Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Nova nit d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran
La nit de dissabte a diumenge al Pròxim Orient ha estat, de nou, lluny de l'alto el foc. L'Iran ha tornat a acusar els Estats Units de tornar a trencar el memoràndum d'enteniment signat entre els dos països per posar fi a la guerra, després dels nous bombardejos nord-americans contra instal·lacions a la costa sud iraniana.
La Vila: el somni fet lloc
L’estiu ha arribat a la Garrotxa: el daurat dels camps segats i el verd dels boscos conviuen en el trajecte entre Olot i la Vall de Bianya, de camí cap a La Vila, la finca on Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, estan construint el seu lloc somiat, un centre pioner de recerca sobre l’espai. Més concretament, com han reflexionat ells mateixos, es tracta d’"un espai vivencial i de pensament per transmetre una nova consciència de manera directa i concreta a través de la natura i l’arquitectura". "Aquest és un projecte excepcional: acostumem a treballar per encàrrec, i aquí el que volem és construir una idea", afirma Ramon Vilalta, pel camí. Els RCR es van llançar a fer realitat el somni de La Vila després de guanyar el premi Pritzker l’any 2017, el Nobel dels arquitectes. Ja la coneixien perquè hi havien construït una petita bassa per a l’anterior propietari, però quan la van adquirir es van plantejar un projecte molt més ambiciós, on volen reunir, a més d’arquitectes,
"Anàvem als bars pel desig sexual, per una set de connexió i per dissoldre'ns dins del grup"
Un recorregut cultural, històric i personal sobre uns espais emblemàtics que han anat desapareixent als Estats Units i al Regne Unit: els bars gais. Capitán Swing ha publicat [en castellà] Gay Bar. Fragmentos de aquellas fiestas, el llibre amb què l'assagista Jeremy Atherton Lin (1974) reflexiona sobre aquests locals, les seves utopies i els seus tabús; la sensació d'eufòria, desinhibició i de llibertat sexual que s'hi respirava i la necessitat (o no) que encara existeixin. L'entrevistem per Zoom amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+.
Quatre parts enlloc de dues: el canvi més radical vist mai al futbol?
"És un canvi radical. Canvia l'essència del joc", diu el seleccionador anglès Thomas Tuchel. "Crec que ja no ens ho traurem de sobre", afegeix el defensa neerlandès Virgil Van Dijk. "Bàsicament, ja no tenim un futbol de dues parts, ara en tenim quatre", conclou Didier Deschamps, seleccionador francès. El Mundial d'aquest estiu potser passarà a la història com el que va canviar per sempre més aquest esport. Les pauses d'hidratació, imposades en teoria per protegir els jugadors de les altes temperatures, han dividit el joc en quatre quarts.
El genoma humà, 25 anys després: així ha canviat la medicina
El 26 de juny del 2000, l’aleshores president dels Estats Units Bill Clinton va comparèixer davant les càmeres de tot el món per anunciar una fita històrica: la humanitat acabava d’obtenir el primer esborrany del genoma humà, “el mapa més meravellós i important que ha produït mai la humanitat”. Al seu costat hi havia el seu homòleg britànic, Tony Blair, un grapat de científics i representants de Celera Genomics, l’empresa privada comandada pel genetista Craig Venter que havia competit per seqüenciar abans que ningú el nostre ADN.