Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
masdeporte el domingo
alcontrataque
Los tres
escenarios
apunte
Una verdad
incómoda
másdeporte
Barça y
Espanyol,
tres derbis
en 18 días
Tazas Pilma
Este domingo, entra en calor con la
primera entrega de las tazas de
porcelana con diseños de Puigi Cadafalch
porsolo 1,99 +cupón del día
PASTOR
JORDI
PUNTÍ
Periquinho
CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodico.com DIRECTOR
MORTADELO YFILEMON 9,95
MICIUDAD DISNEY 4,95
SABADO
CUORE 1
MAQUETA 6009,99
13 DE ENERO DEL 2018 BARCELONA. TEL.93.265.53.53 www.grupozeta.es ENRIC HERNANDEZ
el Periódico 13
PARA GENTE COMPROMETIDA
PUIGDEMONT, CADA VEZ MAS SOLO, INSISTE EN SU PLAN 13
PANORAMA
Páginas 18a
Baño de realidad
Bajo presión judicial, 6 líderes secesionistasse retiran o abjuran de la vía unilateral
Artur Mas.
Carme Forcadell
Carles Mundó
Joaquim Forn.
Jordi Sànchez.
Jordi Cuixart.
El Supremo no prevé liberar a Fornylos Jordis, y JERC pide un Govern estable y el Ejecutivo central
solo permite a los diputados presos delegar el voto lamenaza con el 155 contra una investidura «ilegal»
FERRANNADEU
EL PLAN DE LA ALCALDESA
Colau fía su
reelección en
BCN a que el
procés' baje
de intensidad
Merkel acaricia
una nueva
alianza con la
socialdemocracia
PANORAMA
Páginas 12y 13, y editorial
COMPRAMOS
EDIFICIOS EN
BARCELONA
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 4 y editorial
JUICIO A BENÍTEZ
E fiscal reclama
22 años para
un pederasta
de los Maristas
de Barcelona
MKPREMIUM
INVERSORES PATRIMONIALE
El mercado de la miseria
T935 481 403
La venta de objetos rescatados de la basura se expande en el
entorno de las Glòries cosAS DE LA VIDA Páginas 36 y 37
COSAS DE LA VIDA
www.mkpremium.com
Páginas 30 y 31

Noticias
  • L’alegria es diu Espanya
    Aquest equip sembla que va néixer fa anys fent el mateix, és a dir, convertint el futbol en la possibilitat d’una alegria. Atreviment, rialles, com si el camp s’hagués fet per compartir un joc que abans que res és un risc però que, sobretot en aquest temps, és molt més que una competició: és una impressionant manera de dir a Espanya que es deixi ara de tanta ràbia i de tanta història. És millor el futbol que la mania funesta de barallar-se a les prades de la política. La selecció va jugar recordant aquesta manera de ser que és ara el futbol espanyol.Seguir leyendo....
  • Fes-me un altre túnel
    Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.Seguir leyendo....
  • La selecció espanyola elogia la normalitat
    Sort que Lamine Yamal està tocat, a un 70%, un nivell que per a gairebé qualsevol altre futbolista equivaldria al pic de la seva carrera. Només la seva presència va obligar Ralf Rangnick a modificar el pla: va desplaçar Konrad Laimer, el millor jugador austríac, perquè hagués de vigilar el futbolista del Barça. Això va impedir que Àustria pogués tenir el jugador del Bayern a la mitjapunta, la zona des d’on acostuma a influir més en el joc. A partir de tenir el millor, Espanya va començar a fer valer una superioritat que fins aquell moment era teòrica, no pràctica, una cosa que en el futbol és molt habitual i la majoria de les vegades no val res. Amb Lamine Yamal tirant túnels i desbordant, va obligar Àustria a començar a perdre altura, seguretat i confiança, i amb això els de De la Fuente van sentir que eren millors. De vegades no es tracta de ser-ho, sinó de tenir algú que ho cregui fermament.Seguir leyendo....
  • L’enemic comú
    En el seu primer dia com a president del FC Barcelona amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.Seguir leyendo....
  • Lamine somriu i Oyarzabal castiga
    Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.Seguir leyendo....