Día anterior 
Sitio web
CRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Portada del periodico Ara:
Noticias
Recognized text:
Noticias
Lleida afronta la campanya de reg més crítica per la sequera
El Canal d’Urgell, una de les infraestructures de regadiu més grans del país, ha començat aquesta setmana una campanya de reg crítica, que engega amb una setmana de retard, amb la meitat del cabal habitual i la incertesa de si caldrà interrompre-la abans d'hora per la sequera extraordinària que pateix Catalunya. El canal és una infraestructura cabdal, que rega 70.000 hectàrees de 18.000 pagesos de les comarques de Lleida (el Pla d'Urgell, el Segrià, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell), que també dona servei a quasi 2.000 granges i 175 indústries i que garanteix l'aigua de beure de 121 municipis. El futur de tots plegats és incert si durant la finestra d'esperança d'aquesta primavera no arriben les esperades pluges.
Sis consells pràctics per intentar retornar al 'vell Twitter'
Quan l’ocellet blau va començar a piular, l’any 2006, el seu cant de seguida va ser prou estrident perquè la xarxa es convertís en la més calenta, des del punt de vista de la temperatura de la conversa. Però mai com fins ara la crispació s’havia apoderat tant de Twitter. Des que Elon Musk va comprar el servei, el discurs de l’odi ha augmentat, segons un estudi del Center for Countering Digital Hate. Una altra prospecció determinava, al novembre, que la xarxa no eliminava el 99% dels insults racistes dirigits contra futbolistes. En aquest context, i a la vista dels canvis recents i futurs, aquestes són sis propostes per als que vulguin pacificar la seva experiència a la xarxa.
Sant Andreu de Llavaneres recupera l'ús de la torre d'estiueig d'un militar
La Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes i fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit. Han hagut de passar 87 anys perquè l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres recuperi l'ús, no pas la propietat, d'aquesta torre. Serà la Casa de Cultura de la vila i es farà servir com a escola de música. Aquest divendres la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha entregat les claus de l'edifici a l'alcalde de la població, Nani Mora (ERC).- 'Eufòria' no mereix ser considerat un plagi
La línia on acaba la variació i comença el plagi és prou fina perquè els judicis sobre propietat intel·lectual siguin extremadament tècnics. És evident que TV3 va inspirar-se en Operación Triunfo per al seu Eufòria: en comptes de ser només una competició, s’hi incorporava la idea de la formació dels participants, fent així que el programa encaixés millor en un canal públic. Però l’acadèmia d’OT –on vivien les 24 hores– donava uns aires forts de reality que Eufòria no té. I també salta a la vista que, amb fórmules similars, els dos programes han acabat tenint una pell molt diferent. Un Risto Mejide a Eufòria no hi encaixaria ni amb calçador. ¿L’autoria d’un programa té a veure només amb la seva mecànica? És una pregunta gairebé filosòfica, que un jutge haurà de mirar d’objectivar. I també haurà de determinar si un procés de formació musical, nominació de concursants per part d’un jurat i posterior eliminació per votacions del públic, és prou específic per 
La lleidatana Trini Tinturé, Gran Premi del Comic Barcelona
La dibuixant Trini Tinturé (Lleida, 1938), una autora clàssica del còmic per a noies de Bruguera, ha guanyat el Gran Premi d'Honor del Comic Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria. Tinturé va despuntar a la dècada dels 60 en publicacions com Sissi i Celia i de seguida va començar a produir historietes per al mercat britànic, especialment de temàtica romàntica i juvenil, però també infantils. Als 80 va crear la seva sèrie més coneguda, Emma es encantadora, primer amb guions d'Andreu Martín i, després, de Francisco Pérez Navarro. La protagonista del còmic era una bruixa moderna i les seves aventures es publicaven a la revista Lilly. Després del tancament de Bruguera, Tinturé va continuar dibuixant còmics com Biggi per al mercat alemany i Micky, per a la revista holandesa Tina.
