Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'escola del mestre detingut per pornografia infantil diu que no hi tornarà a treballar
L'Escola Jardí de Granollers on treballava el mestre detingut per tenir més de 100.000 arxius de pornografia infantil ha assegurat que no tornarà a reincorporar-se. "Té totalment prohibit qualsevol mena de contacte, presencial o digital", afegeix el centre en un missatge que ha enviat a les famílies i en què explica que mai havia tingut cap indici ni sospita sobre el docent, així com tampoc cap denúncia contra ell.
És compatible ser mare amb una vida disbauxada?
El sorgiment de tota una generació de dones creadores de ficció televisiva ha originat un subgènere fins fa poc (quasi) inèdit: la comèdia de la criança. Títols com Better things, Catastrophe, Madres trabajadoras i The letdown aborden la maternitat des d’una perspectiva dessacralitzada que converteix l’humor en la millor arma per encarar la realitat, sense filtres d’Instagram, de la criança. Al nostre país podem situar en aquesta tendència Mira lo que has hecho, amb Berto Romero, i Això no és Suècia, d’Aina Clotet i Mar Coll. En alguns capítols aquesta darrera sèrie aplegava en la ficció una colla de mares en la vida real que compartien les seves experiències com a tals en reunions de suport mutu. Una d’aquestes mares era Marta Bassols, escriptora, actriu i agitadora cultural ben coneguda (i estimada) de l’escena barcelonina. Ara és ella qui impulsa una altra sèrie sobre les tribulacions de la maternitat, Yo siempre a veces, coescrita amb Marta Loza, apadrinada per Javier Ambrossi i
"Quan va morir la mare, al fons de l'armari hi vam trobar totes les seves sabates i un llibre"
Per a Ali Smith, la lectura és tan important i l'ha configurat d'una manera tan decisiva que aquest dimecres a la tarda ha assegurat, en un Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ple de gom a gom: "Els llibres i les biblioteques tenen una relació i una significació similars a les que, com a humans, mantenim amb l'aigua. Sé que tres quartes parts del meu cos són aigua. Sospito que tres quartes parts del meu cos estan fetes també de llibres".
El petroli torna a superar els 100 dòlars el barril
Els mercats continuen atrapats en la incertesa per la falta d'avenços en les negociacions entre els Estats Units i l'Iran. L'Íbex-35 ha tancat la sessió amb una caiguda del 0,75%, fins als 18.006,4 punts, en una jornada marcada per la tornada del cru a la barrera psicològica dels 100 dòlars el barril. Tot i que Donald Trump ha prorrogat la treva, el bloqueig persistent a l'estret d'Ormuz manté el trànsit marítim sota mínims i continua alimentant una espiral inflacionista que amenaça l'estabilitat global.
Van Gaal viu a la premsa de la crispació
L’aritmètica obliga el PP a pactar amb Vox i, per tant, assumir part del seu programa i ideologia. La premsa conservadora intenta desactivar la noció que això suposa un acte de submissió una mica humiliant –ells, que justament tenen aquesta paraula sempre a tocar de teclat– i per això un topa amb titulars com el d’aquest dimecres a la Razón: “Pacte imminent a l’Aragó amb «prioritat nacional» i cap canvi en immigració”. Mentrestant, El País esprem tant com pot les amistats perilloses de Feijóo i companyia i obre portada amb “El PP assumeix la idea de «prioritat nacional» de Vox”. Al paràgraf inicial expliquen que aquest principi “apunta a la discriminació dels estrangers”. El drama de tot plegat és que el lector que fa els deures i s’informa per més d’un mitjà de línies editorials no coincidents acaba confós i sense acabar de saber si efectivament els populars han sucumbit a les polítiques xenòfobes o si és Vox qui s’ha conformat amb un gest semàntic –aquesta