Sitio webDivorci a l'europea Theresa May renuncia a les seves línies vermelles i accepta un Brexit tou per desbloquejar les negociacions entre el Regne Unit i la UE ara.cat 80 EUROS EMPORTAT ELSUPLEMENT P01 14 EL CCIONS 21-D JxCat i ERC inicien la pugna pel lideratge TREURE PARTT DE LES MINIVAGANCIES Puigdemont avisa Esquerra Carles Mundó replica que cal ser que no restiGoveeaistes perquè el president a l'exili no podrà ser investit seria avalar l'article 155 MIQUEL La independència no garanteix que Catnlunya construeixi una economia més productiva, però faria El repte d'aplicar un sistema d'envasos plàstic retornables possible proposa
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Feijóo és el preferit per ser president i Rufián el líder millor valorat a Espanya
El PP és el partit més ben posicionat per guanyar les eleccions del 29-N, segons l’enquesta de l’ARA. I aquesta projecció també es visualitza a l’hora de triar qui hauria de ser el pròxim president d’Espanya. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, encapçala el rànquing amb un 26% dels suports ciutadans. Ara bé, el segueix de ben a prop l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, que un 23% dels enquestats volen que continuï al capdavant del govern estatal. És a dir, la pugna que el PP i PSOE mantenen de cara als comicis del 29-N també es personifica en la lluita per qui hauria d’ocupar el Palau de la Moncloa. Ara bé, cap dels dos dirigents polítics arriba a l’aprovat i tampoc són els líders més ben valorats a tot l’Estat, sinó que els passa per davant el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, impulsat per l’opinió dels votants d’esquerres.
Rècord de suïcidis al Japó entre els menors d’edat
El nombre de suïcidis entre els estudiants de primària, secundària i batxillerat al Japó va arribar als 538 casos el 2025, la xifra més alta des del 1980, quan es van començar a elaborar aquestes estadístiques. El rècord contrasta amb l’evolució del conjunt del país, on les morts per suïcidi van baixar fins a les 19.188, el registre més baix de la sèrie i la primera vegada que el recompte queda per sota de les 20.000.
Els rescatistes de Zaporíjia: buscar els cossos de les víctimes amb l’amenaça de morir per un dron rus
“Només tenim dos minuts per amagar-nos quan rebem l’avís que ve una bomba planejadora”, diu Dragon, un operari ucraïnès que condueix una excavadora i fa torns de dotze hores seguides per recuperar cossos d’un refugi subterrani destruït al poble de Komixuvakha, al nord-oest d’Ucraïna, on el passat 2 de novembre Rússia va llançar un seguit d’atacs aeris que van deixar 55 morts i 19 desapareguts. Els serveis d’emergència fa tretze dies que treballen sense descans en un gran cràter de ciment i ferro a tan sols dotze quilòmetres del front, i han d’aturar-se constantment per la presència d’aparells no tripulats russos que els assetgen durant les tasques de rescat. “Si no fos per això hauríem acabat en només tres dies, però a vegades hem de córrer cap a un refugi que tenim a dos-cents metres”, declara Dragon, que en una sola jornada ha extret quatre cadàvers.
El Barça i el Reial Madrid lluiten contra el mateix monstre
¿El Reial Madrid manté la salut econòmica invulnerable que Florentino Pérez proclama? Quina és la realitat financera del club blanc un cop completades les grans obres del Bernabéu? ¿I com es compara amb un Barça que intenta agafar aire amb el retorn parcial al Camp Nou mentre arrossega el llast de les palanques? Els balanços de l’exercici 2025-26 i els pressupostos per al curs 2026-27 permeten actualitzar la radiografia econòmica dels dos gegants del futbol estatal. Entre la facturació rècord, la motxilla del deute i l’enginyeria comptable, merengues i culers comparteixen incerteses per una naturalesa societària que els priva capitalitzar-se alegrement. El Madrid duu un avantatge relatiu perquè el nou Santiago Bernabéu està molt més avançat que el nou Camp Nou, però els dos clubs lluiten, financerament parlant, per controlar el mateix monstre.
La veritat enterrada de Fígols: nous testimonis desmunten la versió oficial de la tragèdia minera
En Josep Vilalta s’estava traient el jersei quan va notar una forta manxada d’aire que venia de l’interior de la galeria. Feia pocs minuts que havia arribat al lloc de treball. El vigilant acabava d’advertir un dels mecànics que no s’entretingués: una pila espatllada podia fer baixar el sostre en qualsevol moment. Feia calor. Tot semblava normal. De sobte, però, una segona manxada acompanyada d’una gran bola de foc va abrasar tot el que va trobar a la galeria. “Vaig quedar com un ninot de goma”, recorda, encara avui, el miner de la Pobla de Lillet.