Sitio webCRISI MUNDIAL T ruimp encen el Pròxim Orient LA DECISIÓ El president dels EUA firma el reconeixement de lerusalem com a capital dlsrael LA REACCIÓ Indignació entre els líders palestins i al món àrabi preocupació a rONU, la Xina i Europa ara.cat DIJOUS UMKRO 3344 130 EURCOs EL CCIONS 21-D COMARQUES GIRONINES Carta d'Oriol Junqueras Aquest conficte no va de banderes: defensem els drets civils i polítics. P a Grand-Place de Brusseles es va omplir ahir a la nit d'independentistes catalans.A La campanyaA ABEYISTAARajoy refreda s un canvi viatja a Brussel-les"En algunconstitucional moment XAVIER ANTICH La Moncloa tem un referèndum sobre la carta magna a Catalunya L'independentisme fa c avui una demostració de co uoia a la capital dEuropa caldrà parlar d'indults" El temps demostrarà i ln seva submissió indigna a les instruccions polftiques del govern
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El dret a la innocència (1996)
De Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927-2026) a l’Avui (20-XI-1996). Aquest any en farà trenta d’aquest article del poeta, jurista i pedagog Jordi Cots, mort el passat 28 de juny. Des del 1997 al 2004 va ser adjunt al síndic de greuges de Catalunya, dedicat al dret dels infants. Formava part de l’organització europea d’ombudsman per a la infantesa. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tenia la Creu de Sant Jordi.
TV3 no aprèn la lliçó dels incendis
Fa un any, TV3 va reaccionar tard i malament amb la cobertura de l’incendi de Paüls que va afectar diferents municipis del Baix Ebre. Amb més de 2.800 hectàrees cremades, nou municipis confinats i amb el foc descontrolat, la televisió pública no va parar prou atenció a l’incendi, especialment durant la nit més crítica. En un exercici de cinisme, la cadena va estrenar aquell vespre la sèrie Delta Aquaterra, un thriller de suspens que mostrava els paisatges d’aquell territori, tapant la realitat més tràgica que estaven patint en aquelles comarques.
“Si el lema és ‘El Trenc no es toca’, jo m’hi sum”
L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.
L'estabilitat a quatre pessetes del PP
Per a sorpresa de ningú, s’ha consumat el pacte entre PP i Vox a Andalusia, executat en dos temps per allò del decòrum. Si un llegeix els diaris de la dreta, podria semblar que els d’Abascal han cedit graciosament el seu suport per quatre cacauets, mitja llimona del fons de la nevera i un sobre de peta zetas. “Moreno torna a ser investit després de cedir una vicepresidència a Vox en un pacte de mínims”, titula El Mundo, en un mòdul més aviat discret de la seva portada. “Moreno firma «l’estabilitat» a canvi d’una vicepresidència”, rebla La Razón. Portar-ho al terreny dels càrrecs desactiva la càrrega política de les mesures més preocupants i ho dilueix tot a un intercanvi de cromos de diumenge al Mercat de Sant Antoni. A més, ja se sap que això de les vicepresidències té una flaire sovint més ornamental que executiva. I invocar l'estabilitat fa que tot plegat sigui una qüestió de responsabilitat. Però fins i tot el diari de Planeta acaba admetent després que s'han firmat 15
"La defensa en un judici funciona d'una forma o d'una altra segons si tens diners"
Les estratègies dels advocats per convèncer els jurats populars, amb jutges que tenen contacte per primera vegada amb els tribunals, no només tenen en compte com escollir el perfil de persona que els convé més en cada cas. En grans judicis també compten amb assessors que els aconsellen quines proves poden sustentar millor la seva defensa i com presentar-les al jurat. De vegades també s'envolten d'investigadors que treballen en paral·lel a la policia perquè la defensa es pugui anticipar a les proves que hi haurà contra el processat. Tot i que els juristes consultats coincideixen que aquest model s'està estenent cada cop més, no és ni molt menys habitual i es fa servir en una part molt petita dels procediments judicials a Catalunya. En bona part, perquè comporta un cost molt més elevat que una defensa amb un sol advocat, o d'una gratuïta d'ofici. "La defensa en un judici funciona d'una forma si tens diners; si no, funciona d'una altra", resumeix l'especialista en psicologia jurídica i forense Mique