Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'opositora veneçolana i Nobel de la pau reapareix a Noruega després d'un any a la clandestinitat
La líder opositora veneçolana María Corina Machado ha sortit aquesta matinada al balcó del Grand Hotel d’Oslo després d’arribar a la capital noruega per rebre el premi Nobel de la pau. Després d'un any amagada, ha saludat els seus seguidors de matinada, visiblement cansada però somrient, i ha cantat l’himne del seu país amb la mà al pit, abans d'acostar-se a les desenes de veneçolans congregats a l’exterior per donar-li la benvinguda. No ha arribat, però, a pronunciar cap discurs, ni tan sols breu, un gest que té previst fer, inicialment, d’aquí a poques hores en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre.- María Corina Machado des d'Oslo
Els Estats Units confisquen un petrolier a la costa de Veneçuela
Qui se sent culpable per la violència de la gentrificació?
Després d'Un clau desafortunat o porno boig i la magistral No n'esperis massa de la fi del món, Radu Jude clou una mena de (involuntària?) trilogia fílmica que recull, com cap altra proposta fílmica actual, les derives de l'Europa contemporània mitjançant les tribulacions d'una protagonista femenina. Amb un títol que remet a Europa '51, el film de Roberto Rossellini sobre la crisi espiritual d'una mare (Ingrid Bergman) que perd el fill en la Itàlia de la postguerra, el cineasta romanès també presenta una dona, l'Orsolya (magnífica Eszter Tompa), turmentada pel conflicte que li suposa el suïcidi d'un home sense llar durant un desnonament que ella, com a agutzil, encapçalava.
Cánovas, l’hora en punt de la Barceloneta
Que cap barri de Barcelona s’assembla a cap altre pot semblar una flagrant obvietat. I encara ho és més quan afirmem que en el cas de la Barceloneta aquesta òbvia certesa es quintuplica. L’Alfons Cánovas i el seu fill, també Alfons, són la segona i la tercera generació al capdavant de la joieria Cánovas, al número 16 del transitadíssim carrer de La Maquinista. Tal vegada serà casa seva l’últim reducte –o un dels últims— del comerç de proximitat –o de tota la vida, digueu-li com vulgueu— que queda en un barri tan especial, tan estimat i tan canviat com la Barceloneta. Queden, això sí, molts establiments de restauració emblemàtics –Salamanca, Chérif, L’Electricitat, La Bombeta, Can Ramonet, Cafè Salvador, La Cova Fumada, Casa Leo... la llista és prou llarga—, però la queixa dels dos Alfons és clara: “Ens hem quedat sols, al barri no hi ha sabateries ni llibreries i de botigues de roba en queda alguna de comptada”. Estan contents perquè el seu negoci va bé i es manté