire al PNB
    Leire Díez, la fins fa poc anònima militant del PSOE de Cantàbria a la qual totes les portes se li obrien per art de màgia, era en realitat de Portugalete, una població del marge esquerre del Nervión que, juntament amb Barakaldo, Sestao i la zona minera de Biscaia, està considerada el bressol del socialisme obrer al País Basc.Seguir leyendo....
  • El miracle de Gaudí
    D’aquí pocs dies la Sagrada Família destronarà les piràmides d’Egipte, el Partenó, la Torre Eiffel i el Guggenheim. Cap altra obra li farà ombra. Serà la silueta més reconeixible, la foto més reproduïda. Encapçalarà l’skyline arquitectònic del planeta per davant de la cresta de l’Òpera de Sydney. Serà l’edifici més comentat no ja de Barcelona, Catalunya o Espanya, sinó del món.Seguir leyendo....
  • Gràcies, Lleó XIV
    Aquesta columna pot semblar tan insípida com innecessària, quan milers de persones ja han agraït al Papa la seva visita. Per justificar-la, diré que està escrita des de l’agnosticisme. Vaig néixer en una família republicana, exiliada i atea, marcada pel recolzament de la jerarquia eclesiàstica a Franco, i ateu em vaig considerar fins que vaig viure uns anys a Egipte. Des d’aleshores, prefereixo dir-me agnòstic per no tancar la porta a una espiritualitat sense la qual crec que no poden viure les societats. En conseqüència, el meu agraïment al que va dir el Papa des que va arribar a Madrid no té a veure amb allò que és, per dir-ho així, patrimoni exclusiu de la doctrina de Roma. No comparteixo les seves posicions sobre temes que tenen a veure amb els drets de les dones, però no és l’important. Després de conviure al Pròxim Orient amb musulmans, coptes i jueus, vaig aprendre que algunes coses que semblen immutables només les canvia el temps. Mentrestant, lleis i constitucions.Seguir leyend
  • ¿Clama el Papa al desert?
    Al Govern la visita a Espanya de Lleó XIV li ha servit per agafar aire. Per donar-se un respir, però no ha tingut temps d’agafar impuls. Aquest era un objectiu massa ambiciós, perquè els casos judicials que acorralen l’Executiu, tot i que encara s’han de provar, són de tal magnitud que la treva papal se li acabarà demà quan, al mateix recinte on el Papa va demanar ahir diàleg, respecte i col·laboració entre els oposats, els portaveus de l’oposició reprenguin les acusacions de corrupció que freguen l’insult. Amb el Pontífex ja a Barcelona, el PP i Vox se sentiran alliberats per atribuir a l’Executiu i al seu president, Pedro Sánchez, tota mena de maldats. Vaja, el que ja han estat fent des de fa mesos. No sembla, per tant, que les paraules del Papa a Madrid derivin en una reflexió d’aquells que podrien donar-se per al·ludits. Ni tan sols dels que, com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han buscat amb afany un gest de complicitat de Lleó XIV. Perquè, per pos