Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Divorci a l'europea
Theresa May renuncia a les seves línies vermelles i accepta un Brexit
tou per desbloquejar les negociacions entre el Regne Unit i la UE
ara.cat
80 EUROS
EMPORTAT
ELSUPLEMENT
P01 14
EL CCIONS 21-D
JxCat i ERC
inicien la pugna
pel lideratge
TREURE PARTT DE
LES MINIVAGANCIES
Puigdemont avisa Esquerra
Carles Mundó replica que cal ser
que no restiGoveeaistes perquè el president
a l'exili no podrà ser investit
seria avalar l'article 155
MIQUEL
La independència no
garanteix que Catnlunya
construeixi una economia
més productiva, però faria
El repte d'aplicar un sistema
d'envasos plàstic retornables
possible proposa

Noticias
  • Trump, Veneçuela i el “domini energètic”
    Si algun observador encara dubtava de les motivacions que hi ha darrere de la intervenció dels Estats Units a Veneçuela, el president Donald Trump en persona va dissipar bona part de la incertesa durant la roda de premsa que va oferir dissabte. Tot i que fins ara la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, s’havia justificat principalment amb acusacions relacionades amb el narcotràfic, Trump va dedicar una part considerable de les seves declaracions a la riquesa petroliera de Veneçuela, als beneficis que se’n poden obtenir i a la perspectiva que els Estats Units “dirigeixin” el país durant un període de temps no especificat. En altres paraules: malgrat que el petroli probablement no era l’única raó d’aquesta intervenció, sens dubte tenia una importància crucial.
  • Les 20 sèries internacionals més esperades del 2026
    El 2025 va ser un any amb una bona collita de noves sèries. No sabem com serà el 2026, però de moment la llista de títols que semblen atractius és força llarga. A més, cal recordar que serà un any amb retorns sonats, com ara el de Los Bridgerton i Euphoria, que estrena tercera temporada després de quasi quatre anys d'espera.
  • El retorn del darwinisme internacional
    Fa pocs dies, passejant pels carrers d’Istanbul, em sorprenia de com de familiar em resultava Turquia. Les mesquites otomanes tenien formes i detalls que haurien encaixat perfectament a Itàlia; els sabors connectaven amb un món mediterrani; els vells amb boina que prenien té a les cantonades es podrien trasplantar a Atenes o Lisboa. A The Ottomans, Marc David Baer defensa que els otomans van ser clarament un imperi europeu, que va participar tant de fites com el Renaixement o l’exploració marítima, com d'horrors com la colonització i neteges ètniques. A l’imperi otomà van néixer els cafès que després Steiner diria que representen Europa; també es va crear un model de tolerància –que no d'igualtat– religiosa, quan a Europa s’expulsaven jueus o hi havia massacres entre catòlics i protestants. La narrativa d’un Occident cristià civilitzat i un Orient musulmà barbàric amagava molts més trets en comú que no pas diferències.
  • Què hi ha a més a més de tomàquet al pot de salsa de tomàquet?
    La salsa de tomàquet és un producte molt popular. Va bé per preparar un sofregit ràpid, per posar-la per damunt d’uns macarrons que no volem menjar-los vidus, és a dir blancs, i per a qualsevol altre plat en què vulguem posar sabor. La indústria alimentària ho sap, que hi tenim tirada, per això en preparen de tots els tipus, mides, formats i gustos. I, si no, contempleu les lleixes del vostre supermercat habitual: els pots de salsa de tomàquet s’hi alineen. Per quin ens decidim? Sense mirar-nos-hi gaire, o mirant-nos-hi molt, ens fixem en el preu que més se’ns adiu a la butxaca, i probablement també en el que s’anuncia amb les paraules casolana o artesà, que ens fa pensar que serà el millor. Ara bé, segons la dietista-nutricionista Anna Grífols, hem de treure la lupa per llegir bé els ingredients. Si no, podria ser que ens emportéssim a casa un pot de tomàquet que té de tot i molt poc de l’ingredient principal: el tomàquet.
  • Arriba un episodi de neu a cotes baixes: on i quan pot nevar?
    Ja queden molt poques hores per a l'arribada de la tan anunciada massa d’aire d’origen àrtic, que imposarà el seu fred de rigorós hivern a Catalunya durant l'inici de la setmana. La combinació d'aquesta massa d'aire tan freda amb la borrasca atlàntica Francis serà la que deixarà precipitacions en forma de neu durant un dilluns en què podria nevar a cotes molt baixes en diverses comarques, especialment durant el matí, amb una cota de neu que puntualment serà de 0-100 metres i que ha motivat l'activació de diversos avisos del Meteocat i del pla Neucat, en fase d'alerta.