Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"El mite de l'home que no es vol comprometre però que amb tu canviarà és una farsa"
Encara que va néixer a Gandia, ha estat des de Madrid que Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ha venut més de 4,5 milions d'exemplars. Juntament amb noms com Alice Kellen i Megan Maxwell, ha contribuït a col·locar de nou la novel·la romàntica al capdamunt de les llistes de llibres més venuts. Benavent ho ha aconseguit amb la saga dedicada a Valeria, amb el díptic Canciones y recuerdos (Suma, 2018) i amb la recent Esnob (Rosa dels Vents, 2024). Coneguda, sobretot, pels seus personatges femenins –decidits i inconformistes–, a la nova novel·la s'atreveix per primera vegada a explicar una història des del punt de vista d'un home: el jove, ric, atractiu i cregut Alejo.
Elísabet Benavent: "El realisme màgic obscur de Mariana Enriquez m'obsessiona"
Encara que va néixer a Gandia, ha estat a Madrid on Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ja ha venut més de 4,5 milions d'exemplars, a més d'haver aconseguit que algunes d'elles s'hagin convertit en sèries, com és el cas de Valeria (2020) i Un cuento perfecto (2023), totes dues a Netflix. "No em puc queixar de res –admet la novel·lista, encara que confessa ser molt patidora–. Si tot el que puja baixa i estàs exposada a pujar, també has d'estar preparada per al dia que caiguis". Sempre que publica, com ha passat ara amb Esnob (Rosa dels Vents / Suma de Letras, 2024), Benavent pensa que serà l'últim llibre que faci, tot i que també diu que el mateix dia que l'entrega també fa arribar a l'editorial el brífing de la següent història.
Un himne a l’amor passat per aigua
A la gent de París no els fa falta que ningú els digui que són el centre del món. Ells s’ho creuen i amb això ja en tenen prou. I per uns dies ho seran, amb uns Jocs Olímpics que van posar-se en marxar amb una cerimònia inaugural ben diferent de les altres, amb una eterna desfilada de vaixells pel riu Sena sota la pluja. A vegades, no es tracta només de ser admirat, es tracta que parlin de tu. Ara, potser van xiular algunes orelles, ja que l’invent no va acabar de rutllar. La gala va acabar gairebé de matinada amb una constel·lació d'estrelles formada per Rafa Nadal, Carl Lewis, Nadia Comăneci i Serena Williams passejant la flama dalt d'una barca amb una ganyota incòmoda per culpa de la pluja i entregant-la a un munt de medallistes francesos. La flama la van encendre, en els jocs de la paritat, un home i una dona: El judoka Teddy Riner i l'atleta Marie-José Pérec. La flama, per cert, il·luminarà tot el cel de París, ja que el peveter olímpic és un globus gairebé igual que aquell que va el
Maragall i la Setmana Tràgica de 1909 (1961)
De Josep Benet (Cervera, 1920 –Sant. Cugat del Vallès, 2008) a Serra d’Or (XI-XII-1961). Fa 115 anys de la Setmana Tràgica, revolta popular contra la guerra de Melilla. Balanç d’aquells dies: més de setanta morts; unes cent seus religioses cremades; una repressió molt dura. Sobre aquells fets Joan Maragall va escriure tres articles (transcrits aquí el juliol de 2013.) Benet és autor de Maragall i la Setmana Tràgica (1963), obra premiada per l’IEC.
Europa rebutja el primer fàrmac que alenteix l'Alzheimer
En una decisió que ha sobtat experts d'arreu, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha desaconsellat aquest divendres l'ús del primer medicament que aconsegueix alentir la progressió dels símptomes de l'Alzheimer, ja que considera que el seu efecte en el deteriorament cognitiu no compensa el risc dels efectes secundaris associats al fàrmac. Leqembi, el nom comercial del fàrmac lecanemab, havia generat certa preocupació per l'aparició d'anomalies com "la inflamació i possibles hemorràgies del cervell" en alguns dels pacients que el prenien. Alhora, però, molts experts defensaven la seva utilitat malgrat aquests efectes adversos.