Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un circuit entre el Perú i Barcelona promou l'arribada de més de 200 infants amb càncer
L'any 2022 l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) va inaugurar el Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB), un centre internacional amb capacitat per atendre més de 400 casos nous de càncer infantil a l'any. Aquell mateix any va crear-se un circuit per a famílies procedents del Perú, la majoria molt vulnerables i desesperades per la situació dramàtica dels seus fills, que arribaven a Catalunya per rebre tractament al servei d'oncologia de l'hospital. Ara el departament de Salut pretén posar-hi fi: han detectat fluxos regulars de pacients a l'SJD, que és un centre públic de titularitat privada, però també arribades de pacients d'altres nacionalitats al Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau, i volen regular-ho.
Evacuar, buidar, atacar: l'estratègia de Gaza fractura ara el Líban
L'atac, un més d'una guerra que no sembla tenir aturador, no ha estat al sud ni als barris perifèrics xiïtes de Beirut. Ha tingut lloc a Hazmieh, una zona residencial lluny de les línies habituals del front. És el segon d'aquesta zona cristiana de l'est de la ciutat, i ha colpejat un edifici on s'allotjaven famílies desplaçades. Segons les autoritats locals, l'home a qui anava dirigit el bombardeig havia arribat tot just una hora abans. No figurava com a llogater. Hi ha hagut un mort.
La figura imprescindible perquè Johan Cruyff canviés la història del Barça
“A aquells que el vam poder conèixer, ens va canviar la vida”, diu Marjolijn van der Meer quan li preguntes per Johan Cruyff. Fa 10 anys, el neerlandès que va canviar la història del Barça dos cops, un com a jugador i l’altre com a tècnic, va morir. “És bonic quan la gent que no el va poder tractar, cosa que sí que vam fer nosaltres, ens explica com el Johan els va marcar. Hi havia gent que volia vestir com ell, jugar com ell o pentinar-se com ell”, recorda la dona que va tenir un paper clau perquè Cruyff pogués canviar el rumb del Barça. I de Catalunya, de pas. “Exagerem quan diem que Cruyff va canviar Catalunya? No ho crec. Hi havia una dictadura terrible, llavors. Van ser molts anys. Tants anys de dictadura marquen la gent. Costa ser valent. I ell era valent. Ell ens va ensenyar a no tenir por”, defensa. Parla en primera persona del plural, "ens va ensenyar". La Marjolijn, com el Johan, és neerlandesa però també catalana.
El magnat alemany condemnat a Nuremberg que va refer la seva fortuna després del nazisme
El dimecres 14 de novembre del 1984, l’aleshores president del govern espanyol, Felipe González, va aixecar-se del seu escó al Congrés dels Diputats per defensar-se de les acusacions que havia rebut el PSOE de finançament il·legal. Abraonat sobre el micròfon, va dir una frase que passaria a la història: “Ni de Flick, ni de Flock”. La seva referència a Flick no tenia cap relació amb el qui quatre dècades més tard seria entrenador del FC Barcelona –que, per cert, aquella temporada va guanyar la lliga alemanya de Tercera Divisió jugant amb el SV Sandhausen– sinó que aquell Flick era un multimilionari alemany acusat de finançar els socialistes espanyols.
Dinamarca: la crisi a l'escola pública es cola en unes eleccions marcades per l'amenaça Trump
El soroll i la violència a les aules, el malestar dels professors i el fracàs de la inclusió d’alumnes amb necessitats especials han estat els temes que més han acaparat l'atenció de la campanya electoral a Dinamarca, per a les eleccions que tenen lloc aquest dimarts. Temés que el ciutadà ha apreciat molt més que no pas altres com l’augment de la despesa en defensa, la immigració o l’augment del cost de la vida. Ni tampoc la tensa relació amb els Estats Units a propòsit del futur de Groenlàndia, que fa dos mesos semblava a punt de ser engolida per Donald Trump.