Sitio webPRESSIO JUDICIAL Forcadell no repetirà en el càrrec i reclama algú amb les mans lliures Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament Forn, Sànchez i Cuixart renuncien ara.cat a la via unilateral DIVENDRES DEL 2018 El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al 'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un 50 EUROS l'escó si es torna a desobeir referèndum pactat amb l'Estat HIHA ODI CAP A LA CULTURA QUE FA PENSAR Mirades' Crònica gràfica a les pagines centrals del diari Fugida a través dels Alps Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista ERNELETRecta final Recta finaAugmenten per a la Gran els ingressos BARCA AQUARTS DE LA COPAARITME DE MESSI EKAIZER poriodale onur bo n g oCoalició ade pacients anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip Govern no sembla que modiflear la seva posició sobre lempresonament Yerry Mina, fitxat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La fama que té una escola diu molta veritat
Recordo l’angoixa de la primera vegada que vam prematricular el meu fill gran a l’escola. Com la majoria de pares volíem triar la millor opció, per això vam valorar la proximitat de casa i les instal·lacions, sense oblidar la importància del factor humà i l’acadèmic. D’escoles en vam mirar unes quantes, de públiques i de privades. La veritat és que em vaig sentir més còmode a les públiques. Sempre he volgut creure en la necessitat de disposar de bons centres públics, encara que en alguns instituts on he treballat mai hi hauria dut els fills. L’entorn, les famílies i els companys dels meus fills per a mi són elements clau. Vam tenir plaça a l’escola que volíem, però, ironies de la vida, al cap d’un mes vam haver de canviar perquè ens vam mudar i ens quedava massa lluny.
Els docents tallen la Gran Via de Barcelona
Dos amants aixoplugats en una barca
Rosa Font Massot no s’hi ha posat per poca cosa, i s’ha proposat escriure sobre el desig. Sobre el desig sexual, peremptori i vitenc, però també sobre el desig espiritual de creació, el d’heure el cant. I, encara, sobre el desig d’oblidar-nos de la nostra condició moridora, de canviar la nostra mirada, per tal de contemplar-nos des de fora, o des de molt amunt, com insinuen els versos de Iorgos Seferis que encapçalen el darrer cant d’aquest poema: “Sota el cel, som nosaltres els peixos i els arbres són les algues”. Sobre el desig d’entendre la vida des de l’origen, sense la mediació –i l’extrema, íntima complicació– de la consciència. És, per tot això, un llibre ambiciós: “El Poema del desig vol ser la construcció d’un espai literari on el desig amorós és fusió amb el món i amb tot el que percebem i som”.
Tragèdia al Canadà: deu morts en un tiroteig en un institut de secundària
Almenys deu persones han mort aquest dimarts en una escola de secundària del Canadà quan una persona ha obert foc massivament a dins de les instal·lacions, a la localitat de Tumbler Ridge, a la demarcació de la Colúmbia Britànica, segons informa l'agència Efe de fonts policials.
Del miracle de l’Ozempic a la caiguda: El gegant farmacèutic danès que trontolla
No fa tant de temps que Novo Nordisk era l’empresa més valuosa d’Europa gràcies a les vendes dels medicaments Ozempic i Wegovy que van resultar ser unes injeccions miraculoses per perdre pes. A principi d’estiu de l’any 2024, la farmacèutica danesa valia més que les empreses del conglomerat de luxe francès LVMH i que el fabricant de xips neerlandès ASML. De fet, Novo Nordisk va arribar a guanyar tants diners que la Fundació Novo, propietària d’una part de l’empresa, es va convertir en una de les fundacions filantròpiques més grans del món, a l’altura de la Fundació Bill & Melinda Gates, creada pel pare de Microsoft.